IN FERNEM LAND

DER RING DES NIBELUNGEN A L’OPERA NORTH 1/2


Richard Farnés Fotografia: Clive Barda

Richard Farnés Fotografia: Clive Barda

L’Opera North és una institució operística britànica, una branca de la ENO (English National Opera) establerta a Leeds, però que cobreix tot el Nord de l’illa i que representa les seves produccions tant al Grand Theatre de Leeds, la seva seu com a les principals ciutats del seu entorn com Nottingham o Newcastle. Es va fundar l’any 1977 i ha tingut fins l’actualitat 4 directors musicals: David Lloyd-Jones (1978-1990), Paul Daniel (1990-1997), Steven Sloane (1999-2002) i des del 2004 Richard Farnés. Ja s’han anunciat que a partir de la temporada 2016/2017 la direcció recaurà en Aleksandar Markovic.

Acostumen a fet totes les produccions en anglès seguint la política d’aproximació de la casa mare (ENO) tot i que en algunes ocasions, com és ara el cas, utilitzen l’idioma original. No hi ha dubte que fan una tasca de difusió de primer nivell, ja que la categoria i qualitat de les produccions que presenten és molt notòria i no cal dir que alhora donen una oportunitat d’or a molts músics i cantants del país a donar-se a conèixer i posteriorment molts han passat a la ROH fent el salt als circuits internacionals. És una manera extraordinària de difondre l’òpera i no supeditar-la al centralisme londinenc de la ROH i la pròpia ENO.

Durannt l’any 2016 la companyia sota la direcció de Richard Farnés, que signa un comiat gloriòs, han presentat el Ring des Nibelungen complert en 6 ocasions, 2 a Leeds durant els mesos d’abril i maig, 1 a Nottingham (maig 2016), 1 a Salford Quays (juny), 1 a Londres (South Bank) i el darrer a Gateshead entre el 5 i el 10 de juliol, aquestes darreres representacions en forma semi-escenificada com en la resta de ciutats, han estat retransmeses per la BBC i són les que permeten protagonitzar els apunts d’avui i demà a IFL.

A Gateshead arriba el cicle més rodat i tot i que no hi trobareu noms coneguts, a banda d’algun que altre invitat com Lars Cleveman o  Michael Weinius, i molt menys estel·lars, el cicle té una entitat admirable. No hi ha un mateix Wotan per a tot el cicle, quelcom que no m’agrada gaire, però el projecte compta amb una orquestra i un director que fonamenten la solidesa imprescindible per sortir més que airós, triomfant.

És clar que hi ha veus molt lleugeres i poc wagnerianes, però en cap cas he sentit la vergonya que sovint passo escoltant el Ring de Bayreuth amb segons quins solistes. Està excel·lentment ben dirigida i la immensa majoria dels cantants, canten, interpreten i ni criden, ni oscil·len, ni malbaraten la veu, quelcom que tal i com està el panorama wagnerià sembla fins i tot una deliciosa provocació.

A 15 dies de la inauguració del Festival de Bayreuth em sembla que la proposta és refrescant i renovadora, i per tant era imprescindible fer-ne menció a IFL.

Teniu la sorpresa garantida,

Jeni Bern (Woglinde), Sarah Castle (Flosshilde) i Madeleine Shaw (Wellgunde) , Photo credit: Clive Barda (2016)
Michael Druiett (Wotan), Photo credit: Clive Barda (2016)
Michael Druiett (Wotan), Jo Pohlheim (Alberich) i Wolfgang Ablinger-Sperrhacke (Loge), Photo credit: Clive Barda (2016)
Yvonne Howard (Fricka), Giselle Allen (Freia) i Mats Almgren (Fafner), Photo credit: Clive Barda (2016)

Richard Wagner
DER RING DES NIBELUNGEN
DAS RHEINGOLD

Wotan – Michael Druiett
Donner – Andrew Foster-Williams
Froh – Mark Le Brocq
Loge – Wolfgang Ablinger-Sperrhacke
Fricka – Yvonne Howard
Freia – Giselle Allen
Erda – Ceri Williams
Alberich – Jo Pohlheim
Mime – Richard Roberts
Fasolt – James Creswell
Fafner – Mats Almgren
Woglinde – Jeni Bern
Wellgunde – Madeleine Shaw
Floßhilde – Sarah Castle

Sage Gateshead 5 de juliol de 2016

Un tast d’aquest Rheingold:

Susan Bickley (Fricka) i Robert Hayward (Wotan). Photo credit: Clive Barda
Michael Weinius (Siegmund) i Lee Bisset (Sieglinde). Photo credit: Clive Barda
Kelly Cae Hogan (Brünnhilde) i Robert Hayward (Wotan). Photo credit: Clive Barda
Kate Valentine (Ortlinde), Claudia Huckle (Schwertleite), Heather Shipp ( Waltraute), Giselle Allen (Gerhilde), Kelly Cae Hogan (Brünnhilde), Lee Bisset (Sieglinde), Katherine Broderick (Helmwige), Sarah Castle (Siegrune), Fiona Kimm ( Grimgerde) i Madeleine Shaw ( Rossweisse). Photo credit: Clive Barda

DIE WALKÜRE

Sieglinde – Lee Bisset
Siegmund – Michael Weinius
Wotan – Robert Hayward
Fricka – Yvonne Howard
Hunding – James Creswell
Brünnhilde – Kelly Cae Hogan
Rossweisse – Madeleine Shaw
Ortlinde – Kate Valentine
Waltraute – Heather Shipp
Siegrune – Sarah Castle
Gerhilde – Giselle Allen
Grimgerde – Fiona Kimm
Helmwige – Katherine Broderick
Schwertleite – Claudia Huckle
 
Sage Gateshead, 6 de juliol de 2016

Orchestra of Opera North
Conductor: Richard Farnes

Opera North production (semi-staged)
Concert staging and design concept: Peter Mumford
Lighting and projection designer: Peter Mumford
Associate director: Joe Austin

Un tast:

Tota la informació sobre aquest Ring i el seus artistes, més altres informacions les troabreu en aquest enllaç:

http://www.theringcycle.co.uk/

Demà la resta.

No cal dir que una proposta d’aquesta envergadura aquí és, ara per ara, una utopia, no dic a Catalunya, fins i tot al Liceu no és possible un cicle del Ring sencer.

Un comentari

  1. Oscar Boada

    Sempre m’ha semblat increïble que, a l’ ENO, fessin Wagner o Puccini en anglès. Us imagineu què passaria si ho fessim aquí? De provincians cap amunt, com a mínim!
    Si algun dia em toca la loteria, produiré alguna òpera gran en català, pour épater les bourgeoises! Veureu, veureu!!

    M'agrada

    Respon
  2. Jordi

    Com cada estiu l’activitat frenètica habitual s’incrementa. No sé pas on anirem a parar. 🙂
    Això fa molt bona pinta i celebro que ho cantin amb alemany, tinc un Ring en anglès i no l’escolto mai i això que els cantants no estan gens malament.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Hi ha moltes gravacions d’obres del gran repertori cantades en anglès o en alemany quan l’original és en francès o italià. També a França van fer alguna cosa similar. La Komische Opera de Berlín acostuma a fer-ho tot en alemany. La pretensió és apropar l’òpera al públic, però en la majoria dels casos hi ha molt pocs cantants que fins i tot cantant en la seva llengua materna se’ls entengui.

      M'agrada

      Respon
  3. Eduardo

    Intenso e interesante tu apunte de hoy, espero ver el de mañana. Nada sabía que la ENO, tuviese esta actividad. He pasado muchas temporadas en Londres, pero debo de confesar que solo una vez entrado en la ENO, de esto hace muchos años y creo fue titulo lo que me convocó, Lady Macbeth de Mtsensk y esa noche descubrí una cantante, Rosalind Plowright, aunque las críticas no eran favorables, lo periódicos británicos, se centraban más en la puesta, que la consideraban truculenta…. No sabían que pocos años después verían en la ROH.

    M'agrada

    Respon
    • Eduardo

      Mil perdones a todos….He cometido un error garrafal, que espero los asiduos seguidores del ,IFL se me sepan disculpar, porque mi memoria me falla, más de lo que quisiera, lo he encontrado hoy, en los programas los de la ROH, confundido el programa de la ONO, no era Rosalind Plowright, era Josephine Barstow, que más decir, espero qué me entiendan, y me sepan disculpar.!!!!!

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      La larga lista de artistas británicos que han pasado por la ENO y las producciones que se han hecho, primero en el Sadler’s Wells Theatre y más tarde en el inmenso London Coliseum acredita un proyecto que en nuestro país no ha sido copiado, lamentablemente.

      M'agrada

      Respon
  4. Joan

    M.ha agradat molt l.apunt. Vaig tenir l.oportunitat de veure el pròleg a Glasgow enguany. És una versió semi-escenificada que li diuen ara amb projeccions on prima la imatge per damunt del sobretitulat. És una òpera de conjunt que funciona bé, no de individualitats I al programa explicàven que és un gran repte per a ells presentar aquest Ring sencer. Sé que el liceu és un teatre de grans veus, però d’aquestes ja cada cop en van quedant menys i potser fóra bon moment per invertir en tot el que sí és estable: orquestra, cor, secundaris de la casa…

    M'agrada

    Respon
  6. nachoferrer

    Jo no dic res…
    Però, si s’els hi passés pel cap fer alguna coseta d’aquestes característiques, ho podríen fer amb les traduccions d’en Pena. No estaria malament. Per fer una miqueta de publicitat de la nostra gran furor wagneriana.

    M'agrada

    Respon
  8. Josep R. Noy Ametller

    He escoltat els tasts i m’han agradat força: una versió més que digne. Precisament el maig vaig ser a Leeds per raons familiars i vaig veure els anuncis. Malauradament les dates no coincidien amb les meves i m’ho vaig perdre. En fi, sento enveja, sincerament. A veure quan aquí aprenem a fer bona òpera sense grans orquestres ni grans celebritats cantant.

    M'agrada

    Respon
  10. Joan

    Ui sí.! Llegint l.apunt del Josep me n.he adonat que he escrit Glasgow en lloc de Leeds, ciutat que vaig visitar en el mateig viatge.Per cert van representar tot l.or del ring sencer sense cap pausa. Al liceu seria impensable.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari