Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch Palau de la Música Catalana 09 de juny de 2016. Fotografia gentilesa d’Albert Valero
Han hagut de passar 576 dies per tal de recuperar el liederabend que Palau100 va programar a la temporada 2014/2015 amb Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch. L’espera s’ha fet llarga però ha valgut la pena perquè el triomf d’ahir va ser apoteòsic, com també ho va ser al Liceu amb aquell memorable Winterreise, però ahir al Palau el programa va ser generós i va comptar amb 6 propines que van portar al públic al deliri, fins i tot semblaven un país culturalment ric i madur, fent que un Liderabend amb Mahler, Britten i Strauss esdevingués un dels esdeveniments de l’any, és clar que això només és possible si qui ho protagonitza és el tenor alemany , sense cap mena de dubte el cantant líric número 1 de l’actualitat.
Jo crec que Kaufmann es va equivocar fent que Mahler i els seus Lieder eines fahrenden Gesellen fossin els teloners, perquè ni la veu estava suficientment escalfada i ni el l’artista i el públic suficientment concentrats per transmetre-ho i assaborir-ho. La veu del tenor bavarès no estava encara prou centrada i l’excés de manierisme va restar l’espontaneïtat, la franquesa i la sincera emotivitat que aquestes cançons necessiten per acabar sent veritablement colpidores. A Kaufmann li va costar centrar l’emissió i fins i tot en els primers lieder mahlerians semblava que hi havia algun moment de dubtosa afinació. Va fer coses bellíssimes, però sense commoure, semblava que hagués engegat la màquina de fer pianíssims però sense una veritable comunió.
En el segon blog de la primera part l’escenari va canviar radicalment. En primer lloc cal agrair-li a Kaufmann que programés els set sonets de Miquel Àngel de Benjamin Britten, perquè sent tan bells no es programen mai i aquí si que la veu ja sonava plena, lliure i ferma. La dicció italiana cal dir que era una mica confusa i si no seguies el text amb el programa (a veure si el Liceu aprèn del Palau i ens posa el text en el programa de sala) era difícil entendre el que deia, ara bé, tots els reguladors, les mitges veus, el xiuxiueig emotiu o l’esclat contundent d’heroica emissió, es transmetia amb sinceritat, llibertat i calidesa emotiva. Amb Britten va arribar allò que se’ns va negar amb Mahler i sobretot ens va deixar ja a punt de solfa per gaudir d’una segona i tercera parts veritablement memorables.
Tota la segona part va estar dedicada a Richard Strauss, primer amb els nou lieder de Letzte Blätter (últimes fulles) i per acabar amb un bloc de 5 lieder dels opus 19,37 i 48.
La intensitat vocal i interpretativa, el control i el domini tècnic, l’emissió alliberada, el timbre càlid i bronzejat, tot jugava a favor d’una interpretació entusiasta que ens mostrava a un Kaufmann que gaudia i feia gaudir, en una comunió d’aquelles que costa trobar en una sala de concert i a més a més amb un programa que s’allunyava del gran públic, per exigir concentració. Una concentració que es va assolir en molts moments,no en tots, perquè malgrat que el públic es va portar millor que en altres ocasions, encara es van percebre estossecs excessius entre les pauses dels diferents lieder, i això que Deutsch intentava enllaçar-los quasi sense solució de continuïtat, senyal inequívoc que alguns aguantaven estoicament a Mahler, Britten i Strauss, tot esperaven que la festa de veritat arribés amb les propines.
Aquests que esperant les propines es van deixar perdre una segona part per emmarcar, van sortir amb un pam de nas, ja que no va ser fins després de quatre Strauss més, entre ells un embolcallant “Morgen”, que va fer la primera concessió amb un espaterrant versió de l’esperada i poc adient en un estricte liderabend, però a la fi espaterrant “Dein ist mein ganzes Herz” de Léhar, una de les marques identificadores de la casa, que ahir va cantar potser millor que mai.
I quan semblava que amb la cinquena propina marxaríem cap a casa, Jonas Kaufmann va cantar el “Las locas por amor” de cicle “Poema en forma de canciones” de Joaquín Turina. El castellà era aproximatiu, però l’impacte va ser enorme.
Sis propines després d’un programa intens, sense descansos orquestrals que refreden i desvirtuen.
Però la crònica no seria complerta i sobretot justa si no parlés una vegada més de l’acompanyament o millor seria dir el co-protagonisme de Helmut Deutsch, amb una cura, i una mestrívola sensibilitat per donar relleu a l’obra, a la veu i al propi piano, que mai és un acompanyant sinó que forma part del tot. Pocs pianistes tenen aquest valuós talent i poques parelles com Kaufmann & Deutsch en treuen tant rendiment i acaben fent tant art.
Absolutament inoblidable.
També ha estat inoblidable i deliciós que aquest concert no l’hagi tingut que explicar a Colbran com succeïa malauradament durant els darrers mesos, ja que ell també hi va assistir.
Deliciós també va ser topar-nos en plena Via Laietana abans d’entrar al Palau amb la Carmina de València, un inesperat i plaent retrobament després de tant de temps.
Deliciós també va ser veure a tants amics contents en veure a Colbran gaudint de la normalitat que suposa anar a un concert i seure en una cadira normal.
I per acabar més que deliciós, va ser hilarant veure com en acabar el concert oficial i abans de les propines, un exercit de fans es va abraonar cap a l’hemicicle del Palau per omplir de flors i regals al ídol, que va acabar com aquells guàrdies de la urbana de fa una pila d’anys, que per Nadal els veies dirigint el tràfic amb els peus envoltats de regals, cava i torrons. Ahir a Kaufmann em va semblar que fins i tot una senyora li portava degudament embolicada de regal, o bé una ampolla de ratafia o potser era d’Aromes de Montserrat.
Finalment i per acabar de rematar la festa, aquí i avui som una mica més feliços. Gràcies noi!
IN FERNEM LAND 
De un hombre que me gusta hasta cantando “el cocherito leré” si se pusiera a ello, en cuanto a lieder se refiere, los sonetos de Miguel Angel son mi debilidad. Bueno…y el “Morgen” …Me alegro mucho que lo disfrutarais los dos, Herr Kaufmann cuando se pone, es mucho Herr 😉
M'agradaM'agrada
¡No me digas que tienes la versión original del cocherito leré orquestada por Mahler y cantada por JK! LA QUIERO 😉
M'agradaM'agrada
content de veure als dos gaudint a la mateixa vegada del divo, petons
M'agradaM'agrada
Porto molts concerts/representacuions a les espatlles que em sabia greu dir-li al Fede que m’ho havia passat de conya. Ahir per fi ell també ho va viure. Ja tocava!
M'agradaM'agrada
M’en alegro que ho gaudíssiu tant, jo estava a casa mirant el tweeter, llegint els extraordinaris comentaris i m’en penedia una micca de no haver-hi anat.
La veritat és que després de sentir-lo al Liceu amb “Winterreise” em vaig dir a mi mateixa que la propera vegada que el sentis en directe seria en una ópera perque vaig sortir del Liceu amb aquella sensació que em volia més….
Bé, segurament serà dificil que de moment el Liceu el programi amb una ópera…ara, no perdo l’esperança i mentrestant tenim els seus cd i dvd.
M'agradaM'agrada
Ahir vaig escoltar al Palau a uns “forofos” d’en Kaufmann i van dir que d’aquí 2 anys ve al Liceu amb una òpera. No en sé més.
M'agradaM'agrada
No se ets la Karme del meu costat al Liceu, si es axis ja m’ho explicaras el proper dissabte.
Lluís
M'agradaM'agrada
Em sembla que res de res, per ara.
M'agradaM'agrada
Vols que et digui una cosa? A mi m va agradar més aquell Winterreise, que per a mi és una obra excelsa. Ahir ho vaig gaudir molt, però aquell Winterreise per a mi és el millor del millor.
M'agradaM'agrada
No es pot descriure millor el que vam viure ahir al Palau. Lleginte avui ho he tornat a viure. Gracies.
M'agradaM'agrada
Gràcies en a tu Myriam, per seguir el blog i comentar.
M'agradaM'agrada
🙂 🙂 🙂 🙂 🙂 Gracias! Y un abrazo a los dos!
M'agradaM'agrada
A Kaufmann i Deutsch verdad? Es que son muy buenos 🙂 🙂 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Afortunadament aquí puc consolar-me de la pena de no haver hi anat.
Molt bona ressenya, i si algú pogués pensar que no es imparcial, l’anàlisi de la primera part del concert li faria canviar d’opinió. Gracies.
M'agradaM'agrada
Em sembla que he demostrat amb escreix que això sempre és així, però mira, m’agrada que ho diguis.
M'agradaM'agrada
Va ser un concert meravellós i com dius, amb una segona part i una tercera de propines, de antologia.
Concerts o mesben dit, recitals com aquest fan afició
Bravissimi a tenor i pianista
M'agradaM'agrada
No et vaig veure Jordi.
M'agradaM'agrada
Res a afegir, Joaquim, va ser exactament com descrius. De reclinatori.
Sólo una pequeña gota que nos amargó el final de concierto: en el momento de publico enloquecido, detrás nuestro teníamos una mujer que silbaba tan fuerte y estridente que nos dejó con los oidos pitando … y no había forma de hacerle entender que nos estaba haciendo daño… 😦 y más después de un concierto tan sublime 🙂 …en fin….
¡Espero que Kaufmann y Deutsch vuelvan a visitarnos pronto!
M'agradaM'agrada
Però ara ja tocaria una òpera, no et sembla?
M'agradaM'agrada
Vaig estar molt contenta de veure que el Fede ja pot gaudir regularment dels concerts. La teva crítica, Joaquim, molt bona i molt ben raonada.
En Kaufmann i en Deutsch magnífics. Els 6 bisos suposo que faran callar els impertinents, que encara n’hi han, que es queixen que no va fer-ne cap al Liceu sense entendre que després del “Winterreise” no se n’han de fer.
Estic molt d’acord amb tu, Joaquim, en un dels teus comentaris, em va emocionar més el “Winterreise” del Liceu
M'agradaM'agrada
El Winterreise no pot ser mai comparable amb un liderabend qualsevol i no cal dir amb un recital d’aquests multi disciplinars on els cantants fan un totum revolutum, allò és un tresor que no es pot “contaminar” amb res més. Va ser meravellós i sempre li agrairé que fos tan estricte i autèntic.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per l’entrada! Jo també hi era…. el meu primer Kaufmann! Amb el mestre Helmut eren un…meravellós! Em van agradar especialment els sonets Miquel Àngel de Britten… encara floto…
M'agradaM'agrada
No m’estranya que levitessis i espero que ens doni més motius i sovint
M'agradaM'agrada
Quan mori ja teniu el meu epitafi: no hi era. Felicitacions a tots per un vespre tan esplèndid!
M'agradaLiked by 1 person
Però a la làpida hauríem de fer un llistat llarg i després els dos punt pertinent per posar la teva frase final, millor, oi?
M'agradaM'agrada
Jo vaig disfrutar moltíssim, i això que al començament amb Mahler vaig patir una mica però després perfecte. No vaig poder assistir al Winterreise per temes de salut (meva) i quan estava a punt de veure’l finalment al Palau va cancel·lar per temes de salut (seva), així que ara hem fet les paus 😉 De totes maneres en una escapadeta vaig poder escoltarlo cantant Die schöne Müllerin a Munic i he de confesar que a mi també em va agradar més cantant Schubert. Tot i així, una inooblidable vetllada i una llàstima no haver-us vist a tu i al Colbran. Especialment al Colbran, del que me n’alegro tant que pugui gaudir de nou de la música en directe. Una abraçada a tots dos.
M'agradaM'agrada
Gràcies amic, espero que ara comenci a ser habitual veure a Colbran per aquests móns de Déu. 😉
M'agradaM'agrada
Tenia l’entrada des de feia, no me’n recordo quan, pero al final, no hi vaig poder assistir, soc fora. Del que si que me’n alegro molt, a part de que el concert anés tant be, es que en Colbran hi pogués anar!
M'agradaM'agrada
Ja tocava, llàstima que t’ho perdessis Marta, espero però que coincidirem com és habitual i ara ja amb en Colbran
M'agradaM'agrada