Benvolguts, avui us presento el segon qüestionari d’aquesta iniciativa que m’ha sorprès per l’aclaparadora i entusiasta resposta que a hores d’ara ja sobrepassa el mes de gener del 2018 i continua…a ritme d’un qüestionari setmanal. Moltes i emocionades gràcies
El segon qüestionari rebut va ser el de Nacho Ferrer. A ell i atots els que com ell no us n’heu pogut estar de no concretar una única resposta, he triat la primera de les opcions, perquè aquest és un dels conflictes o reptes que el qüestionari planteja i crec que s’ha de respectar. Per tant suggereixo a tots els que com ell no heu estat capaços de concretar una única resposta que m’envieu quina us estimeu més si no voleu que jo tiri pel dret, ja que jo triaré sempre la primera de les respostes, però si algú vol que en el seu qüestionari sigui una altra, en la immensa majoria dels casos hi ha temps 🙂 per pensar-s’ho.
Tanmateix us podeu esplaiar en un comentari tan extens com desitgeu, explicant en minuciós detall el vostre qüestionari i les opcions que jo he descartat.
Aquest és el de Nacho Ferrer:
- La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? L’any 2010
- A quin teatre? Al Gran Teatre del Liceu
- Quina òpera vas veure? La Fille du Régiment, amb Juan Diego Flórez i Patrizia Ciofi. A la funció del Torn T, el 8 de març
- Els teus pares anaven o van a l’òpera? Si
- Quin compositor operístic t’estimes més? Wagner
- Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? Els Cantants
- Quin és el teu tenor predilecte? Plácido Domingo
- Quina és la teva soprano predilecta? Edita Gruberova
- Quin és ell teu baríton predilecte? Sherrill Milnes
- Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Agnes Baltsa
- Quin és el teu baix predilecte? Nicolai Ghiaurov
- Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? El Liceu
- Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Aquesta resposta l’haig de matisar. No podria viure en una ciutat sense teatre d’òpera. Però sí que podria viure en una que en tingués un relativament a prop. Per exemple a Girona, sí que hi podria viure perquè tot i que els Amics de l’Òpera de Sabadell sempre fan una representació a l’any, queda relativament a prop de Barcelona. No podria viure en una ciutat i/o poble que no estigués a prop d’un teatre d’òpera.
- Quina és la teva òpera predilecte? La Bohéme
- Quina òpera detestes? Benvenutto Cellini. No he vist la fantàstica producció dels Monthy Piton, però sí que la vaig sentir per la ràdio desde el Liceu, i la música no em va agradar.
- Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 8
- A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Nova York
- Quin és el llibretista operístic preferit? Penso que en l’òpera la música és més important que les paraules, però el meu llibretista preferit és Francesco Maria Piave.
- Quin és el teu heroi de ficció operística? El meu preferit és el Siegfried
- Quina és la teva heroïna de ficció operística? Brünnhilde
- La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? La Bohème amb Pavarotti, Freni i Harwood. Dirigida per Karajan.
- El director d’orquestra operístic preferit? Herbert von Karajan
- El director d’escena preferit? Robert Carsen
- La representació operística que t’hagués agradat assistir? La primera Anna Bolena al Liceu, l’any 1947
- L’òpera barroca que més t’agrada? Giulio Cesare
- L’òpera clàssica que més t’agrada? Le nozze di Figaro
- L’òpera romàtica que més t’agrada? Otello
- L’òpera del segle XX que més t’agrada? La Bohème
- L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Written on Skin
- Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix?
Tenor, però Heldentenor
Moltes gràcies Nacho!
Deixo el youtube de La Bohème dirigida per Karajan amb les forces de La Scala.
El proper diumenge, compartint el protagonisme ni més ni menys que amb el Tristan und Isolde del MET, el qüestionari de Marco Zircone.
IN FERNEM LAND 
Bravo Nacho, buenas respuestas muy electicas, en su conjunto. Respecto al disco que llevarías a una isla, excelente!!! Cada vez que escucho esa versión de Boheme descubro cosas nuevas.
Buen domingo!!!!!
M'agradaM'agrada
Esa Bohéme es un hito.
M'agradaM'agrada
molt bé, solo apuntaría que hay grandes versiones de opera que son tal a pesar de la escenografia. Mas facil es cerrar los ojos que los oidos.
M'agradaM'agrada
Les posades en escena són ara per ara el que més valoren molts teatres i en canvi cada vegada allunyen mes a molta part del públic, és ben curiós.
M'agradaM'agrada
Bravo Nacho, compartim algunes coses, com també em passava la setmana passada amb Colbran i penso que això serà recorrent amb tots els qüestionaris que vagin apareguin cada setmana.
Joaquim a mi ja m’està bé que siguis tu qui triïs entre les opcions, jo no seria capaç i ja ho explicaré.
M'agradaM'agrada
Gràcies per donar-me permis 😉
M'agradaM'agrada
Joaquim, esa Boheme que le has dejado a Nacho de regalo, la pienso disfrutar, tu bien sabes cuanto me gusta y admiro a Mirella Freni, y nunca la he visto.
Gracias
M'agradaM'agrada
¿Nunca has visto esta película? ¿Cómo puede ser? Es un clásico absoluto
M'agradaM'agrada
Es lógico que haya diversidad de opiniones, como también coincidencias. Esto enriquece mucho los comentarios y a veces ves nombres, títulos o enclaves que te han pasado por alto y también te sorprendes que se haya escogido algo o alguien que uno no valora, mientras que algo o alguien que aprecias mucho no recibe el beneplácito de otros participantes. Esto es muy normal y respetable porque los gustos son indiscutibles.
Celebro que Nacho se haya expresado con tanta rapidez, teniendo en cuenta que la selección única es muy difícil de asumir.
Yo, debido a mis “espolones”, me decidí sin dudar, pero tuve que matizar mis preferencias en los comentarios sucesivos porque algunas no quedan completas con una sola respuesta.
Este cuestionario es sumamente interesante..
M'agradaM'agrada
A mida que vagi publicant els qüestionaris veureu que hi ha respostes recurrents, però també n’hi ha que prometen polèmica.
Jo jugo amb avantatge perquè ja els he llegit tots els rebuts fins ara (molts)
M'agradaM'agrada
Molt interessant el què diu Nacho. Jo, com que tinc més d’un any de temps, matisaré el qüestionari.
Nacho diu que per ell la música és més important que les paraules. Jo ho sento com un tot, les paraules són so i fins i tot quan parlem són música. La veu és un instrument més. No vaig arribar fàcilment a aquesta conclusió. Va ser amb el pas del temps que vaig viure aquesta sensació i vaig raonar-la.
M'agradaM'agrada
Un vocalise pot ser preciós, però és difícil per no dir impossible arribar a commoure sense un text poètic que acompanyi la música, o és la música la que acompanya al text. Strauss en va fer tota una disquisició operística. Molt millor no prescindir de res per gaudir del tot.
M'agradaM'agrada
No em refereixo només als vocalisés i sí a la musicalitat que les paraules tenen en i per si mateixes. És cert que, com bé dius, millor gaudir de tot.
M'agradaM'agrada
En el cant una i l’altra es necessiten, si bé és veritat que melodies exquisides van associades a versos mediocres, i a l’inrevés també en tenim mostres clamoroses.
M'agradaM'agrada
Sí que és difícil triar, sí… En la pregunta de la representació que haguéssim volgut estar, que diu “la primera Anna Bolena del Liceu de 1947”, no deu ser la de 1847, que n’era la primera? Al 1947, pel centenari, també va haver-n’hi una, però…
M'agradaM'agrada
Segurament deuen ser les dues. Ara posats a escollir m’agradaria espiar una estoneta com era el Liceu de 1847 i com es cantava aleshores. Al no tenir cap referent discogràfic dels cantants d’aquella època sempre ens quedarem amb el dubte. I el públic?. Perquè ara ens queixem dels mòbils i els caramalets, però aleshores era molt pitjor.
M'agradaM'agrada
Prima la música poi le parole… Bendito capriccio, una de las óperas que más estimo. Bravo Nacho!! Con tu cuestionario me han entrado unas fabulosas ansias por volverla a escuchar.
M'agradaM'agrada
Mira por donde otra utilidad no prevista del cuestionario.
Bravo!
M'agradaM'agrada
Hola!
Vaig tard, ho sé. Moltes gràcies Joaquim per haver-me regalat aquest troçet de blog.
Respecte a l’Anna Bolena em referia a la del 1847.
Moltes gràcies un altre cop!!!!
M'agradaLiked by 1 person
Pues el reparto de 1947 no era despreciable: la soprano italiana Sara Scuderi (a quien se le rindió homenaje en 1984 con un DVD muy entrañable “Il baccio di Tosca”, dirigido por Daniel Schmid), el famoso tenor uruguayo José Soler (que grabó una excelente versión de “Andrea Chenier” en 1951 para Cetra junto a Renata Tebaldi), la extraordinaria mezzo-soprano Giulietta Simionato, el magnífico barítono catalán Manuel Ausensi y el jovencísimo y excelente bajo Cesare Siepi).
M'agradaLiked by 1 person
Seguro, seguro. ¡El Sr Pàmias se lo montaba muy bién! Igualmente también sería muy interesante saber cómo fué la primera Bolena del siglo XX en el Liceu. De hecho, se vé que tuvieron que ir a buscar la partitura al Principal de Mahó porque no la encontraban ni en Barcelona ni en Madrid. ¡Y Ricordi tampoco la tenía!
M'agradaM'agrada
La Scuderi, que malf¡grat el nom sembla que era holandesa, a l’any següent de cantar la Bolena al Liceu cantava així “la mamma morta”
, la resta del repartiment és prou conegut i estel·lar.
M'agradaM'agrada
De res i sobretot gràcies en a tu per formar part de IFL i participar-hi tan activament en tot allò que proposo.
L’any 1847 segur que l’òpera era molt diferent a com és ara, molt interessant el viatge regressiu a aquella Barcelona i aquell esplendorós Liceu inicial.
M'agradaLiked by 1 person