Vaig assistir a l’assaig pre-general de Le nozze di Figaro i ahir a la darrera representació de les 7 programades aquesta temporada i curiosament ahir semblava més un assaig pendent de rodatge i en el pre-general tot semblava més lligat. Potser el fet de que ahir Susanna i Cherubino fossin les del repartiment alternatiu (també ho van cantar el dia 10) podia influir, però em va sorprendre que hi haguessin tants dubtes entre el fossat i l’escenari, perquè el pre-general del dia 4 de novembre.
Josep Pons ha aconseguit que l’orquestra del Liceu ofereixi un so pulcre, polit i en definitiva mozartià, sobretot gràcies a una corda molt motivada i corpòria, i a unes fustes (imprescindibles en l’orquestració de Mozart) càlides i de resultats feliçment curosos i de qualitat, que van mantenir l’estructura refinada i un so genuí, que amb la distribució concentrada en el centre del fossat i aquest molt més alçat del que és costum a la casa, atorgava una sonoritat més abrupte, fins i tot podia semblar agressiva, que recordava les interpretacions més historicistes, allunyades de classicisme més amable i dolç.
El principal problema de la direcció del mestre Pons és que semblava més preocupat en quadrar i que tot quedés ben controlat, net i transparent, que no pas en oferir un relat dramàtic intens. Això segurament va propiciar un cert distanciament i una manca d’emotivitat en moments on a banda de l’embolcallament agradable, hi mancava l’alè dramàtic i una certa tensió que en la primera part (primer i segon acte) va causar un cert tedi, que sortosament es va superar en la segona part, sobretot en el tercer acte, per a mi ahir, el més reeixit.
Veurem si aquesta nitidesa es manté en la cabdal Elektra que ens espera a partir del 7 de desembre, on es tan imprescindible com en Mozart, malgrat que el teixit sigui radicalment diferent. El que età clar és que l’orquestra millora i aquest era un dels objectius del fitxatge del mestre Pons, esperem que pugui acabar l’encàrrec que va rebre, ja que tot va tant lent que em temo que no acabi fent-se del tot.
Discreta actuació del cor, correcta però amb unes sonoritats més aviat gastades i que preocupen, ja que el compromís coral a Le nozze és discret.
Vocalment la reina de la festa va ser la soprano Anett Fritsch que en una elecció feliç, hàbil i oportuna de la senyora Scheppelmann, que davant dels problemes que presentava la soprano prevista la va anar a cercar per salvar in extremis les representacions. Fritsch és una cantant molt distingida que canta Mozart de manera excelsa, amb una veu consistent i càlida, al servei d’un fraseig aristocràtic, degudament melancòlic i un registre extens, que a l’assaig va lluir amb més precisió que en la representació d’ahir, on fins i tot de manera lleu, em va semblar que desafinava en algun moment. Res important perquè els seus valors són importants i s’imposen tan aviat comença a cantar. Va estar millor en el “Dove sono” que el “Porgi amor”, sent en qualsevol cas i en totes dues àries, una autentica delícia.
Ahir Susanna era Elena Copons i comparada amb Mojca Erdmann a l’assaig, no entenc com no va ser ella des d’un bon inici la protagonista del primer cast. Potser Copons no té encara la personalitat escènica per fer que la seva Susanna sigui el motor de la representació, com ho hauria de ser sempre aquest personatge en aquesta òpera, però vocalment va estar esplèndida amb una emissió agradable, càlida i expressiva. A la gran ària del quart acte potser li va mancar una mica de misteri i màgia, amb els sons aguts una mica més flotants, però en el seu conjunt em va semblar una prestació esplèndida.
En canvi em va decebre el Cherubino de Gemma Coma-Alabert, una cantant que sempre m’ha cridat l’atenció i que em va agradar tant en el darrer Niklause liceista, però Cherubino necessita una puresa vocal associada a la passional joventut, que no vaig trobar en la mezzosoprano catalana. Bonitatibus amb una veu amb poca projecció per les dimensions del Liceu, vestia les segones estrofes de les àries amb unes variacions estimulants que sorprenien als desprevinguts, Fritsch també ho va fer ahir en el “Dove sono”, Coma-Alabert, no, es va mostrar més escolàstica, però la sonoritat no l’afavoria, tot i que el rol com la italiana, el feia teatralment molt bé.
Maria Riccarda Wesseling va cantar Marcelina, bé, però en tot moment jo tenia al cap la genial interpretació que ens havia deixat fa uns anys Begoña Alberti. Alehores la pregunta és fàcil, Cal portar una cantant de fora per cantar aquest rol? La producció obvia la seva ària del quart acte “Il capro e la capretta”, per tant alleugereix el darrer acte d’aquell reguitzell d’àries, algunes bellíssimes, però que resten teatralitat a un acte que massa sovint sembla un concert, i també alleugereix l’exigència per aun rol que queda massa secundari.
Rocío Martínez té una veu petita que corre molt bé. Per definir-la diria que és la Barbarina perfecta, una veu molt juvenil, guspirejant i que quant canta somriu. Una delícia.
El compte de Gyula Orendt és escàs d’imponent presència i autoritat. És clar que no el compararé amb Fischer-Dieskau, però és que per a mi el Comte és això, un cant imponent, elegant i que imposa, i el baríton hongarès/romanès no ho aconsegueix i fins i tot en algun moment va quedar cobert per l’orquestra en la gran ària del tercer acte “Hai già vinta la causa – Vedrò mentr’io sospiro“. La seva petició de perdó al final de l’òpera va ser potser el millor d’una prestació discreta.
El baix-baríton nord-americà Kyle Ketelsen repetia el seu Figaro que ja va cantar en l’estrena d’aquesta producció l’any 2008.Controla i domina el rol, amb simpatia i convicció fent que tothom estigui pendent de la seva actuació. Vocalment queda una mica just en la part baixa i no és un prodigi en el cant ornamentat, però sap fer-se amb el personatge.
Valeriano Lanchas ara canta el Bartolo després d’haver fet el jardiner Antonio (2008). Jo crec que ara se l’aplaudeix més del que mereix, tot i que sap dissimular les carències estilístiques, que les té, amb una actuació escènica extravertida i podríem dir que vistosa.
També el tenor granadí José Manuel Zapata, sense l’ària del quart acte “In quegl’anni in cui val poco“ , és un “animal escènic” que fa que estiguem pendent del que fa, amb una bis còmica innata. La carrera d’aquest tenor s’ha malaguanyat limitant-se a unes intervencions molt més ambicioses del que va semblar pocs anys enrere. Com a Basilio està magnífic.
Don Curzio va ser Vicenç Esteve Madrid, un altra dels habituals de la casa, un imprescindible en aquests rols que s’han de fer creibles malgrat la curta durada del seu moment de glòria al tercer acte.
Finalment Antonio va ser Roberto Accurso, amb una veu poc definida i amb una actuació teatral marcada per la direcció, de coreografia incomprensible.
En el programa o més ben dit el full de sala no hi figura el nom de les dues coristes que intervenen en l’escena de les noces del tercer acte. Lamento no mencionar-les, van estar bé.
La producció de Lluís Pasqual sense Lluís Pasqual i a càrrec de Leo Castaldi no ha variat, tot i que en el quart acte el que eren miralls i que oferien uns jocs interessants, han passat a ser plafons pintats que encotillen l’escena. És l’acte més difícil de resoldre teatralment i en la producció original era el més sorprenent, ja que els tres primers són molt clàssics tot i l’ambientació en els anys 30 del segle passat.
El vestuari (Franca Squarciapino) femení no em va agradar el 2008 i tampoc ara i m’ha semblat que el disseny de llums ha minimitzat les arbitrarietats de la producció original.
És una producció que no molesta gens, ni inquieta, ni sorprèn. El segon i el tercer acte són bells, amb una llum càlida i una fredor minimalista en el mobiliari “bellugadís”, que concentra de manera encertada l’acció al centre de l’escenari.
Podríem dir que l’edició 2016/2017 de Le nozze di Figaro no passaran a la història del teatre. Molta pulcritud i una comtessa molt més que notable.
IN FERNEM LAND 
M’alegra que la comtessa fos mes que notable, però pel que he llegit aquí d’aquesta temporada no me sap gens de greu haver-nos donat de baixa dels abonaments.
Seguirem a l’espera.
M'agradaM'agrada
DE moment res memorable, efectivament.
Totes les esperances a l’Elektra, el “TÍTOL” de la 2016/2017 sense cap mena de dubte
M'agradaM'agrada
Això d’una primera part amb una mica de tedi queda confirmat: persones fent una migdiadeta (potser també perquè és després de dinar, la foscor i la calor de la sala…) però senties bastanta gent reconeixia que s’havien dormit o avorrit. Personalment crec que és el que dius que no van saber treure dels actors tot el joc dramàtic que dóna l’obra i es va caure en un preferir un humor senzill, de curta volada… en resum crec que va faltar més joc actoral per fer l’obra més estimulant (que dóna per això i més) i ajudar-nos a superar l’hora de la migdiada.
M'agradaM'agrada
El torn T té aquest handicap, les migdiades poden ser molt plaents si el que s’ofereix a l’escenari no estimula.
M'agradaM'agrada
Yo vi el otro reparto y salí más o menos igual.
Muy bien la Condesa, Figaro y Marzellina, menos el Conde, Cherubino y Susanna.
La orquesta sonó preciosa pero yo hubiera preferido un tempo más agil.
Teatralmente me pareció aburridísima.
M'agradaM'agrada
Hi ha moltes coincidències en tot el que dius i el que he escoltat aquests dies.
M'agradaM'agrada
Ahir a la tarda em vaig avorrir… Tot i que em van agradar Anett Fritsch i Kyle Ketelsen, la representació se’m va fer tediosa i llarguíssima fins al final. No entenc què va passar o potser jo no tenia el dia clar. Hi vaig trobar a faltar gràcia i ritme… i potser més coses. És una llàstima perquè la música és una perla.
M'agradaM'agrada
Hola Montse, no ha acabat de funcionar, faltava un punt de cocció o salpebrar-ho una mica més.
Gràcies per comentar i visitar IFL
M'agradaM'agrada
Doncs jo vaig tenir el meu dia bo. Hi vaig anar dimecres 16. Vaig gaudir força i excepte la Susanna de la Erjman (discreta, discreta) la resta els vaig trobar força adequats. És cert que al comte li faltava una mica de rotunditat però em va agradar la seva versió escènica.
La meva localitat era molt a prop de l’escenari i crec que en aquest cas l’aspecte escènic guanya clarament al musical. El fet que l’orquestra, reduïda com és al cas, estigués més elevada del normal (intueixo que amb la intenció de guanyar sonoritat) va enterbolir una mica les veus als que estavem a baix.
La producció em va agradar i vaig sortir satisfet del teatre. Aquesta és una òpera que adoro.
Afegeixo, lligat amb el teu comentari del concert d’en Keenlyside, que el públic va estar, al meu entendre, exageradament fred i que al caure el teló va iniciar una fugida generalitzada que vaig tèmer que si els cantants haguéssin trigat una mica més haurien saludat sols.
Darrerament el comportament del públic liceista és inaudit i se’m fa impossible entendre’l.
Per cert, el dia del concert de Dimitri Hvorotovsky puc assegurar-vos que una bona part del públic de platea i llotges era d’origen rus i aquests haguessin aplaudit el que fos independenment de la prestació del cantant. L’èxit, com passa sovint en els concerts de rock, ja estava garantit abans de començar.
M'agradaM'agrada
El comportament del públic és la suma de molts factors:
El canvi gradual del públic
El desencís d’aquest davant el que proposa el teatre
Els preus i la correspondència amb el que s’ofereix
El poc interès general dels cast
La programació poc engrescadora
El tracte que rep l’abonat per part del teatre.
….
Seria una llarga llista, però que té com a resultat una fredor i distanciament impensable fa uns anys on tot es vivia amb una il·lusió i passió engrescadores.
M'agradaM'agrada
Me reservo para la ELEKTRA, descansando de estas NOZZE que no me han interesado y he desistido de las mismas ( ya tuve suficiente con esta misma producción del 2008 )
M'agradaLiked by 1 person
La Elektra tiene que obrar milagros, esperemos que se cumplan las expectativas.
M'agradaM'agrada
Bon dia,
Jo hi vaig anar el 10, justament amb la Susanna d’Elena Copons, no he tingut el dubtós plaer d’escoltar a Mojca Erdmann, però la Copons em va agradar, veu càlida, canta amb molt bon gust, pot èsser que li falti algo d’expresivitat, però encara té molta carrera per millorar. No coneixia a Anett Fritsch, i només obrir la boca em va deixar embadal·lit, res a retreure-li, més que unes llàgrimes per part meva al Dove sono. Jo ja trobava a faltar al mestre Pons, no sóc tan observador en quant a tots els aspectes orquestrals, però en la meva subjectiva opinió, així és com s’ha d’intrerpretar Mozart, em va agradar molt, vaig notar diferències notables, per exemple amb la pretèrita flauta màgica. Fa un gran treball amb l’orquestra. En conjunt, em va agradar, provablement m’esperava una altra decepció, i per sort no va ser així.
Els que no em van agradar gens van ser el Bartolo d’en Valeriano Lanchas y el grinyolant Cherubino de la Coma-Alabert.
Feliç setmana!!
Xavi
M'agradaM'agrada
Xavi, jo també crec que Copons va ser molt superior a Erdmann i no entenc que hi pinta aquesta senyora aquí, perquè ha quedat demostrat que amb cantants de casa podem superar-la.
Possiblement els agents imposen a determinats noms per tal de que en vinguin altres, però Erdmann no té justificació possible.
M'agradaM'agrada
Doncs sembla que jo vaig tenir molta sort assistint també al assaig general del dia 4 perque tot i anant amb les meves reserves doncs degut a la meva edad no recordo noms ni trajectòries dels actuals cantants, vaig sortir prou satisfeta. Es veritat que al inici la meva filla em va fer gest que l’orquestra no s’escoltava prou bé , jo vaig apreciar que es tractava més de força d’expressió que de só però, no sé si per que l’oïda s’acostuma , mica en mica em vaig sentir més còmoda….
No coneixia als personatges principals i em van sorpendre per a bé, la comtessa em va agradar molt, una veu de les que m’agraden, càlida i expressiva, Sussana i Cherubino no em van decebre, Figaro correcte però una mica ” apagat” al principi, segon acte millor, molt bé el Comte i la resta em van semblar també molt correctes , es a dir vaig sortir satisfeta, tenint amb compte que era l’assaig on els cantants per costum no arriscan fins lo innecessari…….. aquesta es la meva humil opiniò.
M'agradaM'agrada
Jo diria que la Comtessa, el dia del pre-general va estar millor que la resta de dies….que també va estar bé.
Gràcies per deixar el teu comentari
M'agradaM'agrada
Ja trobava a faltar la valoració de Les noces del Liceu!
Vagi per davant que sóc una enamorada d’aquesta òpera i per tant, passi el que passi, sempre acabo gaudint-la com la que més.
Dit això jo vaig poder assistir el pre-general i a la funció del dia 12 amb el “primer” repartiment. Completament d’acord amb el suport a la Comtessa, vaig descobrir a l’Anett Fritsch al DVD del “Cosí fan tutte” de MIchael Hanneke del Real i aquest estiu vaig tenir la sort de veure-la a Salzburg on va passar exactament el mateix que aquí, que musicalment ella es va endur la funció completament, tot i que a Salzburg va tenir la complicitat de Luca Pisaroni que a nivell teatral també era de destacar.
Tot i això si que he de comentar que, sense ser liceísta de tota la vida doncs tot just fa tres temporades que baixo regularment, el públic del Liceu em va semblar excessivament fred. Els primers aplaudiments espontanis no es van arrencar fins al “Dove sono” del tercer acte i això, almenys des del meu punt de vista, els cantants ho van notar doncs a mida que avançava la funció cada cop engalanaven més les seves àries per intentar extreure’n alguna reacció positiva, ni jo mateixa sabia si la funció estava agradant o no.
Evidentment que no cal aplaudir-ho tot i més si hi han carències, però mostrar una mica més de “vida” al teatre no hauria anat malament. Potser sóc jo que encara sóc jove i tendre…
Per altra banda i com a anècdota vaig tenir un senyor al costat que des que va arribar ja va deixar palès als companys de seient que venia a passar la tarda “a veure què tal aquest cop” i que des del minut 1 es va adormir això si, dissimulant fent veure que llegia els subtítols. Per una persona com jo que havia estalviat per a poder seure a platea per primera vegada no deixa de semblar-me sorprenent veure abonats d’aquests de tota la vida (o això vaig suposar), amb localitats boníssimes i caríssimes venen a “fitxar” cada vegada com qui passa un pur tràmit, ja sigui per venir a fer petar la xerrada amb els amics a l’entreacte o per fer-se veure, tampoc vull ara fer supòsits. No seria millor alliberar la butaca o cedir l’entrada a algú que realment li faci il·lusió de veure l’òpera en comptes d’anar a passar el suplici? El mateix per algú que va comentar semblant referent a l’assaig, sense ànim d’ofendre però si hi has d’anar de mala gana i ni tant sols Mozart t’agrada perquè hi vas?
No sé ni qui ni com es decideix a qui es donen aquestes invitacions però a mi que em van tocar per sorteig em vaig portar d’acompanyant un noi de 14 anys que va entrar per primera vegada al Liceu amb les il·lusions màximes doncs ni de somni es pot permetre una entrada (sé que n’hi ha per 10€ a dalt de tot però si t’has de fer el viatge des de províncies per acabar veient l’espectacle a quilòmetres de distància no sé si val la pena…). I pensar que algunes de les butaques de baix estan plenes per “pena” de no renunciar a la invitació què voleu que us digui, repeteixo sense ànim d’ofendre però em fa bullir una mica la sang.
Després ens queixem que al Liceu hi van sempre els mateixos i que costa molt renovar públic…
Espero no haver cansat ni ofès a ningú, en definitiva només són opinions.
Salut i Mozart!
M'agradaM'agrada
El públic del Liceu vibra amb molts compositors, però em sembla que Mozart no és un d’ells.
M'agradaM'agrada
Crec que el públic del Liceu no ha estat mai mozartià.
Quan jo era jovenet (fa uns 40 anys) i feia cua al carrer Sant Pau per després pujar corrents al 5è pis i agafar lloc, el dia que feien Mozart ja sabíem que no calia preocupar-se gaire, que lloc n’hi hauria.
Una pena, però és així.
M'agradaM'agrada
Gràcie spel teu interessant comentari.
Hi ha públic que va al Liceu perquè toca, sembla estrany i fins i tot ridícul, però és així. Quan hi ha abonats aquestes coses passen i encara que el que facin no t’acabi d’agradar i van a veure què passa.
Aquests ( i altres) abonats garanteixen gran part de la temporada, al menys amb el sistema actual i aquesta fidelitat cada vegada té més mèrit perqquè cada vegada té menys sentit abonar-se
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig anar el dia 7. Em van agradar Fritsch i molt Bonitatibus, que em va deixar amb les ganes d’escoltar-la més (des del 5è pis se sentia perfecte la seva veu, i es menjava amb patates a Erdmann, que li vaig trobar fins i tot un timbre molest). La resta em van semblar molt plans, no em van emocionar.
L’escenografia al principi bé, però passats els primers moments resultava molt freda…
Espero amb molta il.lusió aquesta Elektra!!!
Una abraçada a tots!
M'agradaM'agrada
A l’Elektra hi hem posat moltes expectatives
M'agradaM'agrada
La frase final d’en Joaquim “Molta pulcritud i una comtessa molt més que notable” resumeix a la perfecció el que vaig sentir el dia 7.
M'agradaM'agrada
He visto el ensayo pre-general y la función de ayer, incomprensiblemente el ensayo fue mejor. Mojka Erdman me es insoportable, por su timbre ingrato que se me mete en “la sesera”, como solía decir una añorada tía mía. Elena Copons es mejor Susana.
No me han gustado ninguna de las dos Cherubino, pero puestos a escoger acepto mejor a Anna Bonitatibus, cantante, no obstante, absolutamente discográfica -su disco “Semiramide, regina” es una joya-, pero algo decepcionante vista en vivo; como actríz nada que reprochar: es formidable.
Del resto del reparto espléndida y sobresaliente la condesa de Anett Fritsch, lo mejor de todo el “cast”. Ketelsen mucho mejor que hace 8 años, interpretando un petulante y prepotente “criado” ante su “señor” y, a pesar de ciertas dubitaciones, con una voz más segura y uniforme, mucho más barítono que barítono-bajo. El resto del reparto cumple. Y la orquesta en muy buena línea, bien dirigida por el maestro Pons, con un ritmo muy estudiado y cuidado que me ha hecho olvidar el sopor de la anterior dirección de Ros Marbá de 2008.
Sin embargo el ritmo escénico no se ha conseguido y la obra teatralmente se hace algo pesada por esta razón. Lo mejor, escénicamente hablando lo encontré en el tercer acto -en este caso la primera parte de la segunda parte y que conste que no pretendo emular a Groucho Marx-. En concreto una versión más para escuchar que para ver aunque vocalmente de excepcional sólo tiene a Anett Fritsch y Mozart merece mucho más, mejor dicho lo mejor de lo mejor.
.
M'agradaM'agrada
Vaig sortir bastant satisfet d’aquestes Nozze. Serà que és una òpera, que juntament amb Così, m’apassiona i la música m’enganxa des del minut 0. I si la producció és bona, i els cantants són excel·lents actors, gaudeixo com mai, malgrat que les veus no siguin res de l’altre món. I això va passar ahir.
Vull destacar especialment l’esplèndida Comptessa, el Figaro (on menys em va agradar va ser al “Aprite un po'”) la Marcellina (esplèndida, en una cantant on moltíssimes vegades acaba en mans de veus gastades, discretes o ingrates), la Barbarina, l’Antonio i el Don Curzio (típic, però sense la classica nassalitat a vegades molesta).
Em van agradar menys la Susanna de la Erdmann (el timbre m’estressa), el Bartolo (apuradíssim al silabatto, tapat per l’orquestra), Almaviva (gran actor, però un Hai gia vinta la causa que no sabia per on agafar-lo) i Don Basilio (però que li ha passat a aquest home a la veu?). Del Cherubino de la Bonitatibus esperava més. És una cantant que m’agrada molt, però que em va decepcionar la veu petita.
Però malgrat tot, una bona nit, i vaig sortir força satisfet del teatre.
M'agradaM'agrada
Penso que per norma, no s’hauría d’aplaudir durant l’obra, els aplaudiments després de cada ària a més que trenca el ritme i l’armonìa del moment, crea un rebombori extrany i dessigual que ( ho sé per bona veu…) la majoria dels cantants quan son professionals no ho soporten, es obvi que no tothom ho fa, i d’aqui el desiquilibri que es crea, no es que els que aplaudeixen els hi hagi agradat més que als que no ho fem, parlo per mi esclar , jo quan més m’agrada una Obra més implicada em sento i no m’agrada trencar aquest encís…….
Això si, en acabar l’acte i al final la funció, si cal, em trenco les mans aplaudint i no tinc cap pressa per sortir……..els cantants , músics i treballadors per la Música ” si” agraiexen els efusius aplaudiments finals i el respecte de no sortir disparats pensant en arribar dels primers a l’aparcament…… perque , si els fem aixecar teló mes vegades del que esperaven millor que millor, será molt bona senyal… i a ells els afavoreix i els fará més feliços. Això të nom “Educació” .
M'agradaM'agrada
Completament d’acord amb algunes de les coses que comenta la Glòria com per exemple la manca de respecte de molta gent que a la que el taló comença a baixar ja tenen el peu dret a Canaletes.
Hi han maneres i maneres d’aplaudir i moments on fer-ho, d’acord que a vegades pot trencar el moment d’encís si s’és desmesurat però d’aquí a titllar-ho de mala educació no ho sé, d’aquests també n’hi han però no crec que siguin els que premien una bona execució d’una ària. Opinions com els gustos: n’hi hade tots els colors i totes respectables.
M’agrada que hagi sortit el tema si més no lleig, encara que a vegades comprensible, dels assistents que tenen pressa exagerada per fugir i també les respostes de molts justificant la fredor liceísta mozartiana, cosa que va bé de saber perquè desconeixia però, i sense ànim de polemitzar, sobre el tema dels que van a “escalfar butaca” encara que la funció no els interessi què en penseu? Passa o són imaginacions d’una jove neòfita liceísta?
Salut!
M'agradaM'agrada
Resposta per nozzefigaro, malhauradament si que hi ha gent que va al Liceu a escalfar la butaca, ara que cada vegada menys, però també hi va molta gent que són grans afeccionats i que hi entenen molt. Tot depèn de qui et toca al costat. Justament les persones que tinc al costat de la meva butaca d’abonament, tercer pis, són molt bona gent, però mai saben quê van a veure ni qui canta, abans de començar la funció els hi explico una mica per sobre de què va l’òpera i qui canta, però al final surten contentes o decepcionades igual que els altres.
Parlant de les Nozze di Figaro, jo hi vaig anar el dia 12. Aquell dia no se què va passar amb l’orquestra al principi, però estava tant desajustada que vaig pensar que els titulars estaven de festa i havien llogat estudiants. Afortunadament la cosa es va arreglar, i tot va anar com havia d’anar.
Pel que fa als cantants, la millor amb escreix va ser la comtessa d’Annet Frischt, a partir del Dove sono, tot va anar molt millor.
Ketelsen va fer un bon Figaro, també va estar bé Anna Bonitatibus, però no em van agradar les ornamentacions al Voi che sapete. El comte el vaig trobar insuficient, bona veu, però poc potent per un teatre de les dimensions del Liceu. No em va convèncer Valeriano Lanchas en la seva ària de la Vendetta, però si en la resta de l’òpera, molt bé el Don Basilio, Marcellina, Barbarina i Antonio. La Susanna de Mojca Erdmann amb va agradar al quart acte.
La posada en escena, bé. Em va agradar el moviment de l’escenografia del quart acte, però es que les Nozze di Figaro m’agraden tant que han de cantar i tocar molt malament perquè les trobi un desastre, enfí vaig sortir contenta del teatre.
Ara ja estic preparant l’Elektra, serà la primera vegada que la veuré en viu.
M'agradaM'agrada
Completament d’acord amb la Marta B. i les seves opinions sobre la funció del dia 12, jo també hi era, vaig sentirbel mateix i comparteixo la seva frase final de que molt malament han d’anar les coses perquè Le nozze m’horroritzi perquè em sembla meravellosa.
Gràcies també per les opinions sobre els companys de butaca, estic segura que són molt bona gent i que si els pots ajudar a gaudir més de la funció millor que millor!
Cert és que els meus deurien tenir un mal dia i estic segura que de gent que hi entén n’hi ha molta! La prova n’és aquest bloc, al qual segueixo perquè gràcies a vosaltres cada dia aprenc coses noves.
Espero que gaudeixis de l’Elektra!
M'agradaM'agrada
Veig que no m’expressat prou bé, lo de la manca d’educació era per la sortida de la sala…. lo dels aplaudiments es tracte simplement d’apreciació personal, res a veure amb la educació sino més bé amb la manera de viure la Música i es molt respetable que cadascú ho faci lliurament com vulgui faltaria més, jo ho comentaba de manera personal i també per altre banda perque com familiar i amiga de mezzo-soprano i un baix respectivament, sé que en general els molesta trencar la atmòsfera que no sempre es fàcil d’aconseguir…. res més que aixó.
M'agradaM'agrada
Disculpes Glòria perquè potser vaig ser jo la que et va llegir del revés. El tema de la sortidabde la sala en comparteixo la opinió.
Respecte als aplaudiments com tu dius és una apreciació personal però el tu criteri és clar i justificat així que no hi tinc res a dir i espero trobar companys de butaca com vosaltres, que saben el que es fan i el que es diuen.
Merci per la resposta i espero no haver ofès a ningú, podeu estar tranquils que normalment no sóc d’escriur gaire sinó més aviat de llegir-vos a tots perquè em queda molt per aprendre.
Gràcies!
M'agradaM'agrada
No crèc que hagis ofès a ningú…….la propera vegada que em conecti amb el blog suposso que ja será per comentar “Electra ” cosa que em fa molta ilu doncs conèc una petita part de la Música però, no he vist cap representació en directe, no sé ni si s’ha fet al Liceu, vaig al assaig aviam si tinc tanta sort com amb “le nozze di Figaro”
M'agradaM'agrada