IN FERNEM LAND

BIRGIT NILSSON LA MÉS TRIADA


nilsson-elektra

Disputadíssima tria i al capdavant 4 versions molt juntetes, totes elles esplèndides i totes elles amb possibilitats d’acabar sent la més triada, però per l’estret marge d’una tria, la que ha agradat més ha estat la versió de Birgit Nilsson en la mítica gravació de la DECCA sota la direcció de Georg Solti, Tot i ser una versió d’estudi, estem davant d’un dels cims de la discografia de tots els temps i com que ella ha demostrat en escreix en el teatre que és una de les millors Elektra de les que tenim constància sonora (que són quasi totes), suposo que a ningú li estranyarà que ella hagi estat la més triada.

La versió és aquesta

Però és que a una única tria de Nilsson, s’han situat la força extraordinària de Gertrude Grob Prandl (1) i la mítica Astrid Varnay (5), ambdues Elektras antològiques, per tant diríem que sense sorpreses compartint el segon lloc i trepitjant els talons d’agulla de Ms Nilsson.

Immediatament al seu darrere,a una tria tan sols del segon lloc i a dos del primer, s’ha situat a darrere hora Eva Marton, inicialment amb una veu més adient per a la germana Crisòtemis, però amb un magnatisme, temperament i personalitat que com Leonie Rysanek les van convertir en fenomenals Elektra.

La curiositatde la tria l’aporta la soprano alemanya Edda Moser, celebre per la seva Reina de la nit i per altres rols de coloratura, que no debades i gràcies a una veu versàtil d’ampli registre, va fer front a proeses tals com cantar Isolde. Que jo sàpiga mai va fer Elektra però si que va gravar aquest “Allein” en estudi l’any 1992, que no m’estranya gens que hagi agradat tant perquè és sorprenent, intens i explosiu. Moser en els seus millors temps de brillantíssima coloratura era capaç d’arribar al Sol6, és a dir com la mítica Mado Robin, i en canvi aquí la tenim assumint amb convicció el rol més emblemàtic per a soprano dramàtica. Una absoluta proesa.

L’Elektra liceista, l’imponent i d’obligada visió, Evelyn Herlitzius ha merescut el sisè lloc, i això succeeix segurament perquè el gran actiu de Herlitzius és la seva actuació escènica, mentre que només amb la veu només queda coixa d’una de les vessants imprescindibles de la seva interpretació. Grob Prandl en tenia prou amb la veu, ella no.

Iréne Theorin, Christine Goerke, sorprenentment tan a vall Nina Steme, Ingela Brinberg, Elena Pankratova i Hildegard Behrens (mai hagués hagut de cantar aquest rol) són i per aquest ordre, la resta de brillants sopranos que ens han fet escoltar més d’una vegada les intenses interpretacions d’aquesta tria.

Així és com han quedat classificades les 12 versions atenent a les vostres predileccions. Si preu sobre el nom anireu a parar al youtube o a l’enllaç d’àudio, perquè aquesta vegada no totes les versions tenien el corresponent vídeo.

Allein 8 20 12% Birgit Nilsson
Allein 1 19 11% Gertrude Grob Prandl
Allein 5 19 11% Astrid Varnay
Allein 4 18 11% Eva Marton
Allein 6 15 9% Edda Moser
Allein 9 14 8% Evelyn Herlitzius
Allein 11 13 8% Iréne Theorin
Allein 2 12 7% Christine Goerke
Allein 3 10 6% Nina Stemme
Allein 7 10 6% Ingela Brinberg
Allein 12 10 6% Elena Pankratova
Allein 10 9 5% Hildegard Behrens

Us agraeixo, com sempre,, la vostra participació, hi han hagut 169 tries, que a raó de 4 tries per infernemlander són una mica més de 42 participants, tot i que ser que deuen ser més perquè no tothom esgota les 4 possibilitats.

 

els-12-allein-final-page-001

La propera tria promet ser tant o més disputada que aquesta perquè triarem un Werther i quan parlem de tenors la cosa sempre es tensa, però això serà l’any vinent, una setmana abans que comencin les representacions liceistes d’aquesta preciosa òpera al Liceu (15 de gener).

 

Un comentari

  1. Gloria Aparicio

    Doncs deu-nidó… hem encertat dos la 8 i la 4 , eren les úniques que coneixia i que al temps més m’agradaven encara que també em va agradar la 2 ( Christine Goerke) i vaig votar la 11 però no gaire convençuda……no ho vaig comentar Joaquim però la 1 no la vaig poguer obrir, ( em va passar un altre vegada) i ara veig que em vaig perdre una bona interpretacio, em va saber greu llavors ara encara més perque no conèc aquesta cantant mezzo, soprano ? moltes gràcies Joaquim ho he passat molt bé com de costum ,encara que m’he quedat amb les ganes d’escoltar a la nombre 1 Gertrude Grob.P. fins la propera,…

    M'agrada

    Respon
  2. OLYMPIA

    No he participat perquè sempre tinc dubtes a l’hora de triar però celebro que hagi vençut aquesta reina vikinga, fenomen de la naturalesa la seva veu només emet bellesa, brolla sense esforç aparent i és, al mateix temps, un violí amb cordes esmolades com dards d’or.

    M'agrada

    Respon
  3. Giorgio Audisio

    Grande Joaquim! grazie.
    Per favore vuoi precisare chi sono i direttori e qual’è l’orchestra. perché come sono stato sorpreso dai miei commenti sulle cantanti vorrei verificare quelli sui direttori. per me, dopo la Nilsson, voce ideale per Elektra è la Pankratova che non conosco assolutamente. Dove l’ha cantata, quando e con chi?
    eccezionali i tuoi test “al buio” , obbligano ad un giudizio non condizionati.
    saluti cordiali e buona Elektra barcellonense!
    giorgio

    M'agrada

    Respon
  4. rosetapiccina

    Vaig votar 1, 3, 8, 12 a cegues. Només vaig identificar la Hertlitzius, que, en comparació, m’agrada poc.
    No és el primer cop que voto la Stemme sense reconèixer-la, a partir d’ara la posaré a la meva llista de cantants favorites. I de la Pankratova i la Grob-Prandl no en sé res; investigaré.

    M'agrada

    Respon
  5. SANTI

    Excel·lent tria, Joaquim.
    Jo després de nombrosos dubtes em vaig decidir per 1,5,12 i 11, per aquest ordre.
    Deixar-me a Nilsson perquè no la vaig saber reconèixer no m’ho perdonaré mentre visqui.

    M'agrada

    Respon
  6. Alex

    Gran selección con aciertos míos al 50%: Nilsson y Varnay
    Me sorprende algo que otra de mis seleccionadas haya quedado la última como la gran Behrens
    Ahora a disfrutar de las Elektras liceisticas( previo paso por Valencia para estas Vespri, pese a la decepción de la cancelación de Pirozzi )

    M'agrada

    Respon
  7. jordifosal

    Una gran experiència aquesta tria.
    Jo vaig triar 1,5,8 i 12, he coincidit bastant amb la majoria. 3 de 4. La 12 em va agradar moltíssim i no comprenc com a quedat penúltima.
    El que si que voldria dir-te és que quan el fragment és tan llarg es fa feixuc escoltar-ne 12 de seguides, però t’agraeixo aquestes tries perquè també són una preparació per la representacions que comencen avui.
    Per cert, et devem haver fet cas perquè avui queden poques entrades.

    M'agrada

    Respon
  8. colbran

    Yo, afortunadamente, no reconozco casi nunca a nadie, por eso mi selección es absolutamente imparcial y dejé en quinto lugar a Birgit Nilsson que es una de las cuatro sopranos que más venero de todos los tiempos, de los que tenemos constancia registrada o que haya podido ver en persona. A Nilsson tuve la suerte de disfrutarla en vivo.

    Mi selecciçón, por orden numérico: 1, 2, 5, 10. Mi preferida Gertrude Grob-Prandl inmensa soprano dramática que el público en general tiene bastante olvidada. Sorprendido por la intensidad feroz de Elena Pankratova que me agradaría ver en escena, pues es cantante de “cosecha” reciente. Astrid Varnay fabulosa y Hildegard Behrens aún no estando en su mejor rol a mí me ha gustado. Claro, si hubiera reconocido a Nilsson la hubiera incluído entre las cuatro elegidas, pero no hubiera sido consecuente conmigo mismo, a pesar de que su grabación con Solti está considerada la mejor grabación Decca de todos los tiempos y yo opino lo mismo. En aquellos años (1967) nadie superaba técnicamente a Decca; además es el testimonio discográfico póstumo de Marie Collier como Chrysotemis, ya que falleció a raiz de un accidente (suicidio?) cayendo de una ventana abierta, cuatro años después de la grabación, a punto de ser Cassandra en el Covent Garden.

    Mi enhorabuena a la grandiosa Birgit Nilsson, mi wagneriana favorita. He coincidido en la selección con las dos segundas, en un inesperado ex-aequo.

    M'agrada

    Respon
  9. Guillem R

    Jo vaig votar a Nilsson que malgrat que no forma part de les meves sopranos preferides és Nilsson i en aquest rol és un fenomen de la naturalesa , a Varnay , que per mi és una gran Elektra i una Klitemnestra, a Moser que vaig trobar fantástica (la vaig confondre amb una altra) i a Behrens. Vaig deixar fora la 1 que m’havia agradat moltíssim perquè només es podia votar 4. No sabia que era la Grob Prandl, soprano que conec de nom però que no tinc gaire escoltada. La que no era a la tria i m’estimo més per la protagonista és Inge Borkh. Té alguna cosa que no sé explicar que em captiva.
    Ja sé que Behrens no té la veu per aquest rol pero tinc debilitat per ella. Va ser la primera Elektra que vaig escoltar en versió d’ estudi i per la qual em vaig enamorar d’aquesta òpera. Va ser també la primera Elektra i a la vegada la primera òpera que veia en directe al teatre. Leonie Rysanek feia de la mare i Deborah Voigt de la germana. Va ser una representació extraordinària , totes van estar immenses, fins i tot la Behrens que va estar molt compenetrada en la seva actuació. El teatre es va ensorrar de bravos i aplaudiments. Però la que més em va sorprende va ser la Rysanek, amb una veu enorme i l’actuació de una gran, gran actriu. Em va impressionar de tal manera que encara avui me’n recordo i fins ara no he vist ningú que m’hagi impactat tant com ella.
    Espero amb ànsia el día 23 per veure-la al Liceu. Vaig tenir la sort enguany de viatjar a Nova York i de coincidir amb l’ Elektra que feien al Metropolitan amb gairebé el mateix repartiment llevat de Nina Stemme. Fantàstics, tant la producció com els cantants. Una cosa meravellosa del Met com de l’òpera de Viena és que en la mateixa setmana fan diferents òperes. Llavors si hi fas un viatge, pots gaudir d’ unes quantes representacions.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Bolia posar a Borgh però després alguns em diuen que només miro al passat i per això he volgut posar-ne a més de l’actualitat.
      Per a mi Herlitzius és més intensa que Stemme però m’agradaria molt veure a la sueca

      M'agrada

      Respon
  12. k

    Sensa coneixer a cap d’elles vaig votar 5-6-8-10 sembla ser que el mateix que Guille R.,ell en el seu zulo i jo a la sala.A la 5 vaig escriure “crida molt pero m’agrada”,la 6 a la meva nota posa “fantastica”,la 8 sí sabia que era Nilsson i la 10 francament em va impactar.Molt maca aquesta trïa,com sempre m’ho he passat pipa

    M'agrada

    Respon
  13. Alexis

    La meva tria va ser la 9-8-4-11, la única que estava gairebé segur de reconèixer era la Herlitzius, les altres foren “a cegues”. Tant la Nilsson com la Marton em semblen imponents i la Herltzius per a mi te quelcom en la manera de cantar i actuar que la fa especial, a mi m’agrada moltissim. Entre aquestes tres no podria quedar-me amb una sola.

    He de dir que totes les altres el nivell era impressionant , el decidir-se per una o altra ha estat qüestió de petits detalls.

    Felicitats en majúscules per aquesta tria!!!

    M'agrada

    Respon
  14. XavierCat

    Be jo vaig fer una tria que gairebe he fet el plé en aquesta ocasió tan treballada…per a mi la aue mes em va agradar va ser la injustament poc valorada Gertrude Grob Prandl…es impactant la seva versió!, en segon lloc i sense reconeixer-la …tot i que m’ho semblava, com no la guanyadora, la meva admirada valquiria Birgit Nilson…crec que no en hi haurà mai mes cap com ella…pels dos darrers llocs escollits vaig encertar amb dues de les meves favorites tot i que tampoc les vaig saber reconeixer: Eva Marton i la admirada Edda Moser (quan temps sense escoltar-la i quina veu lluia sempre sobretot en el repertori alemany..fins i tot la recordo en un especial nadalenc a duo amb en Josep Carreras molt interessant) i no vull deixar de fer menció de les dues que es van quedar per poc fora de la tria…que dir de Astrid Varnay una veritable musa dels que estimem o mes be adorem la musica de’n Richard Strauss i per acabar tant la Hertlizius com.la Theorin que em semblen molt bones per aquest paper però mes escénicament que vocalment…encara aue sobretot a la primera l’he escoltat poc i me’n moro de ganes de que arribi diumenge per vehre-la i escoltar-la amb tot el que ja s’ha dit després de l’estrena…fabulosa opera…fabulosa versió pel Liceu per fi i excepcional aquest blog en la seva aportació…gràcies Joaquim.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      El cas de Edda Moser és peculiar perquè no va ser aquest el seu repertori tot i que al final de la seva carrera va fer coses més arriscades. Aquesta gravació d’estudi és una curiositat i una magnífica oportunitat per gaudir d’una faceta vocal allunyada del que la va fer famosa, tant per el repertori com per l’estil. Una curiositat comparada amb totes les altres, Elektres de veritat

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari