Fotografia del Facebook de Simon Keenlyside

Avui malgrat que ens visita a IFL el baríton anglès Simon Keenlyside assistirem a una mena da jam session que va tenir lloc el passat 12 d’agost en el prestigiós Festival d’Edimburg, on acompanyat d’un combo de musics de jazz fa un repàs per els grans estàndards, versionant a Berlin, Porter, Gershwin, Rodgers, Weill, Kálmán, Ellington, Carmichel, Kern o Strayhorn.

La proposta era d’entrada estimulant, tot i que els cantants lírics no acaben mai d’encaixar (Thomas Quatshoff a banda) en el món i l’estil jazzístic, ja que feia molt temps que el baríton anglès no pareixia per IFL, el problema és que Keenlyside no està bé de veu i no és una cosa d’ara. No voldria pensar que el tenim ja definitivament perdut  però ja la darrera vegada que va venir al Liceu mostrava unes flegmes que en aquest recital atípic i en un repertori on les exigències vocals semblarien menys intenses que en un lideraben, es repeteixen i jo diria que de manera molt més accentuada i en alguna cançó amb greus problemes d’afinació i tessitura (Soliloquy de ‘Carousel’).

No tocaria parlar d’una veu en declivi, però la sensació és aquesta i en aquest estat veig complicat que pugui fer front amb garanties al Don Giovanni al MET, el Conte de Le Nozze di Figaro a la Scala, Macbeth, Don Giovanni o el Golaud de Pelléas a Viena que són els compromisos més notables, a banda del liderabend tan esperat, amb Malcolm Martineau del proper 8 de novembre al Liceu.

M’agradaria equivocar-me perquè Keenlyside sempre m’ha agradat i els cantants que admiro i aprecio em sap molt de greu veure com es deterioren i aquest cas molt abans del que pertoca.

Vosaltres potser ho diagnosticareu diferent, ja us ho he dit, tant de bo m’erri perquè de cantants sensibles i distingits com ell no anem sobrats.

La Jam Session que ens proposen Keenlyside & Friends és deliciosa i malgrat els resultats que a estones m’han fet patir per la feblesa d’una veu sovint trencadissa, s’escolta de manera plaent i relaxada, lluny dels trasbals emocionals dels liederabend i de segons quines òperes o concerts, potser per això em pensava que era la proposta idònia per començar la setmana i ara ves per on, no estic segur si el resultat ens neguitejarà més del jo pretenia.

Us deixo un petit tast que s’inicia amb How Long Has This Been Going On? de Gershwin i finalitza amb On the Street Where You Live la populat cançó de Frederick Loewe de My Fair Lady, pel mig Jeropme Kern, Billy Strayhorn, Hoagy Carmichael i Gershwin una altra vegada. Què vagi de gust!

Irving Berlin
Isn’t This a Lovely Day, from ‘Top Hat’

Emmerich Kálmán
Tanz 17c, from ‘The Duchess of Chicago’
Lichtreklamen
Tanz 16b, from ‘The Duchess of Chicago’

Kurt Weill Johnny Johnson’s Song

Emmerich Kálmán:
Tanz No.1
Cowboy Song, from ‘Arizona Lady’

Kurt Weill:
Song of the Bigshot, from ‘Happy End’
Lonely at Home, from ‘Street Scene’

Richard Rodgers
Soliloquy, from ‘Carousel’

Irving Berlin
Call Me Up Some Rainy Afternoon

George Gershwin
How Long Has This Been Going On?, from ‘Funny Face’

Jerome Kern
Let’s Begin, from ‘Roberta’

Billy Strayhorn
Lush Life

Duke Ellington
Mood Indigo

Hoagy Carmichael
Stardust

George Gershwin
Love Is Here to Stay

Frederick Loewe
On the Street Where You Live, from ‘My Fair Lady’

Cole Porter
What Is This Thing Called Love?, from ‘Wake Up and Dream’

Hugh Martin i Ralph Blane
The Girl Next Door (The Boy Next Door), from ‘Meet Me in St Louis’

Hoagy Carmichael
Skylark

Cole Porter
So in Love, from ‘Kiss me, Kate’

Duke Ellington
Do Nothing Till You Hear From Me

Jerome Kern
She Didn’t Say Yes, from ‘The Cat and the Fiddle’

Simon Keenlyside, baríton
Howard McGill, saxophone, clarinet, flute, piccolo
Gordon Campbell, trombone
Richard Pryce, double bass
Matthew Regan, piano

Mike Smith, drums, percussion

Edinburgh International Festival, Queen’s Hall, 12 d’agost de 2016

Sé que el repertori o la proposta no interessarà a molts, amb el jazz, tot i tractar-se d’estàndards ben coneguts, acostuma a passar, però com que aquí els cantants reconeguts per la seva dedicació a l’òpera tenen predicament, m’havia semblat interessant. Feu-vos una idea que esteu en aquelles enyorades sessions golfes del Foyer del Liceu que en Matabosch & Friends ens proposaven no fa gaire encara que sembla que hagin passat segles.

Bona setmana