IN FERNEM LAND

JOHAN BOTHA (1965-2016)


Johan Botha Bicentenari Wagner Bayreuth 25 de maig de 2013
Johan Botha (Walther) a Die Meistersinger von Nürnberg MET 2014
Johan Botha Tannhäuser al MET 2015
Johan Botha Bicentenari Wagner Bayreuth 25 de maig de 2013
Johan Botha Otello al MET 2012

18 dies després de publicar un apunt dedicat a Daniela Dessí arran de la seva injusta i imprevista mort, em dol fer-ne un altre dedicat al tenor sud-africà Johan Botha.

No fa gaires mesos l’amiga Karin de Viena em deia que no tenia bones noticies del tenor Botha, que estava malalt i que semblava que la malaltia era greu. Després va venir la renuncia de l’Otello al Festival de Pasqua de Salzburg  i després masses mesos de silenci, fins avui que les xarxes ens ha escopit la noticia, una d’aquelles noticies que sempre que ens parlen de la mort d’un personatge conegut i estimat, d’un artista, d’un cantant d’òpera ens dol especialment, però que com va ocórrer amb la soprano genovesa que encara no havia complert 60 anys, els 51 anys acabats de fer del tenor la fa més incomprensible i difícilment assumible, no tocava i Botha tenia encara molt i molt bo per oferir, perquè la veu del tenor Botha estava en un moment de plenitud magnífic.

Johan Botha no va tenir gaire sort al Liceu. Hi va debutar amb la Turandot inaugural de 1999, però en el segon repartiment quan en realitat aquest segon repartiment era millor que el que es va endur els honors del’esperada i emotiva estrena. I Botha, qyue va estar especialment inspirat en aquell Calaf no es va endur les ovacions que es mereixia.

Va tornar la temporada 2004/2005 per canta Das Lied von der Erde dirigit per Sebastian Weigle i acompanyat per Deborah Polaski.

No va tornar més, una veritable llàstima.

La veu de Botha era esplèndida, no molt voluminosa però projectava bé, el fraseig era bellíssim, amb una ferma densitat i un color molt de tenor, amb gran seguretat en el registre agut. Es preveia una evolució del tenor líric wagnerià (Lohengrin, Walther, Parsifal) cap a rols més de tenor heroic (Tristan o qui sap si Siegfried) ja que el pas reexit per Tanhäuser i Siegmund es va saldar amb èxits contundents.

A Botha el perjudicava més que el seu voluminós físic, la nul·la capacitat per actuar amb convicció, potser el seu volum excessiu/mòrbid l’impedia moure’s amb naturalitat i convicció. Actualment això era un handicap massa potent per a molts directors escènics i pera molts teatres, però és clar, la veu del tenor i sobretot el seu cant, eren molt més potents que la seva deficient convicció com a actor i si bé la seva mancança quedava molt contrarestada per allò del que estem tan escassos, de tenors wagnerians amb veu i sobretot que cantin bé, sense ofecs, sense emissions gasives i aguts aproximats, intuïts o fins i tot cridats, Botha no, ell desplegava amb satisfacció per l’oient, una de les millors veus de tenor líric wagnerià dels darrers anys.

Després d’estudiar a Sudàfrica va anar a Alemanya on va formar part del cor del Festival de Bayreuth. Va debutar oficialment l’any 1993 cantant Pinkerton de Madama Butterfly a Paris, però ja sigui per formació, ja sigui per la idoneïtat de la seva veu i estils versàtils, a banda d’alternar repertoris, sempre ha estat considerat un gran cantant wagnerià.

L’any 2003 va rebre el prestigiós títol de Österreichischen Kammersänger que atorga l’Estat austríac als cantants més reconeguts, principalment de la Staatsoper, que era la seva casa operística.

Vull començar aquest petit homenatge amb la seva esplèndida versió de In Fernem Land, una versió suau, lírica, esplèndida…

I ara escoltarem al tenor sud-africà en el seu reconegut i exquisit Walter de Meistersinger a Viena l’any 2008

Escoltem-lo ara cantant “Falke, Falke” de l’emperador de Die Frau ohne Schatten de Richard Strauss, dirigit per Kiril Petrenko

Les aproximacions de Botha al repertori italià no eren escasses, Calaf i Othello eren els rols que més sovintejats però també cantava Cavaradossi, Radames i Don Carlo, rols que alternava amb els del seu repertori germànic. Per això ara vull que l’escolteu al costat de l’explosiva Amneris de Dolora Zajick, com va cantar la part final del duo del 4at acte al MET, era l’any 2009. Tenia previst cantar Radames i Calaf aquesta propera temporada a la Staatsoper de Viena, teatre on segurament l’hi han escoltat el bo i millor, ara  que semblava haver superat el pitjor en el que semblava una recuperació definitiva després de més de set mesos sense cantar.

El juny passat va cantar a Budapest el Siegmund de Die Walküre i la darrera vegada que va aparèixer en públic va ser fa tres setmanes en una gala per la lluita contra el càncer a Ciutat del Cap.

L’any 2012 cantava al MET i amb Renée Fleming, l’Otello. Aquest és un fragment del duo del final del primer acte (al final trobareu l’apunt que vaig publicar de la retransmissió al cinema)

L’any 2001 dirigit per Sinopoli va cantar la part del tenor del Rèquiem de Verdi i la soprano era Daniela Dessì. Els acompanyaven  Elisabetta Fiorillo i Roberto Scandiuzzi. Aquest fragment és doncs, d’imprescindible audició i inclou l'”Ingemisco”

Una de les actuacions més rellevants d ela seva gloriosa carrera en tots els grans i primers teatres operístics del món, va ser quan el van cridar per cantar en el concert del bicentenari del naixement de Richard Wagner a Bayreuth, on ell conjuntament amb Eva Maria Westbroek, una soprano amb qui va compartir en moltes ocasions escenari, van cantar el primer acte de Die Walküre al costat del Hunding de Kwangchul Youn, dirigits per un inspirat Christian Thielemann (tot el concert el trobareu al final)

També vull que escolteu a Johan Botha, en aquesta ocasió al costat de Silvana Dussmann cantant la inspirada Wer hat die Liebe uns ins Herz gesenkt de Land des Lächelns de Franz Lehár. Una raresa

I encara que no he trobar el “Nessum dorma” que va cantar al Liceu l’any 1999 i que tinc per algun lloc, us deixo per acabar aquest homenatge a Johan Botha l’ària tal i com la va cantar a Copenhagen l’any 2001 dirigit per Sinopoli

 

No volia acabar l’apunt sense posar-vos per ordre cronològic els enllaços “degudament actualitzats” dels darrers, de molts apunts que vaig dedicat a IFL, amb les actuacions més rellevants de Johan Botha des de 2012 al 2015  i que tenim constància videogràfica.

Em dol fer aquests apunts i em fa por, perquè quan s’originen tan seguides noticies d’aquesta mena, la cosa no té fàcil aturador, creuem els dits.

Un comentari

  2. bocachete

    Fa pena, sí, i amb “només” 51 anys (que són anys, però que, tal com anem, no són res). El condol per a la família, que deixa dos nens i una dona que seran qui el trobaran més a faltar. Si els pogués arribar una abraçada… El recordo del Turandot i, potser per l’excepcionalitat de l’ocasió (la reinauguració), el tinc més present que altres cantants o funcions. Tant, que pensava que l’havia sentit més vegades al Liceu, no sé per què. O potser va estar anunciat per a algun altre paper i finalment no va ser? Ara, en llegir que només hi havia fet de Calaf, m’he quedat una mica parat. Com amb Dessì, et deixa descol·locat.

    M'agrada

    Respon
  4. Leonor

    Otro mazazo; por desgracia para mí, jamás lo escuché en vivo sino en el cine (esos “Maestros” que me encantaron) o por la red (ay, su Siegmund desde Bayreuth). Demasiado pronto, demasiado y más no digo, no puedo. Sólo señalo un apunte más de Joaquim (15/9/2012): la “Walküre” dirigida por Harding, donde su pareja es Nina Stemme: fabuloso.
    Descanse en paz; mis condolencias a la familia personal (y la lírica, la conmoción es natural).

    M'agrada

    Respon
  5. Niklaus Vogel

    Gràcies Joaquim, per aquest homenatge tan complet. És una llàstima, jo solament l’he pogut escoltar en directe un cop en una Aida al Met justament en l’enllaç que apuntes més amunt. Recordo, això si, la Cancó de la Terra des del Liceu a través de CatMusica. M’he quedat amb les ganes, sobretot m’hagués encantat escoltar el seu Siegmund. Una pena molt, gran, com tu dius. No tocava.
    Una abraçada

    M'agrada

    Respon
  6. Jordi Medallo Muñiz

    Fantàstic recull Joaquim. Una llàstima aquesta pèrdua i el poc que el vàrem gaudir al Liceu. Molta força a la família. Un càncer de fetge (crec he llegit) se l’emporta massa ràpid. En pau descansi.

    M'agrada

    Respon
  8. Fuentes

    Primero se fue Ferrero, mi Siegmund sevillano, magnífica persona y músico. Ahora nos deja mi Siegmund de Bayreuth en el ultimísimo ciclo de Thielemann hace unos años. Mediocre actor; pero daba gusto escuchar aquella rara solvencia vocal… Habrá que decir aquello de ¡Encima de pocos…!”. Descanse en paz.

    M'agrada

    Respon
  9. GLORIA ABRAS POU

    No el vaig escoltar mai en directe però era conscient de la seva esplèndida veu així com de la manera d’emprar-la. Escolto els vídeos que ens has portat i els gaudeixo amb una necessària ombra de tristesa.
    Un preciós i merescut homenatge el que li fas, Joaquim. I silenci.

    M'agrada

    Respon
  14. m.a.

    Moltes gràcies per aquest emotiu post. Quina pena. L’he admirat molt i mai m’ha defraudat en totes les ocasions que he tingut la fortuna de poder escoltar-lo en directe, el Walter dels mestres cantaires, el Sigmund espectacular de la Walkiria a Bayreuth fent parella amb Anja Kampe (quin wälse walse!), l’emperador de la Dona sense ombra… Com dius, el físic no l’ajudava, però la veu era imponent, amb un registre agut segur i ferm i un preciós fraseig.

    M'agrada

    Respon
  15. nachoferrer

    No em vé de gust dissimular la pena per la marxa d’en Johan Botha.
    Després de llegir aquest apunt, m’he quedat fred. Molt fred. I tristíssim.
    Botha, em va fer descobrir Els Mestres Cantaires de Nuremberg. En aquella producció amb en James Levine a la batuta i que gràcies a In Fernem Land, conservo en un Discdur. Abans com una representació que portava molt present al cor. Però ara, com un verdader tresor.
    Gràcies per haver actualitzat la videografía. Tinc ganes de sentir el Tannhäuser. També el descobreixo. Descansi en pau un dels MOLT GRANS.

    Liked by 1 person

    Respon
  16. alex

    DEP el profesional que fue J. Botha ( mejor en el repertorio wagneriano )
    Por cierto, ayer tambien falleció otro pretérito y notable barítono que fue el italo argentino Gianpiero Mastromei, el Amonasro de aquella extraordinaria Aida liceistica de 1.974 con unos grandes Domingo y Caballè. Tambien DEP

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari