Sense mouren’s d’Aix-en-Provence avui us proposo gaudir amb el retorn d’Esa-Pekka Salonen després d’aquella inoblidable Elektra fent tàndem amb Patrice Chereau, ara per dirigir la cabdal Pelléas et Mélisande de Claude Debussy en la nova proposta de la brillant directora Katie Mitchell, que trionfa en totes les propostes que presenta en els millors escenaris del món i que a Aix ja va deixar una empremta en produccions tan potens com Written on Skin,The House Taken Over o Alcina, mentre que el seu darrer treball a la ROH amb la sorprenent Lucia ha captivat a quasi tothom, jo entre ells i com estic segur que també succeirà amb aquest Pelléas destinat a esdevenir una altra fita del festival provençal.
Direcció meravellosa de Salonen amb una orquestra Philharmonie de gran alçada, refinada i embriagadora de sonoritats exquisides, d’explosions emocionals, de sensibilitat i embolcallant fascinació sensitiva.
L’equip vocal és de somni amb la sempre inquietant i fascinadora personalitat vocal i dramàtica de la gran Barbara Hannigan com a Mélisande, els referencials Pelléas de Stéphane Degout i Golaud de Laurent Naouri. Mentre Franz Josef Selig i Sylvie Brunet treuen el millor profit dels breus però decisius rols d’Arkel i Geneviève. Completen amb perfecte sintonia l’esplèndid Yniold de Chloé Briot i el metge de Thomas Dear.
Serà difícil trobar un cast en l’actualitat que pugui millorar aquesta sensació de perfecte conjunció entre tots ells, amb comunió dramàtica i musical amb les direccions i alhora transmeten tanta seguretat i llibertat expressiva.
I ens queda la màgica producció de Katie Mitchell que torna a enlluernar i fascinar per la potent proposta dramàtica i visual, sempre al voltant d’aquests interiors domèstics que la caracteritzen i que embolcallen les històries dramàtiques amb un fort contingut poètic, oníric i sensual- Les produccions de Michael juguen amb una séie de constants que atorguen la personalitat, el segell identificatiu amb unes escenografies en constant moviment que dóna un caire cinematogràfic a la proposta escènica i escenogràfica, amb multiplicitat d’ambients, tots ells propers però tots ells amb un segell poètic fascinant, com també ho és el moviment escènic o potser seria millor parlar de coreografia perfectament acoblada a aquest món oníric amb el que Mitchell ens presenta la història, per jugar amb nosaltres, assolint amb moments escènics amb la clara voluntat de quedar retinguts durant anys i panys en la nostra més exquisida memòria selectiva dels grans moments viscuts en un teatre.
No hi ha dubte que aquesta producció en co-producció amb Teater Wielki, l’Opera Narodowa i el Beijing Music Festival serà l’esdeveniment de l’estiu (amb les noves produccions de Salzburg i Bayreuth incloses).
Fareu molt malament de passar d’aquesta obra i d’aquesta producció tots els que us caracteritzeu per la sensibilitat musical. Us pot agradar més o menys el món estètic i sonor de Debussy, però davant de la bellesa en majúscules és impossible passar de llarg.
No renuncieu mai a cap Pelléas i a aquest menys.
Claude Debussy
PELLÉAS ET MÉLISANDE
Stéphane Degout – Pelléas
Barbara Hannigan – Mélisande
Laurent Naouri – Golaud
Franz Josef Selig – Arkel
Sylvie Brunet-Grupposo – Geneviève
Chloé Briot – Yniold
Thomas Dear – Le Medécin
Philharmonia Orchestra
Cape Town Opera Chorus
Direcció musical: Esa-Pekka Salonen
Direcció escènica: Katie Mitchell
Escenografia: Lizzie Clachan
Disseny de vestuari: Chloé Lamford
Disseny de llums: James Farncombe
Moviment escènic: Joseph W. Alford
Dramatúrgia: Martin Crimp
Grand Théâtre de Provence 7 de juliol de 2016
Afortunats tots els que podran assistir a alguna de les representacions d’aquesta producció, aquí intento que tots els que ens quedarem amb les ganes, podem dir, sé de que em parles.
IN FERNEM LAND 
Pensé: no té preocupes Fernando por el Pelleas de Aix ya que en IFL lo podrás saborear. Lo que no pensé es que fuera tan pronto.
Gracias
M'agradaM'agrada
Doncs mira, va com va. És molt bo
M'agradaM'agrada
Queda apuntat, Joaquim!
Jo no conec el Pelleás et Mélisande. Però com que tinc molt de temps lliure, hem fa l’impressió que “malgastaré” (que es noti l’ironia) el meu temps amb aquesta producció. Té molt bona pinta. I com molt bé dius, l’equip vocal és extraordinari.
Mereix molt la pena. Per cert, tindrem Bohème desde el Liceu?
M'agradaM'agrada
Pren el teu temps, i no vulguis menjar-ho tot de cop a no sé que la fascinació sigui natural. És una obra que necessita el seu temps i les condicions favorables, però quan es troben és una absoluta meravella i en aquesta ocasió tot funciona i funciona de manera fascinant.
M'agradaM'agrada
Gracias por las indicaciones de escucha! Ahora me zambullo (la última vez, en epoca Natalie, no estaba lo bastante preparado) Y gracias IFL por mantenernos al dia y seguir construyendo nuestra cultura musical!
M'agradaM'agrada
Yo no construyo nada, sois vosotros los que escogéis lo que os gusta o no. Los hay muy aplicados e inquietos que lo aprovechan todo, los hay mucho más limitados que solamente se interesan por lo de siempre y con los de siempre.
Yo estoy encantado de que propuestas como este Pélleas acaben teniendo el interès para muchos de vosotros y si yo ayudo a interesar me siento orgullosos y privilegiado.
Gracia spor estar siempre tan cerca.
M'agradaLiked by 1 person
ya la he visto! he estado a punto de meter la pata completamente, iba a empezar el comentario diciendo : a diferencia de la Lucia del ROH, aquí me agrada bastante la partición de la escena…. y resulta que es la misma directora de escena!!! me ha encantado!! Barbara Hannigan está en una forma física impresionante. Hasta el papel de las paredes es bonito. Comedimiento en el uso de la sangre. Esa escalera!. Que descanso tras del susto de El triunfo del tiempo y el desengaño. Moltes gracies.
M'agradaM'agrada
Michael tiene unas fijaciones que son carne de psicólogo, pero no hay duda que hay un talento teatral realmente fascinante, tanto en la Lucia como en todo lo que nos propone.
Puede ser que si no cambia de registro terminemos hasta el hartazgo de las particiones de escenario, de los interiores y de la sangre, però de momento me tiene “bocabadat”
M'agradaM'agrada
Afortunat soc, Joaquim, com molt bé dius al final de la crònica, i com em diu una amiga comuna nostra que em va precedir a Aix, és la joia de la corona d’aquest estiu. Una autèntica meravella, no solament musicalment (que bé que sona la Philarmonia en mans de Salonen), sino també vocalment (uns cantants en estat de gràcia, especialment Hannigan, que a sobre està en una forma física…) i la producció: un lectura onírica de la història però tan bonica i tan plena de detalls, sincronitzada perfectament amb la música, que vaig sortir flotant del Grand Théâtre de Provence. 3 hores que van pasar coma 3 minuts, amb uns canvis d’escena vertiginosos. És un tot unexemple de com es possible un lectura personal però alhora coherent i sotmesa a la música, sense trair ningú. Per a quan Mitchell al Liceu?
Una abraçada entusiasmada, amic Joaquim
M'agradaM'agrada
Què bé! Com me n’alegro. M’hagués agradat molt poder assistir a alguna de les representacions.
Bé espero que la senyora Scheppelmann ens la porti al Liceu. Apa, ja hi he dit tot i saber que és una òpera insostenible. Què trist!
M'agradaM'agrada
Igual porta el Cosí, que és molt més “taquillera” 😉
M'agradaM'agrada
Igual, però jo aniré aposar un ciri al santcristugros perquè es vegin l’enteniment i ens portin aquest Pelleas, somniar és gratuït
M'agradaM'agrada