IN FERNEM LAND

UN REGAL DE NADAL: EL LLAC DELS CIGNES A PARÍS


Sabeu els que em coneixeu amb escreix que no sóc gaire amant del ballet, però de tant en tant em deixo fascinar per allò que és simplement bell i aquesta proposta del famós ballet de Piotr Illitx Txaikovski, El llac dels cignes ho és, diria que és bellíssima.

Només un teatre d’òpera de la categoria de l’Opéra National de Paris i algun que altre com Londres o Milà, a banda dels grans teatres russos, poden mantenir una companyia de dansa i en aquest cas és senzillament fascinant.

Deixeu-me que sense entrar en detalls tècnics del llenguatge que desconec us faci menció l’extraordinària Amandine Albisson, no cal entendre-hi gaire per adonar-se’n de l’excepcionalitat del que fa i com ho fa (tant la deliciosa i sensible Odette com la vertiginosa, virtuosística i espectacular  Odile).

L’acompanyen amb espectacularitat Mathieu Ganio com a Siegfried i François Alu com a Rothbart.

La coreografia de Rudolf Noureev embolcallada per l’elegància de Franca Squarciapino, Ezio Frigerio i Vinicio Cheli, marca de la casa, i és clar l’immortal partitura de Txaikovski pe runa orquestra magnífica dirigida amb més que ofici per   Vello Pähn, fan que el streamaing de Medici TV sigui absolutament recomanable.

L’apunt, no me’n puc estar de recomanar-lo a Carolina, Marga, Teresa, Manel, Julianen i tots els que xalen amb el ballet clàssic.

Piotr Illitx Txaikovski
EL LLAC DELS CIGNES
LLibret de Vladimir Begichev i Vassili Geltser

Odette / Odile: Amandine Albisson
El príncep Siegfried: Mathieu Ganio
Rothbart: François Alu
La Reina: Stéphanie Romberg
Pas de trois (1ª variació): Léonore Baulac
Pas de trois (2ª variació): Hannah O’Neill
Pas de trois (home): Germain Louvet

Les Étoiles, les Premiers Danseurs et le Corps de Ballet de l’Opéra de París
Coreografia de Rudolf Noureev basada en l’original de Marius Petipa, Lev Ivanov
Escenografia: Ezio Frigerio
Disseny de vestuari: Franca Squarciapino
Disseny de llums: Vinicio Cheli

Orchestre de l’Opéra national de Paris
Direcció musical: Vello Pähn

Opera de La Bastille 8 de desembre de 2016

De tant en tant deixar l’òpera que torna demà mateix aquí, i dedicar un apunt nadalenc a la dansa és maco, oi?

Un comentari

  1. miguel

    Muchas Gracias Ximo por este regalo y por todos los regalos que nos haces día a día.
    Intentaré estar más activo el año que viene. Hasta ahora no ha podido ser, no se si será en 2017, es el problema de no tener una conexión y poder dedicar unos minutos a comentar lo que tu y otros colegas nos ponen a disposición en el día a día
    Un abrazo. Miguel

    M'agrada

  2. colbran

    Tampoco soy yo un “die hard fan” del ballet, pero esta versión es la mejor que he visto en toda mi vida de “El lago de los cines”. Amandine Aibisson, como las más eminentes bailarinas , se hace cargo tanto del rol de Odette como del esperado rol de Odile que es más espectacular y en su famoso solo del “pas de deux” ejecuta 30 giros (no sé el término adecuado cuando de ballet se trata) perfectos sin moverse un milímetro del lugar donde centra su punta. Me ha recordado los grandes momentos de Rosella Hightower y Majorie Talcheff en “La bella durniente” con la compañía del Marqués de Cuevas de hace 61 años . Por otra parte la compañía es de primera clase y la dirección musical briosa y muy atenta al movimiento de los bailarines.

    M'agrada

  3. JordiP

    Joaquim! Tot i que no sóc gens entès ni en dansa ni en ballet, si que m’agrada de veure ballet, especialment clàssic. En el fons sóc un esteta i d’això va aquest art. Moltes gràcies pel regal. Sàpigues que vaig picar ben fort al meu tió per a veure si fa la feina que ha de fer al 2017!

    Que tinguis un molt bon any!

    M'agrada

  4. Gloria Aparicio

    Es cert que no sòc una gran entusiaste del ballet però, davant de tanta bellesa i virtuossisme, jo mateixa em faig la pregunta…. perque motiu no estic més al corrent d’aquesta expressiò d’art tan bella, difícil i tant meritòria, potser que a mi com humil cantant la veu em posseiex des que vaig neixer ( deia la mare…) però, no es excusa, bé que m’agrada contemplar una bona pintura , el teatre, aprecio molt bé una bona pelicula , i em consola pensar que la meva ignorancia no es per la falta del meu interés, sino dels ” gobernants ” k han conduit la meva vida……des de que tinc ùs de raò sempre he pogut escoltar música, la radio i jo erem inseparables, i de tant en tant no sense sacrifici, una entradeta al nostre Palau, o 5º pis a Liceu, o bé anar a fer bolos amb el cor al extranjer i aprofitar per gaudir l’Opera de torn, Paris, Budapest, Salsburg, Praga i algún etc….que ara no em ve al cap, però mai he gaudit d’un Ballet de categoria com es el cas del preciós regal d’en Joaquim……a l’escola de monjes teniem “EL COR ” jo sempre “solista” la veu i l’entusiasme em delataven, però els ùnics balls que ballavem totes( obligades ) eren “Las danzas regionales” i estic recordant la vestimenta i em peto de riure mentres escric…ja,ja… tot ho ballavem amb uns bombaxos negres fins al turmell, i tot sonava igual, al piano el capellá també professor de llatí , d’aquest personatge tinc una història fosca i lletge que us la estalvio……
    Peró com que m’he ficat aqui per parlar de ballet……. doncs si, pels anys 40/50 jo coneixia alguna nena que feia ballet a ” Escola MAGRIÑA” Carrer petritxol- nº 1 (nens millor abstenir-se ) però això omès era per les nenes amb possibilitas, ( ex: possibilitat de menjar a diari) les pobres nascudes al ” Barri Xino” ara “raval” per més voltes que fessim al escoltar la Música era impossible que ningú penses que aquella criatura pogués portar una ballarina dins……aixó era així…….
    I jo ara penso i em pregunto ….les criatures de llavors no ho teniem gens fàcil per accedir al Mòn de la Cultura però han passat 70 anys s’ha fet prou ?
    Tinc dos netes preciosas que els hi encanta la Mùsica la gran pren classes de cant i aquest any ho ha hagut de deixar per tema econòmic, jo no dic que tingui una veu prodigiosa o descatable ella es conscient, però, li encantava anar a classe conectar amb la Musica junt amb els amics i els caps de setmana si cal, anar a pendre una copa després del assaig, això no es més normal i sa que tenir als joves llençats pels els sofas de casa fins les dotze de la nit que es l’hora de començar “botellons i altres herbes ” ? si d’això no tenen responsabilitat els gobernants que algú m’ho demostri…..
    La neta petita es decanta per el ballet, de moment s’haurá de conformar amb aquest video tant preciòs d’en Joaquim i algun video k li portarán els “reis mags”….
    el tu-tu ja el tinc a l’armari fa dies………BON ANY a TOTHOM !!! abraçada.

    M'agrada

    • Gràcies per l’emotiu comentari que també ens fa pensar que no s’acaben de fer be les coses.
      Tant de bo les teves nétes puguin acabar dedicant-se a allò que els agradaria, però si el que volen és dedicar-se a temes artístics/culturals, aleshores tenen un futur entre quimèric i utòpic.
      Us desitjo un bon any i m’encantaria veure la cara de la petita quan vegi el tutú.

      M'agrada

  5. jaumeM

    El ballet me fa dormi, i com l’abonament del Liceu incloïa un ballet obligatori va ser un dels molts motius per deixar ho. Ara després de llegir l’apunt i els comentaris li donaré una oportunitat, al menys aquest Llac de Paris.

    M'agrada

  6. Conseguí localizar en YouTube la representación completa y la he visto a trozos. Está bien, pero no me ha entusiasmado. Nuestra Tamara Rojo, a la que tuve la suerte de ver el año pasado en el Liceu, le da cien vueltas (en mi opinión personal), tiene mucha más picardía a la hora de interpretar al cisne negro. Y el partenaire masculino no me ha gustado nada. Echadle un ojo si podéis al jovencísimo Isaac Hernández, uno de los bailarines principales del English National Ballet, que bailo esa noche con Tamara Rojo, la diferencia es abismal.

    M'agrada

Deixa un comentari