La soprano alemanya Diana Damrau s’ha apuntat a la llista de cantants que aprofitant la seva posició avantatjosa ens encolomen a la seva parella, també cantant, i es queden literalment tan amples i satisfetes. Al menys el senyor Testé té allò que en diríem una presència i lluny de ser un cantant digne de fer un concert en solitari a qualsevol teatre o sala de concert amb pretensions, acompanya a la seva il·lustre senyora amb una discreció elegant, res més. Ara bé que tingui quasi el mateix protagonisme que Damrau, 5 peces en solitari i un duet, més una més i un duet en la tanda de propines, és excessiu i injust, perquè a banda de la seva senyora, dubto que hi hagués en tot el teatre algú que l’anés a veure a ell i de passada a la senyora, per tant un duo a cada part i una obra en solitari ja hagués estat molt més del desitjable i en canvi en lloc de les sempre feixugues obres orquestrals en concerts d’aquesta mena, per deixar descansar al solista, l’hem escoltat a ell (o quasi) i d’aquesta manera tots (o no ben bé) satisfets.
Damrau és una cantant fantàstica amb una veu esplendorosa, però precisament per això abusar de la confiança del seus fans, admiradors i públic en general, imposant a la seva parella, que no és res de l’altre dijous, no m’ha agradat.
De fet el concert d’ahir al Liceu té aquell típic format que tant em desagrada i que si no hagués estat perquè Damrau en principi era la seva protagonista, me l’hagués estalviat. De fet quan es va anunciar l’encapçalament era Concert Diana Damrau i el senyor Testé no tenia cap rellevància malgrat mencionar-se la seva participació. Qui anava a imaginar-se que cantaria tantes peces com ella?.
L’orquestra va ser l’OBC complint l’intercanvi anual entre Liceu i Auditori/OBC, però ens hagués agradat que l’intercanvi no s’hagués limitat a aquest únic concert i sobretot ja que era precisament un únic concert, que al seu capdavant no haguessin portat a un director tan irrellevant com Francesco I. Ciampa, tan rutinari i que desaprofités l’oportunitat de dirigir una orquestra de qualitat a la que a la primera part va fer sonar ordinària i sense cap qualitat, quan tots sabem que no és així.
Testé va cantar parts de baix, en algun cas profund, quan en prou feines és un baix-baríton i això va fer que en la majoria de casos quedés ofegat per una orquestra sense matisos que tocava massa fort. No és un cantant per el Basilio rossinià, ni per “Le veau d’or” del Faust, on va patir de valent i la veu va perdre, color fins pràcticament cridar. A la segona part, una mica més centrat, va cantar l’ària de Daland de Der Fliegende Holländer, l’ària de Ferrando de “Il Trovatore” i la de Alvise de “La Gioconda” de Ponchielli, més un discret duet de I Masnadieri de Verdi. En la tanda de propines ell va cantar la “vecchia zimarra” de La Bohème, i el poc apropiat duo de Porgy and Bess. Si bé és veritat que a la segona part va estar millor, la millora no el situava en un lloc més enllà d’un cantant discret que en cap justificava tanta presència, ni tan sols per lluir-lo per fer sospirar a més d’una senyora i algun senyor del públic.
Ella és tot un altre món i ahir estava especialment motivada i en un estat vocal esplendorós.
El problema de Damrau a l’inici és que malgrat l’excel·lència vocal no va cap cura en la interpretació, quelcom cabdal fins i tot en un concert d’aquesta mena amb les àries descontextualitzades i en la majoria de casos només un producte de lluïment vocal.
Va interpretar malament la Rosina, confonent-la amb l’Olympia de Les Contes d’Hoffmann, fins i tot amb algun moviment mecànic poc adient en un rol tan intel·ligent com aquest. Ara bé vocalment, a banda de fer amb la partitura el que va voler, i no sempre de bon gust, ja es va percebre que ahir la veu estava en un estat immillorable.
Tampoc em va agradar del tot la seva Juliette de Gounod. El seu “Je veux vivre” estava lluny de la jovialitat i la innocència d’una adolescent amb ganes de conèixer el mon. En canvi amb la Manon de Massenet va estar explosiva, també a nivell interpretatiu.
A la segona part va iniciar amb el bolero de I Vespri Siciliani, un fragment que per a una dramàtica és un tour de force, però per a una líric-lleugera, que és l’única part que pot cantar d’aquesta fenomenal òpera, va estar generosa, acurada i espectacular, fins i tot en un registre central i greu que la sobrepassa.
En l’ària i posterior duet de I Masnadieri, va estar bé sense més. Òbviament ella no té una veu verdiana i encara que el rol d’Amalia l’han cantant després de Jenny Lind, moltes sopranos coloratura, no va brillar com en ella és habitual. Va cantar amb delicadesa i elegància, però sense la carnositat i aquell fraseig ample i corpori.
Però quedava el millor, és clar, on Damrau va cantar de manera magnífic, ara sí adequada i interpretant més que enlluernant, “Ah, non credea mirarti…ah non giunge” de La Sonnambula, amb precisió, sentiment, tècnica i emoció.
La diferència entre aquesta escena de La Sonnambula (i també Manon, tot i que una mica menys) i la resta del concert, sempre vocalment brillant, per a mi va ser notable, i demostra que per commoure cal interpretar i Damrau ahir en prou feines ho va fer, es va limitar, que potser no és poc, a col·locar de manera precisa les notes i a fer exercicis tècnics de categoria, però quan va decidir que calia deixar un record perdurable, es va bolcar i ho va donar tot en un final de concert espaterrant.
Les obres del concert no seguien cap lògica, i per tant les propines tampoc. Ell va cantar l’ària de Colline i ja es veia a venir que ella cantaria l’inefable “Oh mio babino caro“, per sort es va deixar de sons bonics i va fer una versió molt intensa i més “dramàtica” del que és habitual, molt bé, però mai m’hagués imaginat que cantessin “Bess, You Is My Woman Now“, sobretot perquè ni ell, ni ella tenen la veu per cantar aquests rols i és clar, el resultat va ser justet. A la segona part el bons amics Fita i Lluís Emili em van invitar a acompanyar-los a la fila 4 de platea, quelcom que em va permetre escoltar millor a Testé, tot i que ni així em va causar cap impressió.
Aquests concerts amb aquest format, no tenen la meva estima. Em costa gaudir-ne perquè el format no ajuda i perquè els cantants difícilment s’impliquen. Tot i així l’èxit va ser indiscutible des del primer moment, fins i tot després d’aquella “una voce poco fa” tan discutible. Com que aquest concert era l’única possibilitat d’escoltar a Damrau, cantant que admiro, hi vaig assistir, però cada vegada aquesta fórmula em fa més mandra i em costa més gaudir-ne.
Finalment, el programa de sala conté unes quantes errades que caldria no tornar a repetir, però sobretot i a banda dels errors tipogràfics o ortogràfics, que potser no ´soc la persona més adient per comentar-ho, si que m’agradaria dir que el tetare hauria de ser més curós en coses com la biografia liceista dels propis protagonistes, ja que Diana Damrau no va debutar al Liceu amb Linda di Chamonix, sinó amb Die Entführung aus dem Serail, és senzillament lamentable.
IN FERNEM LAND 
Coincideixo plenament amb el teu apunt sobre el concert d’ahir.
Això que la dona encolomi el marit al recital i més a més amb tant de protagonisme ja te “webs”però almenys el nivell del sr. Testé te un mínim de qualitat si ho comparem amb el ja marit de la Netrebko, que vem poder patir l’any passat al Palau de la Música.
Damrau que en directe només l’havia escoltat a la Linda de Chamonix, està pletórica, amb una veu extraordinària, segura i va ser tot un plaer escoltar-la…ara bé, em pregunto per quan la podem gaudir en una opera? Si mal no recordo va cancel.lar la La Sonnambula que havia de cantar amb el Florez i llavors la va substituir la Ciofi, oi?
El repertori del concert és d’aquells que agraden, un bombonet, perque son peces molt conegudes ara com tu dius hagués preferit més poder-la escoltar-la a ella i si calia més peces orquestrals que el marit. Enfi, potser és per tenir més conciliació familiar?
Per cert això que estava tot Sold Out…jo vaig veure bastantes butaques buides…i a platea…raro,oi?
Ja se que s`ha comentat que la DiDonato no està fina amb els aguts que potser ha vingut amb la veu cansada, etc ( i amb raó) ara bé, a mi em va arrivar molt més el seu recital de fa uns dies, amb les seves irregularitats, però m’el vaig creure més que el concert d’ahir.
M'agradaM'agrada
Però el marit de la Netrenko no va cantar tant, i és que ahir en Testé es va esplaiar en excés i va ser una estafa pel públic que anàvem a veure i escoltar a la seva senyora.
El problema principal del concert d’ahir és que no estava dissenyat per emocionar, només per enlluernar (Damrau) i si a més a més, entre enlluernada i enlluernada teníem en Testé, no hi havia manera d’excel·lir.
M'agradaM'agrada
Continuant amb els marits enxufats ahir m’en vaig assebentar que el proper CD del a Netrebko que es dirà “Verismo” i sortirà al septembre, a part de les seves aries cantarà duos amb el seu marit…per la meva part ja ha perdut una venta…perquè aqui sí que podem escollir qui i què anem a sentir.
M'agradaM'agrada
No crec que el compri 😦
M'agradaM'agrada
Total de acuerdo en todo absolutamente. No podía estarlo mas. Gracias
M'agradaM'agrada
JB no és un whisky? 😉
M'agradaM'agrada
A mi també em va semblar que va estar molt bé al seu repertori (Sonnambula), i no tant quan se’n apartava (Rosina). Ell només em va agradar a Il trovatore. I els músics de l’OBC són molt bons encara que estiguin mal dirigits. Però, ara que va acabant la temporada, em torno a preguntar: algun dia serem capaços d’aplegar-nos mil i escaig persones en un lloc sense que se’ ns escoli un imbécil que no se’n recorda que cal apagar el mòbil dues horetes? Sempre ha d’haver-hi un tonto? L’organització se’n encarrega específicament de que n’ hi hagi com a mínim un, com si fos part del part del paisatge habitual i el poguèssim trobar a faltar?
M'agradaM'agrada
Ahit n’hi va haver com a mínim 3, 1 a la primera part i 2 a la segona.
M'agradaM'agrada
Completament d’acord. Ara es porta el “pack” (contracte de parelles) i quan hi ha tanta diferència entre un i altre es nota masa. El sr. Testé no hagués fet mai un concert en solitari al Liceu.
M'agradaM'agrada
Ja que els han contractat podrien fer el concerts Damrau i Netrebko juntes, i l’altra amb els partenaires, oi? No estaria gens malament
M'agradaM'agrada
Home, crec que entre ambdós marits hi ha una certa diferència.
Jo encara tinc malsons amb el “Nessum dorma” que ens va perpetrar la parella de la Netrebko al Palau. El Sr.Testé crec que assoleix uns mínims (sobretot comparat amb l’altre!).
M'agradaM'agrada
Molta diferència!!!, te’ls miris com te’ls miris i els escoltis com t’escoltis, ara bé el resultat és el mateix, ens el hem d’empassar ens agradi o no si volem anar al teatre a veure a les senyores. Patètic
M'agradaM'agrada
Vaja! tampoc ens varem veure ahir, es clar sabent el que penses d’aquest concerts (i tens raó), no te varem cercar.
Esperava molt mes de Damrau, solament me va agradar “Ah, non credea mirarti…ah non giunge”, hagues volgut mes Bellini, o Mozart o inclús Donizetti.
I ell ¿per que no va triar àries menys “baixes”?, jo no soc un expert però el meu concepte de baix es un altre.
A la decepció del concert s’ens hi afegeix la de no haver-te trobat.
M'agradaM'agrada
Ell no pot triar gaire, és el que és, però ella si que hagués pogut ser una mica més curosa i fer un concert una mica més coherent.
Vaig estar tota la mitja part al passadís de quart pis amb uns amics i a la sortida, una bona estona a la porta de les Rambles.
M'agradaM'agrada
La raó per no anar ahir al concert va ser el veure en el programa que el marit cantava tant com la Danrau. No em sembla correcta.
M'agradaM'agrada
I el pitjor Rosa, és que el marit la pot satisfer a ella però a nosaltres no, i només parlo cantant, és clar. 😉
M'agradaM'agrada
Doncs si, Joaquim, no anàvem a veure al Sr Testé. Per a mi va ser una mica “desinflant”, i no em vaig “calentar”, per que desprès de cantar la Damrau, ens refredàvem amb el seu marit. Però que hi farem, hi va haver cantants estimades que ens calçaven la filla, alcaldesses que col•loquen al marit, i entrenadors extraordinaris de futbol que alineaven al fill.
Realment en quan a la OCB, no va lluir en mans d’aquest director. La OCB es millor del que varem sentir ahir. No se ni si van assajar prou, per que en moltes peces, el primers compassos eren desorganitzats en el tempo de les diferents cordes, i moltes vegades es va apressar molt en fer senyal de “piano”, i es veia que la orquestra no el tenia previst. Suposo que es va veure que Testé no superava en volum la orquestra, acostumada a ser ella la protagonista i no tenir de acomodar-se a un cantant.
Ella te una gran veu, y es extraordinària, però crec que el repertori que va triar en general, no es el mes adequat ni el que mes s’hi podia lluir, si no el que va triar i prou, amb alguna excepció com heu dit, en el Bellini.
La anècdota de la nit va ser el petó que ella, imbuïda per Bess, va donar-li amb totes les ganes, tot i que Porgy no estava en el seu paper, sembla que no li va agradar gaire el “arrebato”
M'agradaM'agrada
I Damrau tampoc ens va escalfar com esperàvem, cal dir-ho, al menys en a mi.
El concert no va tenir cap lògica, ni distinció, i això sempre acaba malmetent el resultat tot i que ella està esplèndida, tot i que es va implicar poc, tampoc oi calia, el públic es va entregar des del primer moment quan en realitat no s’ho mereixia.
M'agradaM'agrada
Jo estic molt enfadada perque el seu marit va can tar massa. Jo vaig regalar dues entrades a una persona amb la que tenia un compromís i a la qual li agrada molt la Diana Damrau. No sé que deu haver pensat. També haig de dir que quan les vaig comprar no vaig adonar-me que cantava amb el su marit. Una altra vegada m’hi fixaré més.
M'agradaM'agrada
Diana Damrau anava més destacada que ell en el programa general i a l’hora de la veritat va cantar tan com ella, d’aixó en diuen vendre gat per llebre.
M'agradaM'agrada
Costa sortir del tot satisfet del Liceu, és cert. Els motius són variadíssims, com la inexplicable, per l’extensió, participació ahir de Testé o les insofribles versions orquestrals del director. Però per mi el problema de fons és el perfil creixent del públic: que si un mòbil aquí, que si una conversa inacabable allà enmig d’una ària, i tot perquè s’ha apostat per una oferta turística antiabonaments i, sobretot, perquè aquest país ha abandonat l’ensenyament reglat de la música a les escoles de primària i secundària. No hi ha prou públic nou. Si hi afegim el nivell altíssim dels preus en comparació al d’altres països, el futur és magre.
M'agradaM'agrada
Si però el problema d’ahir no era aquest, Si el concert hagués estat íntegrament de la senyora Damrau i el repertori triat, més adient i propens a la concentració el públic, tot i el que dius és absolutament cert, no hagués estat determinant per a res.
M'agradaM'agrada
Les butaques buides a platea es van emplenar a la 2ona part. Gent que va arribar tard?
El concert de tos va ser també molt digne: constants i oportunes. Bravi nois!!
M'agradaM'agrada
Però no hi havia tantes butaques buides com altres vegades, ahir es notava que s’havia venut tot, altra cosa és si els abonats que els tocava el concert, hi van acabar assistint.
M'agradaM'agrada
I ara si, el concert de Damrau i Testé.
L’engany és evident. Damrau amb lletres més grans i negrete, el marit més dissimulat però a l’hora de repartir-se el concert ho fan a parts iguals i això és injust perquè ningú dels que vàrem anar al Liceu, com bé dius, el volíem escoltar a ell.
Ell és una mitjania, un cantant que no mereix cantar en un concert al Liceu. Per fer papers de secundari està prou bé però primers baixos, com va cantar ahir, de cap de les maneres.
Ella pot fer el que vulgui, però que intenti fer-ho seriosament, perquè ella ho pot fer i en canvi ahir fins que no va arribar Bellini, tot era una mica de festa major.
M’agrada moltíssim Damrau, per això vaig sortit una mica emprenyat ja que la volia escoltar-la més a ella, i ja hagués pogut cantar Mozart, o un Donizetti o fins i tot el final del primer acte de La Traviata, però aquell Masnadieri no ¿Què hi pintava allà al mig?
L’OBC descuidada i un públic molest, amb mòbils, tablets, fotos i xerrameques va arrodonir un concert molt poc exigent per part dels artistes i del públic,
El director molt adient a la poca exigència de tot el pack.
Quan imagines un concert molt millor sap greu trobar-te amb gat per llebre-
M'agradaM'agrada
100% d’acord Jordi. Un plaer saludar-te a la sortida.
M'agradaM'agrada
M´agradaría que algú em digués quants assaigs varen fer amb el Director present. Improvisació “alla italiana”? Sort que els musics son excel.lents, i varen arreglar la deficient direcciò. Qualsevol de nosaltres ho hagués fet igual de malament
M'agradaM'agrada
Assaigs? Què són?
M'agradaM'agrada
A París, Londres, Berlín o Milà haguessin deixat cantar tant a Testé o ho poden fer així al Liceu perquè aquí és xauxa?
M'agradaM'agrada
ÉS xauxa, jo diria que és xauxa.
M'agradaM'agrada
A París el Testé ha fet de Sarastro i altres bons rols. Tot el món de la òpera és marketing.
M'agradaM'agrada
Vaig sortir molt satisfet del concert ,evidenment per la banda Damrau.
És una cantant que m’entusiasma per diversos motius.El primer és el seu estat de veu esclatant pero ademes ella aconsegueix transmetre’m sempre molta energia i sap crear una especial atenció per part del públic.Només cal comprovar que pocs estossecs quan ella canta.
Tot aixó perqué ? Doncs té diverses explicacions .En primer lloc el seu cant de tradició centreuropea tipus Gruberova o Mosuc està carregat de reguladors al servei de l’expressió i del lluiment vocal (of course).
En segon lloc hi ha pocs oasis de relaxament(la mitja veu i els pianíssims són fabulosos) i afortunadament són tot lo breus que han de ser per no perdre expressivitat sino guanyar contrast.Aquests canvis interpretatius van resultar del tot magistrals a La Gavotte.
Ella sempre sap trobar el climax expressiu que està magistralment portat en el forte i sempre amb una gestualitat molt ben pensada amb un entusiasme contagios.Dona la sensació que gaudeix cantant i interpretant.Estem lluny doncs del cantant que fa llastima i es nega a abandonar la cadira.
La seva coloratura és exemplar i sap convertir el final de La Sonnambula amb una festa belcantista,que és el que ha de ser.Cantar be el” Ah non credea mirarti” ,”Come e bello” o el “Oh quante volte” té una dificultat bastant reduïda .Si tens bon gust i la veu bonica ja tens molt de guanyat .
On resideix l’autèntica dificultat d’aquest repertori és en l’agilitat de les caballetes i les strettes i mes si hi han aguts escrits o no que el públic espera.En aquets moments o tens una veu de facultats espeterrants com la Radvanovsky o una coloratura i agut de cum laude com la Gruberova o un preciosisme vocal aplicat a l’expressió tipus Sills, etc et quedes a mig gas i perds competitivitat.
S’ha de tenir quelcom que surti de lo corrent i que et permeti tirar-te al buit i caure dempeus i victoriós i Diana Damrau sí que ho té.
M'agradaM'agrada
La Damrau, per ami, canta molt millor el belcanto que Gruberova, i no tant com Ciofi, per exemple.
Una altra cosa és la veu.
M'agradaM'agrada
Infinitament millor que la Gruberova, si m’ho permets, Joaquim. I, pel meu gust, millor que la Ciofi també…
M'agradaM'agrada
No sé que dir-te Olga, com que l’altra dia vaig emocionar-me amb el belcanto de Ciofi i el divendres amb Damrau només em vaig quedar bocabadat, penso que com a belcantista és superior, ara bé, vocalment Damrau no es pot comparar amb Ciofi, però com bé saps a l’òpera no tot és veu.
Amb i per Gruberova no ens discutirem pas, estem d’acord des de fa anys.
M'agradaM'agrada
A lo mejor me equivoco, pero el Liceu va a programar una Mini-Temporada o Festival del turista y cruzerista los meses de Junio-Julio-Agosto. Se venderán packs como lo hace Verona con su Festival, y quien sabe si con una combinación de primeras figuras y otros con menor pedigree, incluso saldrían los números en positivo.
M'agradaM'agrada
No crec que serveixin ni per això.
M'agradaM'agrada
A la platea del Liceu, darrerament, hi ha molt guiri. Se´ls reconeix ràpid per les “selfies” que es fan amb el teatre al fons. Si aixô serveix per “mantenir” el Teatre en marxa: welcome
M'agradaM'agrada
no ho tinc tan clar, més aviat voldria saber perquè el públic d’aquí ha deixat de interessar-li el que fan al Liceu, no et sembla més interessant?
M'agradaM'agrada
Jiiijiiii
El final de La Sonnambula de Patrizia Ciofi(que admiro molt) el tenim tots ben present i no era ni de bon tros del nivell de Damrau ni de Gruberova ni de Massis.
Cert públic de l’opera es(segons el meu parer) massa conservador amb les fidelitats , aixó determina postures massa extremes i oscil.lem de la coronació de reines i divinitats en ple segle XXI(amb lo poc que m’agraden les monarquies) a, per definir-ho amb llenguatge cavernari, passar a determinar “el cancer de España” , perdó del Liceu.
Tot plegat em sembla una gran equivocació perque totes aquelles divinitats estàven carregades de defectes només cal una mica d’objectivitat (la de la crítica de I Capuleti)
Be ,esperant noves veus ,noves emocions , de forma lliure, sense lligams ni hipotèques i si tenen mes aplaudiments i reconeixement que la Caballé ,doncs no passa res…
Anem al teatre a passans-ho be no ?
M'agradaM'agrada
M’ encanta com us les teniu sempre amb això. Sou la repera….
Jo no hi entraré, que no hi arribo, però si em permets, et diria de no fer servir això de la llibertat i l’ objectivitat, com veig tant sovint que fas. Aquí tothom va a l’òpera sense hipoteques del passat i a gaudir tant com pugui (si els ho permeten els quatre genets de l’apocalipsis lírica: els cantants mediocres, els directors dolents, els regiseurs egocèntrics i els estossecs del públic maleducat). Si descobreixen un cantant que els fa xalar (Brimberg, Vinke, Macarena,…) ho diuen amb entusiasme. I si tenen la sensació d’ haver vist un bunyol, ho diuen també. Més llibertat que aquesta…
M'agradaM'agrada
Saps allò del Urruti t’estimo? doncs això.
M'agradaM'agrada
No menciono la Sonnambula de la Ciofi, si la Ciofi belcantista i la seva fantàstica Giulietta que vaig veure i gaudir fa una setmana, tota ella emoció, emoció que Damrau l’altra dia no va donar o no em va donar.
Ara bé com que Gruberova no la vaig esmentar jo sinó tu, tal faràs ytal trobaràs, i a IFL ja saps que sempre és un motiu d’exaltació aquesta senyora. En fi no afegiré res més al que tu el primer i la resta ja saben al respecte.
La resta del comentari em costa entendre’l, és massa críptic o potser és que t’emboliques o jo no hi arribo.
Ara bé, només et podria dir una cosa, jo ara, no et diré quan sigui més vellet, però encara no, vaig a l’òpera esperant moltes més coses que passar-m’ho bé, perquè precisament l’òpera per a mi no és un entreteniment.
Jo podràs comprovar-ho fàcilment tot i que bo et cal perquè em coneixes prou bé des de fa molts anys, no em caso amb ningú, i quan Santa Caballé o el beat Carreras ja no mereixen el respecte i la devoció que els he professat, no m’estic de dir-ho. Només passa una cosa, quan l’objectivitat no t’agrada deixa de ser-ho i es converteix amb subjectivitat.
En qualsevol cas, ho saps perquè varem parlar-ne al sortir del Liceu divendres passat, saps que Damrau em va agradar i ho dic a l’apunt, però dir que Ciofi canrta el belcanto, no pas la Sonnambula, de manera molt més acurada i estuilística quye Damrau no és cap subjectivitat, és una evidència absoluta, com ho és el cant de Devia, o el de Massis que també esmentes.
La comparació amb Gruberova no la comparteixo, al menys per ara , perquè Damrau ni portamenteja, ni s’apropa als aguts amb calades estentòries i fixacions que l’alemanya mai pràctica, és més, la majoria d’aguts són picats amb precisió, a banda que la el gruix de la veu de Damrau és molt més gran que el de Gruberova, que la guanya amb volum, quelcom que no cal que et digui perquè ho saps perfectament.
I finalment, no, no només vaig al teatre a passar-m’ho bé, per això són tan crític amb els que volen fer del liceu un lloc d’entreteniment,
M'agradaM'agrada
Ahora la moda es contratar conciertos con la diva y el divo de turno ( dicho en el mejor sentido del término ) y que éste te coloque a su pareja sentimental
Si esta vez ha sido Concierto Damrau + Testé, el próximo será Netrebko + Evyzov ( así se apellida?), o bien Alagna + Kurzak, Garanca + Chichón ( al menos este no molesta, ya que no canta ), Seiffert + Schnitzer, etc…etc..
M'agradaM'agrada
Pero en según que teatros o salas de concierto la fórmula no cuela, en el Liceu o el Palau parece que si
M'agradaM'agrada
Y un pepino. Esto cuela en todo el mundo de la ópera.
M'agradaM'agrada