Avui us porto el qüestionari d’Antoni Sans Picó que tan aviat vaig convidar-lo a participar a l’iniciativa em va contestar sense dilació.
Amb l’Antonio no ens coneixem, potser de vista quan deu haver assistit en alguna representació del Liceu hem coincidit, però no he tingut l’oportunitat de saludar-lo sabent que era l’Antonio que ara participa a IFL.
M’agrada que aporti nous fronts de debat i sobretot que mira al futur, perquè mentre categoricament diu que no li agrada cap òpera barroca, de les del segle XXI diu, encara cap. Ho trobo espléndid perquè no tanca la porta a que n’hi hagi una que acabi agrandant-li
Aquest és el seu qüestionari:
- La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? 1973
- A quin teatre? Teatre Principal de Maó
- Quina òpera vas veure? La Favorita amb Luigi Ottolini i Bianca Berini
- Els teus pares anaven o van a l’òpera? Si, i també el meu avi
- Quin compositor operístic t’estimes més? Ara Richard Strauss
- Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? Que el conjunt sigui digne i en surti content. No em fa res que un aspecte sigui nefast si el conjunt no se’n ressent.
- Quin és el teu tenor predilecte? Jaume Aragall
- Quina és la teva soprano predilecta? Birgit Nilsson
- Quin és ell teu baríton predilecte? Leo Nucci
- Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Fiorenza Cossotto
- Quin és el teu baix predilecte? Nicolai Ghiaurov
- Quin és el teatre dels que has visitat que més t’ha impressionat? Òpera de l’Estat de Viena.
- Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Si, quin remei
- Quina és la teva òpera predilecte? Salomé
- Quina òpera detestes? Merlín
- Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 3
- A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? New York
- Quin és el llibretista operístic preferit? Arrigo Boito
- Quin és el teu heroi de ficció operística? Calaf
- Quina és la teva heroïna de ficció operística? Tosca
- La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? La Tetralogia de Solti
- El director d’orquestra operístic preferit? Thielemann
- El director d’escena preferit? Indiferent
- La representació operística que t’hagués agradat assistir? Una favorita d’Aragall i Ausensi al Liceu.
- L’òpera barroca que més t’agrada? Cap
- L’òpera clàssica que més t’agrada? Don Giovanni
- L’òpera romàtica que més t’agrada? Götterdämmerung
- L’òpera del segle XX que més t’agrada? Salomé
- L‘òpera del segle XXI que més t’agrada? Encara cap
- Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Tenor
Gràcies Antoni, ara deixaré a Jaume Aragall cantant La Favorita al Liceu l’any 1966
La setmana vinent ens espera el qüestionari de Josep Sala Cullell
IN FERNEM LAND 
Gracias Antonio, por compartir tus gustos. Por fin apareció Nilsson y Aragall, dos cantantes de referencia al igual que Ghiaurov, en cuanto a la Tetralogia de Solti te llevas algo de 18 horas de lo mejor de Wagner, tus días en la isla se van ha hacer cortos!!!!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de Diciembre 2016 | Beckmesser
Celebro molt que s’esmenti a Jaume Aragall. Justícia!. No entenc perquè IFL el té tan oblidat quan no criticat negativament. Birgit Nilson és grandiosa malgrat certa fredor i Nucci em sembla desigual segons el paper que li toca cantar. Cossotto és la meva Azucena potser perquè va ser la primera que vaig escoltar.
Interessants i estimulants aquests tests on queda clar que els gustos difereixen -i així ha de ser- tots els que passem per aquesta pàgina estimada created by Joaquim, estimem la música i l’òpera en concret.
M'agradaM'agrada
Gràcies,Antonio pel teu recull.Absolutament d¡acord amb Aragall,Cossotto,Guiaurov,Nilson i Nucci que no vaig esmentar perqué només podia escollir un i tots els meus podien amb tot. Es cert que no s¡esmenta gaire Aragall en aquest blog o jo m’ho he perdut;ha estat el meu ídol en Cavalleria Rusticana,Tosca..per mí la veu més bonica del segle XX,però…Carreras es Carreras…
M'agradaM'agrada
No l’esmento gaire perquè mai he tingut l’oportunitat de gaudir-lo en totes les vegades que l’he vist. És simple i si voleu cruel, però és així.
M'agradaM'agrada
Crec fermament que LA FAVORITA ha estat l’òpera de més gran compromís i de resultats més gloriosos de tota la carrera d’Aragall. Només la va cantar dos cops. La del Liceu, any 1966, és encara millor que la de Torí.
M'agradaLiked by 1 person
Querrás decir tres veces, dos en el Liceu: una con Cossotto (1966) y otra con Viorica Cortez (1969). Yo ví ambas. Y la tercera la de Turín que tu mencionas y que no tuve la suerte de ver porque esos fueron los mejores años de Jaume Aragall.
M'agradaM'agrada
Jo era molt jove i no ho vaig poder gaudir, tot el que he gaudit o més ben dit, patit d’Aragall va ser molt posterior.
M'agradaM'agrada
Interesantes respuestas. Ví a la Cossotto como Amneris y Azucena y a Aragall en La Boheme
M'agradaM'agrada
Yo ví sus dos primeros Rodolfos en el Liceu (1964 y 1967). Fue una auténtica sensación. Por cierto un buen amigo mío me contó que se emocionó tánto un amigo suyo viendo a Aragall que falleció de un infarto que le sobrevino en el teatro.
Lamentablemente a mi Fiorenza Cossotto sólo me entusiasmó en su debut en el Liceu en 1961 con “La cenerentola” -sensacional, con una voz casi de contralto-, después su voz tan afilada y cada vez más asopranada me fue gustando menos y menos, hasta llegar a una Amneris de sus últimos tiempos (1987) que volvió a emocionarme con sus ganas de complacer a su público incondicional.
M'agradaM'agrada
Los pudiste ver en role semblemáticos de sus respectivas carreras.
M'agradaM'agrada
Per fi Aragall ! Senyor Sans, penava ja que era sol qui gaudia del timbre i color de la veu d’Aragall. Com analista el Joaquim crec que fa la seva feina a la perfecció i poc es pensa l’agraït que l’hi estic, també vaig patir, però la balança es decanta per el gaudir. Dec l’amor a l’Opera a ell i soc fidel amb les conseqüències pertinents. La pell la tinc de gallina quant l’escolto .
M'agradaM'agrada
Com tu sou molts els que heu d’agrair a Aragall gran part de l’afició a l’òpera, no va ser el meu cas però només per fer a tants aficionats té tot el meu reconeixement.
M'agradaM'agrada