Malgrat que l’òpera porta el títol de Macbeth, amb l’apunt d’ahir va quedar prou clar que la protagonista absoluta és ella, la Lady, que té tots els personatges al seu voltant o potser seria millor dir sota els seus peus.

Macbeth en qualsevol cas és un personatge fascinant, un gran personatge que es situa al capdamunt dels grans personatges verdians per  a baríton i en són molts, que com ja ha quedat esmentat en els dos apunts anteriors, no només es “limita” al cant sinó que incideix de manera molt minuciosa en els aspectes dramàtics i psicològics del personatge. El rol de Macbeth és ambiciós i malvat, està carregat per remordiments però en cap moment expressa penediment. Necessita trobar respostes o consol  en el món sobrenatural de les bruixes, elles són les que prediuen i que saben el final que els espera a tots i per això ell incideix en les seves prediccions fins i tot al final quan ja sap quina serà la resposta que rebrà. Un personatge amb aquesta riquesa teatral, dramàtica i gràcies a Verdi, musical/vocal, necessita també com en el cas de la Lady, una personalitat potent, tan potent com la veu que ha de ser dramàtica, densa i fosca per reflectir amb tots els matisos que les diferents fases del relat, des de la set de poder sense límits a l’inici, fins l’autodestrucció final, en un ventall amplíssim que és un regal fabulós per a un gran baríton dramàtic.

Escoltem la primera intervenció de Macbeth amb les bruixes i Banquo, interpretat per Renato Bruson i James Morris, amb el Cor i l’orquestra de la Deutsche Oper de Berlín sota la direcció de Giuseppe Sinopoli en una producció de Luca Ronconi. “Giorno non vidi mai…Due vaticini”

Bruson sense ser el baríton dramàtic que el rol necessita és un gran frasejador, psicològicament introspectiu i de cant elegant malgrat els límits que la veu l’imposa. L’acompanya en aquest cas James Morris un cantant potser més propici a cantar Macbeth que no pas el profund Banquo.

I en una vocalitat més actual us ofereixo la mateixa escena amb Zeljko Lucic i René Pape al MET l’any 2014, i no és per fer comparacions oioses, que també les podeu fer, sinó per mostrar el que és un fraseig creatiu intens i el que és un fraseig genèric.

 

La gran escena i duo amb la Lady és un dels moments més aconseguits de l’òpera, amb una magnífica descripció de les dues personalitats i la manipulació a la que és sotmès Macbeth està magníficament dibuixada en el tractament vocal, l’acompanyament musical, fosc, nerviós i lúgubre.

No podré limitar-me a una única versió per mostrar la personalitat dubitativa de Macbeth, que en el primer fragment està perfectament interpretat per Leo Nucci i Shirley Verrett en la pel·lícula de Claude d’Anna i la direcció de Riccardo Chailly.

 

Però també voldria que us fixéssiu en l interpretació del sovint massa oblidat Giuseppe Taddei, una veu més plena i dramàtica que la de Bruson o Nucci, molt més adient al personatge. Aquí l’acompanya la Lady de la sempre sorprenent Leyla Gencer.

Escoltem ara al gran Macbeth de Piero Cappuccilli en la representació històrica de la Scala l’any 1976, cantant el Brindis amb l’esplendorosa Lady de la gran Verrett i el segon gran concertant “Sangue a me quell’ombra chiede”, la direcció del gran Abbado i la producció d’un altre dels grans enyorats, Giorgio Strehler.

Al tercer acte Macbeth torna a tenir una escena cabdal, en aquest cas amb les bruixes i després amb la Lady. Ell ja derrotat, dubtós i insegur, necessita saber quin serà el seu destí i per tant ha de mostrar una cara ben diferent a la del primer acte. Us deixo la versió de la Scala de l’any 1997 amb Bruson i Guleghina dirigits per l’inspirat Riccardo Muti.

• Scena Finché appelli, silenti m’attendete (Macbeth, Streghe, Apparizioni) Scena II
• Apparizioni Fuggi, regal fantasima (Macbeth, Streghe) Scena II
• Coro e Ballabile Ondine e Silfidi (Streghe) Scena III
• Scena Ove son io?… Svaniro!… (Macbeth, Lady) Scena IV
• Duetto Ora di morte e di vendetta (Macbeth, Lady) Scena IV

I finalment escoltarem el Macbeth derrotat abans de la mort cantant “Perfidi! All’anglo contro me v’unite!…Pietà, rispetto, amore” per un estol de barítons llegendaris. Comencem per Mattia Battistini

Giuseppe Taddei

Giangiacomo Guelfi

Tito Gobbi

Leonard Warren

Piero Cappuccilli

Sherrill Milnes

I perquè ningú es pugui queixar que només hi ha cantants del passat, tot i que després es queixaran per la comperativa que es pugui establir entre un blog i un altre, us deixo amb:

Luca Salsi (el tenim al Liceu) i substitueix l’amore per l’onore.

Dmitri Hvorostovsky

Thomas Hampson

Željko Lučić

i Simon Keenlyside

La resta de personatges, a banda de les tan esmentades bruixes, que són el tercer protagonista en importància,és limiten a farcir la trama i no tenen rellevància teatral, ja que en prou feines tenen temps ni espai per desenvolupar la tan esmentada “parola scenica”, ja que sobretot Macduff a banda de ser el generador del meravellos concertant que acabar el primer acte, només té la magnífica i celebrada escena després del “Patria oppressa” que ja varem escoltar en el primer apunt preparatori, cantant l’ària “O figli, o figli miei!…Ah, la paterna mano”, una ària d’aquelles que semblen fàcils i que tothom acaba cantant bé.

Seré políticament correcte i com a interpretació de referència us deixaré amb l’estil catedràtic de Carlo Bergonsi, el verdià per excel·lència, en una interpretació a Torí l’any 1977. És important i impactant escoltar com canta el recitatiu traient tot el suc possible, alhora que apreciar la tècnica de l’emissió, la respiració i l’expressivitat. Ja era gran però i no podia mostrar la juvenil empenta d’un rol heroic, però la gran lliçó hi és i aquesta manera de cantar és d’aquelles que encenen el públic.

Però també us voldria posar la versió que Josep Carreras va fer en la gravació de Riccardo Muti per la EMI, l’any 1976, però les imatges d’un vídeo gravat al Liceu. Entranyable

Macduff és tan poca cosa, tan poc rellevant que Verdi no li dóna ni una cabaletta tradicional, i li afegeix el personatge anecdòtic musicalment, tot i que en la trama dramàtica és rellevant, de Malcolm, per cantar “La Patria tradita”. Ho escoltem per un jove Roberto Alagna i el prometedor Fabio Sartori (que no ha estat) a la Scala de 1997 amb Muti i la cúbica producció de Graham Vick. Diguem sense por a esberlar-la que en aquest fragment estem més a prop del Verdi més primari i prometedor que no pas tan a prop, com estem de la trilogia popular i l’esclat de genial maduresa. Sempre he cregut que és el pitjor moment de la genial partitura, per no dir la pitjor cabaletta de Verdi.

El personatge de Banquo malgrat cantar més que Macduff, tenir unes intervencions més decisives i necessitar d’un cantant que desbordi noblesa i severitat vocal, no acaba de esdevenir el gran baix que Verdi ens acostuma a regalar en altres òperes, però això si, té una de les àries més imponents de tot el catàleg verdià per a baix:  “Studia il passo, o mio figlio!…Adagio Come dal ciel precipita”.

La primera versió que us proposo és la de Bonaldo Giaiotti un dels baixos més grans que jo he vist en un teatre, un baix de veritat que cantava amb una convicció i autoritat vocal imponents, amb un ampli i consolidat registre i un fraseig d’excel·lència.

Finalment no me’n puc estar de dues coses, la primera de deixar-vos el concertant que acaba el primer acte en la versió de 1997 a la Scala amb Riccardo Muti, un autèntic mag en aquest repertori. Cantant Alagna, Guleghina, Bruson i Colombara.

I com no podia ser d’una altre manera i perquè encara que a IFL s’ha esmentat i deixat més d’una vegada, com que Youtube ens ho permet, aquí teniu la versió íntegra de la Scala de l’any 1975 amb Cappuccilli, Verrett, Ghiaurov i Luchetti, amb Claudio Abbado i Giorgio Strehler. En el seu conjunt per a mi és la millor versió d’aquesta òpera i en la versió d’estudi amb Plácido Domingo com a Macduff, la cosa malgrat no tenir l’espectacle visual de la gran producció escènica, encara es supera.

DISCOGRAFIA SELECTE

1950 Joseph Metternich, Marta Mödl, Theo Hermann, Alfred Hülgert Josef Keilberth MYTO
1951 Ivan Petrov, Astrid Varnay, Italo Tajo, Gino Penno Vittorio Gui Great Opera Performances
1952 Enzo Mascherini, Maria Callas, Italo Tajo, Gino Penno Victor de Sabata Great Opera Performances
1954 Joseph Metternich, Astrid Varnay, Ludwig Weber, Walter Geisler Richard Kraus MYTO
1959 Leonard Warren, Leonie Rysanek, Jerome Hines, Carlo Bergonzi Erich Leinsdorf RCA
1960 Giuseppe Taddei, Leyla Gencer, Ferruccio Mazzoli, Mirto Picchi Vittorio Gui G.O.P.
1964 Giuseppe Taddei, Birgit Nilsson, Giovanni Foiani, Bruno Prevedi Thomas Schippers Decca
1970 Dietrich Fischer-Dieskau, Elena Souliotis, Nicolaj Ghiaurov, Luciano Pavarotti Lamberto Gardelli Decca
1976 Piero Cappuccilli, Shirley Verrett, Nicolaj Ghiaurov, Placido Domingo Claudio Abbado Deutsche Grammophon
1976 Sherrill Milnes, Fiorenza Cossotto, Ruggero Raimondi, José Carreras Riccardo Muti EMI
1983 Renato Bruson, Mara Zampieri, Robert Lloyd, Neil Shicoff Giuseppe Sinopoli Philips
1986 Leo Nucci, Shirley Verrett, Samuel Ramey, Veriano Luchetti Riccardo Chailly Decca
1986 Renato Bruson, Mara Zampieri, James Morris, Denis O’Neill Giuseppe Sinopoli-Luca Ronconi Pioner

ELS APUNTS PREPARATORIS PREVI:

• A L’ENTORN DE MACBETH TRIEM UNA LADY
• PREPARANT MACBETH (1)
• PREPARANT MACBETH (2): LA LADY

MACBETH AL LICEU

Macbeth es va estrena al Liceu el 1 de juliol de 1848 i s’han fet des d’aleshores 106 representacions, la majoria al segle XIX, ja que en el XX no es va tornar a representar fins l’any 1968 amb el següent i brillant repartiment:

Macbeth: Peter Glossop
Banco: Raimon Torres
Lady Macbeth: Grace Bumbry
Macduff: Carlos Barrena
Malcolm: Jerry Helton
Dama de Lady Macbeth: Maria Teresa Batlle
Metge: Enric Serra
Herald: Francesc Chico
Director: Michelangelo Veltri
Director d’escena: Enrico Frigerio

TEMPORADA 1974-1975

Macbeth: Guillermo Sarabia
Banco: Mario Rinaudo (6) / Joan Pons (9, 12)
Lady Macbeth: Marisa Galvany
Macduff: Pedro Lavirgen
Malcolm: José Manzaneda
Dama de Lady Macbeth: María Uriz
Metge: Joan Tomàs
Criat de Macbeth: Francisco Quiles
Sicari: Joan Pons (6, 9)/ Rafael Campos (12)
Director: Giuseppe Ruisi
Director d’escena: Emil Boschnakov

TEMPORADA 1979-1980

Macbeth: Benito Di Bella
Banco: Pere Farrés
Lady Macbeth: Ángeles Gulín
Macduff: Marc Alexander
Malcolm: Josep Ruiz
Dama de Lady Macbeth: Míriam Ucelay
Metge: Eduard Soto
Criat de Macbeth: Francisco Quiles
Sicari: Manuel Soro

Director: Giuseppe Morelli
Director d’escena: Dídac Monjo

TEMPORADA 1982-1983

Macbeth: Silvano Carroli / Piero Cappuccilli
Banco: Justino Díaz
Lady Macbeth: Olivia Stapp
Macduff: Lawrence Bakst
Malcolm: Josep Ruiz
Dama de Lady Macbeth: María Uriz
Metge: Ramon Gajas
Criat de Macbeth: Jesús Castillón
Sicari: Vicenç Esteve
Herald: Jesús Castillón
Director: Nicola Rescigno
Director d’escena: Giuseppe De Tomasi

TEMPORADA 1996-1997

Macbeth: Renato Bruson
Banco: Stefano Palatchi
Lady Macbeth: Dolora Zajick
Macduff: José Azócar
Malcolm: Santiago Calderón
Dama de Lady Macbeth: María Uriz
Metge: Cristòfor Viñas
Criat de Macbeth: Manuel Garrido
Sicari: Vicenç Esteve
Herald: Manuel Garrido
Director: Paolo Carignani
(al Palau de la Música Catalana, en versió de concert)

TEMPORADA 2001-2002

Macbeth: Leo Nucci
Banco: Ildar Abdrazakov
Lady Macbeth: Maria Guleghina
Macduff: Salvatore Licitra
Malcolm: Antonello Ceron
Dama de Lady Macbeth: Marcella Polidori
Metge: Giovanni Battista Parodi
Criat de Macbeth: Giuseppe Riva
Sicari: Ernesto Panariello
Herald: Aldo Bramante
Orquestra i Cor del Teatro alla Scala
Director: Riccardo Muti
(en versió de concert: visita al Liceu de la companyia de La Scala de Milà)

TEMPORADA 2003-2004

Macbeth: Carlos Álvarez (18, 21, 24, 28, 30 març); 2, 5 abril) / Joan Pons (19, 22,
25, 27 març)
Banco: Roberto Scandiuzzi (18, 21, 24, 27, 30 març; 2, 5, abril) / Stefano Palatchi
(19, 22, 25, 28 abril)
Lady Macbeth: Maria Guleghina (18, 21, 24, 27, 30 març; 2, 5 abril) / Susan
Neves (19, 22, 25, 28 març)
Macduff: Marco Berti (18, 21, 24, 27, 30 març; 2, 5 abril)/ Vicente Ombuena (19,
22, 25, 28 març)
Malcolm: Javier Palacios
Dama de Lady Macbeth: Begoña Alberdi
Metge: Stefan Kocan
Criat de Macbeth: Josep Ferrer
Sicari: Francisco Santiago
Herald: Ivo Mischev / Dimitar Darlev
Director: Bruno Campanella
Director d’escena: Phillyda Lloyd

Extracte de la cronologia de Jaume Tribó publicat al web del Liceu

El Macbeth de la temporada 2016/17

DIRECCIÓ MUSICAL
Giampaolo Bisanti

DIRECCIÓ D’ESCENA
Christof Loy

DIRECTOR DE REPOSICIÓ
Jean-François Kessler

COREOGRAFIA
Thomas Wilhelm

ESCENOGRAFIA
Jonas Dahlberg

VESTUARI
Ursula Renzenbrink

IL·LUMINACIÓ
Bernd Purkrabek

PRODUCCIÓ
Grand Théâtre de Genève

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

DIRECTORA DEL COR
Conxita Garcia

REPARTIMENT

Macbeth	Ludovic Tézier	7, 10, 13, 16, 20 i 23 Oct
	Luca Salsi	8, 11, 14, 19 i 22 Oct
Banco	Vitalij Kowaljow	7, 10, 13, 16, 20 i 23 Oct
	Alessandro Guerzoni	8, 11, 14, 19 i 22 Oct
Lady Macbeth	Martina Serafin	7, 10, 13, 16, 20 i 23 Oct
	Tatiana Serjan	8, 11, 14, 19 i 22 Oct
Dama	Anna Puche
Macduff	Saimir Pirgu	7, 10, 13, 16, 20 i 23 Oct
	Teodor Ilincai	8, 11, 14, 19 i 22 Oct
Malcolm	Albert Casals
Metge	David Sánchez
Servent, herald i sicari	Marc Canturri

• Aquest Macbeth es retransmetrà al cinemes el dia 20 d’octubre 

Tota la informació a:

http://www.liceubarcelona.cat/temporada-16-17/opera/macbeth/mes-informacio.html