Ahir a Una tarda a l’òpera, el programa de les tardes de diumenge de Catalunya Música referent de l’activitat operística a casa nostra, va dedicar quasi tres quarts d’hora a Roger Guasch, director general del Gran Teatre del Liceu, que sota les preguntes, algunes incisives, de Jaume Radigales, va tornar a fer un “deja vu”, posant el pilot automàtic per deixar anar xifres i xifres, no del tot contrastades, o si més no, no del tot ben explicades, que només ens acaben conduint a una autocomplaença i/o un autobombo impropi d’un teatre en plena crisi que té molts fronts oberts i que hauria, si més no, de buscar un equilibri, no només en el compte de resultats, sinó en el model cultural, no apostant només per un equipament estrictament abocat a la rendibilitat de taquilla, que encara no tinc gaire clar amb els descomptes d’última hora, que s’hagi assolit.
En el senyor Guasch el binomi “equipament públic” el treu de polleguera, i em sembla que encara no ha entès o no ha volgut entendre o no té cap interès en voler-ho entendre, que hi ha al darrere d’un equipament públic, a banda d’una aportació important dels diners de tots, quelcom essencial, però també hi ha d’haver un compromís artístic d’un projecte que no han volgut definir, senzillament perquè no creuen que un equipament hagi de tenir un projecte artístic.
Costa entendre que la programació artística només hagi d’estar subjecta a la venda d’entrades. S’omple la boca amb el Quartet programat la propera temporada però no pot evitar que de les seves paraules s’evidencií un escepticisme preocupant, com quan sense voler o no, ens diu que Written on skin no ha estat capaç d’omplir el Liceu de Barcelona i ens llença allò tan pervers que Barcelona no és Londres, quan a la ROH l’òpera de Benjamin segurament tampoc va penjar el cartell de “sold out” i això que allà es va fer com s’havia de fer, és a dir, representada. No es poden fer aquesta mena de trampes.
Quan parla de turisme, un tema cabdal en el que jo hi crec molt, penso que s’equivoca, perquè em sembla que el turisme actual que assisteix al Liceu no té gaire a veure amb el turisme cultural que es mou per veure un títol o un cantant, senzillament perquè les programacions del Liceu no ofereixen avui per avui, els atractius que els amants més embogits de l’òpera busquem quan volem desplaçar-nos i o jo estic absolutament equivocat o de tot el que ens ofereix la proera temporada només és Elektra el títol que ho ofereix, justament el títol que ell creu que perjudica els interessos de taquilla en un mes de desembre.
El turista que assisteix al Liceu actualment, tret d’excepcions que no poden confirma la regla, és el que pernocta a Barcelona però ha vingut a conèixer la ciutat, que tot i ser interessant, no té res a veure amb aquell que ve a la ciutat precisament per assistir a una representació del Liceu i a banda aprofitarà el dia per visitar altres llocs. A aquest turista se l’ha d’oferir durant un cap de setmana, una oferta que vagi més enllà d’un únic títol i si en aquest sentit hi ha un lleugeríssim i positiu canvi de tendència, l’aposta encara és molt minsa i en cap cas satisfactòria i suficient. Ara per ara el turista que s’apropa a les taquilles és més aviat de xancleta, per entendre’ns. Ni els títols són dels que mobilitzen als aficionats, ni tan sols els repartiments, perquè un divo, un únic divo i errat (Flórez com Edgardo per exemple) no és suficient. I no cal dir si les cancel·lacions massives i mal explicades ni tan sols ens garanteixen que allò anunciat acabi sent allò que veurem.
De totes les coses que diu, que en diu moltes, sóc especialment sensible en el tema dels abonats. Jo personalment vaig dir-li més d’una vegada al senyor Guasch que s’havia de canviar el model d’abonaments, el que mai m’hagués pensat és que la remodelació perjudiqués tant a tanta gent.
Les baixes d’abonaments que seran constants i es perdrà aquella fidelitat d’anys, ara ja no són per l’augment de les tarifes, s’equivoca quan vol fer creure que això ja s’ha estabilitzat, ara les baixes són per quelcom més terrible, ara molts deixen l’abonament perquè el que ens ofereix el Liceu ha deixat de ser interessant.
S’escapoleix de l’escomesa quan en Radigales parla de l’evident desequilibri d’una temporada per a primerencs, sense títols estimulants per a una part del públic i abonat més “expert”. Jo no he dit mai que la temporada s’hagi de fer al nostre gust, però això és el que s’ha acabat fent, però pensant que aquests pocs atrets per títols molt populars seran acabaran sent molts, i això és temerari, perquè aquí m’agafo precisament al que diu ell, i Barcelona i el seu entorn és el que és, i de fora no vindrà gent a veure una Bohème, per exemple, amb els repartiments proposats, perquè quan proposes títols tan populars si vols motivar a la teva massa d’abonats o portes als millors (això de primeres espases en una plaça tan anti taurina com Barcelona, fa mal a les orelles) o la feina serà seva per omplir sense recórrer als descomptes.
Ell i no només ell sempre ens parlen del augment d’abonats en comparació amb les baixes, però l’estudi es queda sempre aquí, 1300 altes en front de 900 baixes, em sembla que diu, però si aquestes altes són d’un antic abonat que deixa un abonament complert per agafar-ne dos de reduïts, els números no deuen ser gaire de fiar i això no ens ho acaben de dir mai. Jo voldria saber quants abonats realment nous hi ha i quants s’han donat de baixa sense agafar un altre tipus d’abonament o torn. Al cap i a la fi semblen polítics parlant dels números d’aturats, afiliats a la seguretat social i tipus de contracte laboral. Una mena de trampes al solitari.
Moltes de les coses que semblen noves gràcies a ells (programació al Foyer o projecte audiovisual) eren des de fa temps, un valor consolidat de la marca Liceu. El millor que poden fer es recuperar-ho.
Us convido a escoltar l’entrevista si ahir no vareu estar al cas, prement aquí
Bona setmana!
IN FERNEM LAND 
El periodista se presta a las conveniencias del entrevistado
Y si Radigales se hubiera mostrado duro o crítico en sus preguntas, Guasch quizás no hubiera concedido la entrevista
Guasch se muestra màs que como un director de un teatro de ópera, como lo que es : un simple gestor público puesto por el Consell que rige el teatro. No es ni será jamás, un Gelb, un Holënder o un Pereira, por decir 3 perfiles de superintendentes conocidos en el mundo operístico
M'agradaM'agrada
Entre otras cosas porqué Gelb, Holënder, o Pereira o Audi (nuevo director del festival d’Aix después de su exitoso paso por Amsterdam, son intendentes/músicos. No es el caso de nuestro ínclito.
M'agradaM'agrada
written on skin ha estat, sota el meu punt de vista, el títol més estimulant d´aquesta temporada. Emocionant de veritat. No sé si aquest senyor va ser-hi aquell dia i si hi era potser no li dona cap valor al que vam sentir aquell dia perque a la sala es percebia una concentració com mai, com el públic estava realment implicat amb allò que sentia.
M'agradaM'agrada
Cert, perquè el públic que hi varem anar estàvem interessats, ell cumplia la seva feina de manera molt professional però segur que desitjava ser en un altre lloc- Li deu passar sovint, fins i tot amb títols més, molt més fàcils de digerir.
M'agradaM'agrada
Molt bé Joaquim. I molt malament el Sr. Guasch i les seves respostes. No vaig poder aguantar fins el final en escoltar tantes incongruències i mentides i vaig tancar la ràdio.
M'agradaM'agrada
El pitjor del senyor Guasch és que es pensa que està a un pla superior al de la resta. No escolta gaire tot el que es deixa dir, perquè així sí que ho té, rep a tothom, però no escolta, i si ho fa no sembla que tingui gaire en compta les opinions contraries a la seva i la del seu equip, que deu ser la seva, és clar.
M'agradaM'agrada
No vaig aguantar fins al final i quan va parlar del projecte audiovisual mentre jo em mirava la colecció de DVD’s del Liceu, vaig pensar que estava perdent el temps.
Té molt d’ego aquest senyor.
M'agradaM'agrada
Persones que conec que el coneixen bé, millor que jo, m’ho han confirmat això de l’ego.
M'agradaM'agrada
Està clar que el públic que vol atreure el senyor Guasch és el que, baixant per les rambles, vegi el cartell d’una bohème, traviata o el que sigui, i digui mira, hi anirem aquest vespre. Doncs es pot esperar assegut.
Més aviat hauria de pensar: quin radi d’atracció té el Liceu per la cèlebre Elektra de Chéreau amb la Meier i la Herlitzius? Vindrà gent de Madrid? De França? Del nord d’Itàlia? Que ara amb el TGV és un moment. Es farà promoció en aquests llocs? O això no ho té pensat i no li importa?
M'agradaLiked by 1 person
Em sembla que tot plegat és més primari, perquè cal conèixer el món de l’òpera, i no és el cas.
M'agradaM'agrada
Todo muy resbaladizo… Esta entrevista deja con más dudas de las que se tienen al comienzo. Gracias por llamar nuestra atención.
M'agradaM'agrada
En realidad no dice nada nuevo, es más de lo mismo. Mucho humo para despistar y un plan bien trazado de cambio radical.
M'agradaM'agrada
Es com els polítics,les preguntes estàvem pactades per més que Radigales fes mans i mànigas.Aquests personatges no arrisquem amb les respostes,contesten com lloros,ho porten aprés.
M'agradaM'agrada
Potser porten el discurs fet i li diuen a l’entrevistador, sobre això fes-me les preguntes? Tot és possible.
M'agradaM'agrada
Molt d’encert Joaquim amb el plantejament del “teu” turista. El “seu” ni el tè i trigrarà. Tot allò del restaurant i l’experiència culinària no sé que hi pinta (no eren gelats casa Roca?). I les croquetes ja veurem…..
M'agradaM'agrada
Sigui el que sigui volen portar negoci encara que aquest tingui poc a veure amb el que ens hauria de distingir. Canvien croquetes per gelats, ells l’únic que esperen és el lloguer mensual i aquest percentatge de les vendes de croquetes.
M'agradaM'agrada
La llibreria especialitzada en música i cultureta, la venda de dvd’s, el cafetó…… donaven 20.000€ per 1000m quadrats, digué. Ara un restaurant d’alt estanding donarà 200.000 €. Per aquest camí també es podria posar a l’Espai Liceu un bar de camioners (amb tota l’estima i respecte) i potser en treurien 300.000. Però visca la cultura musical, eh….
M'agradaM'agrada
Et dirn que el restaurant és una oferta cultural gastronòmica molt important, i es quedaran tan amples, perquè és ben trist que els casts futurs siguin com els de la Bohème i les croquetes tinguin nivell de guia Michelin.
M'agradaM'agrada
Ho pot vendre com vulgui, però jo no tinc la sensació que estem millor que abans. Ans al contrari.
M'agradaM'agrada
Però vols dir que l’importa gaire la impressió que tinguem la resta?
M'agradaM'agrada
Sincerament, crec que ens omplim la boca en nombroses ocasions amb la paraula “públic”. Això no implica que aquesta paraula vingui directament associada a deficitari. En realitat, tan perjudicial és buscar diferents fonts de finançament? Perquè la realitat és que qualsevol idea ve directament lligada a un munt de crítiques.
Doncs senyors, que fàcil és veure els “toros” des de la barrera. Però ningú s’ha d’enfrontar als treballadors a final de mes. I la realitat, els hi agradi o no, és que “Written on Skin” va tenir l’aforament que va tenir.
Crec que el senyor Guasch i la senyora Christina Scheppelmann no ho estan fent tan malament.
Buscar un equilibri no és tan senzill.
M'agradaM'agrada
Aquí la senyora Scheppelmann no ha estat esmentada, per alguna cosa serà, ja que sembla que la direcció artística sigui una part més, no la part en la que tot giri al seu voltant.
Posar l’afluència de Written on Skin com a motiu per dir que ho estan fent bé ja denota el peu que calces.
Gràcies per comentar i discrepar
M'agradaM'agrada