Abans d’ahir va tenir lloc el concert inaugural de la Royal Orquestra del Concertgebouw sota la direcció del seu nou director musical, el milanès Daniele Gatti.

L’arribada del mestre italià fent el relleu a una imponent llista de mestres que l’han precedit és la constatació d’aquest nou esglaó en el reconeixement  internacional de la brillant carrera que el mestre Gatti està fent per mèrits propis, és a dir el just reconeixement a un music excepcional, amb talent, que per sobre de qualsevol imposició comercial o mediàtica, està assolint en els reptes més exigents els èxits més incontestables.

Després de la brillantíssima etapa a París, al capdavant de l’Orquestra Nacional de França, no hi ha dubte que amb l’imponent orquestra holandesa ens esperen vetllades memorables.

És molt interessant escoltar l’entrevista que a la mitja part li fa Antoine Pecqueur, el locutor de Mezzo, tant pel que fa als projectes futurs com a director musical del Concertgebouw com per conceptes estrictament musicals i de repertori (entrevista en francès)

Pel que fa al programa del primer concert cal dir que és ben distret i clàssic, eminentment germànic i amb una obra de Mahler, quasi imprescindible tractant-se d’aquesta orquestra.

Per l’obertura Egmont que inicia el concert, Gatti i l’orquetsra inicien un projecte musical anomenat Side by Side, que invita a músics d’orquestres joves europees (altra vegada projectes amb músics joves, quelcom que és altament gratificant) a compartir una obra del programa. En aquesta ocasió és la Jeugdorkest Nederland que juntament amb l’orquestra de la casa ofereixen sota la batuta de Gatti una versió vibrant, clàssica i equilibrada de l’obertura beethoveniana.
Tot seguit el deliciós entreacte de Rosamunda ens endinsa en el romanticisme amable i melòdic per donar pas a una versió esplèndida dels “Lieder eines fahrenden Gesallen” (“Cançons del company errant”) de Gustav Mahler, dites per el gran Gerhaher que ens visita en dios dies consecutius, amb precisió i disseccionant les paraules i les notes com només ell pot fer-ho.

Gatti i Gerhaher fora de programa i per iniciar la segona part, interpreten dues àries de Mozart, la famosa serenata del Don Giovanni, “Deh vieni alla finestra” i el “Non più andrai” que canta Figaro a Le Nozze di Figaro. El baríton alemany diu meravellosament les notes i canta el text amb un perfeccionisme quasi malaltís, que meravella davant d’altres cantants que en prou feines diuen i que no se’ls entén ni un mot. Pel que fa al Mozart de Gatti és tot lluminositat, transparència i subtilesa.

La segona part oficial s’inicia amb el poema de Ottorino Respighi, Fontane di Roma, el que permet a l’orquestra desplegar tota la seva imponent i espectacular paleta tímbrica alhora que el mestre Gatti ens deixa ben palès el seu privilegiat domini de l’equilibri i el control, amb una diferenciació de plans sonors, intensitats i dinàmiques exemplars, en una partitura post wagneriana de generosa inspiració melòdica i acolorida orquestració. El rendiment és luxós.

Finalment Gatti acomiada el primer concert amb una obertura verdiana, potser la millor obertura escrita per Giuseppe Verdi, la de Les vespres siciliannes, desplegant nervi i tensió en una versió vibrant i extraordinàriament cantabile quan el so luxuriós de la corda interpreta el tema del duo de baríton i tenor. Espectacular és poc

Ludwig van Beethoven
Egmont, obertura

Franz Schubert
Entreacte de Rosamunde

Gustav Mahler
Lieder eines fahrenden Gesellen

Wolfgnag Amadeus Mozart
Don Giovanni: Deh vieni alla finestra
Le Nozze di Figaro: Non più andrai

Ottorino Respighi
Fontane di Roma

Giuseppe Verdi
Obertura de Les vepres siciliannes

Orchestre Royal du Concertgebouw,
Jeugdorkest Nederland
Christian Gerhaher (baríton)
Director musical: Daniele Gatti

Concertgebouw, Amsterdam, 9 de setembre de 2016

A l’inici del concert a Daniele Gatti li fan entrega, en una senzilla però emotiva cerimònia no exempta d’una exigència que fa molt de respecte, la batuta oficial de tots els il·lustres directors que l’han precedit

• Willem Kes (1888–1895)
• Willem Mengelberg (1895–1945)
• Eduard van Beinum (1945–1959)
• Eugen Jochum (1961-1963; juntament amb Bernard Haitink)
• Bernard Haitink (1961–1988)
• Riccardo Chailly (1988–2004)
• Mariss Jansons (2004–2015)

Estic segur que ell serà també un digne membre de l’il·lustre llista i que en reservarà nits musicals d’altíssim interès musical i artístic, alhora que espero que així com amb l’Orquestra Nacional de França ens va visitar tan sovint, deixant tantes vetllades memorables, ara també ho faci amb la del Concertgebouw. Ja sigui a Barcelona o en concerts retransmesos per televisió o ràdio, no em penso perdre cap oportunitat de gaudir-ho i ja podeu estar ben segurs que aquí a IFL en deixaré constància.