Eleonora Buratto (Mimi) i Saimur Pirgu (Rodolfo) Foto © Antoni Bofill, gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu.
S’han fet tan habituals el canvis en els repartiments del Liceu, que veure un trist foli en el dispensador dels fulls de sala (ni tan sols es dignen a canviar-ho com sempre s’havia fet i es fa arreu) anunciant el darrer dels incompliments, ni ens altera ni tan sols ens indigne. Surt una senyora a dir-ho davant del teló (ahir no era la senyora Scheppelmann) i ho aplaudim amb resignació cristiana. Definitivament el Liceu s’ha empobrit en tots els sentits, també el públic tan pacient, tan conformista, tan letàrgic, tan gris, tan poc exigent i tan bon pagador.
Ahir molts hi varem anar pensat que Polenzani cantaria Rodolfo, l’únic atractiu d’una Bohème provinciana i sense interès, i ens varem trobar que Tatiana Monogarova es va indisposar (a ella ningú la va trobar a faltar) i en el seu lloc cantava Eleonora Buratto, fet que hagués provocat, si els astres ens haguessin estat favorables, que la parella que molts anhelàvem per a aquestes representacions discretes, amb Buratto com a Mímí i Polenzani com a Rodolfo, fos possible, però el tenor nord-americà també es va indisposar (masses indisposicions tot i que hi ha qui diu que s’ha enfadat amb el públic del Liceu perquè no l’aplaudim prou, com en Marcelo Álvarez, recordeu?), i va cantar Pirgu, tant ell com Buratto havien cantat el dia abans, per tant el Liceu arriscava al màxim i els feia cantar dos dies seguits, potser els més perjudicats vam ser el públic del torn T, o no.
És a dir repetíem el tenor i la soprano que ja vaig veure el dia 21 de juny i la resta del cast oficial que em tocava veure.
Buratto i Pirgu van repetir amb el seu encert i les seves carències la representació ja comentada, potser ahir per haver cantat el dia abans, van estar una mica menys generosos amb el legato i les intensitats, o potser seria millor dir amb una mica més de prudència de la desitjada en una òpera verista. Entre Buratto i Pirgu no hi ha massa química i això fa que malgrat Puccini i les facultats d’ambdós cantants, no s’acabi de produir l’afecte desitjat en tota Bohème i els calfreds per l’espinada no es varen fer presents tantes vegades com jo hagués desitjat.
Amb aquest repartiment hi varem guanyar amb el Marcello però hi varem perdre amb Mussetta. Si Kulchynska no em va fer gaire feliç , al costat de Nathalie Manfrino és un meravella. Em costa entendre quins designis han decidit que aquesta senyora vingués a cantar al Liceu. Trobo que no té cap sentit. però potser el seu entorn familiar l’afavoreix més del que realment mereix i li aconsegueix contractes associats al cunyat (Alagna). Pel que fa a Artur Rucinski, que ja havia vist a Les Arts en un Onegin interessant, sense ser el baríton de la meva vida, no li calia gaire per superar la pèssima impressió del Marcello de Gabriel Bermudez, però malgrat la dicció italiana inintel·ligible, la veu i el cant, sense ser per llançar coets, compleixen amb escreix el nivell provincià d’un bon repartiment d’un teatre de segona.
Bé el Schaunard de David Menéndez i discretíssim el Colline de Paul Gay. També Parpignol i el sergent tenien dos cantants diferents, quelcom que jo no acabo d’entendre. Ahir el primer va ser Josep Lluís Moreno i el segon Gabriel Diap. Tos dos correctes, és clar
S’han fet ja 10 representacions i el mestre Marc Piollet continua desquadrant escena i fossat, amb un segon acte que no li acaba de sortir del tot bé, farcit de problemes amb els cantants i el cor (també el Vivaldi). No sé si és una manca d’enteniment o una deixadesa inexplicable. No em va agradar el dia 21 i no em va agradar ahir. Aplaudiments generosos al final
Definitivament estem davant d’una Bohème menor, amb un parell de cantants remarcables, un per cada repartiment i la resta res que acabem recordant un cop acabin aquestes representacions.
El Liceu ha acomplert l’objectiu de venda, la resta poc importa, només els que tenim la fama immerescuda de trobar-ho tot malament lamentarem que La Bohème de la temporada 2015/2016 hagi estat un altre desencís, i en aquesta temporada en van molts, quasi tants com incompliments incomprensibles de masses cantants que decideixen posar-se malalts.
IN FERNEM LAND 
Nada me asombra, pero al Liceu le está pasando lo mismo que otros grandes Teatros del mundo. El Colón de Buenos Aires, nunca se ha recuperado. El Teresa Carreño, solo vive en el recuerdo. El MET, ha hecho uso de que los “benefactores” que descuentan sus impuestos anuales, sean mas pródigos. Solo a manera de ejemplo SFO, supo hacer algo bueno, perdían abonados y pasaban cancelaciones, pero un buen dia los miembros del teatro dijeron “basta” y ellos eran quien decía con artistas ipación quienes cancelaban sus performances, Angela Gheorghiu, creo que fue la primera, pero no la unica/o, Ahora veo con agrado a los quienes hecho posible este gran desafio, el Don Carlo y la Jenufa de esta temporada lo confirman.
Solo quiero, el Liceu, no pierda su estatus de Gran Teatro de Opera,……. como puedo ayudara eso viviendo a 14 horas de vuelo!!!!!???????
M'agradaM'agrada
Que les pase lo mismo que a otros teatros no es un consuelo, sobretodo si lo que le pasa es lo malo de los otros teatros.
Estaría bien que el Liceu o sus directivos se fijaran en las grandes casa de ópera del mundo, aquellas que son un ejemplo de gestión económica pero también artística.
De momento nos pasan cosas que a los teatros de referencia no les pasan o no transcienden
M'agradaM'agrada
Sólo hablar mal de la gente! Se pierde credibilidad.
He visto tres veces este Boheme para los 2 protagonistas Buratto- Pirgu, y también vi el su favorito tenor estadounidense ( que no me gusta en absoluto)
Decir que no hay armonía entre los dos es malo: Buratto tiene una voz precioza con un gran futuro por delante (un día potra hacer una bellisima Butterflay)
Pirgu es un gran tenor en mi opinión, con una voz hermosa y canta muy bien (pero ya sabemos que usted tiene que hablar mal de él ! Incluso si canta bien o no ! Ningún problema, Pirgu canta en todo el mundo, su crítica no va a cambiar su excelente cariera
Pero también hablar mal de Kulchynska ?! , Es inaceptable. Ella es buena casi como Buratto en mi opinión.
Este Bohème nos gusta mucho y especialmente el segundo cast. Ellos cantan con el corazón y son muy creíble.
nota positiva para el Fernando Radó Colline, una voz joven, pero hermosa
M'agradaM'agrada
Vamos a ver Tio (y no es despectivo, pero con este nick se puede prestar a confusión).
En primer lugar, debería leer el post del dia 22 de junio, o bien no entiende el idioma, cosa que no le culpo, o le han contado mal lo que digo en él y del seór Pirgu en prticular. No importa, no se preocupe.
https://ximo.wordpress.com/2016/06/22/liceu-20152016-la-boheme-buratto-pirgu-bermudez-kulchynska-galan-rado/
Al señor Pirgu le descubrí en Pesaro hace muchos años y en este blog Usted podrá leer lo que he opinado de él en muchas ocasiones, ya sea cuando me ha gustado y cuando no, cuando ha hecho roles a su medida o cuando se ha excedido en roles que no le convienen. No me tengo que justificar ahora. Aquí lo tiene, escoja Usted mismo (si quiere, claro).
https://ximo.wordpress.com/tag/saimir-pirgu/
Si usted cree que en el tercer acto de ayer había química, su química y la mía difieren mucho. Quizás sea culpa del señor Jonathan Miller, però con Rodolfo en una esquina y Mimi en la otra es imposible emocionar a pesar de que Puccini escribió en ese tercer acto uno d elos momentos más emocionantes de todo su opus.
No pienso volver a repetir lo ya escrito, pero cuando se refiere al tenor norteamericano que tanto me gusta ¿A quién se refiere?, porqué si Usted se refiere a Polenzani, claro que me gusta, pero como Rodolfo no se lo puedo decir porqué no lo he visto, me gusta en muchísimos de los roles belcantistas que canta, en otros no tanto. pero aquí no hablaremos de un tenor que no he visto ahora.
En fin Tio, yo no hablo mal de la gente, supongo que eso se debe a problemas con el idioma, intuyo que el castellano no es su idioma, yo digo si un cantante me ha gustado o no y lo argumento, incluso puede ser que el señor Pirgu me haya gustado, quizás no tanto como a usted pero si digo que “canta bonic, fraseja amb gust i quasi sempre emet de manera prou audible” no es precisamente hablar mal de nadie.
No le voy a hacer la lista de los Rodolfo que me gustan más, los que he escuchado en directo y los que he oido en CD o DVD, da lo mismo Usted ya ha decidido ¡o le han hecho decidir, que yo “hablo mal de la gente”. No sé si la señora Buratto pensará lo mismo.
Gracias por comentar aunque discrepemos
M'agradaM'agrada
Menos mal que si pude escuchar el,pasado martes a Polenzani quien estuvo francamente bien pese a su canto excesivamente azucarado
M'agradaM'agrada
Lo que he escuchado de Polenzani de la transmisión radiofónica me ha decepcionado.
M'agradaM'agrada
Y qué decir de la HORTERADA del anuncio tipo “ESE lava limpio” de “Die Zauberflöte”? Quién ha sido la mente preclara de esta memez? Pretende ser el adalid de lo que han de hacer los teatros de ópera serios, por aquello de que ser el primero supone “medalla”? Quería protestarlo, pero no vale la pena hacer el esfuerzo, es inútil. La “enfilada” hacia el ocaso del Teatre del Liceu se acelera.
En cuanto a la función, me aburrí bastante, pero debo decir que me agradó el decorado del primer y cuarto actos, menos el tercero y nada el segundo. De todos modos el apagón de la luz -que en principio era una excelente idea para justificar las velas, ya que la producción se sitúa en los años 30s (?) del siglo pasado- resulta absolutamente deteriorado por la enorme luminosidad en que queda el apartamento que hace innecesarias las velas y hay muchos errores más de dirección escénica que no vale la pena indicar.
La dirección musical de una mediocridad alarmante..
Pero la sorpresa la tuve con Saimur Pirgu que no me gustó nada en su anterior “Bohême” al lado de Angela Gheorghiu y que ayer se esforzó en quedar convincente. Yo no quería volver a ver la dichosa “Bohême” que habré visto decenas de veces y ninguna ha superado la primera con Tebaldi/Poggi/Ausensi en 1954, ni la de Aragall/Zeani de 1965, pero Matthew Polenzani y la insistencia cordial de Joaquim me hicieron superar mis “shortcomings”. Y mira, llegamos y Polenzani se había fugado…Afortunadamente ganamos una buena Mimi -que puede mejorar-, pero el resto bastante pobre, incluído el barítono al que no le encuentro nada de particular -dicción infame-, prefiero la aportación de David Menéndez como Schaunard, el resto para el olvido total, incluído el coro que no acabó de convencerme.
Lo único realmente positivo fue la compañía de Joaquim a quien tanto le debo y el volver a ver a los amigos y conocidos de siempre, siempre cariñosos conmigo y desbordando amabilidad. El Liceu para mí ya no es “lovely” y dudo que lo vuelva a ser. Estoy realmente defraudado. Y “eso” vale el precio que hemos pagado? Con esa cantidad puedo ver tres óperas en Berlín con mejor visión y comodidad.
El próximo “trailer” será de Silvia Pérez Cruz y su voluminosa y variada voz? Habéis escuchado su “ingeniosa” versión del aria de la Reina de la Noche “Der hölle Rache” a ritmo de Fado/fandango/seguidilla y no sé qué más? Es para ponerle un marco.
M'agradaLiked by 1 person
La memoria me ha traicionado y lo lamento profundamente, Saimur Pirgu me gustó en su anterior Rodolfo. Lo he comprobado releyendo mi comentario a esa producción junto a Angela Gheorghiu, pero ayer me gustó más. Cuando me equivoco, me equivoco y no me sabe mal reconocerlo. Pido disculpas.
M'agradaM'agrada
Tampoc no em va fer ni fred ni calor, però amb l’escenografia encara queda “bonica”, home millor que un de províncies.
Amb això dels preus desorbitats sí que surt més a compte anar a París o Milà i tens visió del 100%. Fins i tot al MET són els preus són sovint més econòmics. És realment un atracament “popular”.
M'agradaM'agrada
No he estat a Milá però sí a Paris la visió és del 100% és perque el teatre és nou (La Bastille). El Liceu el van voler fer com era i penso que és van equivocar perque moltes localitats no tenen bona visibilitat. Una amiga meva va estar a la Scala fa un parell d’anys i no ho va veure gaibé bé. El preu no era precisament barat.
M'agradaM'agrada
Anna, les entrades de Paris , ja sigui a la Bastille o al Garnier tenen un preu que es correspon a la qualitat rebuda, al Liceu ja no.
A la Scala venen entrades a preu d’escàndol sense visió, jo ho he patit. El que no es pot vendre és un utilitari a preu d’alta gamma.
M'agradaM'agrada
Estoy contigo. Lo de los trailers, propio de uno de esos reality shows de nuestras televisiones
Cuando mencionas quejosamente lo de los precios ( carísimos aquí ) comparativamente a Berlín ( y a otros bastantes teatros europeos), decirte que el póximo viernes estaré con mi esposa en Munich para la última de La Juive ( precio 63€ la localidad en 2º anfiteatro casi central y plena visión )
El pasado octubre, Staatsoper de Berlín, LA AFRICAINE ( 46€ precio localidad , platea atrás y céntrica )
M'agradaM'agrada
Segur que aquests teatres no són tan cars si comparem el nivell de vida de Suissa i Alemanya amb el nostre país.. Jo vaig anar a La Bastille fa dos anys, a veure La Boheme, i l’entrada em va costar 135 euros, en una zona intermedia. No he estat mai al teatre de Munich i no puc opinar però he mirat es preus i no m’han semblat tan barats.
M'agradaM'agrada
A Munich el mes de juliol és caríssim,, comm Berlín per Pasqua, però la resta de mesos tens entrades primeres zones a preus que al Liceu et situen als laterals dels pisos baixos o al centre dels més alts. I la qualitat….
La Bohème d’ahir al Liceu costava 299€ l’entrada més cara, un veritable escàndol.
M'agradaM'agrada
Recordo la “Bohème” d’Aragall i Zeani de 1965. Va ser la primera vegada que vaig anar al Liceu.
M'agradaM'agrada
Impossible oblidar-ho, oi?
M'agradaM'agrada
A mi no em deus res i ho saps, però encara que aquesta Bohème no sigui la de la teva vida, calia anar al Liceu per veure l’anunci de Zauberflöte, perquè per molt que t’ho hagués explicat no te’n podies fer una idea exacta, cal veure-ho. Ah! i que et llancin tantes floretes també forma part de la teràpia d’autoestima
M'agradaM'agrada
Bon dia Joaquim,
Ja esperava la teva crítica amb cert somriure sardónic des d’ahir. Després de llegir la crítica del segón cast i vista la mediocritat de conjunt del primer, em vaig engrescar i vaig comprar-ne entrades, un encert poder comparar els dos (per sort sense baixes). Així que gràcies per la recomanació. Em va emocionar infinitament més. Que al cap i a la fi és l’essència de la música i de l’art en general. Dit això i tornant a la crítica, em sumo al teu criteri. Del primer cast, no et vas perdre una Mimì memorable, ni tan sols una Mimì diria jo. Al Marcello fins i tot se l’escoltava, el que sí que és una llàstima, es que et perdessis al Rodolfo de Polenzani, quan el vaig escoltar jo, em va donar la sensació que anava una mica a mitg gas, però en quant a lirisme, melositat en la veu, técnica e interpretació no admet comparació amb Pirgu, que essent sincer, no em va desagradar, però vaig trobar-lo estrident. Mussetta… m’ho callo millor. I bé per acabar i no repetir el que has dit, del segón cast, la Buratto ho fa molt bé, està a un altre nivell que tota la resta de repartiment, la Mussetta per comparació és excel·lent. I com bé has dit, el Marcello passa per un teatre de segona, cosa que no succeïa amb l’altre.
Moltes gràcies i que passis un bon dia!!
Xavier
M'agradaM'agrada
He escoltat la transmissió de Catalunya Música i jo entenc el Rodolfo d’una altra manera, el de Polenzani és massa ensucrat, li manca emotivitat passional, i és que el timbre de veu no és gens idoni, sota el meu parer.
M'agradaM'agrada
Només vull fer un comentari.El jefe de la tribu (Guasch) va dir ahir en referència a la retransmissiò de Boheme,crec que a la platja,que havien escollit aquesta opera perquè es FACIL. Apa!!
Jo hi he d’anar dimecres,a veure quina sorpresa tenim
M'agradaM'agrada
Ja ho saps doncs. Tot i així no m’imagino Le Grand Macabre a la platja, ni l’Elektra o Falstaff.
M'agradaM'agrada
El divendres em toca a mi. Al pas que anem, espero no haber de cantar jo (pel bé del públic i de l’art en general)😅
M'agradaM'agrada
Perdoneu, se m’ha colat un “haber” en lloc de “haver”.
M'agradaM'agrada
Ets tenor? 😉 Tu ves donant idees. Si em demanen el teu e-mail els hi dono? 🙂
M'agradaM'agrada
L’interès per aquesta “Bohème” era sentir en Polenzani i em va decebre que no cantés.
M'agradaM'agrada
Et va agradar Buratto?
M'agradaM'agrada
Be sóc el primer en reconeixer que les entrades del Liceu són massa cares i mentre segueixin així pujant cada cop serà mes atractiu agafar l’avió i anar a França o Alemanya on les butaques de màxim preu ronden de 70 a 100 euros(excepte Paris i Munich).
Ara be un cop dit aixó i despres de tanta ansia descalificatòria he dit: caram anem a repassar els darrers 38 anys,es a dir desde l’inici del Consorci. Crec que puc parlar amb coneixament de causa doncs La Boheme me la sé de memòria i n’he vist practicament tots els repartiments.
13 Mimis :Cotrubas,Hernandez,Gasdia,Freni,Gauci,Bayo,Zelenskaya,Cedolins,Borsi,Siri,
Gheorghiu,Monogorova,Buratto. (les he vist totes menys Monogorova)
Eleonora Buratto forma part sense dubte de les 3 millors i és la millor desde el 1991.Les altres dues serien Ileana Cotrubas amb una interpretació més conmovedora i bastant menys rotunditat vocal i Mirella Freni en un moment massa madur i ja més propera a Liza ,Adriana o Fedora qua a Mimí.
13 Rodolfos :Domingo,Carreras,Aragall,Lima,Alagna,Kaludov,Fraccaro,Ombuena,Vargas,Ilincai,
Aronica,Pirgu,Polenzani.(Els he vist tots menys Aronica).Jo situaria Pirgu en el nº 5.
Podriem dir que desde el 1991 ell i Ramon Vargas(que malgrat la manca de squillo ho cantava molt be) són els millors Rodolfos que hem vist al Liceu.
Resum la parella protagonista és en conjunt de notable alt i no denota cap empobriment del teatre.
La producció de Jonathan Miller m’agrada bastant més que la de GianCarlo del Monaco ja sobreamortitzada…
Pels qui estigueu interessats en noves veus a la funció del dia del dia 7 el rol de Mimí serà cantat per Dinara Alieva (1980) que actuament es mou per teatres com el Bolschoi,Viena,Berlin Brussel·les i que l’any que ve debuta al Covent Garden amb Liu.
Aquí la teniu cantant un “Vissi d’arte” que no té gairebe res que enveijar al de per exemple Angela Gheorghiu o Martina Serafin .
M'agradaM'agrada
ÀNsia descalificatòria? No sembles el mateix que el diumenge a la tarda on la teva valoració més espontània no semblava ser tan magnànima coma aquesta.
Pot ser que aquesta sigui un Bohème discreta, mediocre, amb detalls de qualitat de part de Buratto que finalment és l’única soprano que he vist de les tres representacions que he vist (2 al teatre i la d’ahir per TV).
Jo no ´se si la recordaràs, segur que si, però recordo una Musetta de Cristina Carlin, una cantant absolutament oblidada que encara no he escoltat millor cantada per ningú, ves quines coses.
La producció em sembla estrany que l’elogiis. Es clarament una producció de provicncies, per a un escenari molt més reduït que el del Liceu, amb un segon acte que sembla impossible que l’hagi dirigit un home de teatre tan important com Miller.
En fi,, no em puc arribar a imaginar el que haguessis dit si jo hagués estat benèvol amb aquesta discreta Bohème.
M'agradaM'agrada
Dirigeix el meu estimadíssim ex-tenor Giuseppe Sabbatini
M'agradaM'agrada
Jo vaig sentir Alieva al dia 1, i, francament, no em va semblar una Mimí de referència. Ho va fer bé… i prou. Potser acabava d’arribar i no s’havia fer amb la producció… La ver està bè, però no em va semblar veu “de Mimí”
Pel que fa a Polenzani, va cantar bé, però va fer un Rodolfo “alla Donizettiana”, més que puccinià.
El millor, Marcello de Rucinski. Dels altres…ja s’ha dit tot.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la mini crònica, benvolguda Olga
M'agradaM'agrada
Gràcies Olga pel teu comentari.Segurament tens raó i Dinara Alieva no és una Mimí de referència (com podria ser el cas d’Anita Hartig) malgrat ser una cantant molt interessant.
D’acord amb el que dius del Rodolfo de Matthew Polenzani , que nomes he sentit per radio, jo diria que el perjudica una impostació excessivament nasal.
M'agradaM'agrada
No havia preparat La bohème a fons. Era el segon cop que la veia (la primera, la pel·lícula-videoclip de Netrebko & Villazón), i que, potser per la poca experiència, m’havia fer avorrir (sobretot el tercer i quart acte). L’únic que tenia més sentit el “Che gelida manina” i tot el segon acte.
Vaig comprar les entrades per donar-li una segona oportunitat a aquesta opera, i la vaig anar a veure amb poques ganes. Em vaig endur una sorpresa, que encara no puc entendre com el “Sì, mi chiamo Mimì”, o els dos últims actes m’havien avorrit tant abans. Una meravella!
Deixant de banda la part emocional, em va deixar un molt bon gust de boca el Rodolfo de Polenzani. Malrat tot, la Mimì de Monogarova no em va agradar: extremadament freda. El “Sì, mi chiamo Mimì” (quina preciositat!) no em va conmoure, i el “O soave fanculla” es va salvar pel tenor més que per ella. Correctes el Marcello de Rucinski, una mica menys el Schaunard de Menéndez, i poc el Colline de Gay (no em va desagradar a la “Vechia zimarra”, ara, de la resta no li compro res). La Musetta de Manfrino tampoc la compro.
Bastant bé la producció. Clàssica, però que tampoc molestava, i no queia en estridències. El segon acte, això sí, ballava per tot arreu. Imaginava una explosió de color, que no va ser així. Les reduccions del Vivaldi, tampoc van ajudar a fer un segon acte memorable.
Finalment, algú em pot explicar el per què del video de la Flauta? És necessari? De la projecció del logo de la caixa, als anuncis. A la proxima vendran crispetes a la porta o repartiran gelats a les “aries de sorbetto”.
Sento haver-me extés tant, però realment aquesta òpera em va deixar en shock, i més després de la horrible primera impressió que havia tingut feia temps.
M'agradaM'agrada
No et disculpis mai per l’extensió d’un comentari. Gràcies per deixar-nos la teva opinió.
La Bohème és una de les òperes cabdals del repertori i continua sent-ho perquè parla del cor amb el cor i això sempre és vigent.
M'agradaM'agrada
Jo he tingut la sort d’haver vist els 2 repartiments. Vaig poder assistir a l’assaig general del 2on cast i vaig veure el 1er el dia 28. Em van agradar més les dones del 2on cast i els homes del 1er… Vaig agafar entrada pel dia 28 per veure Polenzani (havia buscat crítiques i audios que havia publicat en Joaquim de Polenzani i em van agafar moltes ganes d’escoltar-lo). Em va agradar però vaig trobar excessiu el seu vibrato… Tampoc ajuda a disfrutar del tot amb els cantants si l’únic que escoltava des de principis de Juny eres les versions del MET del 82 i la de Callas-Di Stefano… Tot i així m’ho vaig passar molt bé… la música de la Boheme és increible…
Una abraçada a tots!
M'agradaM'agrada
Me n’alegro Rai
M'agradaM'agrada
Noves sorpreses a la representació del 7 de juliol (suposadament el primer repartiment): Mimi cantada per Dinara Aliyeva i Rodolfo per un Josep Bros que, segons la senyora Scheppelmann (suposo que era ella) havia estat cridat d’urgència i només havia tingut un dia per preparar-se. I era la primera vegada que cantava Puccini al Liceu. Es pot posar més difícil? Només faltava que diguessin: “El director s’ha posat malalt però hem aconseguit que vingui a substituir-lo Jean Michel Jarre”…
Si tot això és cert, se li hauria de reconèixer amb força l’esforç al Sr. Bros. És veritat que em va semblar imprecís a moments i no es va conjuntar sempre bé amb la Mimi o amb els altres personatges (no va ser l’únic). Però com podria? Sense haver pogut assajar i amb una direcció musical desconcertant (en tots els sentits), té un gran mèrit. En la meva modesta opinió té una veu preciosa i, davant el repte, no va mostrar por sinó ilusió. I això es va notar molt. Es mereixia una ovació encara més gran.
La Mimi de la Sra. Aliyeva, en canvi, va estar més deslluida. La veu és correcta però lletja (opinió molt personal) i sense força, a més de faltar-li presència a l’escenari. Així i tot, va millorar a la segona part. Tenint en compte les circunstàncies, crec que no hauríem de ser durs amb ella, no l’han ajudat gaire.
Em perdonaràs, Joaquim, per no estar d’acord amb la teva opinió de la Musetta de Nathalie Manfrino. Tot i alguns problemes de cant (això sí que és veritat), ha mostrat convicció i unes grans qualitsts com actriu (sense arribar mai en aquest sentit a la meva estimadíssima Ciofi, la gran triomfadora per mi de la darrera I Capulettti…).
La resta, entre grisos i correctes. Fins i tot el cor, la nina dels meus ulls, no ha estat del tot a l’alçada. I, és veritat, no han sortit a saludar. Voldrien anar a veure el França-Alemánia?
La direcció d’orquestra m’ha preocupat. Els primers compasos no els reconeixia i durant tota la primera part tenia dubtes de si estava veient La Bohème o Siete novias para siete hermanos. Sense control, subtileses ni matissos, a un ritme sense descans i un volum que sovint no deixava sentir els cantants. Potser en alguns moments sí que li va venir bé aquesta força, amb especial menció a la secció de corda. Però, en altres moments, semblava que cadascú fes la guerra pel seu compte. Això, a falta d’una representació, és per fer-s’ho mirar.
La direcció d’escena jo la vaig trobar bastant correcta. Amb decissions errònees però també amb bons encerts. En qualsevol cas, bastant més reeixida que fer cantar a la Ciofi fent equilibris en un lavabo de Roca (així i tot, se’n va sortit) o expressant l’amor a Romeo a 20 metres i d’esquena a DiDonato…
El tema d’algunes persones del púbilc ja em costa més d’entendre: xiuxiueig constant per totes bandes, telèfon sonant i comentaris posteriors sobre qui havia trucat, aplaudiments fins i tot abans que comencés a baixar el teló…
Així i tot, jo he decidit prendre’m tot plegat amb bon humor. L’estiu fa tenir sensació d’òpera a la platja, inconscientment abaixo el llistó i gaudeixo de les coses que sí que han estat bones, que n’hi ha hagut. A més, com deies en un altre moment: com no es pot passar bé després de sentir una òpera tan meravellosa com La Bohème?
M'agradaM'agrada
Com a anècdota, es veu que a l’assaig que va fer, al final del “O Soave Fanciulla” va cantar el final escrit per Puccini, lo que va fer que el director l’aplaudís… Va fer-ho així a la representació? Em sembla molt més musical que pujar amb la soprano…
M'agradaM'agrada
Hola, Rai:
Et sóc sincer, no conec el final de Puccini. Sí que puc dir-te que no em va semblar notar diferències amb les dues gravacions que he sentit habitualment, així que hauré de suposar que van fer el final tradicional. Però no t’ho puc assegurar. El que sí que puc dir-te és que el director no va aplaudir al Josep Bros al final del primer acte, però aquesta no era la pregunta, oi? 😉
M'agradaM'agrada
Gràcies per la crònica d’aquest tercer repartiment no previst.
Polenzani sembla que en lloc de malalt va marxar empipat amb el públic de Barcelona que no va ser prou generós amb ell. Un fet que ja va succeïr amb Marcelo ALvarez i ha fet que el tenor argentí no tornés mai més. Esperem que amb Polenzani no succeeixi el mateix.
M'agradaM'agrada
Empipat?
Es una casualidad para mi poco creible que al unísono, cancelen tanto Polenzani como Monogarova
Me huelo algún abaratamiento contractual por parte de la dirección del Liceu o cambio de condiciones contractuales que han podido molestar a ambos cantantes, en la línea de lo que està pasando en el teatro toda la temporada, con cambios sorprendentes. Es una mera sospecha mia ( piensa ” mal y acertaràs ” ), simplemente
M'agradaM'agrada
Tal y como se gestionan estas crisis en el Liceu, ya han sembrado un mar de dudas. Lo hacen fatal
M'agradaM'agrada
Efectivamente, fue el debut de Bros como Rodolfo ( como siempre y pese a ser a veces injustamente criticado , haciendo favores al Liceu ). Lo tiene ya programado en diciembre en Sevilla ( creo 5 funciones )
M'agradaM'agrada
A mi me tocó como Werther y lo cambié. Lo he sufrido demasiadas veces como para insistir
M'agradaM'agrada
Puede hacer favores y a la vez ser criticado porqué los que critican no tienen en principo que agradecerle nada avant match. No son cosas incompatibles
M'agradaM'agrada
Ahir hi vaig anar i em vaig trobar que cantava Bros i Alieva. Ell ho posa tot per agradar i això m’agrada moltíssim, però la veu està com està,`oberta i oscil·lant. Ella no em va dir absolutament res, Qui deia que era una revelació?.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la mini crònica.
M'agradaM'agrada