Le Nozze di Figaro (TProducció de David Bösch-Teatre Nacional d’Holanda)

Alex Esposito (Figaro) © Monika Rittershaus

Avui us porto en un seguiment coincident i absolutament casual amb la propera temporada liceista, després del Macbeth i La Fille du Régiment dels darrers dies, la producció de Le Nozze di Figaro que es va representar a Àmsterdam fins abans d’ahir, data en la que The Opera Platform i el Canal Arte la van retransmetre en streaming.

El gran i indiscutible èxit de la proposta que us porto avui rau en el perfecte equilibri entre l’equip artístic de la producció, amb una direcció vigorosa i minuciosa de Bolton i el gran treball teatral de Bösch, que realitzen amb un equip vocal de gran nivell. Tot funciona amb naturalitat i el resultat no pot ser un altre que pertorbador en el sentit més positiu i estimulant del mot. Aquest mateix tàndem ja ens van regalar un molt més que interessant  Orfeo de Monteverdi a Munic (amb un sensacional Gerhaher) que ja va ser motiu d’un apunt a IFL, i Bösch també va ser el responsable d’aquell aberrant Il Trovatore de la ROH. En cap us vull fer entendre que el seu treball en aquesta producció mozartiana estigui al mateix nivell, sortosament per a mi, al menys, ja que ara si que m’ha convençut.

Hi ha ritme musical i teatral molt lloable, en una maquinària escènica que no dóna treva a la creixent emotivitat d’uns rols treballats n la vessant dramàtica amb cura i minúcia, tant en els cabdals recitatius com en les àries, que mai donen la sensació de ser números tancats i d’exhibició, alhora que els nombrosos conjunts són tractats amb proverbial eficàcia teatral i mil·limètric equilibri musical.

El conjunt vocal és excel·lent, començant per el Figaro extravertit d’Alex Esposito o la meravellosa Susanna de Christiane Karg, en perfecte i equilibrat contrast amb el sever, ingrat i fins i tot ridículament patètic Comte de l’extraordinari Stéphanne Degout o la sumptuosa Comtessa de la gran Eleonora Buratto, definitivament abocada a rols de lírica ampla gràcies a una veu que ens ha de donar de ben segur moltes alegries.

La fantàstica Marianne Crebassa torna a enlluernar amb el fantàstic i ornamentat Cherubino, deliciosament cantat i interpretat en una caracterització que va molt més enllà de les dues bellíssimes àries.

L’extraordinària producció compta amb uns secundaris de luxe, començant per tota una revelació, el tenor polonès  Krystian Adam que fa tota una creació d’un Don Basilio allunyat del tòpic i que sobretot fa ostentació d’una cant deliciós.

També Umberto Chiummo (Bartolo) o Katharine Goeldner (Marcellina) dibuixen amb personalitat i enginy escènic la perfecta simbiosi entre el cant acurat, estilístic i bell, amb una adaptació especialment feliç de la vessant teatral, tan ben treballada per Bösch. Deliciosa Barbarina de Louise Kemeny

La producció és un goig i una festa teatral que es gaudeix des de l’obertura fins el darrer acord, en una constant successió d’escenes que es desenvolupen en els diversos escenaris que ens ofereix la plataforma giratòria que emmarca perfectament les escenes i situacions, amb cops d’efecte teatral que sense trair res ens descobreixen noves mirades i punts de vista interessants de les relacions entre els personatges, amb gags que busquen la rialla, però també amb girs sobre els personatges de calat psicològic, sobretot amb la Comtessa gens distant,

Millor no dir gaires coses i deixar que aneu descobrint els detalls que amaga aquest treball minuciós que mereix per a mi, abans de veure la lloada producció que el mateix Bösch va fer aquest estiu a Munic dels Meistersinger que espero portar tan aviat com sigui possible a IFL, la valoració d’una de les millors produccions escèniques de l’any.

Wolfgang Amadeus Mozart
LE NOZZE DI FIGARO
Llibret de Lorenzo Da Ponte

Stéphane Degout (Comte d’Almaviva)
Eleonora Buratto  (Comtesa d’Almaviva)
Christiane Karg (Susanna)
Alex Esposito (Figaro)
Marianne Crebassa (Cherubino)
Umberto Chiummo (Bartolo)
Louise Kemeny (Marcellina)
Krystian Adam (Basilio)
Jeroen de Vaal (Don Curzio)
Louise Kemeny (Barbarina)
Matteo Peirone (Antonio)

Netherlands Chamber Orchestra
Chorus of Dutch National Opera
Direcció musical: Ivor Bolton

Direcció d’escena: David Bösch
Disseny de vestuari: Meentje Nielsen
Escenografia: Patrick Bannwart
Disseny de llums: Olaf Winter
Dramaturgia: Klaus Bertisch

Dutch National Opera, 27 de setembre de 2016

Us deixo l’enllaç de The Opera Platform que us permetrà visionar la representació comentada

http://www.theoperaplatform.eu/en/opera/mozart-le-nozze-di-figaro

El curs comença intens en les principals capitals operístiques i aviat tindrem l’oportunitat de parlar de la Norma del Covent Garden, esperem que aquí les coses també vagin bé amb el Macbeth inaugural de la setmana vinent.