IN FERNEM LAND

SALZBURG 2016: EL COLLEGIUM VOCALE 1704 INTERPRETEN MONTEVERDI I LA MISSA SALISBURGENSIS DE BIBER


Catedral de Salzburg 27 de juliol de 2016. Festival de Salzburg 2016 Missa Salisburgensis Collegium Vocale 1704

Catedral de Salzburg 27 de juliol de 2016. Festival de Salzburg 2016 Missa Salisburgensis Collegium Vocale 1704

Avui un canvi de registre tot i no moure’ns del Festival de Salzburg 2016.

Assistirem al concert que va tenir lloc el passat 27 de juliol a la catedral de Salzburg on es van interpretar obres de Monteverdi i la famosa Missa Salisburgensis de Biber.

Es té la convicció que la Missa Salisburgensis va ser composta per celebrar el 1100 aniversari de la fundació de l’arquebisbat de Salzburg l’any 1682.

La partitura és extraordinària i va ser redescoberta en el S.XIX. L’estudi de les marques d’aigua en el manuscrit data el treball entre el anys 1654 i 1696, i l’autoria es creia que per raons cronològiques podia ser d’Orazio Benevoli (1605-1672) o d’Andreas Hofer (1629-1684), però finalment i després d’estudis profunds s’atribueix a Heinrich Biber. 

Només en data tan tardana com la dècada de 1970 van fer Ernst Hintermaier afirma amb fermesa que el compositor d’aquesta missa és el mateix que el de la Missa bruxellensis. La Missa Salisburgensis s’ha datat entre 1696 i 1704 pel seu estudi similar de marques d’aigua. A part de nombrosos trets compositius observats per Eric Thomas Chafe constaten que aquestes dues obres comparteixen en comú molts trets d’obres autenticades de Biber, basat en la cronologia i l’evidència documental tant a Salzburg com a  Brussel·les apunten amb tota seguretat a Heinrich Ignaz Franz von Biber (1644 – 1704) quan estava al servei de la cort episcopal de Salzburg amb l’arquebisbe Maximilian Gandolf von Kuenberg.

La Missa està escrita per a 53 veus (16 veus vocals, 35 veus instrumentals, 2 orgues i un baix continu)

La disposició del intèrprets aprofitant els diferents espais i galeries de la catedral de Salzburg, accentuava encara més la monumentalitat harmònica de l’obra ja que les trompetes es van disposar a les naus laterals, els cors vocals es van situar situar a les galeries anteriors, juntament amb els cors instrumentals. A les galeries posteriors es van situar els instruments de vents a excepció de les trompetes.

Aquesta distribució és la que es respecta en la magnífica interpretació que us ofereixo avui gràcie sa un transmissió televisiva de 3SAT i que en la primera part ens ofereix 6 motets de Monteverdi per acabar amb l’imponent Missa Salizburgensis de Biber.

Els intèrprets són el Collegium Vocale 1704, un excel·lent i virtuós conjunt txec fundat l’any 1991 pel director i clavecinista Václav Luks. El gaudí està garantit

CLAUDIO MONTEVERDI

  • Dixit Dominus“ (Psalm 110) SV 264 aus Selva morale e spirituale SV 252–288
  • Beatus vir“ (Psalm 112) SV 268 aus Selva morale e spirituale SV 252–288
  • Sonata sopra „Sancta Maria Ora pro nobis“ SV 206:11 aus Vespro della Beata Vergine SV 206
  • Laudate pueri“ primo (Psalm 113) SV 270 aus Selva morale e spirituale SV 252-288
  • Gloria in excelsis Deo“ SV 258 aus Selva morale e spirituale SV 252–288

HEINRICH IGNAZ FRANZ BIBER

  • Missa Salisburgensis

Collegium Vocale 1704 , Collegium 1704 u.a.
Director: Václav Luks

Silvia Frigato, Sopran 1
Miriam Feuersinger, Sopran 1
Barbora Kabátková, Sopran 2
Francesca Cassinari, Sopran 2
Terry Wey, Alt 1
Kamila Mazalová, Alt 1
Julia Böhme, Alt 2
Aneta Petrasová, Alt 2
Alessio Tosi, Tenor 1
David Hernández, Tenor 1
Václav Čížek, Tenor 2
Robert Buckland, Tenor 2
Stephan MacLeod, Bass 1
Tomáš Král, Bass 1
Lisandro Abadie, Bass 2
Jaromír Nosek, Bass 2

Catedral de Salzburg 27 de juliol de 2016

Estic convençut que avui satisfaré a molts habituals que se senten orfes en mig de tanta banalitat italianitzant i tanta grandiloqüència romàntica i pots romàntica germànica, que és el que sovinteja més per aquí, però de tant en tant veig la llum i necessito una depuració com aquesta que us ofereixo avui i que espero que us agradi.

Un comentari

  1. Fernando S.T.

    Me interesa comparar esta versión con la de Savall.
    Que sea en el marco original para el cual fue concebida le da un plus de interés.
    Realmente IFL cada dia es una sorpresa porqué esto de hoy no me lo esperaba.
    Muchas gracias.

    M'agrada

    • Es fa difícil comparar una i altra perquè no és el mateix escoltar-ho in situ que fer-ho mitjançant una gravació.
      Suposo que poder assistir a la catedral de Salzburg amb la disposició original i l’afecte espai i so en tota la seva dimensió deu ser definitiu.
      La versió de Savall va ser esplèndida però em temo que aquesta de la formació txeca és millor, més dramàtica diria i els cantants segurament són millors.

      M'agrada

    • Ah! Espero que te guste, es un giro que de vez en cuando necesito hacer y espero que no desconcierte demasiado a la audiencia. Solamente que seáis unos cuantos los interesados ya me doy por satisfecho y creo que el apunte ha sido útil.

      M'agrada

Deixa un comentari