Jonas Kaufmann (Lohengrin) Scala 2012. Producció de Claus Guth
Marilyn Horne al 1970
Ferruccio Furlanetto
Leo Nucci (Simon) al Simon Boccanegra Liceu 2016 Fotografia © Antoni Bofill
Anna Netrebko Manon al MET. Producció Laurent Pelly
Avui, una vegada la Kàtia va trencar l’hegemonia masculina dels primers qüestionaris IFL, tenim la visita d’Eva Calero que aporta nous estímuls i reafirma com ja es va comentar la setmana passada que Giulio Cesare sembla que guanyarà per golejada en l’apartat d’òpera barroca predilecte dels IFL’s.
Us deixo amb les seves predileccions
- La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? 2010
- A quin teatre? Festival Castell de Peralada
- Quina òpera vas veure? Don Pasquale
- Els teus pares anaven o van a l’òpera? Sí
- Quin compositor operístic t’estimes més? Richard Wagner
- Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? Els cantants
- Quin és el teu tenor predilecte? Jonas Kaufmann
- Quina és la teva soprano predilecta? Anna Netrebko
- Quin és ell teu baríton predilecte? Leo Nucci
- Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Marilyn Horne
- Quin és el teu baix predilecte? Ferruccio Furlanetto
- Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? Bayerische Staatsoper
- Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Hauria de tenir-hi accés amb facilitat
- Quina és la teva òpera predilecte? Norma
- Quina òpera detestes? Pelléas et Mélisande
- Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 5
- A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Munic
- Quin és el llibretista operístic preferit? Richard Wagner
- Quin és el teu heroi de ficció operística? Lohengrin
- Quina és la teva heroïna de ficció operística? Brünnhilde
- La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Anell de Pierre Boulez (Bayreuth)
- El director d’orquestra operístic preferit? Daniel Barenboim
- El director d’escena preferit? Dmitri Tcherniakov
- La representació operística que t’hagués agradat assistir? Lohengrin al Teatro alla Scala 2012 (Kaufmann, Herlitzius, Barenboim)
- L’òpera barroca que més t’agrada? Giulio Cesare
- L’òpera clàssica que més t’agrada? Die Zauberflöte
- L’òpera romàtica que més t’agrada? Norma
- L’òpera del segle XX que més t’agrada? Adriana Lecouvreur
- L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Cap
- Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Soprano
Per il·lustrar l’apunt res millor que deixar el mític Ring (complert, ja que Youtube ens ho permet) de Boulez-Chéreau a Bayreuth.
Si l’illa té internet no cal que te l’emportis Eva, et connectes a IFL i ja el tindràs a punt, d’aquesta manera a la maleta hi podràs posar altres coses.
Gràcies per participar
La setmana vinent us presentaré el qüestionari de Olga.
IN FERNEM LAND 
No em sorprèn que Giulio Cesare sigui la preferida del Barroc, per mi és simplement colossal. A més a més que té unes àries magnífiques per tothom, trobo que és la Handel que millor ha resistit el pas del temps.
A mi també m’agrada molt Marilyn Horne, Eva, i és curiós perquè al principi no podia amb el seu timbre però la vaig veure en directe una vegada i malgrat que era al final de la seva carrera, em va captivar completament.
Un altre cas curiós és el de Norma que en general agrada tant als que s’estimen més l’òpera italiana i als que prefereixen les wagnerianes. El mateix Wagner la tenia en gran estima. L’únic problema és que depèn gairebé de la protagonista perquè sense una cantant com cal la representació és un fracàs. Ara bé, si hi ha una gran Norma, aleshores l’òpera et transporta directament a un altre planeta.
M'agradaLiked by 1 person
Puedo estar equivocado pero lo que creo haber leído sobre Wagner y “Norma” es que el gran compositor alemán llegó a decir que sólo por “Casta Diva” Bellini merecía pasar a la historia. No tengo tan claro, al menos no lo conservo registrado en mi “disco duro”, que admirara tanto la ópera en su totalidad, pues las “marchas” y la orquestación de la obra son francamente discutibles (las marchas) y casi vergonzante la instrumentación y que esto agradara a un orquestador fenomenal como era Wagner me parece imposible. Mientras que le agradara la sencillez y deliciosa melodía de “Casta Diva” es totalmente creíble. Cuentan que Chopin pidió que se interpretara al piano “Casta diva” mientras fallecía.
M'agradaM'agrada
Yo tenía en mi disco duro 🙂 lo que he puesto sobre Wagner porque lo había leído alguna vez. Pero como a veces interpretamos mal la información o con el tiempo no recordamos con precisión, me has hecho dudar. Y te agradezco, estimado Colbran porque has hecho que me pique la curiosidad sobre el tema. He investigado un poco en San Google y esto es lo que encontrado:
“… también quiso poner en escena Norma, una de sus óperas favoritas y hasta escribió una aria para Oroveso. Wagner siempre fue un gran admirador de Bellini y sus maravillosas melodías. Quiso montar Norma y otros óperas de Bellini y pensó que Schroeder-Devrient sería una gran Norma. Esto también lo consiguió al final de su carrera”…tomado de Richard Wagner: New Light on a Musical Life. de John Louis DiGaetani.
En la web del Teatro Real a propósito de Norma en ” 10 cosas que deberías saber sobre Norma”: ” A Richard Wagner no le impresionaba la ópera italiana pero hizo la excepción con Norma. Admiraba el trabajo de Bellini y aseguraba que habría dado toda su carrera por un final como el de Norma. Cuando tenía 26 años, gravemente enfermo de fiebre tifoidea, salió de su cama sólo para dirigir Norma. ”
En esta web http://blog.laopera.org/norma-behind-the-masterpiece/:
” … de las creaciones de Bellini, escribió, es la de mayor riqueza en cuanto al modo real y profundo en qué la verdadera melodía se combina con la íntima pasión”
Y en la Wikipedia en inglés , alaba no sólo el libreto de Romani sino que también la música de Bellini que recuerda a las grandes creaciones de Gluck y Spontini :
“Here, where the poem rises to the tragic height of the ancient Greeks, this kind of form, which Bellini has certainly ennobled, serves only to increase the solemn and imposing character of the whole; all the phases of passion, which are rendered in so peculiarly clear a light by his art of song, are thereby made to rest upon a majestic soil and ground, above which they do not vaguely flutter about, but resolve themselves into a grand and manifest picture, which involuntarily calls to mind the creations of Gluck and Spontini.”
Después de mucho mirar es verdad que no encontré en ningún lado información que demostrara que Wagner admiraba la orquestación de Norma por lo que es muy posible como tú dices que su admiración radicara solo en la vena melódica de Bellini por la cual es tan conocido y en la estatura trágica del personaje de la sacerdotisa que en palabras de Lilly Lehman “cantar tres Brunildas en una tarde era menos exigente que cantar una Norma.”
M'agradaM'agrada
Te agradezco la aclaración, pues aunque no he recurrido a Google sino a mi memoria que de momento no me falla, si puedo decirte que el párrafo en inglés lo desconocía. En cuanto al resto, el amor de Wagner por la melodía belliniana y muy especialmente por “Casta diva” lo recuerdo perfectamente de una biografía de Bellini en castellano que obra en mi poder, pero que en estos momentos dada mi circunstancia de movilidad me impide buscar para indicarte autor y página.
Celebro que me hayas contestado. Muy agradecido.
M'agradaM'agrada
Un placer Colbran. El agradecimiento es mio ya que una cosa más que he aprendido o al menos un nuevo matiz de algo que ya sabia.
M'agradaM'agrada
Hi ha unes quantes qüestions coincidents: Giulio Cesare, Sherill Milnes, també Maria Callas, encara queden molts qüestionaris per publicar i jo jugo amb avantatge, però la immensa majoria de les respostes es van enviar els primers dies i pe rtant impossible deixar-se influenciar, alguna cosa té Giulio Cesare, sense cap mena de dubte és una obra mestra.
M'agradaM'agrada
En el seu camp, Pelléas et Mélisande sembla que també pot acabar amb molts gols…
M'agradaLiked by 1 person
Si, i trobo que és una llàstima. A mi és una de les que més m´agraden.
Em commou l´ambient que pinta Débussy eminentment sensual, ple de colors i misteri, on es palpa l´amor i la maledicció que de vegades cau a sobre les nostres ànimes.
Es molt pictòrica i tot i que la temàtica em transporta a un lloc semblant al de Tristan i Isolda ( una altre de les meves favorites) aquesta és més subtil, plena de silencis. L´any passat “Written on skin” em va fer viatjar a aquest mateix lloc d´emocions.
Potser el problema és Débussy, jo el disfruto en totes les seves partitures. Per cert aquest cap de setmana l´hem tingut molt present amb l´OBC en un molt distingit programa dirigida per l´Stéphane Denève que va extreure un munt de matisos al poema “La mer” cosa indispensable per disfrutar veritablement d´aquesta música.
M'agradaM'agrada
El Pélleas et Melisande és la cara complementària del Tristan und Isolde. No comprenc l’animadversió que provoca ja que és una música molt sensorial
M'agradaM'agrada
Després de dels diferents comentaris a IFL aquesta òpera la vaig tastar una mica i vaig veure que necessitava un moment “mental” propici, una tarda de relax i amb una tranquila predispoció. Vaig insistir-hi i em va sorprendre del bé que se’m va posar. Si té tants gols potser no se’ls mereix.
M'agradaM'agrada
Com tot, necessita el moment propici que esdevé revelació.
M'agradaM'agrada
Si, si, té molts números i mira que em sap greu, eh?, però…
M'agradaM'agrada
Bona tarda a tots. Gràcies per publicar el meu qüestionari, Joaquim. Estic segura que, si bé hi ha respostes que possiblement no canviï mai, n’hi ha d’altres que variaran en funció d’emocions que pugui viure en directe o de nous descobriments. Ha estat un plaer, com sempre, participar en una de les teves propostes.
Deixa’m felicitar-te per tota la feina que fas al blog, perquè tot i que no hi intervingui directament, ja fa anys que el llegeixo a diari.
Moltes gràcies
Eva
M'agradaM'agrada
Gràcies en a tu Eva, per aquest seguiment diari i per participar.
Està clar que aquesta mena de qüestionaris són molt variants i el que avui sembla inamovible demà pot variar radicalment, però el que compta és aquest exercici que provoca reflexions i això sempre és bo.
M'agradaM'agrada
Com sempre interessants les respostes dels infernems, en aquest cas les d’Eva. Crida l’atenció que siguent tan wagneriana i tenint en compte que en Wagner l’orquestra és primordial i els intèrprets també en són instruments, Norma s’emporti la palma. Bellini era molt inspirat creant melodies però les seves orquestres quasi no existeixen. Bravo per Giulio Cesare tan rodona. De totes formes jo mai m’oblido de Rinaldo que se li pot posar al costat.
La idea dels qüestionaris està siguent d’alló més engrescador. Bravo, Joaquim!
M'agradaM'agrada
La fascinació vocal i melòdica de Norma, com ja en dits altres, va fascinar a Wagner i els wagnerians ho saben.
Pel que fa a les òperes de Handel, la majoria esplèndides i farcides de moments extasiants són molt poc variades, vull dir que totes segueixen un mateix patró i el patró que marca la pauta, en el cas de Giulio Cesare és excepcional i la història és més dinàmica i dramàtica que la immensa majoria de les altres òperes del su opus. Rinaldo, com Alcina, són glorioses però Cleòpatra el va inspirar moltíssim i amb ella tots els que l’envolten en va sortir ben beneficiats.
M'agradaM'agrada
M´ha sorprés l´elecció del Wagner llibretista ja que jo sóc dels que penso que sense la seva música deliciosa els seus “filosòfics llibrets” no s´aguantarien.
M'agradaLiked by 1 person
Jo en conec un que per dir això et diria de tot, per sort el tenim ben calmat.
Jo crec que quan el compositor també és el llibretista s’estalvia molts mals de cap i la música hi guanya, tot i que també em sembla que els llibrets wagnerians no estan a l’alçada de la música.
M'agradaM'agrada
Un cuestionario muy wagneriano, incluso Norma fue admirada por Wagner. Gustos juveniles con Kaufmann y Netrebko y más clásicos con Horne
M'agradaM'agrada
Juveniles ya no.
M'agradaM'agrada
Endur-se’n una Tetralogia a la illa deserta no és fer trampes?jijijijij
M'agradaM'agrada
Els wagnerians són (som) espavilats i amb el preu d’1 en tenim 4
M'agradaM'agrada
Unes quantes conicidències amb el meu questionari, sobre tot en lo referent a l’ambit germànic. És molt curiós…jo també vaig escollir Munic 😉
M'agradaM'agrada
Reprenc la conversa sobre Pelleas i Melisande amb el Pep.
Crec també que aquesta òpera no es pot escoltar distretament fent coses per casa, necessita certa atenció per poder entrar a la seva particular atmosfera.
a mi em va passar com tu, un dia em va captivar, llavors de cop les orelles canvien i el record emocionat també és un altre per sempre.
Dit això, conec persones que els hi ha passat el mateix amb Wagner, així que no es pot descartar que algun dia algú tingui una sorpresa agradable, un regal amb aquesta obra de Debussy.
M'agradaM'agrada
Per a mi Munic no és una ciutat per viure-hi, però si per anar-hi sovint, molt sovint
M'agradaM'agrada