Avui us porto en un seguiment coincident i absolutament casual amb la propera temporada liceista, després del Macbeth i La Fille du Régiment dels darrers dies, la producció de Le Nozze di Figaro que es va representar a Àmsterdam fins abans d’ahir, data en la que The Opera Platform i el Canal Arte la van retransmetre en streaming.
El gran i indiscutible èxit de la proposta que us porto avui rau en el perfecte equilibri entre l’equip artístic de la producció, amb una direcció vigorosa i minuciosa de Bolton i el gran treball teatral de Bösch, que realitzen amb un equip vocal de gran nivell. Tot funciona amb naturalitat i el resultat no pot ser un altre que pertorbador en el sentit més positiu i estimulant del mot. Aquest mateix tàndem ja ens van regalar un molt més que interessant Orfeo de Monteverdi a Munic (amb un sensacional Gerhaher) que ja va ser motiu d’un apunt a IFL, i Bösch també va ser el responsable d’aquell aberrant Il Trovatore de la ROH. En cap us vull fer entendre que el seu treball en aquesta producció mozartiana estigui al mateix nivell, sortosament per a mi, al menys, ja que ara si que m’ha convençut.
Hi ha ritme musical i teatral molt lloable, en una maquinària escènica que no dóna treva a la creixent emotivitat d’uns rols treballats n la vessant dramàtica amb cura i minúcia, tant en els cabdals recitatius com en les àries, que mai donen la sensació de ser números tancats i d’exhibició, alhora que els nombrosos conjunts són tractats amb proverbial eficàcia teatral i mil·limètric equilibri musical.
El conjunt vocal és excel·lent, començant per el Figaro extravertit d’Alex Esposito o la meravellosa Susanna de Christiane Karg, en perfecte i equilibrat contrast amb el sever, ingrat i fins i tot ridículament patètic Comte de l’extraordinari Stéphanne Degout o la sumptuosa Comtessa de la gran Eleonora Buratto, definitivament abocada a rols de lírica ampla gràcies a una veu que ens ha de donar de ben segur moltes alegries.
La fantàstica Marianne Crebassa torna a enlluernar amb el fantàstic i ornamentat Cherubino, deliciosament cantat i interpretat en una caracterització que va molt més enllà de les dues bellíssimes àries.
L’extraordinària producció compta amb uns secundaris de luxe, començant per tota una revelació, el tenor polonès Krystian Adam que fa tota una creació d’un Don Basilio allunyat del tòpic i que sobretot fa ostentació d’una cant deliciós.
També Umberto Chiummo (Bartolo) o Katharine Goeldner (Marcellina) dibuixen amb personalitat i enginy escènic la perfecta simbiosi entre el cant acurat, estilístic i bell, amb una adaptació especialment feliç de la vessant teatral, tan ben treballada per Bösch. Deliciosa Barbarina de Louise Kemeny
La producció és un goig i una festa teatral que es gaudeix des de l’obertura fins el darrer acord, en una constant successió d’escenes que es desenvolupen en els diversos escenaris que ens ofereix la plataforma giratòria que emmarca perfectament les escenes i situacions, amb cops d’efecte teatral que sense trair res ens descobreixen noves mirades i punts de vista interessants de les relacions entre els personatges, amb gags que busquen la rialla, però també amb girs sobre els personatges de calat psicològic, sobretot amb la Comtessa gens distant,
Millor no dir gaires coses i deixar que aneu descobrint els detalls que amaga aquest treball minuciós que mereix per a mi, abans de veure la lloada producció que el mateix Bösch va fer aquest estiu a Munic dels Meistersinger que espero portar tan aviat com sigui possible a IFL, la valoració d’una de les millors produccions escèniques de l’any.
Wolfgang Amadeus Mozart
LE NOZZE DI FIGARO
Llibret de Lorenzo Da Ponte
Stéphane Degout (Comte d’Almaviva)
Eleonora Buratto (Comtesa d’Almaviva)
Christiane Karg (Susanna)
Alex Esposito (Figaro)
Marianne Crebassa (Cherubino)
Umberto Chiummo (Bartolo)
Louise Kemeny (Marcellina)
Krystian Adam (Basilio)
Jeroen de Vaal (Don Curzio)
Louise Kemeny (Barbarina)
Matteo Peirone (Antonio)
Netherlands Chamber Orchestra
Chorus of Dutch National Opera
Direcció musical: Ivor Bolton
Direcció d’escena: David Bösch
Disseny de vestuari: Meentje Nielsen
Escenografia: Patrick Bannwart
Disseny de llums: Olaf Winter
Dramaturgia: Klaus Bertisch
Dutch National Opera, 27 de setembre de 2016
Us deixo l’enllaç de The Opera Platform que us permetrà visionar la representació comentada
http://www.theoperaplatform.eu/en/opera/mozart-le-nozze-di-figaro
El curs comença intens en les principals capitals operístiques i aviat tindrem l’oportunitat de parlar de la Norma del Covent Garden, esperem que aquí les coses també vagin bé amb el Macbeth inaugural de la setmana vinent.
Tornem amb les gràcies !
una versió fabulosa ,renoi quin nivellaç !
Eleanora Buratto quina veu tant preciosa i suntuosa
Marianne Crebassa musicalment perfecte
Tots fantàstics, orquestra i escena tambe excel·lents.
Aquesta versió farà història.Gràcies de nou !
M'agradaM'agrada
Aquesta és en el seu conjunt, genial.
M'agradaM'agrada
Crec que a pocs apunts has utilitzat més l’adjectiu “fantàstic”. Fantàstic, doncs i gràcies.
M'agradaM'agrada
És que no m’ho esperava
M'agradaM'agrada
La producción de David Bosch de Meistersinger la podremos ver el próximo 8 de octubre en streming desde https://www.staatsoper.de/tv.html
M'agradaM'agrada
el 9 o el 10 estará en IFL, espero.
Gracias por el enlace.
M'agradaM'agrada
Esper en candaletas la crónica del Tristan und Isolde del Met, que el dissabte 8 es veurà per els cinemas.
En cuant a la Eleonora Buratto, totalment d’acord Joaquim. Una veu molt interessant a tenir en conta.
M'agradaM'agrada
El Tristan del MET és una altra de les grans cites d’enguany.
La Buratto si no ens l’espatllen ens donarà moltes alegries
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim. Crec que és una proposta molt interessant inclús des del punt de vista de la direcció d’escena. Quines coses més fantàstiques arriben des d’Amsterdam. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Àmsterdam té una temporada molt rellevant i la ciutat és imprescindible.
M'agradaM'agrada
Havia vist l’anunci a operaplatform però no imaginava que mereixeria els qualificatius que he llegit. Un Mozart d’aquesta qualitat s’ha de guardar.
GRACIES
M'agradaM'agrada
Jo vaig ser el primer sorprès
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim,
Amb una miqueta de retràs he pogut veure aquesta meravella. L’he gaudit molt!
M'agradaM'agrada
És inesperadament (que és el millor), esplèndida. N’esperava poc, un amés vaig pensar i no, Amsterdam és un centre cultural, també operístic, imprescindible.
M'agradaM'agrada
buenísima!!!! ayer era el último dia que estaba en The opera platform. La disfrute muchísimo, en las fotos que has puesto se ve a Degout con un hacha… ese es el momento en el que se recrea “El resplandor”, la mano que rompe la puerta. Una escenografia llena de detalles, para verla las veces que haga falta.
M'agradaM'agrada