Der Fliegende Holländer, producció d’Alex Ollé Teatro Real. Fotografia Javier del Real/TR
No us negaré que la visió per streaming d’aquest Der Fliegende Holländer des del Teatro Real de Madrid ha resultat ser una de les decepcions grans del que portem de temporada i segurament Pablo Heras-Casado n’és el principal culpable i a partir d’aquí quasi tot no ha estat a l’alçada del que esperava.
No comprenc la direcció del afamat director granadí. No entenc el so brut i groller d’una orquestra en baixa forma, despistada, desencaixada, farcida d’errades i on la corda quedava absolutament ofegada, sense cap mena d’equilibri entre les famílies orquestrals i el que és pitjor, entre el fossat i l’escenari, vorejant en masses moments de la representació el cataclisme catastròfic. No admeto que el director permetés que la intervenció del cor dels mariners de l’holandès en l’imponent escena del tercer acte on es confronten els dos móns, fos en un enregistrament vergonyant i de qualitat sonora pèssima. Tampoc entenc el tempo desencaixat en els dos primers actes i desaforat en un tercer on semblava que els músics tinguessin por de perdre el darrer metro. Incomprensible que el cor del Teatro Real cada vegada estigui en més baixa forma. Tot plegat en una obra de director. Lamentable.
Amb un desori orquestral com aquest no és d’estranyar que l’equip vocal, en principi força notable, es veiés també sotmès a l’arbitrari criteri musical i als atcas furibunds d’uns temps quasi atropellats al final però d’un cert tedi en el primer acte.
Samuel Youn no és un holandès de veu i mitjans poderosos, al menys al teatre, amb una tècnica d’emissió particular, que alterna els sons fixats amb notes no del tot canòniques, per no dir no del tot afinades. La sensació en masses ocasions és que el cant s’allunya de paràmetres estrictament musicals per endinsar-se en misteriosos terrenys interpretatius on els grans referents del rol (Friedrich Schorr, Hermann Uhde, George London o Hans Hotter) són massacrats amb un cant que voreja el crit. Segurament amb un director més atent als cantants i més curós amb els colors, els timbres i els equilibris d’una orquestra hiper romàntica hagués tret més partit d’uns mitjans malaguanyats com tantes altres coses de la nit.
A Kwangchul Youn sembla que l’excés d’activitat li està passant una factura indeguda, ja que els baixos tenen llarga vida i el coreà només té cinquanta anys. El cas és que la veu oscil·la molt i malgrat les virtuts reconegudes d’una bona línia i les millors intencions, no són suficients per imposar-se en un rol d’autoritat dramàtica i vocal.
L’Erik del tenor austríac Nikolai Schukoff voreja el desastre vocal amb un cant forçat i al límit del que podríem associar a allò tan inconcret de la musicalitat. El cas és que treu el fetge per la boca en les seves intervencions, sobretot en el tercer acte i en el seu moment de glòria “Willst jenes Tags du dich nicht mehr entsinnen” no és capaç de lligar les frases amb una emissió continuada i fraseig lliure. És un rol desagraït i difícil, de tessitura en la zona del passatge i amb reminiscències romàntiques en alguns embelliments vocals que pocs tenors són capaços de fer amb naturalitat “belcantista”.
Bé el timoner del tenor Benjamin Bruns, un especialista en aquest rol, que canta amb naturalitat i una bona línia.
Després de la seva Senta al Palau sota la direcció de Minkovski em vaig quedar fascinat de la soprano sueca Ingela Brimberg, una veu de lírica wagneriana, ample i amb aguts potents, acerats i esclatants. Han transcorregut pocs anys i alguna cosa ha passat, a banda de la direcció de Heras-Casado que també hi deu tenir molt a veure, però aquella Senta té poc a veure amb aquesta del Real. Queda la seguretat del registre agut, però no m’ha semblat ni tan segura en la tècnica, amb més problemes en els diferents registres de l’ampli rang vocal, ni amb l’emissió, que recordava d’aleshores molt més lliure i espontània. En qualsevol cas és la que em va agradar més de tots, però no sense deixar un cert grau de desencís per el molt que esperava d’ella. Possiblement el haver cantat Elektra i Brünnhilde abans d’hora també pot haver influenciat.
Kai Rüütel és una Mary discreta per un rol discret on no recordo cap mezzosoprano que sigui capaç de deixar petjada.
Pel que fa a la producció d’Alex Ollé no negaré que té moments d’impacte, sobretot els darrers minuts de l’òpera, quan tot l’escenari es converteix en un mar tempestuós i embravit, gràcies a unes dunes que causen més d’un trasbals als cantants que han de transitar per sobre i sobretot a unes projeccions molt ben aconseguides. També hi ha algun altre moment d’impacte com una llum solar intensa enmig d’un ambient contaminat, o l’aparició de l’imponent vaixell. Moments estètics, res més, perquè no debades el treball teatral d’actors és escàs i la translació de la costa Noruega al port de Chittagong a Bangladesh (un dels llocs més contaminats i inhòspits del món en mig d’un cementiri de vaixells abandonats) no s’acaba de justificar en una dramatúrgia que aviat deixa d’interessar i que esdevindria absolutament clàssica si no fos per la voluntat forçada de no ser-ho.
Redempció per amor? No home no!, sembla que a Ollé l’importi més que Daland vengui la filla al primer que passa, en l’enèsima visualització de la decadència del món capitalista, ves per on el que ha acabat amb totes les utopies socialistes, que no pas tot l’embolicat entrellat d’una ànima en pena a la recerca de la salvació.
Fa massa temps que la Fura no ofereix res veritablement nou i ara que s’han convertit en una franquícia operística adotzenada i gens original, produint títols a tort i a dret potser caldrà començar a pensar que el seu talent és massa efímer o que acceptem qualsevol cosa en tal de facturar, quelcom que els acaba perjudicant, desmitificant i posant-los a lloc.
Richard Wagner
DER FLIEGENDE HOLLÄNDER
Daland: Kwangchul Youn
Senta: Ingela Brimberg
Erik: Nikolai Schukoff
Mary: Kai Rüütel
Der steurmann: Benjamin Bruns
Der Holländer: Samuel Youn
Orquesta del Teatro Real
Coro del Teatro Real – Director: Andrés Máspero
Director musical: Pablo Heras-Casado
Director d’escena: Àlex Ollé (La fura dels Baus)
Disseny d evestuari: Josep Abril
Disseny d ellums: Urs Schönebaum
Escenografia: Alfons Flores
Teatro Real, Madrid 27 de desembre de 2016
Culterebox ha deixat tota la representació sencera a disposició a Youtube, mentre es pugui…
Serà interessant comparar aquesta producció del Teatro Real que he comentat avui aquí amb la que es representarà al Liceu en el mes de maig. Tenim totes les de guanyar
IN FERNEM LAND 
A priori aquest Holandés pintava bé, de fet em semblava més atractiu que el de Liceu. Malbaratar un Holandés així hauria de ser punible.
M'agradaM'agrada
No sé que passarà amb el del Liceu, però aquest m’ha decebut molt, sobretot per Heras-Casado, el que ha fet i el que ha permès.
M'agradaM'agrada
Coincido bastante en tus comentarios, pero me despista la fecha de la función que comentas, ya que el viernes 23 vi la retransmisión en directo que se hizo por Facebook por el propio teatro y el Holandés lo interpretó Samuel Youn.
Saludos y buena entrada de año a todos.
M'agradaM'agrada
Efectivament, va ser Samuel Youn el 23 tot i que els crèdits parlen de Nikitin. Em va estranyar sobretot per l’alçada, ja que costa reconèixer el cantant amb la cara plena de fang.
Ja no he corregit, gràcies.
M'agradaM'agrada
Ai, ai, ai…. com patirem. Jo n’esperava alguna cosa de l’Holandès del Liceu, pero vist el que li han fet a Madrid, tot i que sigui una producció diferent, ves que no se’ns encomani res….
M'agradaM'agrada
No tenen res a veure, són produccions diferents, amb directors diferents i cantants diferents. Probablement i només que els del Liceu s’esmercin una mica, els sortirà millor que aquest que comento avui.
M'agradaM'agrada
Empecé a verlo pero por problemas con el enlace, me cansé y lo dejé. A ver si puedo escucharlo al menos (Radio Clásica ayer lo ofreció). ¡Un saludo!
M'agradaM'agrada
Por Radio Clásica ayer, el holandés era Nikitin i el streaming de Youtube era Samuel Youn. Me escucharé la transmisión de ayer.
M'agradaM'agrada
Han eliminat el video i no es pot veure. Miraré per youtube.
M'agradaM'agrada
No el trobaràs, ha durant ben poquet.
M'agradaM'agrada
ja, ja, ja… qe bueno! el caso es que a mí me gustó, quizás porque pensaba que iba a ser una furada, y mira pues a la larga la música de wagner te engancha, y a escenografía me pareció contenida, lo de la arena en el escenario me parece muy poco “sostenible”amen de una pesadilla para los cantantes y los que tienen que subir a saludar al final. Los problemas de transmisión existieron, luego ya colocaron otro enlace que funcionó bien y con subtitulos. He leido el post en diagonal ni me atrevo a leerlo entero.
M'agradaM'agrada
Com que el teu comentari és el número 77.000 enlloc de renyar-te per llegir l’apunt en diagonal et deixo un regalet
M'agradaM'agrada
moltes gracies pel regalet!!!, es que este comentario ha sido una galleta en toda regla!!!, por cierto que no sé por qué el ollé los pone a todos con botellas de vino en chittagong, bangladesh, musulmanes todos, donde el rioja no circula, exigencias del guión. Bon Any.
M'agradaM'agrada
Quizás sea una evidencia más que el trabajo es superficial y solamente pretende ser visualmente original sin profundizar en lo que realmente importa y sin saber realmente como sería esa historia que pretende contar, en Chittagong.
M'agradaM'agrada
También sufrí una gran decepción cuando esperaba en casa la retransmisión vía streaming la opera de Wagner. Primero empezó la conexión a hacer el tonto, ahora se para, ahora no puedo entrar en el link de streaming, ahora si, ahora se para y hace saltos……. no se si a alguien le ocurrió lo mismo pero fue un sin vivir tener que aguantar mas de dos horas así aun teniendo fibra como supuesta conexión rápida.
Bueno dejando de lado aspectos técnicos de conexión la verdad es que vocalmente fue un desastre. El tenor era para matarlo ….quien le ha puesto ahí? No se dieron cuenta que no puede con esta opera?.
Ella si estuvo fantástica y se nota el bagaje wagneriano. El Holandés sin ningún elemento que destacar mas plano que el asfalto de la Gran Vía de Barcelona. Aunque según otras criticas el que debía cantar el papel era Evgeny Nikitin también dejaba mucho que desear. Kwangchul Youn estuvo muy bien pero claro ya es un asiduo a las operas de Wagner en Bayreuth siempre dándolo todo y muy bien.
La dirección orquestal flaqueaba indigna de una obra de este calibre, a veces soporífera, a veces sin fuerza dramática. No así la Fura dels Baus que me pareció excelente la calidad de las proyecciones aunque si he de ser sincero esperaba que tal despliegue de medios pudieran hacer un montaje mas dinámico y no tan estático ya que las posibilidades estaban ahí y tenían potencial.
TFL tiene razón esperemos que ocurre en el Liceu con esta obra y comparemos.
TOM
P.D Aun hay posibilidad de verla integra en este enlace pero por pocos días.
http://culturebox.francetvinfo.fr/musique/special-fetes-de-noel-2016/le-vaisseau-fantome-de-wagner-au-teatro-real-250441
M'agradaM'agrada
Gracias por el comentario y el enlace TOM.
Bienvenido a IFL aunque lamento que sea para comentar una representación tan decepcionante. Espero que no sea la última vez.
M'agradaM'agrada
L’he trobat a ¡Opera i compartit. Completament d’acord. Vocalment només destaco la Senta de Brimberg. La resta no m’entusiasma gens. Els coreans, especialment el S. Young li noto una manca de credibilitat vocal. L’Erik de mal a pitjor. Producció amb molta sorra i efectes especials made “in Fura”. Esperem que el vaixell del Liceu sigui bastant millor.
M'agradaM'agrada
Una autèntica decepció.
M'agradaM'agrada
Ahir vaig poder veure la retransmissió en directe aprofitant que estava a Madrid de vacances. Realment decebedora la direcció musical i el cor, sobretot el cor masculí. Nikitin no va cantar però sí que va actuar escènicament, el karaoke li va fer Thomas Johannes Mayer en un raconet de l’escenari. Molt curiós…I per ser que Mayer deixava el rol veig que no para de cantar-lo, de fet a Bayreuth enguany el va cantar. Va estar molt discret però crec que més pel fet de que estava mig amagat i no se’l sentia prou bé. La millor, sense dubte, Bimberg, que per mi va estar una descoberta ja que no vaig tenir la sort d’escoltar-la al Palau. Bruns molt correcte i Schikof, pobre, va puntxar a la cavatina del 3er acte, que una mica més i no la pot acabar. En canvi sí que em va agradar molt la posada en escena, a la sala era totalment impactant, tot un exemple de posar la tecnologia al servei de la obra, res a veure amb altres produccions fureres que no em van agradar. Ara a esperar al maig a veure el del Liceu. Una abraçada i bona entrada d’any
M'agradaM'agrada
Ja saps que allò que deixava el rol era una visió esbiaixada del estimat Liceu que fa i desfà els arguments pensant que la resta som imbècils.
Llàstima dels resultats, esperem que la del Liceu malgrat les excuses de mal pagador, sigui més reeixit.
M'agradaM'agrada
Yo también asistí a esa misma representación y me pareció soporífera. La escena dejó de interesarme a los 15 minutos.
Pablo Heras-Casado la gran decepción, saqué la entrada por él.
Feliz Año Nuevo
M'agradaM'agrada
L´Holandes Errant de Madrid es l´exemple del que passa avui en dia a les orquestres espanyoles, hauríem de preguntar-nos si tenen la capacitat musical per fer gires i presentar-se a l´estranger , metalls que sempre fallen, cordes no massa afinades, direccions orquestrals grandiloquents però amb grans mancances com la funció que ara ens ocupa, el primer acte va ser una barreja de sopofífer amb metalls estridents i cordes inaudibles, equivocacions en les entrades als cantants, avorriment entre el duo de l´holandès i el pare, el resultat hagués estat diferent amb una altra direcció orquestral ja que els cantants tenien les capacitats, la soprano sueca es la que millor va defensar el rol, soprano dramática però amb una sensació de fredor general contagiós, crec que aquesta cantant no va donar tot el que podia donar,al segon acte l´holandès va adquirir més amplitud dramática i va defensar millor que el primer peró el tenor va fer un gall estrepitós en el darrer acte i forçant la veu va arrribar al final de la representació, direcció escènica pobre per part de la Fura del Baus, grans efectes amb projeccions però poca capacitat per treure tot el que podria haver estat aquet muntatge.
M'agradaM'agrada
Hola Fer, gràcies per comentar.
NO crec que totes les orquestres espanyoles els passi el que dius, potser les de teatre d’òpera, exceptuant València sí, però a l’0BC això no li passa, com tampoc li passa a l’ONE o Galícia i Tenerife, oi?.
Jo crec que en els teatres d’òpera de l’Estat no volen apostar per el cor i l’orquestra, quelcom que és l’error més gran que poden cometre. Els seus directors no entenen el que és un teatre d’òpera, quin és el projecte artístic? Molts creuen que un teatre d’òpera només ha de programar i aleshores tant li fa si el cor i l’orquestra justegen, en canvi hi ha altres centres operístics que fonamenten la seva activitat al voltant de l’excel·lència de les masses estables.
M'agradaM'agrada
S´ha de pensar que Samuel Youn va interpretar el rol d´Holandès Errant a Barcelona amb l´orquestra i el cor del Festival de Bayreuth aquella vegada recordo que hem va agradar més que a Madrid
M'agradaM'agrada
No m’agrada a Bayreuth, no em va agradar a Barcelona i tampoc ara. Era un herald del Lohengrin correcte que arran dels tatuatges de Nikitin va passar a ser l’Holandès oficial de mig món, Això si que és que et toqui la Grossa.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies pel regalet 🙂 jejeje, bon nadal, bones festes, bon 28 de desembre 🙂
jo he llegit els comentaris en diagonal i l’apunt a salto de caballo, jeeejeee….es broomaaaa… que es dia 28!!!! ara m’ho llegeixo de cabo a rabo. una abraçada a tots infernems i bon any!! fins aviat per aquestes terres fernemlandaires
M'agradaM'agrada
Oh! Quina alegria. Bon any Simone i que la pau us acompanyi a vosaltres i atots els berlinesos.
M'agradaM'agrada
Muy de acuerdo en general con el comentario de Hacer sobre las orquestas españolas con dos excepciones muy notables,por un lado la Nacional y por otro la de Valencia.
La Nacional hizo un magnifico Holandes con David Afham el año pasado,y la de Valencia ,todavia con nivel muy alto lucha con los presupuestos en contra.aaA
M'agradaM'agrada
Hola Lorenzo, el traductor te ha jugado una mala pasada porqué Fer seguirá siendo Fer también en castellano. 🙂
Estoy de acuerdo en que las orquestas simfonicas de les Arts y la ONE, pero también añadiria la OBC, Galicia y Tenerife, no tienen los problemas de metales que si tienen las demás.
En Valencia si no espabilan, los músicos acabaran marchando en busca de los alicientes que poco a poco están recortando. Pasar de ser dirigidos por Mehta, Maezel o Gergiev a Domingo, Abbadino o Biondi no debe ser fácil de digerir.
M'agradaLiked by 1 person
Yo la tuve que sufrir dos veces, el 20 y el 23, que fue el día del streaming. Aparte del abono, saqué una entrada suelta porque los Wagner me suele gustar repetirlos. Pero de todos los Wagner que he visto en directo, este se lleva la palma, por malo. Las cuerdas se escuchaban tan poco como la voz del Holandés en los dos primeros actos. Luego, una vez estaba seguro de que iba a llegar hasta el final al, el coreano echaba algo más de leña en el asador. De todos modos, aunque su voz no es para este papel (y además es soso hasta decir basta), entiendo que tuviese que reservar fuerzas porque aparte de la mayoría de funciones que tenía programadas en el segundo cast, se hizo cargo también de muchas de las de Nikitin. Un error desde mi humilde punto de vista, porque al final acabamos teniendo un Holandés prácticamente ausente. Brimberg Lucía bastante en medio de tanta mediocridad, pero no podía salvar la función ella sola.
El coro suena mejor en directo que enlatado, pero cargarse el clímax del coro final de fantasmas es un crimen imperdonable. Tienen que sonar más que los marineros, para dar miedo, no como si fuesen cuatro gatos mal avenidos.
Reconozco que tenía el listón alto, mi último Holandés fue en la ROH con Terfel, Peter Rose y Pieczonka, con una produccIon sencilla pero impactante, no esta patochada aburrida, sin sentido y para colmo fea. Hala, ya me he desahogado.
M'agradaM'agrada
La grandísima decepción de Pablo Heras-Casado aun no la he digerido
Gracias por la reseña y Feliz Año
M'agradaM'agrada
Doncs aquest potser me’l guardaré com exemple del que no ha de ser, i després comparar amb els de referencia, com exercici didàctic.
Segur que les retallades son en part responsables del estat de les orquestres, però el director¿?.
M'agradaM'agrada
Hi ha paelles que tot i posar les matèries primeres adequades se’t passa l’arròs, oi? Doncs deu ser això
M'agradaM'agrada
Dos apuntes desde tus comentarios:
No me voy a referir a tu post que todavía no he vuelto a ver, sino a la performance del lunes 26, segundo reparto:
El primero de ellos se refiera a Ricarda Merbeth, la segunda “Senta”, que nos hizo emocionar, algo que, por desgracia no suele ocurrir en el REal prácticamente nunca.
El segundo, mas polémico, en relación a Heras-Casado, creo que es un buen Director, joven por supuesto y con mucho que aprender, era su primer gran reto orquestal, lo ha hecho magníficamente en actuaciones anteriores, con otro tipo de Orquestas dentro del REal, así, en “Ascenso y Caida de la ciudad de Mahagonney”, o en el espectáculo del año pasado de “El Público”, pero esta vez estaba dirigiendo a la Orquesta del REal que deja mucho que desear y creo que ahí esta el problema, ya sabeis, lo de “las peras y el olmo”, situación inversa a la que teneis en el Liceo con el maravilloso Pons y la Orquesta del Liceo.
Ahí dejo abierta la polémica.
Por último, la puesta en escena de Ollé nada del otro mundo, ni de sus antecedentes, en España o fuera, por ejemplo la Norma del ROH, únicamente en las últimas escenas de tinieblas el efecto es digno de mérito.
M'agradaM'agrada
Gracias por tu mini crónica, sin duda polémica, puesto que no sé si muchos estaran de acuerdo con tu opinión del maestro Pons y la orquesta del Liceu. A la del Real se ha notado un bajón y no digamos nada del coro, en permanentes horas bajas
M'agradaM'agrada