*
Ahir, tal i com ja es va anunciar fa dies a IFL, va tenir lloc a l’auditori AXA de l’Illa Diagonal el darrer concert de la temporada del Cor Vivaldi, el concert d’estiu que enguany comptava amb dos cors invitats arribats dels Estats Units (Piedmont East Bay Children’s Choir) i Dinamarca (Copenhagen girls choir) per interpretar a la segona part el Te Deum d’Albert Guinovart, mentre que a la primera, cadascuna de les formacions va fer un tast del seu repertori, sent el Vivaldi qui va compartir amb cadascun dels cors invitats, una obra en conjunt.
El format va fer que el concert fos llarg, quelcom que no va ser un factor negatiu, ans al contrari, ja que a banda de la coneguda i admirada qualitat del cor català, les dues formacions invitades van lluir un gran nivell i qualitat que justificaven amb escreix que fossin invitats en aquest concert de cloenda.
El Vivaldi va iniciar la primera part sota la direcció de Pilar Paredes, en un agraïment públic del mestre Boada a la tasca de la mestre de cant del cor que en el darrer mes va haver de dirigir el Vivaldi per la seva baixa forçada per motius de salut, feliçment superats. El mestre Boada es va reservar per l’acompanyament pianístic
El Vivaldi va començar el concert una mica nerviós o poc concentrat, i tant en el “Sanctus” de Kirby Shaw com en el Alleluia de Randall Thompson vaig trobar a faltar aquella plenitud sonora en l’emissió prodigiosa que el caracteritza i aquell perfecte equilibri que el distinngeix, només va ser en el magnífic Cantate Domino de Josu Elberdin que vaig reconèixer el Vivaldi de les grans ocasions, mostrant aquella emissió adulta i compacte que costa tant entendre veient l’edat i l’alçada de la majoria dels seus components
Tot seguit va ser el Piedmont East Bay Children’s Choir de San Francisco dirigit per Robert Geary qui va agafar el protagonisme en solitari amb una entrada molt teatral interpretant el Magic Wand de Kui Dong, amb acompanyament pianístic de Sue Bohlin, una obra molt efectiva i que atrapa l’atenció del públic amb un cert joc escènic d’efectes immediats entre el públic. Tot seguit van interpretar una obra de melodia encisadora Aalloilla de Tellu Turkka, molt més acurada en l’equilibri i el contrast, per finalitzar amb l’encisadora “Sure on this shining night” de Morten Lauridsen, que us deixo escoltar:
El cor danès Copenhagen girls choir sota la direcció d’Anne Marie Granau va iniciar la seva interpretació en solitari amb el deliciós Cantique de Jean Racine de Gabriel Faure, acompanyat al piano amb per Mette Juliane Christensen, seguit de Salut Printemps de Claude Debussy i una embolcallant obra de Carl Nielsen “Tit er jeg glad” per acabar amb l’exòtica Pseudo Yolk de Jaakoo Mäntyjärvi, amb sonoritats de caire popular i grotesc, tan efectives i agraïdes com espectaculars.
Sense desmerèixer gens la vàlua d’aquestes dues formacions i malgrat l’inici vacil·lant del Vivaldi, continuo pensant que la màgia de la sonoritat del cor català, amb una emissió adulta, ferma, potent i contundent, res té a veure amb la immensa majoria dels cors de veus blanques.
Tot seguit es va afegir al cor danès el Vivaldi per interpretar, sota la direcció de Anne Marie Granau, el Psalm 23 “Gott ist mein Hirt” de Franz Schubert amb l’acompanyament deliciós de Mette Juliane Christensen en un dels millors moments de la primera part.
I per acabar la primera part el Vivaldi es va quedar a l’hemicicle mentre el cor de San Francisco va prendre el relleu a les noies daneses, per interpretar l’Ave Maria per a doble cor de Gustav Holst, sota la direcció de Robert Geary.
La segona part va estar íntegrament dedicada al Te Deum d’Albert Guinovart, una obra important que ja va ser motiu d’un apunt a IFL el 19 de març de 2014 quan aquesta obra es va cantar al Palau de la Música al costat del sensacional Stabat Mater de Alberto García Demestres.
Aquesta vegada al Vivaldi si van sumar les altres dues formacions, superant en més de 100 cantaires l’impressionant cor, acompanyats al piano per el mateix mestre Guinovart, a l’orgue per David Malet i a la percussió per Ramon Torramilans.
Segurament l’acústica de l’auditori Axa no és el més idoni per a la intensitat sonora d’aquesta obra, que en el Palau tenia més espai per respirar.
Tot i que els tres cors ocupaven l’atapeit hemicicle, en moltes ocasions s’evidenciava que era el Vivaldi qui tirava amb ímpetu de l’obra, ja que els invitats no semblaven haver fet els deures i només en certs moments varen arribar a cantar la totalitat dels integrants de la massa coral. Per sort i malgrat la dificultat de l’obra, el Cor Vivaldi la domina i la canta amb convicció, força, expressivitat i domini tècnic/vocal.
Guinovart no s’arronsa ni reserva les dificultats que aquest Te Deum té pel fet de ser una obra per a un cor de veus blanques, un cor infantil, però Guinovart com tots els compositors que escriuen per a ells, saben que el Vivaldi no sembla tenir límits i són capaços d’assolir els moments de plenitud, els pianíssims més subtils o els fortes més aclaparadors, sense arribar a desaparèixer o saturar.
Quan vaig escoltar l’obra al Palau, vaig escriure que la volia tornar a escoltar i no tan sols ho vaig poder fer ahir, sinó que amb aquella genial idea en la que el Vivaldi n’és precursor, a hores d’ara ja la tinc en format mp3 al meu ordinador, havent pagat la mòdica quantitat de 5€ abans de marxar cap a casa, t’envien la totalitat del concert.
El Vivaldi està passant per una renovació important de part dels cantants més consolidats, l’edat mana, però malgrat aquest trasbals en algunes cordes ben sensible, la qualitat de la feina s’evidencia en concerts com els d’ahir, de dificultat màxima i objectius assolits amb l’entusiasme que sempre transmeten els seus concerts,
Escolteu per acabar el deliciós “In, te Domine” del Te Deum de Guinovart tal i com el van interpretar ahir el Cor Vivaldi, el Piedmont East Bay Children’s Choir i el Copenhagen girls choir, amb Guinovart al Piano, Malet a l’orgue i Torramilans a la percussió, tots sota la intensa direcció d’Òscar Boada
Per aconseguir el mp3 del concert jo crec que el millor és que us poseu en contacte amb el Cor Vivaldi a la seva adreça de correu electrònic corvivaldi@ipsi.cat i ells us diran com pagar i aconseguir el concert.
Els que tenint l’oportunitat d’assistir-hi us vareu estimar més quedar-vos a casa i que jo us ho expliqués més tard, us ho heu perdut, i creieu-me quan us dic que va ser una tarda magnífica.
IN FERNEM LAND 
Realment, el comentari sembla escrit per mi, Joaquim! Coincidim plenament. GRÀCIES per ser-hi, de veritat. Sense la teva presència i els teus comentaris, aquest país ( ai, aquest país…) seria una mica més pobre.
M'agradaM'agrada
Òndia no, el país ja te prou embolic, no fotem!
M'agradaM'agrada
Magnífica tarda la d’ahir.Sincerament moltes felicitats COR VIVALDI i tambe als cors invitats.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Carme!
M'agradaM'agrada
Va ser maco, eh?
M'agradaM'agrada
Ahir vaig assistir per primera vegada a un concert del Cor Vivaldi, em van invitar en un regal d’aniversari de fa unes setmanes i vaig sortir entusiasmada.
N’havia sentit a parlar molt, també en aquest blog, però no em podia fer l’idea exacta fins ahir.
Gràcies a tots els que ho fan possible i en a tu Joaquim per ser tan tossut, ara entenc perfectament els motius.
Tot va ser fabulós, però el Te Deum de Guinovart s’endú la palma. Va ser molt emocionant veure gent tan jove fer-ho tan bé. No era gens fàcil
Amb jovent com aquest tenim el futur assegurat
Joaquim és la primera vegada que m’atreveixo a comentar però fa anys que et segueixo. Ho tornaré a fer, però no en sé prou, no estic a l’alçada
Núria
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies pels seus elogiosos comentaris, Núria. Esperem retrobar-la aviat en algun dels nostres propers concerts!
M'agradaM'agrada
Núria benvinguda a IFL i gràcies per comentar en un apunt del Vivaldi.
Et van fer un bon regal, espero que a partir d’ara el Vivaldi passi a formar part dels teus concerts imprescindibles.
M'agradaM'agrada
Hola a tothom! També vaig tenir la sort de ser al magnífic concert del Cor Vivaldi i companyia. Em sembla que el comentari d’en Joaquim és molt fidedigne del concert que vam viure.
El tema més genèric i que ens dóna en què pensar és en el poc que cuida el país a aquesta magnífica formació de veus blanques que com demostra dia rere dia està a un nivell que molts pocs Cors assoleixen. A veure si algun dia tenim la sort de viure en un país normal que doni suport a la CULTURA d’alt nivell com es mereix.
Mentrestant caldrà fer el que es pugui.
Molts ànims COR VIVALDI !!!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies pels seus ànims, Marc. Farem el que podrem!!
M'agradaM'agrada
El país benvolgut Marc no te gaire cura de la cultura, i de la musical menys. El Vivaldi és un exponent més, molt valuós i digne constant de suport i elogi, per això no me’n canso mai, però si es pensen que amb la Creu Sant Jordi ja han complert queden ben retratats, i mira ja tenim un àlbum de fotos lamentablement preciós.
Gràcies per comentar en aquest apunt
M'agradaM'agrada
A estas alturas y dados los extraordinarios conciertos ofrecidos y los concursos ganados por el “Cor Vivaldi” quien no conoce y disfruta de este extraordinario coro está auténticamente “off” en una parcela importante de la música.
El domingo pasado nos demostraron una vez más su calidad y que el relevo por edad no perjudica la calidad de la formación. La “diva” cada día canta con más seguridad y volumen, lo cual es milagroso si se tiene en cuenta su corta edad y lo mismo se puede decir de las “nuevas” destacadas mezzos/contraltos. La magnífica Mercè Bruguera ya vuela por otros ámbitos -dada su edad que ya no le permite pertenecer al coro- y el día 12 de julio protagoniza en Tarragona “Orfeo ed Euridice” de Gluck.
El “cor Vivaldi” estuvo acompañado por el norteamericano y el danés; todos demostraron su entusiasmo y yo destacaría dos momentos culminantes en la primera parte: “Sure in this shining night”, a cargo del coro norteamericano y el bellísimo salmo de Schubert “Gott ist mein Hirt”, interpretado por el coro “estrella” Vivaldi, reforzado por el coro danés. Destacar estas piezas no significa que no me gustara el resto, pero estas dos me encantaron.
No obstante la sensación vespertina vino con el maravilloso “Te Deum” de Guinovart, plagado de bellísimas melodías y magníficamente construído y acompañado por el propio Guinovart al piano, el “hombre-orquesta” de la percusión y el maestro organista. Es de tanta grandeza esta obra que la amplitud de la sala impedía que la interpretación se expandiera como a mi me gustaría; en el Auditori seguro que sonaría impresionante. Quizás requeriera entonces una orquestación más amplia, pero con la sonoridad del Auditori también disfrutaríamos de este precioso “Te Deum” tal cual. El “Cor Vivaldi” fue la auténtica estrella vocal, pues los coros norteamericano y danés demostraron fraternidad vocal con los “Vivaldi”, pero la familiaridad de la partitura de Guinovart jugaba en favor del coro catalán que estuvo magnífico.
Bellísima fraternidad coral internacional y triunfo indiscutible del “Cor Vivaldi” y de esta preciosa partitura de Guinovart que debiera programarse con más frecuencia.
Un nuevo éxito de Oscar Boada, sus ayudantes y los directores corales norteamericano y danesa y demás profesores, con el imprevisto reparto de obsequios entre los participantes.
Enhorabuena, una vez más.
M'agradaM'agrada
Al referirme a la actuación de Mercè Bruguera -ex-Cor Vivaldi- en “Orfeo ed Euridice” de Gluck en Tarragona confundí la fecha. Dicha actuación tendrá lugar en el Teatro Tarragona, de La Imperial Tárraco, a las 8 de la tarde este sábado día 2 de julio. Lo cito para quien pueda estar interesado en asistir. Y ruego disculpas porque interpreté erróneamente la fecha.
M'agradaM'agrada
No t’ho podies perdre i ja et vaig dir que l’obra de Guinovart era bona, tot i que amb l’acústica del Palau va lluir més. Seria ideal escoltar l’obra al Conservatori del Liceu o a la sala Oriol Martorell de l’Auditori, ambdues les millors acústiques de la Barcelona clàssica.
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies, de veritat.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies de tot cor a tothom pels comentaris, i al Cor Vivaldi i l’Oscar Boada per la magnífica feina que fan! Em fa molt feliç que una de les meves obres preferides pugui agradar a la gent!
M'agradaM'agrada
oH! Quin honor. Moltes gràcies mestre per fer-te present a IFL, on saps que sempre que tinc oportunitat hi tens un lloc garantit.
Bravo per aquest Te Deum i molta sort en el proper Scaramouche.
M'agradaM'agrada