IN FERNEM LAND

PAVAROTTI LI DIU A FRENI QUE ÉS LA SOAVE FANCIULLA MÉS TRIADA


Luciano Pavarotti $Rodolfo) i Mirella Freni (Mimi)

Luciano Pavarotti $Rodolfo) i Mirella Freni (Mimi)

Feia temps que la tria no era tan participada, suposo que la fórmula del duo us ha motivat i mobilitzat, ja se sap que els seguidors incondicionals de sopranos i tenors són molt persistents i si en aquest cas els ajuntem o entrecreuem l’efecte es multiplica.

En aquesta ocasió s’han comptabilitzat 258 opcions triades que s’han repartit d’aquesta manera:

Soave 1 27 10%  
Soave 2 27 10%  
Soave 3 31 12%  
Soave 4 8 3%  
Soave 5 24 9%  
Soave 6 8 3%  
Soave 7 14 5%  
Soave 8 40 16%  
Soave 9 4 2%  
Soave 10 32 12%  
Soave 11 22 9%  
Soave 12 21 8%

La versió 8 ha estat la més triada, a 8 punts de la segona. Es tracta d’una de les versions discogràfiques més populars, estimades  i millor valorades per la crítica, provinent de la gravació integral de La Bohème (1972) deguda a Herbert von Karajan al capdavant de la tot poderosa Berliner Philharmoniker i amb un repartiment luxós amb Luciano Pavarotti i Mirella Freni, envoltats per Panerai, Ghiaurov i la Musetta més aristpcràtica de la història fonogràfica, Elisaberh Harwood.

Aquí la teniu:

I al darrera d’aquesta joia, hi ha hagut una veritable disputa d’aquelles apassionants, fruit de allò que encara i malgrat tot, dóna vida a l’òpera, el culte als divos i dives, Segurament hi ha molts factors que han fet que el resultat sigui aquest i no un altre, així ho hem d’acceptar tot i que si jo hagués triat, tot i que la 8 hi hagués figurat, segurament no hagués estat la meva predilecta, acceptant però que la suma de tots els factors integrants d’aquesta versió donen com a resultar una versió que accepta poques discussions.

Qui hi ha al darrere de les altres 11? Quasi totes són prou reconeixibles, perquè els cantants són molt carismàtics i aquí rau sota el meu punt de vista, més que no pas per la intrínseca bellesa de la versió, l’apassionant disputa que ens ha portat a aquesta classificació:

Soave 8 40 16%  Pavarotti-Freni
Soave 10 32 12%  Bjorling-De los Ángeles
Soave 3 31 12%  Domingo-Caballé
Soave 1 27 10%  Villazón-Netrebko
Soave 2 27 10%  Kaufmann-Opolais
Soave 5 24 9%  Di Stefano-Tebaldi
Soave 11 22 9%  Carreras-Stratas
Soave 12 21 8%  Gigli-Caniglia
Soave 7 14 5%  Kraus-Scotto
Soave 4 8 3%  Alagna-Gheorghiu
Soave 6 8 3%  Tucker-Moffo
Soave 9 4 2%  Aragall-Zeani (Liceu 1967)
258

Moltes gràcies a tots els que heu participat i ja sabeu que si voleu escoltar i veure els vídeos que van servir de base per els àudios que havíeu d’escoltar, només prement a sobre del nom de la parella anireu a parar al youtube corresponent.

La darrera tria ja serà per acomiadar la temporada liceista amb Die zauberflöte.

Demà em posaré transcendent, tocarà parlar de Bach i la Missa en Si menor que avui William Christie dirigirà al Palau.

Un comentari

  1. Eduardo

    Joaquim, en esta oportunidad no participado por temas personales. Pero los NIÑOS DE MODENA, siempre han sido mis predilectos, aun conservo el vinilo algo “rayado” y por supuesto el CD. es que sus voces en vivo, eran indescriptibles. Pero me ha faltado un dúo, del cual siempre disfrutado mucho, Callas Di Stefano. Gran apunte, sin dudas.

    M'agrada

    Respon
  2. nachoferrer

    Sens dubte, la meva versió predilecta. Es podria dir que hem vaig aficionar a l’òpera amb aquest gravació de La Bohème.

    Vaig al Liceu el dia 21… A veure la Buratto i la Kulchynska. Hem fa la impressió de que serà un autèntic festival. Ja compto els dies…

    Visca La Bohème! Però sobretot, VISCA PUCCINI!!!

    M'agrada

    Respon
  3. alex

    Aciertos al 50% . Votė por supuesto a las clasicas 8 y 10.
    Me ha sorprendido que la buena version Alagna/gheorghiu haya quedado por detras de JK/opolais, pero para gustos…los colores ( JK parece un ” Marcello ” màs que Rodolfo )

    M'agrada

    Respon
  4. colbran

    No es mi versión preferida, pero enhorabuena para todos los que la han elegido.

    Mi elección fue: 2, 5, 10 y 12. Siendo la mejor para mí la 5, con la incomparable Renata Tebaldi, la mejor Mimí que yo haya visto o escuchado. La versión elegida por mí más próxima al resultado final ha sido la de Bjoerling-de los Angeles, indudablemnte una de las mejores.

    Estoy de acuerdo con Eduardo, me hubiera gustado que estuviera incluída la interpretación discográfica de Callas-di Stefano, otra de mis favoritas.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Gràcias per participar, però no podia repetir tenor, o més ben dit, no era convenient i com que jo preferia Tebaldi/DiStefano a Tebaldi/Bergonzi, vaig haver de deixar a Callas de banda, quelcom que sempre fa pupa, però Callas ja ha vingut moltes vegades a les tries.

      M'agrada

      Respon
  5. Leonor

    Los voté, los voté junto a la versión de Bjorling-De Los Ángeles, Kraus-Scotto y Carreras-Stratas (me gustó Carreras). Los dos “hermanos de leche” hacen una parejan maravillosa y son vocalmente impresionantes.
    ¡Besos, infernems!

    M'agrada

    Respon
  6. kàtia

    Vaig votar 1-5-10-11 .Si que vaig reconeixer Pavarotti però Carreras pot més.Vaig confondre Byorling amb Titto Schipa.De totes maneres les versions eren magnifiques i triés qui triés segur que l’encertava.
    Gràcies per la bona estona que em passat,fins la propera

    M'agrada

    Respon
  13. jaumeM

    Quin desastre! no vaig reconèixer a: DiStefano, Tebaldi, Moffo, Aragall, Zeani, Gigli Caniglia.
    Les tornaré a escoltar.
    Per a mi la millor es Bjorling-De los Angeles.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      No es tracta mai de saber qui són, tot i que és un exercici addicional prou interessant, el més maco és escoltar i triar les que t’agradin més, i encara que no coincideixis amb la majoria no passa absolutament res.
      Gràcies per fer-ho possible.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari