“Le nozze di Figaro” Crebassa and Damrau Credit: Brescia/Amisano
A menys de 10 dies de la primera representació de Le nozze di Figaro al Gran Teatre del Liceu, us parlaré de la representació d’aquesta mateixa òpera que va tenir lloc al Teatro alla Scala de Milà el passat 26 d’octubre sota la direcció de l’austríac Franz Welser-Möst i noms tan atractius com Carlos Álvarez, Diana Damrau, Markus Werba o Marianne Crebassa en el seu compacte i valuós repartiment.
Només l’he pogut escoltar gràcies a la RAI tot i que el que he llegit segons algunes opinions d’aquells que ja si l’han vista, no sembla que el treball del britànic Frederic Wake-Walker, sigui gran cosa.
Musicalment la cosa va millor perquè Welser-Möst dirigeix amb estil elegant, tot i que en els recitatius no ha imposat aquella sorprenent vitalitat que ençà la versió de Jacobs exigeixo a aquesta part tan teatral i important com la cantada, en les obres mozartianes. Acompanyant als cantants el director austríac té molta cura en el detall i el so, tot i que potser la seva direcció està mancada d’aquella cristal·lina lleugeresa tan determinant en Mozart.
Vocalment l’equip m’ha semblat esplèndid amb un quintet encertadíssim, encapçala per la jovialitat de Markus Werba en el rol de Figaro, cada vegada que l’escolto em recorda més a Herman Prey, la gravetat i autoritat del Comte d’un magnífic Carlos Álvarez i un trio de dames encisadores, amb Diana Damrau que després de ser una deliciosa Susanna esdevé una elegant i somniadora Comtessa, la esponjosa i dolça Susanna de la soprano sud-africana Golda Schultz i l’enamoradís Cherubino de la imprescindible Marianne Crebassa, cantant que ja ha esdevingut imprescindible en la meva llista de cantants actuals.
La resta de rols conformen, conjuntament amb el fantàstic quintet principal, un equip cohesionat i compacte que serveixen sense fissures la genial partitura.
No hi ha dubte que aquesta oportunitat que la casuística ens ofereix esdevé una prèvia a l’apunt preparatori i la tria que us arribarà els propers dies al voltant del tercer títol de la temporada 2016/2017 del Liceu. No en tingueu cap dubte que és una prèvia estimulant
Wolfgang Amadeus Mozart
LE NOZZE DI FIGARO
Commedia per musica in 4 atti di Lorenzo da Ponte
il conte d’Almaviva, grande di Spagna: Carlos Álvarez
la contessa d’Almaviva, sua moglie: Diana Damrau
Susanna, cameriera della contessa: Golda Schultz
Figaro, cameriere del conte: Markus Werba
Cherubino, paggio del conte: Marianne Crebassa
Marcellina, governante: Anna Maria Chiuri
Bartolo, medico di Siviglia: Andrea Concetti
Basilio, maestro di musica: Kresimir Spicer
Don Curzio, giudice: Kresimir Spicer
Antonio, giardiniere del conte e zio di Susanna: Andrea Concetti
Barbarina, sua figlia: Theresa Zisser
Contadine: Francesca Manzo, Kristin Sveinsdottir
Orchestra e Coro del Teatro alla Scala di Milano
Director: Franz Welser-Möst
Teatro alla Scala de Milà 26 d’octubre de 2016
Us deixo us tast generós del tercer acte, des de “Hai già vinta la causa” amb Carlos Álvarez fins l’encisadora “Canzonetta sull’aria” que ofereixen Damrau i Schultz, el que vol dir que també podreu escoltar el Sextet “Riconosci in questo amplesso” (Susanna, Marcellina, Don Curzio, Il Conte, Bartolo i Figaro) i l’emblemàtica ària “E Susanna non vien – Dove sono i bei momenti”, que ens regala la immensa Diana Damrau.
No estava previst que la setmana fos tan mozartiana, però estic segur que els habituals a IFL no estaran gens disgustats i sabran apreciar el que us he ofert aquí.
IN FERNEM LAND 
El dia 20 del proper mes de noviembre aniré al Liceu a veure aquesta mateixa obra. No sé com resultarà.
M'agradaM'agrada
Resultarà bé, perquè sabent que hi vas tu s’esmerçaran més.
Espero que la gaudeixis molt
M'agradaM'agrada
I tant que ho apreciem, ben be tot el que ofereix IFL, fotografies,informació, opinions,enllaços,inclús anuncis de representacions. Gracies.
Vaig veure un M Werba joveníssim, fa mes de 10 anys, fent un Pappageno divertidíssim. Va atrevir-se a baixar per unes escales ¡esquiant!, segur que ara deu cantar encara millor.
M'agradaM'agrada
Werba serà un dels barítons mozartians a tenir en compte
M'agradaM'agrada
Ya hace 14 años que descubrí a Markus Werba en la opereta “Die Czàrdasfürstin”, en un DVD de la representación en Mörbisch. Me entusiasmó su juveníl voz de barítono, su agilidad de movimientos y sus ganas de agradar. Posteriormente lo localicé en una producción de “Alfonso und Estrella” (Schubert) de Cagliari de 2004 y aún mejoró mi apreciación de su voz y por último en un estupendo “Hans Heiling” (Schubert) también de Cagliari y de 2005. Estos tres títulos los programé para unos amigos.
Posteriormente le he escuchado esporádicamente en piezas sueltas, pero sé que tiene grabadas en DVD/BluRAy funciones de “La finta giardiniera” (Mozart) de 2007, “Die Meistersinger von Nürnberg” de 2013 y “Fierrabrass” (Schubert) de 2014. Además tiene grabadas en CD las óperas “Jacobin” de Dvroak (2002) y “Die Schöpfung” de Haydn (2007).
Estoy seguro, Jaume, que su Papageno sería divertidísimo, como tu dices, porque es muy buen actor, aparte de excelente barítono.
M'agradaM'agrada
¡Los dos primeros actos musicalmente son una joya! Se puede mejorar, desde luego…¡Pero ya hacía tiempo que mi querido Mozart no sonaba tan vivo y fresco! Ya diré algo de cantantes que, por lo escuchado, funcionan a la perfección…¡Gracias, gracias, gracias, Joaquim! 😀
M'agradaM'agrada
Es una versió espléndida. Yo la prefiero un poco más “italiana”.
El cast és de notable alto y nuestro Carlos está estupendo.
M'agradaM'agrada
Fantàstic tast. Tan “Les Noces” com el “Cosi” són dificilíssimes de representar. Si no tenen una alta dosi de perfecció i d’inspiració poden esdevenir un complet fracàs…
M'agradaM'agrada
El Don Giovnni també, per que totes tres són molt exigents i complexes, però com diré ben aviat, Le nozze és la meva, la que més estimo de totes les òperes mozartianes.
M'agradaM'agrada
Sí, però tant el Don Giovanni com la Flàuta crec que poden arribar a funcionar per si soles si no s’hi atempta, vullc dir que engantxen més. El Cosí i les Noces cal ferles funcionar a base d’inspiració i perfecció.
M'agradaM'agrada
Vols dir? Mozart és un parany constant i allò més simple i senzill és molt difícil
M'agradaM'agrada
Brevemente: “Nozze” que atrapa desde los primeros compases y que sorprende (para bien) Welser-Möst con un sonido intenso (a veces, en exceso), una fuerza y una intensidad vienesas añadidas a la obra mozartiana; quizá cierta ligereza en los tempi hubiera causado la perfección pero se ve intención.
El reparto se contagia de esa fuerza y no es que respondan, es que se “desmelenan” y recrean una auténtica “Folle Journée”: los condes, muy bien (a nuestro Carlos por pedir, le pediría mayor introspección, pero está tan bien que no sé si se me olvidará; Damrau me ha sorprendido para bien), fantásticos criados (Werba y Schultz son tal para cual, soberbios), rompedora Crebassa.
Ideal para estas noches anticipadas, gran alimento espiritual ¡Viva Mozart! ¡Gracias, Joaquim, es luminosa e intensamente magnífica!
M'agradaM'agrada
ALgo de esta se podria contagiar en las liceistas, si hubiéramos tenido a Carlos…
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies, Joaquim, aquestes Noces m’han atrapat des del primer minut, m’afegeixo als comentaris de la Leonor, visca Mozart! Els intèrprets magnífics.
M'agradaM'agrada
Són excel·lents i juntament amb les que també us vaig deixar d’Àmsterdam fan que les del Liceu quedin per sota, malauradament, però ja en parlaré dilluns 21 quan hagi vist la representació del torn T.
M'agradaM'agrada