Si per la nostra reduïda llista de imprescindibles operístics en prou feines hi cap Stanisław Moniuszko, com ens ha de cridar l’atenció una òpera de Władysław Żeleński ?
Doncs avui és el que us proposo, gràcies a la transmissió que el 3 de novembre ens va arribar a través de Arte i The Opera Platform tenim l’oportunitat de descobrir Goplana de Władysław Żeleński, una òpera romàntica que estic segur que agradarà a la immensa majoria dels visitants de IFL, ja que la música té tot l’atractiu de les arrels eslaves, amb l’habitual utilització del material folklòric i una inspiració melòdica al servei d’un llibret de rebuscades trames romàntiques de fades, esperits, sirenes, reines malèfiques, amors impossibles i crims inconfessables.
Władysław Żeleński és un compositor, pianista, pedagog i director d’orquestra; nascut a Grodkowice, rodalia de Cracòvia, Polònia, l’any 1837 i que va morir a Cracòvia el 23 de gener de 1921.
L’educació musical de Zelenski va començar a Cracòvia amb classes de piano, primer de Kazimierz Wojciechowski i més tard de Gen Germasz. També va estudiar composició amb Franciszek Mirecki. A banda dels seus estudis musicals es va matricular a Universitat Jagellónica per estudiar fillosofia entre en 1857 i 1859. Amb Alexander Dreyschock va estudiar piano i amb Josef Krejãi va estudiar composició a Praga. Va rebre un doctorat en Filosofia de la Universitat Carolina de Praga l’any 1862. Després i a París, va perfeccionar els estudis de composició amb Napoléon Henri Reber i amb Bertolt Damcke.
Quan va tornar a Polònia es va instal·lar a Cracòvia i més tard a Varsòvia on va exercir de professor d’harmonia i contrapunt a l’Institut de Música. L’any 1878 va ser nomenat director artístic de la Societat de Música de Varsòvia i amb l’ajuda de Wladyslaw Wiślicki, va crear i va dirigir un cor mixt d’aficionats durant dos anys. Acompanyat per l’orquestra de Teatr Wielki, el cor va donar diversos concerts sota la seva direcció.
L’any 1881 es va traslladar una altra vegada a Cracòvia per dirigir el concerts simfònics de l’orquestra de la ciutat. Va ser fonamental en la creació del Conservatori de la Societat de Música de Cracòvia el 1887, del que se’n va fer càrrec fins que va morir.
Zelenski és l’autor de diversos llibres de text: “Nauka harmonii i pierwszych zasad kompozycji / La teoria de l’harmonia i els primers principis de Composició” [amb Gustaw Roguski] (1877) i “Nauka elementarna zasad muzyki / La teoria i els principis elementals de la Música” ( 1897).
Va ser el pare de Tadeusz Boy-Zelenski, escriptor i traductor de literatura francesa.
El seu opus operístic està format per:
- Conrad Wallenrod, (Lemberg, 1885),
- Goplana, (Cracòvia, 1896),
- Janek, (Lemberg, 1900),
- Stara Barn, (Lemberg, 1907).
La retransmissió de l’òpera que avui protagonitza l’apunt a IFL, Goplana, és des del Teatr Wielki – Opera Narodowa de Varsòvia i garanteix a banda de tota l’autenticitat idiomàtica, un excel·lent equip vocal de cantants per a nosaltres (per ara) desconeguts (tret de la bruixa de Małgorzata Walewska, i dels quals, l’esplèndid equip femení ens descobreix a veus tan interessants com Karolina Sołomin (Skierka), Anna Bernackai (Pixie) i alguna important troballa com la protagonista, Edyta Piasecka amb una veu lírica portentosa i un registre agust d’admirable precisió.
La enrevessada trama en polonès es veu alleugerida amb un subtitulat en anglès, si bé des de The Opera Platform hi ha la possibilitat de tenir subtítols en castellà, que de ben segur facilitaran la compressió.
SINOPSIS
Ens trobem en una vall al llarg de la qual els pelegrins viatgen. El sol no brilla aquí i Déu està lluny, molt lluny. Els viatgers són persones de totes les races, classes i nacionalitats, adults i nens, vius i morts.
Ells s’aturen en el seu camí per demanar a la nimfa diabòlica Goplana un moment d’alleujament del sofriment del purgatori. La reina demoníaca del llac Gopło emergeix a la superfície de l’aigua i explica als seus criats Skierka i Chochlik com es va enamorar d’un noi de poble que va caure en el seu llac en l’hivern anterior. Ella volia mantenir-lo al seu costat, però sabia que el noi moriria si romania sota l’aigua. Quan va veure que des de dalt una mà el pretenia salvar, el va deixar anar. Skierka i Chochlik s’adonen que està parlant de Grabiec, un mosso de quadra que es troba de manera clandestina amb Balladyna, la filla d’una dama empobrida.
Grabiec apareix dalt del seu vaixell. Canta a la simplicitat de la vida rural i el seu amor per Balladyna. Intoxicats per la seva presència, Goplana li ofereix tot el que pugui desitjar tot i que el preu que haurà de pagar serà quedar-se amb ella. Grabiec la rebutja, sense embuts. Ell troba a Goplana repulsiva i fuig. Chochlik promet desfer-se de Balladyna i guanyar Grabiec per a Goplana.
Mentrestant, el príncep Kirkor passeja pel llac amb el seu amic i servidor Kostryn en el seu camí de retorn de la guerra. Ell esta turmentat per la malenconia i l’ansietat. Quan s’adona que hi ha una oreneta la segueix cantant una cançó sobre el seu anhel d’amor pur. L’ocell el porta fins a a la vídua i les seves dues filles. Una d’elles és Balladyna, una bellesa de pèl fosc i l’estimada de Gabriec. La noia causa una gran impressió no només en Kirkor, també a Kostryn, que la reconeix immediatament com una ànima bessona fosca. L’altre és Alina. El príncep no pot deixar de meravellar-se de bellesa noble de les germanes, la devoció de Balladyna i la ingenuïtat d’Alina i és incapaç de triar entre cap de les dues. Chochlik xiuxiueja a la vídua que les seves filles portin pel matí gerros de gerds. La primera que porti un centenar de gerds serà l’esposa de Kirkor. La vídua suggereix aquesta estranya idea per al príncep. Chochlik prega per l’èxit de l’empresa.
Balladyna i Grabiec s’adormen en el seu vaixell al mig del llac. Skierka i Chochlik desperten al noi del seu somni i el porten a la seva senyora. Rebutjada una vegada més, Goplana converteix a Grabiec en un salze.
Balladyna és despertat per Alina, que està sostenint una gerra plena de gerds. Balladyna està enutjat amb ella, sobretot perquè la seva germana es vana de la seva victòria. Agafa un ganivet i mata Alina. Quan torna a casa la seva mare li diu que Alina s’ha fugat amb un amant de la localitat. Una marca el color de les baies i apareix sang al front de Balladyna. Kirkor la porta al seu castell.
La proposta us garanteixo que es temptadora i trenca amb allò que tan sovint critiquem, d’escoltar sempre les mateixes òperes dels mateixos compositors, i per tant només per això ja paga la pena apropar-se a aquesta Goplana, que no hauran passat dos minuts de la seva obertura que ja hi estareu decididament atrapats. L’encant melòdic, el regust eslau, els ritmes del folklor polonès amb masurques i poloneses a dojo, a banda del tractament vocal abocat a un belcantisme tardà, hi fan la resta.
Deixeu-vos endur per la novetat i encara que costi seguir la trama, la producció superat un primer acte monòton, també ofereix elements d’interès estètic, que segurament sent més coneixedor de l’entrellat de la narració, deu ser més comprensible i entenedora, tanmateix la màgia de la música i el cant poden amb tot.
Władysław Żeleński
GOPLANA
ópera en tres actes llibret de Ludomił German
Edyta Piasecka (Goplana)
Karolina Sołomin (Skierka)
Anna Bernacka (Pixie)
Katarzyna Trylnik (Alina)
Wioletta Chodowicz (Balladyna)
Małgorzata Walewska (Bruixa)
Arnold Rutkowski (Kirkor)
Rafał Bartmiński (Grabiec)
Mariusz Godlewski (Kostryn)
Jan Żądło (Halberdier)
Remy Lamping (Tänzer)
Cor i Orquestra de l’òpera Nacional Polonesa
Director del cor: Mirosław Janowski
Director musical: Grzegorz Nowak
Director escènic: Janusz Wiśniewski
Escenografia i vestuari: Janusz Wiśniewski
Dramatúrgia: Bartosz Zyśk
Disseny de llums: Felice Ross
Vídeo: Ewa Krasucka
Teatr Wielki – Opera Narodowa, Varsòvia 3 de novembre de 2016
L’òpera està disponible en obert a The Opera Platform
Si voleu saber més coses de Władysław Żeleński
Si vole saber més coses de la producció: http://teatrwielki.pl/en/repertoire/calendar/2016-2017/goplana/
Aquí no cal dir que aquest compositor i la seves òperes són una excentricitat, un exotisme no apte per a altes rendibilitats i sould out a la taquilla, per tant millor aprofitar l’ocasió que se’ns brinda per gaudir-la, perquè el gaudi està garantit.
IN FERNEM LAND 
Muchas gracias Joaquim por comentar ya que aquí hay pocas ocasiones para poder disfrutar de operas eslavas. Disfruto mucho con este repertorio que tiene grandes joyas.
M'agradaM'agrada
Yo tammbien y lamentablemente lo programan muy poco y siempre las mismas óperas, es frustante
M'agradaM'agrada
Sólo he escuhado -no visto- entera la primera parte y me ha gustado mucho. He notado ciertas influencias de Saint-Saëns y sobre todo de la “Thaïs” de Massenet. Vale la pena dedicarle atención porque seguro que no decepcionará a nadie. Me ha sido muy grato reencontrarme con la contralto Malgorzata Walevska ( aunque ella se autodefine como mezzo-dramática porque eso de contralto parece “no vender”) por la que siento una gran admiración y que Joaquim y yo tuvimos la suerte de ver como Mrs. Quickly hace unos 15 años en la Volksoper de Viena en un “Falstaff” muy satisfactorio y lleno de luz -las cuatro féminas lucian atuendos de distinto color primario: amarillo, azul, rojo, verde (si no recuerdo mal) y la Walevska cantó un “Reverenza!” di “tutto rispetto”.
Es realmente gratificante descubrir “nuevas” óperas, después de tantas “Bohême”, “Rigoletto”, “Aida”, “Il trovatore”, “Madama Burtterfly”, “Die Zauberflöte”, etc…Los nuevos medios de comunicación permiten hallar joyas que estaban bien escondidas. Por ejemplo yo acabo de encontrar una verdadera perla francesa en “Youtube”: “Le pré aux clercs” de Hèrold, compositor francés que prácticamente es conocido por la graciosa obertura de su ópera “Zampa”. “Le prè…” es una bellísima opera comique (es decir con parte hablada) que se estrenó en 1832 poco antes de la muerte de su autor por Opera Comique cuando aún no disponía de la Salle Favart; en 1949 se había representado 1.600 veces. Su obertura es una delicia y su aria más famosa “Ma tendre amie” es una prueba de fuego para todo tenor o baritenor que se precie. Yo la escuché por primera vez gracias a un CD que compré del tenor vasco Miguel Vilabella. El año pasado el magnífico tenor (yo diría baritenor) norteamericano Michael Spyres (no para de grabar y grabar) grabó la ópera completa para Naxos y sale a la venta la semana que viene.
En su exhaustivo afán de ofrecer interés para sus seguidores Joaquim ha localizado esta interesantísima ópera polaca “Goplana” que os aconsejo que veáis.
Ojalá algún día pueda ofrecernos una versión de esa maravilla de Mercadante “Caritea, regina di Spagna”, cuyo coro “Aspra del militar” fue considerado durante 16 años un himno revolucionario para los italianos, siendo desbancado posteriormente por “Va pensiero” de Verdi, si bien alguna ciudad italiana aun lo mantiene como himno
emocional.
M'agradaM'agrada
Cuando me refiero a la Salle Favart es a la sede definitiva de la Opera- Comique, la que se reinauguró en 1840, después del incendio de 1838, precisamente con “Le pré aux clercs” . El primer estreno en 1832 tuvo lugar en la Salle de la Bourse por la compañia de la Opera-Comique. Hago esta aclaración para evitar confusiones a los que con todo derecho son rigurosos.
M'agradaM'agrada
Gràcies per l’aclariment i la informació
M'agradaM'agrada
Hi ha molt repertori oblidat, i hi ha moltes gravacions d’òperes poc representades, la llàstima és que a vegades aquestes gravacions no estan a l’alçada de l’obra oi els cantants malgrat l’entusiasme que hi posen no engresquen gaire. Pocs teatres aposten a programar-les perquè aquest repertori desconegut no atrau al públic i això significa pèrdues.
Si amb òperes i compositors que ja coneixem els seus valors no s’aconsegueix programar-les imaginat amb autors i títols desconeguts.
M'agradaM'agrada
Michael Spyres canta “Ma tendre amie” de “Le pré aux clercks”.
M'agradaM'agrada
Preciós
M'agradaM'agrada
justamente ayer acabe de verla por primera vez, es maravillosa, y justamente estuve leyendo una entrada tuya del 2010 sobre Małgorzata Walewska
https://ximo.wordpress.com/2010/08/17/sota-lombra-de-labsencia/
, la escenografia me parece minimalista y perfecta al mismo tiempo, el vestuario muy bien (ya podían tomar nota los de la Fura, aún estoy digiriendo el video de Los Troyanos de Valencia!!!). El coro está basado en cuadros, hay que ver los títulos de crédito del final porque no es gratuito el vestuario del mismo. Maravillosa. Gracies per l’apunt. El movimiento del coro tambien espectacular.
M'agradaM'agrada
Es una propuesta escénica interesante, aunque a mi la primera parte me pareció muy monótona.çMusicalmente tiene muchos atractivos
M'agradaM'agrada
y aviso a navegantes : la opera empieza en el minuto 26 mes o menys del video…
M'agradaM'agrada
Un detall oportú, gràcies
M'agradaM'agrada
Disculpeu l’ off topic però no vull ni pensar l’ estona que hauràs hagut de dedicar a trobar al teclat una L trencada, una Z amb puntet o una N amb accent. Gràcies per fer ho sempre tot amb tanta cura del més petit detall!
M'agradaM'agrada
Doncs sento decebre la teva mistificació. Entres a Google poses el nom amb la grafia occidental i aviat trobes entrades amb la llengua original i les espectacyular i bellíssimes grafies. El copy paste és immediat i ja ho veus, vet aquí un gat, vet aquí un gos i el conte ja s’ha fos
M'agradaM'agrada
moltes gràcies per compartir aquesta descoberta, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Oooooh Simone, quina il·lusió tornar a llegir-te ara que serà tan difícil trobar-nos al passadís del Liceu.
Espero que ja estigueu ben instal·lats i gaudint de l’envejable vida musical berlinesa.
M'agradaM'agrada
m’aghrada molt la part musical i les veus. L’unic que trobo una mica avorrit es que la direccio d’escena per el meu gust es massa estática 😉
M'agradaM'agrada
Sobretot el primer acte és molt repetitiu, estèticament bonic però.
M'agradaM'agrada
avui vaig per trossos: aquestes armadures tipus star wars … jejeje! conforme la vaig escoltant em segueix agradant la musica però trobo a faltar la variacio dramática. No se si m’explico. Potser m’equivoco però la musica em sembla una mica massa uniforme. Be, vaig per la meitat. A veure como segueix la cosa 🙂
M'agradaM'agrada
En a mi la música m’agrada molt.
M'agradaM'agrada
Excelente aporte IFL. Yo soy un gran fan de Rusalka de DVORAK, me parece una opera conmovedora y de una musicalidad delicadísima. Cuando posteaste la opera y con senda explicación así como la psinopsis me recordaba todo a un aire de Rusalka y esos cuentos eslavos tan maravillosos que tan poco sabemos de ellos. Si , ya se que no debo hacer comparaciones pero es que es casi inevitable.
Estoy de acuerdo con Simone de que la opera es muy buena, instrumentalmente hablando es impecable (con esos músicos maravillosos de países del este los cuales dominan las cuerdas a la perfección), las voces están estupendas ( bien afinadas y timbradas ) pero a toda la historia le falta una unidad dramática musical. Quiero decir que ante la ausencia de leitmotiv parece una sucesión de piezas armónicamente bellísimas pero sin fuerza dramática.
El vestuario estuvo muy acertado y la ambientación también. Lo único que no puedo aclarar es la representación del coro ( magnifico por cierto ). Se supone que son almas en pena vagando por el valle pero que después se convierten en parte de la corte del príncipe. Hay algo que a mi no me cuadra mucho viendo a los muertos vivientes y a los niños diabólicos con pelucas de colores pululando por el salón del reino. En fin si alguien me lo aclara lo agradeceré.
Quiero también darte las gracias IFL por descubrir y hacernos llegar estas obras del todo olvidadas y tan bellas. ( recordar que Rusalka estuvo olvidada durante muchos años y ahora ha pasado a ser de repertorio en algunos paises europeos )
TOM
M'agradaM'agrada
Si, tiene mucho de Rusalka, en cuanto a la puesta en escena seguro que Pepa no hace un anñálisis pormenorizado, cuando se me complican las explicaciones siempre quiero pensar que es un sueño o un estado mental donde cabe todo.
Para mi lo peor d ela producción es ese vestuario Star Wars, pero hay otros momentos (los del coro) verdaderamente sorprendentes y estimulantes, oníricos e inquietantes.
Un acierto
M'agradaM'agrada
M’ha agradat molt.
M'agradaM'agrada
És molt atractiva, música eslava, amb reminiscències folklòriques, vocalment bastant belcantista i musicalment amb una orquestració molt interessant i romàntica. Una autèntica troballa.
M'agradaM'agrada
una primera aproximación al coro de goplana, pacientemente copiado de los títulos de crédito y complementado con añadidos de la red para ver las imagenes originales, ahora me queda volver a ver la opera e identificar todo esto…
– Grupo Café de París (una americana, una francesa, una holandesa)
– Grupo de Oficiales Alemanes (Cuatro)
– Franz Hals, the regentesses of the Old Men´s Almhouse (rectores del asilo de ancianos)
o https://en.wikipedia.org/wiki/Regents_of_the_Old_Men's_Almshouse#/media/File:Frans_Hals_-_Regents_of_the_Old_Men%27s_Almshouse_-_WGA11182.jpg
– Uniformed Lovelies (tres chicas uniformadas?)
– Marlene Dumas : The Teacher of the Colourful Class (profesora, niñas y niños)
o https://www.flickr.com/photos/artimageslibrary/6689671719
– Tres monjas demoniacas.
– Emil Nolde : Crucifixion
o http://www.elcuadrodeldia.com/post/90337642433/emil-nolde-la-crucifixi%C3%B3n-1911-1912-panel
– Guardianes de la cruz (tres)
– Sirvientes de goplana – demonios.
– Georges Pacheco, Amaltea (azul, amarilla y verde)
o http://www.imgrum.net/media/1109972980106742426_229440721
– Reinas, dos: una negra y una verde. Una duquesa.
– Van Gogh : The potato eaters, (el carbonero, su esposa, su hermana y su cuñada)
o https://www.vangoghmuseum.nl/en/collection/s0005V1962
– Andrezj Wroblewski, Madre Azul con niño, Niño azul con madre. El año pasado fue objeto de una exposición en Madrid,
o http://lembranzas1.blogspot.com.es/2015/12/andrzej-wroblewski-en-el-reina-sofia.html
– Vicent Van Gogh, Agostina Segatori sentada en el Café Du Tambourin
o https://en.wikipedia.org/wiki/Agostina_Segatori_Sitting_in_the_Caf%C3%A9_du_Tambourin#/media/File:Vincent_van_Gogh_-_In_the_caf%C3%A9_-_Agostina_Segatori_in_Le_Tambourin_-_Google_Art_Project_2.jpg
– Francisco de Goya, El Tres de Mayo (seis ejecutados)
o https://es.wikipedia.org/wiki/El_3_de_mayo_en_Madrid
– Francisco de Goya, Capricho “Tú que no puedes” (un hombre llevando un burro, solo uno)
o http://www.artehistoria.com/v2/obras/1801.htm
– Grant Wood, Gótico Americano
o http://desdeelotroladodelcuadro.blogspot.com.es/2011/03/american-gothic-grant-wood.html
– Fra Angelico, El Juicio Final
o https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Fra_Angelico_009.jpg
o Más bien versión libre y anacrónica porque entre los personajes condenados aparece por ejemplo: Wallis Simpson, una tahitiana, etc.
– Caballeros de Kirkor
– Autorretrato Vicent Van Gogh
o http://www.vangoghgallery.com/es/pinturas/autorretratos.html
– Hombres con frac.
——-
Los personajes azules en Andrezj Wroblewski (pintor desconocido para mí hasta hoy mismo) son muertos, a destacar que meta a Wallis Simpson en el Juicio Final de Fra Angelico, muy interesante el fotografo Georges Pacheco (tambien me era desconocido). Alé a montar el puzzle!
M'agradaM'agrada
Gràcies per aquesta explicació tan exhaustiva i didàctica.
M'agradaM'agrada