Anja Kampe com a Katerina Lwowna Ismailowa,

“Lady Macbeth de Mzensk” Producció de harry Kupfer Bayerischen Staatsoper

Anja Kampe com a Katerina Lwowna Ismailowa,

Misha Didyk i Anja Kampe a “Lady Macbeth de Mzensk” Producció de harry Kupfer Bayerischen Staatsoper

Anja Kampe com a Katerina Lwowna Ismailowa,

“Lady Macbeth de Mzensk” Producció de harry Kupfer Bayerischen Staatsoper

“Lady Macbeth de Mzensk” Producció de harry Kupfer Bayerischen Staatsoper

No ha marxat encara a Berlín i a Munich segur que ja l’enyoren perquè la marxa de Kirill Petrenko cap a la Philharmonie de Berlín serà molt difícil de superar, pair i substituir. No m’imagino un director, a banda de Pappano, tan versàtil i tan genial en tot allò que dirigeix, capaç de sorprendre fins i tot als seus més fidels admiradors amb una Lucia di Lammermoor com jo mai havia escoltat o dirigir un Ring amb absoluta i mestrívola saviesa, que no per ser més previsible no deixa de ser admirable. Doncs bé, els streaming gratuïts de la Staatsoper bavaresa ens ha deixat una altra perla del director rus amb una obra no gens amable, però extraordinària com és la Lady Macbeth de Mtsensk de Dmitri Xostakóvitx.

Petrenko no tant sols enlluerna, sinó que deixa bocabadat per la intensitat de la direcció, per el rendiment que extrau de l’extraordinària orquestra, amb unes dinàmiques quasi embogides no obviant la qualitat d’un so esplendorós, riquíssim i orgiàstic en uns interludis que et deixen clavat a la cadira sense possibilitat de tancar la boca davant de tanta categoria, talent i magisteri, fent cantar a l’orquestra i extraient des d’un lirisme subjugant en mig de tanta maldat i violència a un hipnòtic lirisme en els moments on Xostakòvitx s’apiada del públic i dels seus personatges, sotmesos a un tour de force no tan sols vocal, sinó emocional i dramàtic d’extrema i implacable exigència. Hi ha en la direcció de Petrenko un sarcasme i una ironia que s’agreixen en mig de tanta desolació moral. És impossible empatitzar amb cap dels torturats personatges d’aquesta imponent tragèdia i en canvi és inevitable romandre enganxat fins el desolador final, i això és mèrit de Xostakòvitx, és clar, però també  en aquest cas de Petrenko, en menor mesura de Kupfer i del sòlid equip de cantants reunits per l’ocasió.

Com en el cas de l’Elektra que aquests dies commociona el Liceu, la Lady Macbeth de Xostakòvitx és un rol extenuant per a la protagonista. Tot i que té més moments de relatiu descans que l’heroïna straussina, la cantant que ha de fer front a una personalitat tan extraordinàriament perversa i complexa ha de desplegar una quantitat de registres interpretatius extenuants. En aquesta nova producció la intèrpret ha estat per primera vegada la soprano alemanya Anja Kampe, una lírica spinto que de tant en tant s’arrisca en rols molt més dramàtics (Kundry o Brünnhilde) i ara aquest, i  sempre acaba assolint els reptes per la intensitat i l’entrega sense condicions. Voreja els límits de les seves capacitats però la seva intel·ligència fa que mai forci més del que és convenient per el seu instrument, això si, l’entrega és tan sincera i sense condicions que malgrat ser una veu inclús massa dolça per la perversitat del rol, sedueixi i convenç fins i tot als més escèptics. Bravo!

Sergei és el tenor Misha Didyk, tota una garantia vocal malgrat i per tant tenim garantit el més important malgrat que li manca aquella seducció física que ha de fer enfollir a Katerina. Ventris al Liceu feia creïble el rol de seductor de fàbrica, però Didyk no aguanta gaire bé els primers plans del streaming, potser en el teatre i des de posicions allunyades pugui vendre gat per llebre. No és òbviament un aspecte determinant.

Boris és el baix Anatoli Kotscherga, que l’any 2002 em va agradar molt cantant el mateix rol al Liceu, però han passat 14 anys i la veu ara denota una decadència excessiva per cantar un rol que ha de mostrar una autoritat tirànica més que una decrepitud patètica. Utilitza aquesta decadència per vestir ell rol, però no crec que sigui el que més convingui a Boris, un personatge roí i violent que d’entrada “s’agraeix” que la malèfica Katerina se’l tregui de sobre.

La llarga llista de personatges “secundaris” l’encapçala el tenor Sergey Skorokhodov, com a magnífic Sinowi, la mezzosoprano Heike Grötzinger que interpreta la desgraciada Axinja en una de les escenes més colpidores de tota l’òpera, el tenor Kevin Conners que sense fer-nos oblidar el genial Graham Clark, interpreta magníficament l’agraït malgirbat que descobreix el cadàver de Sinowi en un trepidant crescendo que Petrenko tensa fins la bogeria sonora. També Alexander Tsymbalyuk és un impactant cap de policia i Goran Jurić un hilarant Pope.

El conjunt, com és costum a la casa, està servit amb precisió i pràcticament mai succeeix allò que té la Staatsoper de Viena i que tant em neguiteja, de rutina habitual en els teatres de repertori.

Menció estel·lar mereix el cor en una òpera que fa honor a la tradició eslava, amb moments veritablement gloriosos per paret del cor dirigit per Sören Eckhoff, que excel·leix particularment en l’escena del camp de presoners.

La nova producció de Harry Kupfer és efectiva, amb moments de molta força i altres que deceben més pel convencionalisme que no pas per  la poca adequació de la proposta. Certament podíem esperar alguna cosa més potent d’un home de teatre que ha deixat tantes mostres de talent, però sense ser un treball gloriós, original i molt menys rupturista o provocador, serveix i explica bé la terrible història, altra cosa és que acostumats com estem a que en trames molt menys violentes ens facin veure el que no està escrit, quan arriba una òpera que quasi tota provocació estaria justificada pel llibret original, Kupfer no vulgui retorçar-nos més les entranyes del que ja ho fa Xostakòvitx.

Més informació de la producció

https://www.staatsoper.de/stueckinfo/lady-macbeth-von-mzensk.html

Dimitri Xostakòvitx
LADY MACBETH DE MTSENSK
Òpera en 4 actes llibret d’Aleksandr Preis, basat en una narració de Nikolai Leskov.

Boris Timofejewitsch Ismailow – Anatoli Kotscherga
Sinowi Borissowitsch Ismailow – Sergey Skorokhodov
Katerina Lwowna Ismailowa – Anja Kampe
Sergej – Misha Didyk
Axinja – Heike Grötzinger
Schäbiger – Kevin Conners
Verwalter – Christian Rieger
Hausknecht – Sean Michael Plumb
Mühlenarbeiter – Milan Siljanov
Pope – Goran Jurić
Polizeichef – Alexander Tsymbalyuk
Polizist – Kristof Klorek
Lehrer – Dean Power
Sergeant – Peter Lobert
Wächter – Igor Tsarkov
Sonjetka – Anna Lapkovskaja
Alter Zwangsarbeiter – Alexander Tsymbalyuk
Zwangsarbeiterin – Selene Zanetti

Bayerisches Staatsorchester
Chor der Bayerischen Staatsoper
Director del cor: Sören Eckhoff
Director musical – Kirill Petrenko

Director d’escena – Harry Kupfer
Escenografia – Hans Schavernoch
Disseny de vestuari – Yan Tax
Video – Thomas Reimer
Disseny de llums – Jürgen Hoffmann
Dramatúrgia – Malte Krasting

Bayerische Staatsoper, Munich 4 de desembre de 2016

No sempre l’actualitat ens ofereix tants punts d’interès concentrats en una setmana, aquí intento concentrar aquells que em motiven especialment i aquesta setmana està sent intensa. El proper streaming de Munich també promet emocions intenses, si bé radicalment diferents ja que ens espera Rossini amb l’exuberant Semiramide que cantarà DiDonato en el rol titular, acompanyada de Barcellona, Brownlee i Exposito. Haurem d’esperar  al 26 de febrer.