Avui un exquisit àpat per a paladars refinats: Un recital de la soprano francesa Sabine Devieilhe acompanyada al piano per Anne Le Bozec, interpretant obres de Ravel, Roussel i Zemlinsky, és a dir, quasi amb tota seguretat l’afluència de visitants caurà en picat malgrat que la deliciosa soprano francesa, de veu puríssima i musicalitat distingida, garanteix una vetllada de qualitat musical i vocal admirable, quelcom que sempre hauria de ser un motiu de joia per a tots els amants de la música i el cant.

Tot i que els autors interpretats no siguin ni Schubert, ni Mahler, compositors “tolerats” per el gran públic que defuig els liderabend com els gats l’aigua (casos mediàtics a banda, és clar) , Devieilhe i Le Bozec recreen amb delicadesa i refinament aquest reguitzell de cançons de cristall fràgil i trencadís, que sense la deguda sensibilitat i expressivitat corren el perill d’esmicolar-se en mig del tedi.

Devieilhe (Ifs, 12 de desembre de 1985) és un dels valors emergents del cant francès i segueix la grandiosa tradició de les sopranos lleugeres que tants i tan bons exemples han deixat per la història.

El seu repertori inclou la Reina de la nit, Lakmé, Olympia, Blonde, Ismene, Nanneta o fins i tot Melisande. El seus propers compromisos la portaran al festival d’AIx-en-Provence on cantarà la Bellezza de “Il trionfo del tempo e del disinganno” (juliol), per a la tardor cantar a la ONP l’Olympia de Les contes d’Hoffmann, on tornarà al 2017 per cantar la Reina de la nit (gener i febrer). Al maig cantarà a Marsella Lakmé i al Juliol del 2017 cantarà a la Scala la Blonde de Die Entfuhrung aus dem Serail sota la direcció de Zubin Mehta.

Podríem dir que és el relleu a Dessay i Petibon.

Amb aquest recital de petit format al saló de l’Hotel de La Monnaie de París, tot i l’exigència de les obres que defugen l’aparatosa i espectacular coloratura que tan sovint exigeixen els rols que interpreta en la vesant operística, Devieilhe ens mostra la gran preparació tècnica i expressiva, més enllà d’unes facultats i una extensió de tessitura admirables.

Culmina el recital retransmès per la cadena Mezzo, amb una concessió al romanticisme oferint una propina de Brahms que tot i trencar la triada de compositors del recital, ofereix el mateix encisador i exquisit ensomni que caracteritza el cant de Devieilhe, acompanyada amb la cura que la delicadesa del seu cant necessita per la pianista habitual en el seus recitals, la també francesa Anne Le Bozec (1975).

Maurice Ravel
Mélodies variées

Albert Roussel
Poèmes chinois op. 12 et op. 47
Mélodies

Alexander von Zemlinsky
Walzer-Gesänge op. 6
Lieder

propina

Johannes Brahms
Lerchengesang (Candidus) op 70 núm 2

Sabine Devieilhe (soprano)
Anne Le Bozec (piano)

Degusteu el programa amb la cura que mereix.

Devieilhe i Le Bozec fan les presentacions de les cançons que canten, quelcom que a banda de servir per apropar les obres al públic, crea una complicitat que beneficia a crear el clima propici per gaudir d’aquesta mena de programes. Aquí s’hauria de fer més sovint.