Avui us proposo retrocedir quatre dies, ja que us parlaré del concert que va tenir lloc a la Semperoper de Dresden, amb la fabulosa Staatskapelle sota la direcció del seu titular, Christian Thielemann i la participació del violinista danès, Nikolaj Znaider, un habitual en els concerts de la Staatskapelle i que a Barcelona també hem gaudit com a solista amb l’OBC.

El programa d’aquesta gala de comiat de l’any  2016 és popular i de qualitat, vull dir que es va programar un reguitzell d’obres ben conegudes, bellíssimes i molt atractives pel gran públic però sense caure en temptacions excessivament fàcils o previsibles en aquestes dates tan donades al vals i a la polca, ja que aquest és un patrimoni vienès que en qualsevol altre lloc queda postís i sempre  a remolc del Musikverein i el Cap d’Any. En altres ocasions Thielemann havia optat per l’opereta o concerts operístics, segurament amb més glamur i atractiu televisiu, però per aquesta edició i utilitzant aquesta amanida variada que va de l’obertura de Donna Diana de von Reznicek a la cavalleria lleugera de von Suppé, passant per els hiper romàntics concert per a violí de Bruch o l’exaltada obertura de Roméo i Julieta de Txaikovski, fins a la inclusió de la sorprenent obertura de Guillaume Tell de Rossini en un programa tan germànic i que permet assaborir l’excel·lència dels solistes de la Staatskapelle, des d’un primer violoncel que treu l’alè amb la intensitat i bellesa del fraseig a unes fustes de calidesa admirable en el passatge concertant de la flauta, l’oboè i el clarinet abans del galop conclussiu. I entre mig petites peces per a violí i orquestra que a la manera de bisos de Znaider fora de temps, ens permeten deixar-nos endur amb perles de Kreisler o l’Estrellita de Ponce.

Transcendència, el que es coneix per transcendència, segurament no en trobareu, ara bé precisió i qualitat de so, direcció magnètica, virtuosisme, exuberància orquestral o exquisida delicadesa, segons convingui, dinàmiques de vertigen i qualitat d’acabats com si es tractés d’una gravació discogràfica de les d’abans, sí, i aleshores és més que probable que el gaudiu intensament.

Emil Nikolaus von Reznicek:
“Donna Diana”, Obertura

Max Bruch:
Concert per a violí op. 26

Piotr Íllitx Txaikowski:
“Roméo i Julieta“. Fantasia-Obertura

Fritz Kreisler / Arr.: Gerhard Rischka:
“Liebesleid”
“Schön Rosmarin“

Gioachino Rossini:
“Guillaume Tell” Obertura

Manuel Ponce / Arr.: Jascha Heifetz:
“Estrellita”

Franz von Suppé:
“Leichte Kavallerie“ Obertura

Nikolaj Znaider, Violí

Staatskapelle Dresden
Director: Christian Thielemann

Festkonzert aus der Semperoper, 30 de desembre de 2016

Aquest concert deliciós i sense aparents pretensions que avui us he portat aquí, s’afegeix a la llarga llista d’esdeveniments musicals que durant aquests dies al voltant del canvi d’any es fan arreu i que sembla que vulguin alleugerir amb música les digestions pesades, però ben mirat algú m’hauria d’explicar perquè aquests dies són propensos a aquesta mena de concessió a la galeria. El gaudireu, d’això n’estic segur.