IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE ARNAU SEGURA


Joyce DiDonato Verbier 2015
Mirella Freni
Josep Carreras
Piero Cappuccilli
Samuel Ramey

Amb el primer dia del 2017 ens arriba el qüestionari que el jove Arnau em va contestar tan aviat li vaig enviar la sol·licitud. La seves respostes són sinceres, pròpies de la llibertat que atorga la joventut sense complexes i bàsicament fonamentades en els pocs anys que fa que va a l’òpera. Ell com altres amables i entusiastes visitadors i seguidors del blog són el futur de l’òpera, aquells que tothom creu que no existeixen i que com tots nosaltres fa anys, ho volen saber i assaborir tot d’aquest món tan apassionant com sortosament inabastable.

Sense cap mena de complexa i amb una sinceritat encomiable l’amic Arnau encapçalava el seu qüestionari amb aquestes paraules que estic segur que no li sabrà greu que repeteixi en el seu apunt: “t’informo que a diferencia de la majoria de persones que respondran aquesta enquesta, soc una persona que té molt poc coneixement del món de l’òpera. La meva primera òpera va ser a finals del 2013, i des d’aleshores, he anat veient opera a estones perdudes, sobretot preparant les temporades del Liceu. En tres anys, i amb poc temps que tinc, no dona temps a veure i aprofundir en moltes òperes i hi ha molts compositors que no conec com Puccini (només he vist La Bohème), Verdi (no he vist ni Aida, ni Trovatore, ni Ballo in Maschera, ni Don Carlo, ni La Forza, ni I due foscari, ni…) o Wagner (només he vist Götterdammerung). També em falta coneixement de cantants, cosa que reduirà el ventall a l’hora de triar cantants preferits. Després d’aquesta petita intro, començo a respondre:

  1. La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? La meva primera vegada que vaig anar a l’opera va ser el febrer del 2014.
  2. A quin teatre? El teatre va ser el Gran Teatre del Liceu.
  3. Quina òpera vas veure? La sonnambula, de Vincenzo Bellini.
  4. Els teus pares anaven o van a l’òpera? Els meus pares no els hi aficiona l’òpera. La meva mare sí que de petita havia escoltat alguna gravació d’òperes extremadament famoses (p. e. Rigoletto o La bohème), però mai havia aprofundit o s’havia interessat per cap altra opera.
  5. Quin compositor operístic t’estimes més? Segurament, per ser la meva primera òpera, Gioacchino Rossini. Són melodies maques, que “s’enganxen” i que alhora requereixen de virtuosisme per cantar-les. I especialment, em fascinen els seus concertants “a tota pastilla”
  6. Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? Els cantants
  7. Quin és el teu tenor predilecte? Josep Carreras
  8. Quina és la teva soprano predilecta? Mirella Freni
  9. Quin és ell teu baríton predilecte? Em costa decidir-me, però em quedo amb Piero Cappuccilli.
  10. Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Joyce DiDonato
  11. Quin és el teu baix predilecte? Samuel Ramey
  12. Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? L’únic teatre que he visitat és el Liceu. I sí, impressiona!
  13. Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Seria complicat
  14. Quina és la teva òpera predilecte? Malgrat que últimament estic canviant de parer al descobrir més òperes, em quedo amb la meva primera: Il barbiere di Siviglia, de Gioachino Rossini. Segurament el ser la meva primera ha influït molt, però em fascina el concertant del primer acte, les àries de Bartolo i Basilio, el quintet del segon acte i el Cessa final (i tota la resta de l’òpera!). Una obra mestra!
  15. Quina òpera detestes? Em vaig avorrir sobiranament tant preparant-la com veient-la al Liceu (malgrat que el cast no era una meravella), Otello de Verdi. Per les meravelles que la gent em diu d’aquesta òpera, espero que al anar-me fent gran l’acabi apreciant (els cors de l’òpera m’encanten. Ara, tota la resta…).
  16. Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística Un 7
  17. A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Nova York, i gaudir a les representacions del MET, moltes vegades brillants
  18. Quin és el llibretista operístic preferit? Lorenzo da Ponte (no en conec a gaires més…)
  19. Quin és el teu heroi de ficció operística?  Siegfried 
  20. Quina és la teva heroïna de ficció operística? Brünhilde
  21. La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Em costa decidir. Segurament, Rigoletto amb Leo Nucci, Luciano Pavarotti i June Anderson… encara que hi ha altres que em fascinen. Seria difícil viure amb una única gravació.
  22. El director d’orquestra operístic preferit? Claudio Abbado
  23. El director d’escena preferit? Damiano Michieletto (quan vol…)
  24. La representació operística que t’hagués agradat assistir? Il viaggio a Reims, de Gioachino Rossini, del ROF del 1984, amb Gasdia, Valentini-Terrani, Cuberli, Ricciarelli, Giménez, Araiza, Ramey, Raimondi, Dara i Nucci.
  25. L’òpera barroca que més t’agrada? No he vist cap òpera barroca
  26. L’òpera clàssica que més t’agrada? Così fan tutte, de Mozart
  27. L’òpera romàtica que més t’agrada? Rigoletto
  28. L’òpera del segle XX que més t’agrada? Em falta molt coneixement, però malgrat ser una opereta, diria Candide, de Leonard Bernstein
  29. L’òpera del segle XXI que més t’agrada? No he vist cap òpera del XXI
  30. Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Canto (malament) i soc baríton. Però si pogués triar, de ben segur voldria tenir molts més greus, i ser un baix. Poder fer un Don Basilio, un Banquo, un Fiesco, un Zaccaria…
Tenim a l’abast la representació que Arnau hagués volgut presenciar en directe i no m’estranya perquè va ser una fita operística enlluernadora que va reunir el bo i millor del cant rossinià del moment, en algun cas encara no igualat:
*
Jo agraeixo a Arnau doblement aquest qüestionari, en primer lloc com ho agraeixo a tots els que heu volgut dedicar-me una estona del vostre temps a respondre unes preguntes i també perquè quan la gent jove s’interessa pel passat. hi ha futur.
La setmana vinent ens acompanyarà el qüestionari de Jordi Tarragona.
Bon Any 2017 !!!

Un comentari

  2. Eduardo

    Eh!!!!! Arnau, me has alegrado el primer día del año, gracias. Tu juventud y tu forma directa de responder me han asombrado. No importa mucho el tiempo que tienes, en el inmenso mundo de opera todos fuimos jóvenes alguna vez. Pero has sacado a luz a Freni, Cappuccille, Ramey y Abbado, que tal!!!! Gracias!!!!!!

    M'agrada

    Respon
  3. Jordi Medallo Muñiz

    Bon Any Nou a tots els IFL. Bon inici de l’any amb aquest questionari de l’Arnau. Emocionant. Em recorda els meus inicis. Arnau, si m’ho permets, no abandonis aquesta aficio. Es va adintran com la calumnia rosinniana.

    M'agrada

    Respon
  4. Arnau

    Bon any Joaquim i a tots els seguidors de IFL!
    He de dir que em va costar respondre el qüestionari i quedar-me només amb una única resposta… la gravació em va costar moltíssim! I el baríton també!
    La primera òpera (operetta) fa uns quants anys va ser el Candide de Bernstein. M’agradava molt el jazz, i un profe que vaig tenir de piano m’havia passat bastantes gravacions d’ell (Wonderful Town, On the town, Trouble in Tahití, Peter Pan…). Candide, em va fascinar, i va ser el pont que em va obrir les portes al món de la òpera. Un dia a casa, vaig decidir posar una gravació del Barber (amb la Bartoli), i a partir d’aquí vaig entrar de cop (també motivat pel molt criticat “Òpera en texans”).
    Malgrat que la primera òpera en directe va ser La sonnambula, el primer cop al Liceu va ser amb el tercer concert del bicentenari Verdi. Em va costar molt assimilar tot allò, i seré sincer dient que em vaig avorrir molt.
    Estava entre DiDonato, Berganza y Horne com a mezzos; Dessay, Scotto, Freni, Te Kanawa (quina Comptessa Almaviva!) i Cossotto com a sopranos; Carreras, Flórez (si ens fixem en el cant rossinià, per mi guanya de golejada), Aragall i Lavirgen. Barítons va ser la que menys clar ho tenia, i segueixo tenint. Capuccilini, Gobbi, Milnes, Fischer-Dieskau (quin Compte!)…
    He de dir que Samuel Ramey és un d’aquests baixos que em fascinen: al principi no m’acabava de dir res (el primer contacte amb ell va ser amb una gravació del musical “On the town” de Bernstein (la gravació de Tilson Thomas amb Hampson i McLaughlin), i despres amb l’Escamillo). Un bon dia vaig descobrir el seu Lord Sidney (Viaggio a Reims), el Basilio i la cabaletta d’Attila (un d’aquests vídeos que et surten al lateral de YouTube), i cada vegada, a mesura que l’escoltava, m’agrada més. Una cosa similar em passa amb Nicolai Ghiaurov, que al principi em costava acostumar-me al canó vocal, però un cop el descobreixes és magnífic.
    Pot semblar un sacrilegi dir que Otello m’avorreix. I estava entre aquesta o I Capuleti e i Montecchi, que malgrat que la Ciofi i la DiDonato la fan molt maca, el segon acte i el “O quante volte” em costen molt d’empassar, em sembla una melodia maca però ensucradíssima.
    Gràcies per donar aquest espai per poder comentar d’òpera, i gràcies per publicar el qüestionari. Com he dit al principi, molt bon any

    M'agrada

    Respon
    • colbran

      Me ha ilusionado ver que -de momento- tu ópera favorita sea “Il barbiere di Siviglia”. Hace 62 años que sigue siendo también la mía aunque me gustan muchísimo centenares más, pero “Il barbiere” para mí es perfecta. Lo que me extraña un poco es que no destaques ni un número de la contralto/mezzo Rosina -bueno sí el concertante del final del primer acto-, pero no te gusta “Una voce poco fà”, “Dunque io son” y “Contro un cor”? Yo valoro las versiones de esta obra maestra dependiendo de cómo interpreta la cantante el rol de Rosina.

      Ya que citas la deliciosa “Candide” y otras obras de Bernstein, para mí su obra maestra es “Wonderful town”. Te aconsejo que escuches o veas (está en CD y en DVD) la versión dirigida por Simon Rattle con Kim Criswell, Audra MacDonald, Thomas Hampson y Brent Barrett. La “Conga” es electrizante, especialmente en el DVD. Otra joya es “On the town”, “West side story” que es su musical más famoso es el que menos me interesa aunque tiene números sensacionales, pero “María” me aburre soberanamente.

      Enhorabuena por tu selección y sigue adelante con la ópera te aportará momentos maravillosos, pero te aconsejo que no desprecies los otros géneros líricos porque en todos ellos descubrirás unas melodías inolvidables. Yo elegí ese camino y he disfrutado hasta el máximo y no me arrepiento de haber despreciado ninguno, me han hecho muy felíz y me lo siguen haciendo.

      Un abrazo.

      Fede

      M'agrada

      Respon
    • Arnau

      Gracias Colbran por el comentario (no sé porqué no te puedo responder directamente). La Rosina me gusta muchisimo, aunque he de decir que me costó encontrarle el punto al papel. Digamos que me encanta desde que suena el primer acorde de la obertura hasta el pachangoso “Di sì felice inesto”.
      Justamente me ha hecho ilusión que comentes esta versión de Wonderful Town. Mi profe me pasó el video de esta, y es magnífica, y la Conga, con un Rattle descabellandose es brutal! West Side Story es lo que menos me tira (lo mejor, y con diferencia, el quinteto de antes de la lucha).

      Siempre intentando descubrir todo lo que puedo, y de cualquier genero.

      Liked by 1 person

      Respon
    • Nicolás

      Muy interesantes tus respuestas. Y no te preocupes por el Otello de Verdi que con los años aprenderás a apreciar. La primera vez que ví Otello en vivo me aburrí terriblemente; hoy en día es una de mis óperas preferidas.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Moltes gràcies Arnau, t’ho dic de nou.
      Que l’Otello t’avorrís és normal, no per l’òpera que és una meravella i ja m’ho sabràs dir aviat, sinó perquè la versió va ser tan dolenta que sobretot als que aquesta òpera ens fascina, ens va semblar soporífera.

      M'agrada

      Respon
  5. Willy

    Felicidades Arnau por tus respuestas.Te queda mucho tiempo para seguir apreciando este maravilloso arte. Muy de acuerdo con Carreras y Freni dos de las más lindas voces líricas. Hasta donde recuerdo han grabado la Aída de Verdi Y La Forza del Destino del mismísimo Verdi y la Turandot de Puccini.Me enamoré del Otello de Verdi cuando escuché la versión de Del Monaco con Tebaldi dirigidos por Karajan que tiene un sonido fabuloso para la epoca de grabación. Te gustan los coros. En mi juventud fui tenor del Teatro Municipal de Santiago de Chile y entre cientos de óperas canté en Otello con tres tenores diferentes y uno de ellos fue Carlo Cossuta

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      La Forza del destino de Freni es con Domingo y la de Carreras con Polwright, un matiz- Ellos grabaron juntos Aida y Don Carlo con Karajan y Turandot con la Caballé de protagonista, dirigiendo Alain Lombard.

      M'agrada

      Respon
  7. Niklaus Vogel

    És admirable que algú tan jove s’enganxi a Rossini, és esperançador. Tant de bo descobreixis poc a poc les meravelles que amaga el món de l’òpera. És fascinant. De fet crec que caldrien varies vides per gaudir-ho abastament. Enhorabona Arnau!
    Bon any a tothom!

    M'agrada

    Respon
  8. kàtia

    Emociona llegir Arnau com si estigués donant explicacions per la questió Ottello,tens temps,Arnau tens tot el temps del mon.Curiòs que malgrat la teva juventut ja has conegut els cantants bandera d’aquest genere i mes que aniràs descobrint.

    M'agrada

    Respon
  9. Guillem R

    Com diu tothom és entranyable llegir les opinions sinceres i espontànies d’algú tan jove. Em fa recordar quan vaig començar a transitar aquest meravellós món de l’òpera. Quina enveja, tenir tantes òperes, compositors i cantants encara per descobrir! Ja veuràs Arnau com òperes etc, etc, que no t’agradaven gaire o gens amb el temps potser esdevenen les teves/els teus favorits/es o a l’ inrevés .
    A mi tampoc m’agradava Otello al principi , fins i tot perquè sóc una mica com Strauss: la veu de tenor és la que menys m’agrada. Però amb el temps dintre dels tenors vaig començar a apreciar la veu del tenor dramàtic i per tant Otello. De totes maneres et confesso que no la vaig escoltar gaire fins a l’última vegada que la van fer al Liceu. Previngut per les crítiques que la posaven a parir , em vaig concentrar en la música i la vaig trobar extraordinària! I això després de 20 anys al món de l’òpera! Tot això per dir-te que tot arriba però amb el temps i escolta repetida.

    M'agrada

    Respon
  10. nozzefigaro

    M’agrada llegir el qüestionari de l’Arnau i els comentaris que hi heu anat deixant perquè m’hi sento molt identificada! (a nivell d’opinions que no de gustos, doncs jo de moment sóc més “mozartiana” tot i que la meva segona òpera al Liceu va ser “Il barbiere”!).
    A vegades resulta una mica abassegador llegir els articles i els comentaris “infernemlandaires” perquè, almenys jo, em sento petita davant de tant de coneixement i experiència i me n’adono que el camí a recórrer és molt llarg.
    Però veig que hi ha més neòfits com jo que encara estem sortint de l’ou i m’agrada.
    I suposo que amb una cosa estem d’acord i és que quan l’òpera t’ha atrapat ja no et deixarà perquè amb els anys la passió només fa que créixer i, almenys en a mi, m’ha fet, em fa i em farà (espero) molt feliç.
    Així que passi el que passi molt bon, feliç i musical 2017 per tothom!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      El camí a recórrer és la mateixa vida i és apassionant anar descobrint cosses noves i aprendre, i veure com els gustos van canviant i com els anys van fent una selecció personal i intransferible.
      Tot necessita del seu temps i mai t’has de sentir abassegada per a res.
      Gràcies per contribuir al nostre enriquiment

      M'agrada

      Respon
  11. nachoferrer

    Ja era hora que sortís algun altre jove per IFL! Pensava que jo era l’únic! Sobre l’Otello no pateixis, jo abans només aguantava fins a l’Esultate, però ara és una de les meves òperes preferides.

    Respecte el que dius del Candide de Bernstein, és indubtablement, l’obra mestra del segle XX. I la millor, amb permís de West Side Story, de Bernstein. No sé si coincidiràs amb mi, però m’encantaria veure-la al Liceu. Del Candide en sóc un vertader entusiasta! L’haurien de fer juntament amb West Side Story. Podriem considerar que West Side Story és una òpera? A Salzburg l’han fet dins el festival…

    Només vull reivindicar la figura del jove aficionat a l’òpera. Estic veient que no som una minoria. Espero que el 2017 faci sortir a la llum a molts més aficionats joves com l’Arnau o com jo mateix.

    Primer deixo l’obertura i un dels números del primer acte, la lliçó del Dr. Pangloos. Totes dues dirigides per l’autor en la famosa versió de Londres.

    Passem al Glitter and be Gay, cantat per June Anderson. La primera vegada que vaig sentir aquesta ària em va semblar impossible que una soprano pogués fer tanta coloratura. Que n’aprenguin, els del Bel Canto! (És broma!)

    I ja per acabr dues versions de Candide.

    La de Londres de l’any 1989 dirigida per Leonard Bernstein:

    I una de les poques que he trobat escenificades, de la New York Opera Company, de l’any 1982

    Per últim vull dir que els joves pugem amb força i amb ganes de conèixer i descobrir òperes. No ens menystingueu. Arnau, jo de moment encara no tinc abonament al Liceu, però en quan pugui, ens veurem a les zones negres. I això va per tothom!

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari