Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Torna a IFL un Eugen Onegin i aquesta vegada gràcies al streaming que The Opera Plattform va fer de la representació que va tenir lloc en el fins ara desconegut per a mi Festival de Garsington, un festival d’òpera estiuenc que es celebra des de 1989. Inicialment es celebrava  a la casa del seu fundador Leonard Ingrams a Garsington Manor a Oxfordshire, però des del 2011 es celebra a  Wormsley Park als jardins de la casa de la família Getty a la localitat de Buckinghamshire, prop de Stokenchurch.

Des del 2005 fins el s 2013 i després de la mort de Ingrams, el festival el va dirigir Anthony Whitworth-Jones i actualment la direcció recau en Douglas Boyd.

El festival operístic vol combinar la programació d’òperes de repertori amb títols infreqüents i ha programat les estrenes al Regne Unit de títols com Die ägyptische Helena de Strauss, La Gazzetta o L’equivoco stravagante de Rossini o les primeres produccions professionals de La vera constanza de Haydn, Die Liebe der Danae de Strauss, Šárka de Janáček o Cherevichki de Txaikovski.

Seguint el model elitista del seu germà gran el Festival de Glyndebourne, també fan llargs intervals per sopar en els jardins que envolten l’original teatre, una edificació coberta de caire efímer però que garanteix l’acústica i també la possibilitat de incidències climatològiques, amb murs de vidre que mantenen la natura en contacte amb la sala i que l’integren de manera sorprenent.

Garsington Opera 2011 Garsington Opera at Wormsley Park

Si esteu interessats en aquest festival us recomano aquest enllaç de la Viquipèdia anglesa:

https://en.wikipedia.org/wiki/Garsington_Opera

I òbviament el web del Festival:

https://www.garsingtonopera.org/

En l’edició del 2016 han programat una de les obres mestres de Txaikovski, Eugen Onegin i com en totes les produccions d’aquest festival, el cast està farcit d’excel·lents i desconeguts cantants, la majoria molt joves i que estan cridats a ser protagonistes en els propers anys als teatres importants.

Tret del Príncpe Gremin de Brindley Sherratt, del tenor Oleksiy Palchykov que fins ara només l’havíem vist en rols petits a Il Trovatore o l’Aida a la ONP o del baríton Roderick Williams fins ara conegut relativament en el repertori barroc i com a liederista,  la resta de cantants no són coneguts i en canvi tots han estat un joiós descobriment, perquè tots ells aconsegueixen fer plenament creïbles els rols que interpreten des de la sinceritat d’un cant generós, emotiu i dramàticament intens, amb veus sanes, joves i que brillen, que mai són un llast, ni un obstacle per a la credibilitat del relat, un relat que s’explica de manera original, sense trair res i amb ràfegues oníriques i poètiques per incidir en uns personatges torturats i impossibilitats de felicitat.

Magnífica direcció de Douglas Boyd al capdavant de l’excel·lent cor i orquestra del Festival. amb un tempo precís, una tensió adequada i una admirable brillantor orquestral, amb intervencions solistes de relleu. No sé com deu ser l’acústica dins un auditori de vidre, però per televisió veus i orquestra sonen esplèndidament i de manera equilibrada. Una absoluta sorpresa ja que no estem davant de cap orquestra i cor reconeguts sinó que més aviat sembla feta adhoc pel festival.

Sensacional la Tatiana de la soprano d’ascendència ucraïnesa Natalya Romaniw, una veu típicament eslava i que tot ella resplendeix de manera brillant en el vast registre d’una lírica plena, amb un cant sensible i emotiu i mesura i continguda fins el darrer duo on tot arriba massa tard.

El baríton anglès Roderick Williams canta un Onegin refinadíssim, amb un cant de fraseig elegant i una veu potser mancada del cos dramàtic idoni, però segurament sovintejar altres repertoris no operístics hi deu tenir alguna cosa, fins i tot bona, a veure, per oferir aquesta sensació de còmode i natural emissió, gens artificiosa i que atorga al seu cant una llibertat admirable.  Dramàticament sorprén la composició amable d’un rol que habitualment es fa odiós per el menyspreu que etziba a Tatiana i en canvi en aquesta producció sembla intuir-se que el menyspreu a Tatiana sigui per que realment a qui ell estima és a lensky, i el fet que el seu fantasma el persegueixi fins a la darrera escena ho reforça.

El tenor ucraïnès Oleksiy Palchykov afincat a París i guanyador del prestigiós premi de Cardiff de l’any 2015, canta un Lensky excels, amb accents suaus i delicats, allunyats del verisme amb que alguns tenors fan front al final del segon acte però sense deixar de ser passional, ell ens regala unes frases xiuxiuejades amb dolçor infal·lible que impossibiliten el rebuig. En el seu famós comiat dibuixa amb elegant refinament la meravellosa melodia del “Kuda Kuda” que mai esdevé un plany i que canta de manera continguda sense ensucrar-la.

L’Olga de Jurgita Adamonytė no m’ha agradat gaire, bàsicament perquè la seva veu és més aviat desagradable i no té cap color, ni cap timbre de mezzosoprano. Fa molt bé el rol però no hi ha el contrast vocal amb Tatiana en el deliciós duet que incia l’obra, ni tampoc el seu arioso resulta destacable.

Notable el Gremin de Brindley Sherratt que sense ser un baix de cartellone luxós i amb algun dubte d’emissió, sap extreure de la meravellosa ària que Txaikovski regala a aquest personatge episòdic, tota la grandesa, serenitat i elegància requerida.

Molt bé la resta de rols esporàdics, fins i tot el “meu amic” Triquet cantat de manera excel·lent per Mark Wilde.

La producció és senzilla i efectiva, només té alguns trets amb pretensió d’originalitat, que em semblen ben trobats per marcar el pas del temps entre el segon acte i el tercer, amb una polonesa que s’inicia mostrant-nos un viatge més interior que físic de Onegin perseguit o smepre acompanyat pel fantasma de Lenski, amb unes coreografies acrobàtiques que poden resultar una mica ingènues però que que no arriben a irritar mai.

L’espai escènic és senzill ja que sis planells movibles folrats de fusta conformen les primeres escenes a la datxa, atorgant el caire rural, fins i tot a la festa provinciana d’aniversari i que en l’acte de Sant Petersburg, degudament folrades amb miralls i cornises daurades atorguen el caire senyorívol dels salons cortesans on Onegin s’ensopegarà amb la senyorassa Tatiana.

Michael Boyd demostra que amb recursos limitats es pot dir molt i molt bé, és clar que el magnífic disseny de vestuari de Tom Piper, autor també de l’escenografia, ajuda molt a visualitzar el drama en un entorn minimalista.

Piotr Illitx Txikovski
EUGEN ONEGIN
Libretto: Piotr I. Txaikovski, Konstantin Shilovsky

Natalya Romaniw – Tatyana
Jurgita Adamonyte – Olga
Louise Winter – Mrs Larina
Kathleen Wilkinson – Filippyevna
Adam Temple-Smith – Peasant leader
Oleksiy Palchykov – Lensky
Roderick Williams – Evgene Onegin
Martin Häßler – A captain
Mark Wilde – Triquet
Andrew Tipple – Zaretsky
Adam Torrance – Guillot
Brindley Sherratt – Prince Gremin

Garsington Opera Orchestra & Chorus
Director del cor: Susanna Stranders
Director musical: Douglas Boyd

Director escènic: Michael Boyd
Coreografía acrobàtica: Lina Johansson
Coreografía: Liz Ranken
Disseny de vestuari: Tom Piper
Escenografía: Tom Piper
Disseny de llums: Giuseppe di Iorio

Garsington Opera, Wormsley Estate, Stokenchurch, Buckinghamshire, 18 de juny de 2016

The Opera Plattform es ofereix la possibilitat de veure de forma gratuïta aquesta representació, aprofiteu l’ocasió mentre es pugui:

• http://www.theoperaplatform.eu/en/opera/tchaikovsky-eugene-onegin

Ja sabeu que aquí sempre que puc us deixo l’enllaç per poder visionar les òperes que s¡ofereixen de manera gratuïta en streaming. Estic segur que la gaudireu tant com jo.