IN FERNEM LAND

EL “ALLEIN, WEH GANZ ALLEIN” DE HERLITZIUS AL LICEU


 

 

Evelyn Herlitzius Elektra al Liceu 2016 Fotografia ® A Bofill

Evelyn Herlitzius Elektra al Liceu 2016 Fotografia ® A Bofill gentilesa del departament de premsa del Grann Teatre del Liceu

L’imponent Elektra d’Evelyn Herlitzius no es pot apreciar en tot el seu aclaparador abast i esplendor només en la gravació radiofònica (esplèndida per cert la transmissió de Catalunya Música). Cal veure-la, ja que la seva actuació escènica transmet la força i la complexitat del personatge en perfecte sintonia amb la seva interpretació vocal, no es  poden dissociar i per tant només amb la banda sonora quedem coixos.

Tot i així la transmissió de Catalunya Música del dia 15 de desembre, sobretot per a tots els que l’hem vist en el teatre, és un record imprescindible per mantenir intacta la memòria alhora que també podrem apreciar la resposta orquestral i la direcció de Josep Pons.

Al respecte m’agradaria dir que ningú ha mencionat que l’orquestra del Liceu més les ampliacions pertinents per fer front a la monumental partitura, no reunia tots els músics “imprescindibles” que calen segons les exigències de Strauss. Sembla ser que falten quatre clarinets, quatre trompes, un heckelfon, dos trombons i un fagot. Suposo que de la mateixa manera que el Liceu no utilitza les edicions crítiques de moltes òperes per no pagar drets en molts casos elevadíssims, també deu prescindir de músics, no sé si amb el consentiment del director musical, no tan sols de l’òpera sinó que en aquest cas coincidint amb el del teatre o potser amb la resignació incomprensible, de qui no pot comptar amb els musics necessaris per fer una òpera.

Tot i així la retransmissió radiofònica mostra malgrat les precarietats, les restriccions i les rebaixes, una qualitat, un equilibri i una cura sonora que ens agradaria que fos habitual a la casa, dirigís qui dirigís.

Aquest és el “Allein, Weh ganz allein” que va cantar Herlitzius a l’Elektra liceista.

Per qui necessiti melodies al minut 4:57 una de les més meravelloses escrites per Strauss (Joaquim dixit)

Elektra:
Allein! Weh, ganz allein. Der Vater fort,
hinabgescheucht in seine kalten Klüfte.
gegen den Boden
Agamemnon! Agamemnon!
Wo bist du, Vater? Hast du nicht die Kraft,
dein Angesicht herauf zu mir zu schleppen?
Es ist die Stunde, unsre Stunde ist’s!
Die Stunde, wo sie dich geschlachtet haben,
dein Weib und der mit ihr in einem Bette,
in deinem königlichen Bette schläft.
Sie schlugen dich im Bade tot, dein Blut
rann über deine Augen, und das Bad
dampfte von deinem Blut, da nahm er dich,
der Feige, bei den Schultern, zerrte dich
hinaus aus dem Gemach, den Kopf voraus,
die Beine schleifend hinterher: dein Auge,
das starre, offne, sah herein ins Haus.
So kommst du wieder, setzest Fuss vor Fuss
und stehst auf einmal da, die beiden Augen
weit offen, und ein königlicher Reif
von Purpur ist um deine Stirn, der speist sich
aus des Hauptes offner Wunde.
Agamemnon! Vater!
Ich will dich sehn, lass mich heute nicht allein!
Nur so wie gestern, wie ein Schatten, dort
im Mauerwinkel zeig dich deinem Kind!
Vater! Agamemnon, dein Tag wird kommen! Von den Sternen
stürzt alle Zeit herab, so wird das Blut
aus hundert Kehlen stürzen auf dein Grab!
So wie aus umgeworfnen Krügen wird’s
aus den gebunden Mördern fliessen,
und in einem Schwall, in einem
geschwollnen Bach wird ihres Lebens Leben
aus ihnen stürzen — und wir schlachten dir
die Rosse, die im Hause sind, wir treiben
sie vor dem Grab zusammen, und sie ahnen
den Tod und wiehern in die Todesluft
und sterben, und wir schlachten dir die Hunde,
die dir die Füsse leckten, die mit dir gejagt, denen du
die Bissen hinwarfst, darum müss ihr Blut
hinab, um dir zu Dienst zu sein, und wir, wir,
dein Blut, dein Sohn Orest und deine Töchter,
wir drei, wenn alles dies vollbracht und Purpur-
gezelte aufgerichtet sind, vom Dunst
des Blutes, den die Sonne nach sich zieht,
dann tanzen wir, dein Blut, rings um dein Grab:
in begeistertem Pathos
und über Leichen hin werd’ ich das Knie
hochheben Schritt für Schritt, und die mich werden
so tanzen sehn, ja, die meinen Schatten
von weiten nur so werden tanzen sehn,
die werden sagen: einem grossen König
wird hier ein grosses Prunkfest angestellt
von seinem Fleisch und Blut, und glücklich ist,
wer Kinder hat, die um sein hohes Grab
so königliche Siegestänze tanzen!
Agamemnon! Agamemnon!

Encara queden les funcions del 19 i el 23 de desembre per anar al Liceu, ja sigui a repetir o a veure per primera vegada aquesta producció d’altíssima qualitat, no us ho podeu perdre. Aquí no em cansaré de repetir-ho, després del 23 només us podreu lamentar.

 

Un comentari

  1. XavierCat

    Gràcies Joaquim pel tast tant meravellos de l’actuació memorable de Evelyn Hertlizius, es una part molt significativa d’un tot que va ser un plaer veure i escoltar…inoblidable i tens raó pel que fa a la Orquestra tot i estar a una alçada interessant i molt millorada respecte a altres ocasions d’aquesta mateixa temporada, jo la vaig trobar “escassa” semblava a estones que no sonava tan “atronadora” com ho requereixen algunes parts de la partitura i potser efectivament mancaven músics..nomès cal escoltar el final del fragment que ens has posat i comparar-lo amb moltes versions com les que ens vas posar a l’exercici previ per escollir una Elektra mitjançant aquest fragment…hi havien algunes..moltes diria jo versions imponents pel que fa a la orquestra.
    Tot i aixo no desmereix en absolut l’esforç que suposa la interpretació de Elektra i van fer un meritori acompanyament, al meu parer en gran part per la direcció, d’un repartiment excels i molt ben especialitzat en aquesta Opera obtenint com ha resultat quelcom realment colpidor i inoblidable.
    Per acabar no se si en disposes però t’agrairia molt si puguessis compartir la grabació integra d’aquesta retransmisió perque es de lo millor en anysi paga la pena tenir-la i recordar-la sovint.

    M'agrada

    Respon

  2. Retroenllaç: Noticias de Diciembre 2016 | Beckmesser

  4. Pere

    Em toca el 23 i ja estic impacient. Elektra és una de les meves òperes preferides. Des de la primera vegada que la vaig veure en escena amb la inoblidable Danica Mastilovic ja vaig quedar plantat a la butaca.
    Aquesta ha estat una òpera molt ben tractada al Liceu excepte la versió de Deborah Polanski que per mi ha estat la més fluixeta tant vocalment com escènica.
    Vaig poder escoltar per ràdio dijous passat la versió actual i ja em va posar els pèls de punta. Estic convençut que aquesta funció et refà de totes les malifetes a que uns i altres sotmeten el nostre estimat gèner operístic. Tant de bo que duri!

    M'agrada

    Respon
  5. M.A.

    En aquesta ocasió l’orquestra ha estat integrada per 87 músics, segons va explicar el mateix Sr. Pons en la roda de premsa de presentació, o almenys així ho han reflectit diversos mitjans de comunicació. A més, en un d’ells es feia menció del fet que segons sembla (jo ho desconeixia) hi ha dues versions orquestrals d’Elektra: la d’orquestra de cent i escaig músics i una altra de 87, que és la que pel que es veu ha fet el Liceu.

    M'agrada

    Respon
  6. jaumeM

    Ostres! ¿Els drets de les edicions crítiques son elevadíssims? i les originals ¿es que ja han caducat els drets?.
    ¿Algú sap si el Liceu pense fer un DVD d’aquestes funcions?
    Gracies.

    M'agrada

    Respon
    • Pep

      Ja hi ha un DVD (ed. Bel Air) del 2013, del Festival d’Aix dels inicis (o estrena) de la producció, amb les mateixes protagonistes i bona part de la resta. El Joaquim també en va fer la crítica i crec recordar que també varen estar esplèndides. Encara que el Liceu enregistri les produccions, no se pas si les “productores o distribuïdores” trauran al mercat de dvd’s dues produccions tan semblants o pràcticament idèntiques.

      M'agrada

      Respon
  13. Manuel

    Efectivamente, para esta “Elektra” se usa la orquestación “reducida”, realizada por el propio Strauss. Lo que hizo el compositor fue quitar algunos instrumentos de viento (heckelfón, tuba tenor, trompeta baja, entre otros), manteniendo el mismo número de cuerdas: 24 violines (en tres grupos), 18 violas (en tres grupos), 12 chelos (en dos grupos) y 8 contrabajos. Dado que una sección de cuerdas de este tamaño no cabría en el foso del Liceu, se la ha reducido.
    Supongo que Strauss realizó esta reducción debido a que no todos los teatros tienen fosos lo suficientemente grandes para una orquesta del tamaño de la que requiere la versión original.
    En cualquier caso, no se pierden voces instrumentales, ya que Strauss en su orquestación suele doblarlas y, al hacer la reducción, pasó a otros instrumentos parte del material que tocaban los que fueron eliminados (lo cual provoca una suerte de “pluriempleo” de algunos instrumentistas).
    El material que se usa es el de Boosey & Hawkes, que es la firma poseedora de los derechos.

    M'agrada

    Respon
    • Bernardo

      He estado revisando libros y libros de Richard Strauss y no he encontrado en ningún lugar que Richar Strauss realizara una reducción de Elektra que,junto con Salomé,luchó hasta la saciedad para que se estrenaran tal y como las compuso, Salomé por la polémica que pudier suscitar el libreto y Elektra por su orquestación. Richard Strauss era perfecto en sus composiciones que no tenían ni una sola rectificación,cosa que a Gustav Mahler le traía de cabeza y,solo me consta que su ópera “Guntram” es la composición que si tuvo muchas revisiones suyas y eso le llevo a nunca estar contento con la composición y acabar enterrandola en su jardin como un Heroe que nunca supo llevar.
      La reducción que se puede escuchar al liceu no sé de donde ha salido exactamente y si ha sido del puño y letra de R.Strauss sería una gran sorpresa. El tota de músicosl de la versión escrita por Strauss son 111 músicos con lo que faltan 24. En muchos momentos se nota la ausencia de ellos,Strauss sabía lo que escribía y si escribió para 111 músicos es porque quería 111 músicos y….con cantantes como Herlitzius…ni una orquesta así conseguiria tapar tan potente voz.

      M'agrada

      Respon
    • Manuel

      Yo diría que es la primera vez. Con Uwe Mund, Peter Schneider y Sebastian Weigl se usó la orquestación original, pero eso no quiere decir que hayan tocado 111 músicos. Sería imposible en el foso del Liceo. Por eso, siempre se ha recortado la cuerda.

      M'agrada

      Respon
  15. JordiP

    Hola Joaquim, gràcies de nou, sempre em vas un pas per davant! Et vaig fer cas quan es va presentar la temporada i vaig comprar-me la primera entrada fora d’abonament per a l’estrena d’aquesta Elektra. En arribar a casa, després de la funció, vaig comprar-me una platea per al 15. Ja gaudides les dues, nomes em restava la gravació.

    M'agrada

    Respon
  16. JordiP

    Ah! I havia d’afegir que el calfred que em va deixar corprès quan la Sra. Hertzilius va fer la invocació d’Agamemnon no l’oblidare facilment. Brutal, escruixidor. Des del fons de la seva anima, directe al fons de la meva.
    Potser aquesta fora la gravacio per a endur-me a una illa deserta!! (En la linia proustiana dominical)

    M'agrada

    Respon
  17. Bernardo

    Rectifico…si que Richard Strauss és el autor d’aquesta reducció. Lamento haver-me equivocat per no haver seguit informant-me correctamrent. Amb tota la documentació que tinc de Richard Strauss no vaig trobar referències a la reducció que ens pertoca i,en cap cas volia que s’entengués cap crítica al liceu per no utilitzar la orquestració original i utilitzar una reducció que he jutjat, malahuradament,de dubtosa amb les paraules del meu comentari anterior. La reducció és de Richard Strauss. Demano disculpes pels malentesos que hagi pogu causart el meu comentari.

    M'agrada

    Respon
  18. scriabin

    Jo vaig assistir a aquesta representacio de dilluns. La Meier comença a perdre molt “fuelle” (coses de l’edat?). La vaig poder veure en directe l’any passat i encara es menjava l’escenari ella soleta, pero aquest dilluns va estar molt discreta (i aixo que el seu paper no es massa exigent). La Herlitzius, espectacular, tant musicalment com expressivament. I sobretot em va sorprendre MOLT gratament la orquestra del Liceu. Fa molt temps que no la sentia amb un so tan rodó i amb aquesta qualitat. Sembla que en Pons esta fent una molt bona tasca! Com a coses a destacar, un precios “duo” durant l’arribada d’Orestes i el magnific final.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari