IN FERNEM LAND

EL CONCURS D’AGOST 2016 (LA SOLUCIÓ I EL GUANYADOR): JA TENIM L’OFICI!


Pascal-Adolphe-Jean Dagnan-Bouveret (7 de gener de 1852 – 3 de juliol de 1929) Hamlet i l'enterrador (1883)

Pascal Adolphe Jean-Dagnan-Bouveret
Hamlet i l’enterrador (1883)

Quan abans del mes de juliol vaig començar a rumiar el concurs del mes d’agost del 2016, vaig tenir molt clar que calia posar a Shakespeare com a eix al voltant del qual calia estructurar els enigmes, afegint-me d’aquesta manera tan poca-solta al record dels 400 anys de la seva mort ( 3 de maig de 1616, Stratford-upon-Avon, Regne Unit)

Les possibilitats d’associar Shakespeare amb l’òpera eren quasi infinites però quan les causalitats em van portar al streaming de l’esplèndid  Amleto de Franco Faccio al Festival de Bregenz d’enguany, vaig canviar algunes coses per tal de que fos aquesta òpera que tant em va seduir, la que tanqués el cercle i va ser aleshores quan em va venir la ràfega que va il·luminar-me, de cop i volta vaig tenir l’enterrador del quart acte davant meu i vaig dir-me que no podia deixar passar l’ocasió.

A partir de l’enterrador vaig anar a buscar coses que us “ajudessin” a arribar a aquesta òpera que no tenia cap gravació comercial fins al moment i per tant dificultava la recerca, quelcom que m’interessava per conferir l’alternança entre enigmes fàcils i altres més complicats, tots ells deguda i estratègicament combinats per no desmoralitzar a ningú des de la primera setmana.

La primera setmana va ser fàcil i va engrescar-vos bastant, Buxtehude i el preciós “Jesu meine Lebens leben“, va motivar que passats 6 minuts de mitjanit i de la publicació del primer apunt del cincurs, en Victor m’enviés el primer correu amb la resposta correcta. Un minut abans en Josep m’havia enviat el primer però amb el compositor equivocat.

Buxtehude ens situava en la Dinamarca de Hamlet però despistava una mica amb les tres nacionalitats que es podien atribuir al compositor, la danesa, la sueca o l’alemanya. La fotografia que encapçalava l’apunt del Kärnan de Helsingborg, ciutat on va néixer el compositor, a pocs quilometres del hamlerià  castell d’Elsinor, però degudament retallada, no va despistar als més espavilats que es van fixar  amb les poques pistes iconogràfiques que es veien en una façana per ubicar-la amb facilitat

Per cert, el José Luis Romero em va preguntar quina era la versió de l’obra de Buxtehude que havia posat perquè li havia agradat moltíssim, doncs és la de l’Orchestra Anima Eterna & The Royal Consort Collegium Vocale sota la direcció de Jos Van Immerseel

El segon dia calia canviar de registre i a poder ser amb la intenció de despistar. Vaig retallar una mica la fotografia d’una de les escultures més cèlebres del escultor Giuseppe Grandi, la del Monumento alle Cinque Giornate di Milano, que es troba a la Piazza Cinque Giornate de Milà. L’escultor italià era membre de l’escola reformista italiana anomenada Scapigliatura de la qual n’era un membre destacadíssim el compositor de l’òpera Amleto, Franco Faccia. La distància entre Helsingborg i la Piazza Cinque Giornate de Milà és de 1538 quilómetres, calia posar la plaça no Milà, per tal de que els quilòmetres fossin exactes.

El segon dilluns en Guillem em va escriure a les 00:04 contestant de forma correcta i emportant-se els 15 punts

El tercer dia vaig utilitzar una fotografia de la cantant Adelaide Philips, per a mi absolutament desconeguda fins que anant a la Viquipèdia catalana  fills il·lustres de Stratford-upon-Avon a banda de l’eminent escriptor, em vaig trobar amb gran sorpresa que hi havia una cantant d’òpera (ni fet a posta) anomenada Adelaide Phillips, que era americana i casada amb un alemany, quelcom que embolicava una mica el tema de la nacionalitat i que ja m’anava bé per fer-vos anar una mica d ebòlid, però només una mica  perquè com podeu comprovar al quadre de valoracions, molts la vareu identificar malgrat que jo vaig escapçar i acolorir la fotografia amb la intenció de no posar-ho tan fàcil.

El dilluns 15 d’agost en Guillem va trigar exactament 11 minuts a dir-me el nom de la cantant

Calia embolicar la troca amb en Carlo Felice di Savoia (Torino, 6 aprile 1765 – Torino, 27 aprile 1831) Rei de Sardenya i Duc de Savoia, que compleix tots els requisits ja que va ser va ser fill i nét de reines, una espanyola (Maria Antonietta di Spagna) i l’altra italiana (Elisabetta Farnese). Es va casar també amb una filla de reis (Maria Cristina di Napoli filla de Ferdinando IV e di Maria Carolina d’Austria) i no van tenir fills, motiu per el qual els Savoia van perdre la branca directa de descendència.

A la fotografia d’encapçalament vaig posar la fotografia de la magnífica, espectacular i d’imprescindible visita si aneu alguna vegada a Torí, Galleria Sabauda del Museu Egipci, museu que va obtenir gran part del patrimoni gràcies als Savoia i en particular del nostre amic en Carlo Felice, aq ui la ciutat de Genova va honorar posant el seu nom al principal Teatre de la ciutat, on el monarca havia estrenat algunes obres escrites per ell mateix.

La perla de la cita la vaig extreure del següent enllaç

http://biografieonline.it/biografia.htm?BioID=2647&biografia=Carlo+Felice+di+Savoia

Tot i que en Giacomo em va passar la frase original que va ser en francès

“Enfin tout ce qui a étudié à l’Université est entièrement corrompu, les professeurs sont abominables et il n’y a pas de quoi les remplacer, car tous ceux qui savent quelque chose, ne valent pas mieux: en un mot, tous les mauvais sont tous lettrés, et les bons sont tous ignorants.”

En Guillem aquesta quarta setmana va trigar 14 minuts (ja em feia patir) a enviar-me la resposta correcta. Brutal!

I la darrera setmana al endarrerir la resposta un dia més tard, va provocar que a les 00:00 entressin en tromba 11 correus, uns atropellant els altres i per tant tots ells mereixedors dels 15 punts. Cal dir que 3 senyores estupendes van ser penalitzades en enviar-me abans d’hora la resposta correcta. Tenien tanta ànsia per acabar que no van llegir tot l’apunt, perquè advertir-ho ho vaig advertir. Les trobareu en el quadre, degudament penalitzades.

I si, és clar, la darrera setmana es tractava d’un fragment que ja destacava en l’apunt dedicat a la representació del festival de Bregenz i que ara podeu recuperar, com un moment notable de la inspirada partitura, l’arietta de l’enterrador “Oggi a me, domani a te / oggi a te, domani al re; / oggi al re, domani a me, / là è faceta per mia fe!“.

Per separat les diferents proves podien tenir la seva dificultat, però jo crec que amb la frase que ho lligava tot, es facilitava molt l’entrellat de l’ofici, tot i que calia esbrinar l’obra de Shakespeare i fins i tot algú molt més espavilat va anar a trobar el llibret de l’òpera i va localitzar la frase que s’intueix prou bé a la gravació. Gravació extreta del vídeo de Bregenz.

Com que el e-mail del Guillem també va ser un dels primers, ell ha quedat destacadíssim com el guanyador del concurs del mes d’agost del 2016. L’any passat va estar a punt, però aquest ho ha brodat resolent els enigmes d’una manera sorprenentment ràpida. Bravo!

Per a ell serà el premi, que consisteix en un xec regal d’una llibreria de Barcelona (no faig propaganda) per comprar o ajudar a comprar, el llibre que més li agradi.

El felicito perquè ha estat al primer, però també us felicito a tots els que heu participat, als que també ho heu encertat tot però heu trigat una mica més a respondre, als que m’heu enviat correus detallats i molts divertits amb les explicacions pertinents de com heu arribat a les respostes, als que vareu començar i ho heu anat deixant per diversos motius (hi havia qui em contestava des del Japó i em consta que molts també ho heu fet mentre viatjàveu pel món i en llocs amb cobertures precàries. També felicito als que tot hi anar errats en algunes respostes seguíeu amb entusiasme. A tots us vull felicitar i agrair la bona estona que m’heu fet passar i la fidelitat al concurs del mes d’agost, un clàssic de IFL que espero que l’any vinent tornarà per fer ballar la padrina, com deien a casa.

Espero que no us sàpiga cap greu que deixi el detall dels participants i les respostes amb les puntuacions. Ha estat el full que m’ha acompanyat tot el mes d’agost i del que sou principals protagonistes. Els diferents colors serveixen per localitzar la primera resposta (blau cel), la resposta correcta (beix), la resposta fora de termini o penalitzada (taronja), la resposta errònia o inexistent (groc).

taula resultats-page-002(1)

L’enhorabona Guillem i també a tots els altres, fins i tot els que ho han seguit sense participar.

MOLTES GRÂCIES ! 

 

Un comentari

  1. Arnau

    Vaig gaudir molt amb el joc. Estava a Japó, i amb la diferencia horaria (7 hores) intentava estar connectat a les 7 del matí cada dilluns a un router per contestar, a veure si m’enduia els 15 punts. Fins que la cosa es va complicar a la quarta pista, i despres d’estar una bona estona buscant i buscant (aquell dia si no m’equivoco estava en un tren bala sortint d’Hiroshima), ho vaig acabar deixant corre. I la cinquena, bucant l’òpera també vaig punxar.
    Pero igualment, he gaudit un munt, i has aconseguit que descobrís coses que no sabia, musics desconeguts per mi, i que per tant, aprengués. Gracies!

    M'agrada

    • Jo també estic gratament sorprès. A vegades tinc la impressió que ho poso massa complicat, però estic equivocat, hi ha infernemlandaires molt i molt llests, espavilats i savis. Ho oblido i el concurs m’ho demostra any rere any

      M'agrada

  2. jl pagan

    molt divertit. el Carlo Felice ens va fer anar de cap a la Marta (la meva parella i co-equipier al concurs) i a mi. Vam anar a la Biblioteca de Ciutadella (estàvem a Menorca de vacances) per consultar llibres i un ordinador.
    Tot i que l´ofici el vam poder esbrinar amb el mòbil vam tornar només per esport a Ciutadella per i la seva biblioteca ens va aclarir el lligam entre les pistes.
    Gràcies, doncs, pel concurs que ens ha fet moure, pensar, conèixer i divertir-nos!

    M'agrada

  3. Pepa MG

    creo que no tengo la cara de nadie tan grabada como la de Adelaide!!! la de fotos que habré visto de cantantes… y como ya le comenté a Joaquim, el caso es que en su entrada del 26 de Julio estaba la solución!!! Moltes gracies pel concurs!! Felicitats al guanyador…

    M'agrada

  4. GLORIA ABRAS POU

    Massa recent l’experiència que fa dos anys ens va tenir anant de corcoll i, tot plegat, per fracassar estrepitosament.
    Celebro que hi hagi hagut tanta i tan selecta participació. Vaig veure algunes entrades i semblava pensat per tornar-me a fer caure en una trampa d’aquelles que et fa consultar tot el que tens a mà i et fa passar la vida reconstruint mentalment, amb les dades obtingudes, el perquè de tot plegat. He triat el descans que, de moment, la vida em posa a disposició quasi diària.
    Felicito a Guillem.
    Felicito a tots els que han participat i a tots els seguidor d’Infernem, entre els quals, jo que gaudim d’un portal tan apassionant i de qui, amb saviesa i treball, el condueix, Joaquim.

    Liked by 1 person

  5. Leonor

    ¡Felicidades a todos, en especial a Guillem por vencer tan dignamente y a Joaquim por proponernos un entretenimiento tan sugestivo! Me lo he pasado muy bien; para mí, lo que me motivaba era participar. Y he disfrutado mucho.

    M'agrada

  6. jordifosal

    Em quedo bocabadat de com domineu el tema, perquè jo em vaig perdre molt.
    Ha estat un entreteniment molt ben plantejat , però m’ha faltat constància, paciència i dedicació.
    L’enhorabona a Guillem que espero que ens expliqui com es pot anar tan ràpid a resoldre els enigmes i també a tota la resta, perquè fer 50 punts vol dir fer 5 de 5. Per a mi impossible.
    L’enhorabona també al geni pensador de Joaquim.

    M'agrada

    • Llàstima que et deixessis vèncer, estic segur que no era tan difícil però també entenc que et puguis desinflar, perquè en ple mes d’agost estar enganxat a l’ordinador buscant dades fa una mica de mandra i molta calor.
      Gràcies per participar i intentar-ho

      M'agrada

  7. maria teresa

    Enhorabona al veloç guanyador! aquest concurs s’ha convertit en un clàssic. M’ho passo d’alló mes be buscant pistes, així que moltes gràcies Joaquim per regalar-nos aquest entreteniment!

    M'agrada

  8. Fernando S.T.

    Me lié con la primera y el ultimo día me di cuenta, pero como también tuve que corregir al dichoso Carlo Felice, lo dejé sabiendo satisfecho que no ganaría pero habiéndome dibertido un montón
    Felicito a Guillem y a Joaquim

    M'agrada

  9. jaumeM

    Òndia! quins cervells!! especialment el del inventor del concurs i el del guanyador.
    Persones així tindrien que estar al palauet de la Carrera de S Jerónimo i no els que tenim ara.

    M'agrada

  10. Eva Calero

    Moltes felicitats al guanyador i a la resta de participants. Ha estat una experiència molt divertida i didàctica que ens ha acompanyat durant les vacances. I per damunt de tot, moltíssimes gràcies a en Joaquim per fer-nos gaudir d’estones tan entretingudes.

    M'agrada

  11. Xavier C.

    Ja sabeu que tinc molt mal perdre, així que no em queda més remei que impugnar el resultat. Jo vaig entendre clarament que eren cinc pistes i un ofici. Així que ja podeu començar a restar punts tots els que no vau enviar mail dilluns o dimarts dient Amleto, i poseu-me quinze en a mi. Algú sap l’adreça del Tribunal Contitucional, el de Justícia de les Comunitats Europees, o similar, on jo puga al·legar aquesta flagrant vulneració de drets que se’m fa?
    Doncs aneu llestos si espereu que feliciti el guanyador… que l’hauríen d’ haver desqualificat, que a les bases del concurs deia clarament que era per passar l’ estiu entretingut, i al bon home no li ha donat temps ni d’entretenir-se, de tant ràpid que ha enllestit la cosa. No és aquest el camí, Guillem, que -venceréis pero no convenceréis- t’ has perdut el gaudi de la recerca tranquil·la i el goig insuperable de trobar el camí correcte després d’ haver seguit durant hores un d’ erroni*.
    I a més a més em poseu el 12 a la llista, com un Judes qualsevol, i fora de l’onze ideal del Barça… Ignominia!
    Apa, siau, ja em pensaré si torno o no…
    Xavier C.

    *Sí, ja sé que l’argument està una mica agafat amb pinzes, però o comencem a fer des de ja una mica de guerra psicològica cara l ‘any vinent, o aquesta màquina de donar respostes que tenim davant ens deixa a tots sense premis fins el 2050 pel cap baix…

    M'agrada

    • Després et passo l’adreça del Constitucional, però em penso que tens uns quants al davant que busquen arbitratge 😉
      Gràcies Xavier per fer-ho tan bé i tu i jo sabem coses que millor quedin sota secret de sumari 😉

      M'agrada

    • jaumeM

      Jo també penso que el millor premi es “el gaudi de la recerca tranquil·la i el goig insuperable de trobar el camí correcte després d’ haver seguit durant hores un d’erroni”, o encare mes, haver-ne seguit molts d’erronis

      M'agrada

Deixa un comentari