Elïna Garanča (Santuzza) Cavalleria rusticana ONP Producció de Mario Martone Fotografia © Elisa Haberer / OnP
A principis de desembre l’Opéra National de Paris va emparentar la Cavalleria Rusticana amb Sancta Susanna de Hindemit, un acoblament si més no curiós. Semblaria més lògic associar l’òpera de Hindemit amb la Suor Angelica pucciniana tenint en compte que ambdues passen a convents de monges, tal i com van fer a Lió l’any 2012, però l’òpera parisenca ha anat a buscar dues produccions de Mario Martone, per a la Scala la de Mascagni (allà es va representar amb els tradicionals Pagliacci) i la de Lió per Sancta Sussana. Jo avui només us parlaré de l’òpera verista i de la seva protagonista, Elīna Garanča.
La mezzosoprano letona canta una voluptuosa Santuzza, sense la visceralitat sangínia que la tradició imposa, segurament des d’una vessant més moderna, però amb unes facultats vocals d’impacte, amb la seva bellíssima veu i el seu registre ample, generós i seductor. Sembla més Lola que Santuzza i costa entendre com Turiddu pot deixar escapar una bellesa tan exòtica i tan poc meridional, tan nòrdica i tan poc camperola, tan elegant i fins i tot tan aristocràtica.
L’acompanya el tenor Yonghoon Lee de mitjans lírics més que suficients però d’estil verista incert. Canta una bellíssima siciliana al preludi, mentre que en el duo amb Santuzza no encerta a trobar l’estil adequat al seu fraseig i en el brindis l’emissió és excessivament oberta. La veu és magnífica però cal que acabi d’entendre el repertori i com fer front al fraseig del declamat verista.
El baríton ucraïnès Vitaliy Bilyy és Alfio, millor en el duo amb Satuzza que en la seva banal cançó d’entrada. La veu és interessant i la seva joventut ens fa preveure el futur amb esperança si millora la zona més baritonal de la seva veu, ja que els greus encara són poc consistents.
Elena Zaremba és una Mamma Lucia de tonalitats fosques com convé al tràgic personatge, mentre que la Lola d’Antoinette Dennefeld queda insignificant al costat de Garanča.
Carlo Rizzi exagera els excesos de la partitura a mida que l’acció s’apropa a la tragèdia. Té moments bells, però carrega les tintes, sobretot en els moments corals forçant el poderós cor de l’òpera de París fins quasi la crispació.
Escolteu un ampli tast de la Santuzza de Garanča amb Zaremba, Lee i Bilyy donant-li rèplica.
Pietro Mascagni
CAVALLERIA RUSTICANA
Llibret de G. Menasci i G.Targioni-Tozzetti segons el relat de G. Verga
Santuzza – Elīna Garanča
Turiddu – Yonghoon Lee
Alfio – Vitaliy Bilyy
Lola – Antoinette Dennefeld
Lucia – Elena Zaremba
Choeur et Orchestre de l’Opéra national de Paris
Director del cor José Luís Basso
Director musical: Carlo Rizzi
La Bastille, París 6 de desembre de 2016
Aprofitant que Anna Caterina Antonacci ens visitarà aviat, us parlaré aquí, però un altre dia, de la segona part de la proposta parisenca, amb l’interessant i poc coneguda òpera Hindemit que va protagonitzar ella. Gaudiu avui de l’exuberant esplendor de la Santuzza d’Elīna Garanča.
IN FERNEM LAND 
Demà l’escoltaré. Gràcies, Joaquim. Els homes sou enjogassats i us agrada la variació per això Turiddu que ja té molt vista a Santuzza, l’alterna amb Lola. Jo solo recordar com Tann abandona a Venus encara que ella sigui una seductoríssima Waltraud Meier i, com un bon noi, torna amb la futura santa que és la seva santa legítima…Si ja vaig trobar “très chic” i gens ad hoc a Uría-Monzón fent de Santuzza, a Garanca no me la puc ni imaginar. Camperola no és sinònim de poc atractiva però és el físic visceral, com prou bé saps, que demana Santuzza.
Hauràs gaudit un cop més amb l’ària d’Alfio i allò d’il cavallo scàlpita…
M'agradaM'agrada
Crec que es fa difícil no caure rendit a la bellesa, també física de Garanca. La veu és imponent i el cant senyorívol.
Camperola no és sinònim de poc atractiva, i si no que li preguntin a la ben plantada, però quan una senyora crida en mig de la plaça del poble “A te la mala Pasqua” no li correspon la senyorívola presència de la mezzo letona, hi ha quelcom que grinyola entre el físic i el personatge.
M'agradaM'agrada
Con “Cavalleria rusticana” me sucede una dualidad amor/desamor muy chocante. Las melodísa son preciosas, pero los caracteres están muy poco definidos, sólo el de Santuzza tiene auténtico “músculo” como se dice ahora…Los demás están excesivamente esquematizados y son puntuales. Si la obra hubiera tenido una duración de unos 30/45 minutos más hubiera ganado en el retrato de los personajes y dada la inspiración que poseía Mascagni durante la composición de esta ópera aún nos hubiera ofrecido más melodías hermosas y el desarrollo dramático no sería tan precipitado. “Pagliacci” que acostumbra a ser la usual compañera de “viaje” de “Cavalleria” está mejor estructurada y con unos 12/15 minutos más nos describe mejor los personajes. Incluso las óperas que componen “Il Trittico” de Puccini están, en mi opinión, mejor dibujadpos. A “Cavalleria” le sucede algo similar a los casos de tres óperas españolas -dos de ellas muy representadas, la tercera poco- que son: “La vida breve”, “Goyescas” y “Adiós a la bohemia”.
En esta versión Elina Garanca destaca, como es lógico, por encima de tods sus compañeros/as, con su hermosa voz, afrontando unos graves que últimamente prodiga poco, pero yo creo que no es demasiado conveniente que se “aficione” al verismo porque entonces “adiós” belleza vocal y agudos nítidos. No he escuchado la ópera al completo ni seguida, pero por lo oído no me satisface Lee ni me interesa demasiado Bllyy -su aria de entrada es algo vergonzante-, pero sí la intervención de la gran contralto Elena Zaremba, acusando ya el paso de los años. El coro ha tenido que “desgañitarse” un poco, dada la dirección musical de Carlo Rizzi, briosa pero algo excesiva (en Pesaro, hace bastantes años vimos cómo le protestaron una “Semiramide”, quizás por la misma razón, aunque en aquella ocasión me sorprendió la protesta).
Confío en poder escuchar alguna vez la “compañera de viaje” de esta “Cavalleria” porque Hindemith posee en su haber dos obras interesantísimas: “Cardillac” y “Mathis der Maler”, la última ópera representada en el Liceu antes del último incendio que es una auténtica obra maestra, por lo que de esta “Sancta Susanna” espero lo mejor.
M'agradaM'agrada
Aviat portaré a IFL la Santa Sussanna de Hindemith, una obra excel·lent com tot el seu opus.
M'agradaM'agrada
Elina G. a la que algunos y algunas “destacan o critican” su frialdad a veces interpretativa ( yo discrepo, después de verle y escucharle algunas Carmen ), es efectivamente elegancia y clase, antes que “verdulerismo” o verismo desgañitado
Su instrumento es un privilegio ( más casi una falcon diría, que una mezzo con impactantes graves di petto ) y su inteligencia musical enorme ( hoy en dia, donde abundan las prisas en las carreras de los cantantes )
Garanca limita bastante sus apariciones en los teatros de ópera – y ya tiene 40 años -, alternando ópera con recitales o conciertos; aquí está la inteligencia : saber hacer descansar su voz y evoluciona poco a poco, a repertorios más de mezzo
Sigue siendo – para mi, la mejor – una grandísima mezzo belcantista ( sus Favorite o su Sarah del Devereux, son los mejores hoy en día ) y en esta evolución aunque no es oficial, ojo ya a este próximo debut verdiano! : la Eboli, del DON CARLOS versión francesa, Opera Bastille creo octubre y noviembre 2017. Es decir, su primer Verdi escenificado
Como elegante y seductora que es en cuanto a voz y canto, espero también pronto su debut escenificado de la Dalilah ( ya ha cantado su gran aria ); al afortunado Sanson que le toque, lo ” enloquecerá “, je..je.. Y tampoco estaría nada mal que Garanca, se vaya metiendo en algún rol de grand opèra, sea de Meyerbeer o sea de otro compositor
Si se confirma tal DON CARLOS ( ojo a la pareja Yoncheva/Garanca!!), viaje indicutible a París, sean quienes sean el tenor ( Kaufmann o Hymmel), el barítono ( parece Tézier ) y los Bajos ( parece Abdrazakov el Philippe II )
M'agradaM'agrada
Don Carlo más que interesante, aunque Yoncheva no sé si es la Elisabeth de “mes reves”.
M'agradaM'agrada
Leido en un avance Opera de Paris 2017/18…
2017-2018, NP Don Carlos Du mardi 10 octobre 2017 au samedi 11 novembre 2017 Opéra Bastille (11 représentations) – ms Krzysztof Warlikowski – dm Philippe Jordan – B. Hymel / J. Kaufmann – Sonya Yoncheva (Elisabeth) – Ludovic Tézier – Ildar Abdrazakov – Elina Garanca / Anita Rachvelishvili (2018) (Eboli) – Julien Dran (Lerme)
M'agradaM'agrada
Muy a mi pesar porque Garanca es una de las cantantes actuales que más me gustan, este rol no es para sus carateticas vocales, me ha decepcionado, gran culpa la tiene Ricci, un director que solo busca la aceptación. Fisiqueado en MET(cosa rara) y también en SFO. Pero pienso que debemos ser cautos, tampoco podemos caer en blancos o negros, alguno recuerda u oído esta versión? Por supuesto no es mi favorita.
M'agradaM'agrada
La Rysanek era una soprano de raza que era imprescindible verla en escena para entender cosas que solamente el audio no explican.
Garanca en cambio siempre se puede escuchar, aunque viéndola quizás la cosa se enfría, justo al contrario que con Rysanek.
M'agradaM'agrada
Carlo Rizzi es un director funcionarial y mas que basto dirigiendo
Santuzzas referenciales para mi, Lina Bruna Rasa, Giulietta Simionato por encima de todas, Elena Nicolai, Carla Gavazzi y Elena Obratzova, sin desmerecer tampoco Grace Bumbry y Fiorenza Cossotto
La Rysanek por supuesto que no y Garanca acaba casi de iniciarse como Santuzza ( Paris y no sé si lo tiene previsto en alla Scala ; en Milano no sé si gustará )
M'agradaM'agrada
En Milano ya gusta todo, quizás demasiado y todo. Se acabaron las épocas de viudeces
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per compartir aquest audio, per a mi és sempre un plaer escoltar a Elina Garanca, desde que la vaig descobrir en una de les meves primeres òperes que vaig veure al Liceu , l´Anna Bolena amb la Gruberova, a l´Octubre de 2011 si no em falla la memòria. La conjunció en ella, d´un instrument privilegiat, la seva classe i el seu magnetisme escènic , la fan per a mi una de les millors mezzo de l´actualitat. Molt i molt interessant aquest Don Carlos de la Opéra Bastille del que parla l´Alex per la tardor de 2017, realment entren ganes de viatjar amb aquest repartiment.
M'agradaM'agrada
Sí, és un Don Carlo que promet, tot i que cal anar en compte amb aquestes representacions que prometen tant, acostumen a decebre, s’espera tant d’elles que sempre hi ha un all o una ceba que ho acaben espetllant.
M'agradaM'agrada
L’Anna Bolena a que em referia que es va representar al Liceu al 2011 , va ser a principis d’any , del 20 de Gener al 5 de Març no a l’Octubre com deia, per tant si m’havia fallat la memòria 🙁….
M'agradaM'agrada
Aquest tast com tu dius, m’agradat i he pogut disfruta de les veus que no coneixia, la veritat es que son mol maques, i pel meu gust, el bariton Vitaly Bilyy, ma deixat mol bona impresió, de fet Caballeria es una de les operas que mes m’agraden i una de les favorites, (pot ser que no li trobi moltes pegas i am deixi portá per tota la partitura). Graçies Joaquim per aquests ratos tan bonics. Una abraçade.
M'agradaM'agrada
No hi ha de què, ja ho saps, m’agrada compartir el que tinc, que alhora es fruit de compartit amb altra gent d’arreu.
M'agradaM'agrada
Magnific tast, escoltaré la resta.
Quan escolt aquesta musica no puc evitat que me vingui al cap les escenes finals de “El Padrino”, i totes les “vendettas” s’apareixen a la meva imaginació, algunes amb un sentiment de satisfacció malaltissa. No se si Coppola va fer bé o no, però l’intermezzo deu ser ara molt mes popular que abans.
Ah! Garanca immensa. Gracies.
M'agradaM'agrada
Coppola es va aprofitar de Mascagni i el retorn beneficià a l’òpera, no en tinc cap dubte. Caldria saber quants cinèfils es van a puntar a l’òpera després de veure el Padrí III, potser cap 😦
M'agradaM'agrada
1
M'agradaM'agrada