Ençà de que l’enyorat Tristany ens va presentar ara ja fa uns quants anys. l’amic Jordi no ha deixat mai de sovintejar el blog amb visites i comentaris sempre interessants, alguns parlant-nos de les envejables visites bavareses.
Tan aviat li vaig proposar la participació al qüestionari IFL es va prestar a col·laborar i me’l va enviar en un tres i no res afegint a les seves contestes aquest breu preàmbul que us adjunto i que tant agraeixo perquè vol dir que va entendre perfectament la perversió de la proposta limitant a un únic nom aquelles contestes que és evident que necessiten molt més matís.
Deia en Jordi: “Com et pots imaginar per a moltes de les preguntes no hi ha una sola resposta però jo simplement he decidit posar la primera que em ve al cap. Així t’ho facilitaré més que no pas amb llargues digressions…“
I no cal dir que el meu agraïment és doble, ja que a la participació hi afegeixo la comprensió i la facilitat per adaptar-se a la proposta.
Aquí teniu el seu interessant qüestionari:
1.- La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? 1991
2.- A quin teatre? Teatre Principal de Lleida
3.- Quina òpera vas veure? Carmen (AAOOSS)
4.- Els teus pares anaven o van a l’òpera? No
5.- Quin compositor operístic t’estimes més? Richard Wagner
6.- Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? La direcció musical
7.- Quin és el teu tenor predilecte? Jonas Kaufmann
8.- Quina és la teva soprano predilecta? Renée Fleming
9.- Quin és ell teu baríton predilecte? Michael Volle
10.- Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Joyce DiDonato
11.- Quin és el teu baix predilecte? Matti Salminen
12.- Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? Bayreuther Festpielhaus
13.- Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Hi visc en una
14.- Quina és la teva òpera predilecte? Parsifal
15.- Quina òpera detestes? Turandot (la tinc avorrida)
16.- Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 8
17.- A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Munic
18.- Quin és el llibretista operístic preferit? Hugo von Hofmannsthal
19.- Quin és el teu heroi de ficció operística? Siegfried
20.- Quina és la teva heroïna de ficció operística? Die Feldmaschallin
21.- La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Parsifal-Hans Knappersbusch (1951) Bayreuth
22.- El director d’orquestra operístic preferit? Kirill Petrenko
23.- El director d’escena preferit? Claus Guth
24.- La representació operística que t’hagués agradat assistir? El Ring de Chereau-Boulez
25.- L’òpera barroca que més t’agrada? Giulio Cesare in Egitto
26.- L’òpera clàssica que més t’agrada? Le Nozze di Figaro
27.- L’òpera romàtica que més t’agrada? Tristan und Isolde
28.- L’òpera del segle XX que més t’agrada? Der Rosenkavalier
29.- L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Babylon
30.- Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Baríton
Moltes gràcies Jordi per participar i per ser-hi sempre. Deixo ara el youtube amb la gravació que t’enduries a l’illa deserta (t’entenc perfectament) per si hi ha algú que encara no la conegui pugui esbrinar el perquè.
La propera setmana ens espera el qüestionari de l’amic Eduardo (ems), un altre qüestionari austral i no serà l’últim.
IN FERNEM LAND 
No em sento gaire identificat amb aquest qüestionari, sobretot amb els cantants, però això ja sabem que són coses tan personals que és impossible consensuar les mil i una variant possibles, però amb el Parsifal per a la illa deserta si que em sento plenament en sintonia. De tots els Parsifal que coneixem de Kna, no n’hi ha cap de dolent.
M'agradaM'agrada
És una òpera impossible de dissociar de Kna i un director impossible de dissociar de Parsifal.
M'agradaM'agrada
Hi estic totalment d’acord, Santi, de fet el que és d’agrair és que els van enregistrar en el seu moment i avui en dia tenim testimoni discogràfic. Bon any!
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per fer-me partícep d’aquesta enquesta. M’ha fet molta il·lusió. La meva tria l’he basada bàsicament en cantants que he escoltat en directe ja que he pensat que els enregistraments històrics foren una elecció que em portaria molt de temps i massa dubtes a l’hora d’escollir. El nostre enyorat Tristany em va introduir en el món de l’òpera, per la qual cosa no li estaré mai prou agraït. La meva afició encara crec que és prou curta però plena de satisfacció i és una cosa que m’emportaré ja per tota la vida i cada dia en gaudeixo més i aprenc més, en part, ho he dir, amb l’ajut dels teus apunts. Una abraçada molt gran i que puguem compartir estones meravelloses per molts anys.
Jordi
M'agradaM'agrada
És un bon criteri que òbviament facilita molt les respostes.
Avui el nostre enyorat Tristany estarà content, no en tinguis cap dubte.
M'agradaM'agrada
Gracias Jordi por mostrar tus preferencias.Se nota que eres muy jóven. No ubico al barítono Volle pero sí al bajo Salminem con quién canté en mis tiempos de corista en La Flauta Mágica de Mozart
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Willy por tus palabras pero aunque me siento joven no lo soy tanto 😉 Sin salirnos de Parsifal a Miachael Volle he tenido la suerte de escucharlo cantando Amfortas en un par de ocasiones y me cautivó totalmente. La temporada pasada cantó el Mandrika de Arabella en el Liceu.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de enero 2017 | Beckmesser
Gracias Jordi, tus respuestas me han dado algunas inquietudes en especial ese Parsifal, que tengo en mis discos y lo tenía un poco olvidado. Vaya reparto!!!! Y qué dirección, ayer a la tarde lo he disfrutado de nuevo. Impresionante tu elección.
M'agradaM'agrada
Gracias a ti, Eduardo, por tus comentarios. Ese Parsifal considero que es una auténtica joya, efectivamente, la dirección musical de Kna es de antología y creo que difícil de superar y el reparto estaba en estado de gracia. Me alegro de que lo hasyas disfrutado.
M'agradaM'agrada
És un qüestionari que signaria ara mateix però canvio DiDonato per Garanca i jo posaria mai Turandot haven-t’hi tants bunyols com Jo. Dalí, DQ o Cristobal Colon
M'agradaM'agrada
Gràcies pel comentari. La Garanca m’encanta i probablement seria la meva segona opció, però DiDonato em té el cor robat. Turandot logicament no és ni molt menys una mala òpera, simplement l’he escollida perquè és la que menys m’emociona de l’opus puccinià i l’he vista un munt de cops fins al punt d’avorrir-me, la veritat, simplement és una questió de gustos. De les altres que menciones no puc opinar perquè no les he vistes mai.
Bon any!
M'agradaM'agrada
Amigo Niklaus, te había hecho un comentario pero inexplicablemente se ha volatilizado, motivo por el cual a continuación lo repito, más o menos . Te decía , aproximadamente:
Estoy sorprendido de los cantantes que has seleccionado no porque no sean meritorios, sino porque únicamente pertenecen al conjunto de artistas, títulos y lugares que tu has visto o visitado, dejando de lado los cantantes que no has tenido ocasión de ver, pero existen infinidad de grabaciones en todos los soportes que te los ponen en bandeja de plata para que puedas juzgarlos. Es una opción, la que has escogido, tan loable como cualquier otra, pero claro al haber visto y escuchado yo tantos y tan buenos a lo largo de mi vida y que no están en tu primera selección me deja algo “off-side”. Por cierto coincidimos en tres respuestas en primera opción; si existiera una segunda te aseguro que yo coincidiría contigo en varias más de tus elecciones, pero la norma es una respuesta única.
Enhorabuena por tu buen gusto. Saludos y hasta pronto.
Fede
M'agradaM'agrada
Benvolgut Fede, moltes gràcies pel teu comentari. Tens tota la raó, podria haver-ho jutjat a través de diversos enregistraments però tal com he comentat abans he optat per fer-ho des de la meva realitat immediata simplement perquè l’altra opció la trobava massa complicada en aquell moment. Lògicament si hagués escoltat tans cantants com tu les respostes haguéssin ésset diferents. Tan de bó algun dia pugui tenir una experiència com la teva, seria un somni per a mi. De totes maneres qualsevol opció dictada des del cor crec que és prou vàlida.
Per altra banda, en llegir el teu questionari també em vaig adonar de les nostres 3 coincidències (inquestionables per cert) i em vaig fer molt content.
Que tinguis un bony any i fins molt aviat
Jordi
M'agradaM'agrada
No et pots arribar a imaginar la sort que has tingut d’estalviar-te totes tres.
Bon Any Jordi 😆
M'agradaM'agrada
coincido bastante en tus gustos….sobre tod en Parsifal, que es mi alter ego…jejejeje, y esa es la primera grabacion que tuve de la opera y sigo pensando que quizas es la mas redonda de todas…pero hay mas, gracias a los dioses del valhala hay muy buenas interpretaciones de ella para poder disfrutarla…en cuanto a los cantantes, por que no nombrar a un cantante actual…al que realmente has disfrutado en un teatro…janoos Kauffman esta , en mi entender , a un nivel altisimo, no coincido tanto con rene fleaming…y la Didonato, pero bueno para gustos colores….cierto es que hoy en dia no hay la cantidad de cantantes excleso que habia antaño…..pero tenerlos siempre en la memoria no creo que le haga ningun bien a la opera. No soy de los de tiempos pasados fueron mejores, porque como dice la misma frase, pues ya pasaron.
Saludos
M'agradaM'agrada
Tu mismo ensalzas a un cantante actual y desmereces a dos actuales de los que Niklaus -con muy buen criterio- ha seleccionado. Yo he dicho en mis comentarios que todos los escogidos por él son meritorios y que ha tenido muy buen gusto en escogerlos. He lamentado, no obstante, que no figure en su elección ningún cantante del pasado, pero Niklaus ya explicó que él escogería entre los cantantes que había visto, lo mismo que hice yo aunque añadiendo tres indiscutibles del pasado que no llegué ver (Callas, Christoff) ya que voy a la ópera desde 1954 y lógicamente he visto muchos más que él. entre los que puedo escoger y además compro grabaciones de ópera desde 1952, a raíz de ver “El gran Caruso” (tenía trece años).
Siento llevarte la contrario, salvo una docena -como máximo- de cantantes actuales, los del pasado fueron mejores y si no los viste puedes escucharlos en grabaciones para convencerte. Niklaus se llevaría a una isla una grabación de “Parsifal” de 1951 y tu corroboras su calidad (yo también, es mi obra preferida de Wagner). 1951 no pertenece al pasado? Por lo tanto, en según qué casos, tiempos pasados fueron mejores…
M'agradaM'agrada
De los no vistos he omitido sin querer al gran Lawrence Tibbett.
M'agradaM'agrada
Gracias por el comentario Parsifalx, y celebro coincidir contigo en nuestro gusto por el testamento operístico de Wagner; contra gustos los colores tú mismo lo has dicho. En cuanto a los tiempos pasados, aunque ya pasaron, nos han dejado testimonios indiscutibles de grandes voces y grandes interpretaciones muchas de ellas no superadas en la actualidad. Escuchar esas grabaciones me enriquece muchísimo y me sirve para aprender y tener más referencias para valorar mejor la música que escuchamos en directo. Sirva de ejemplo la propia grabación de Kna de 1951, efectivamente para mí también una de mis primeras referencias de Parsifal y una obra maestra absoluta.
Feliz año!
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb tú, Colbran i t’agraeixo les teves paraules. Prenc nota de Lawrence Tibbett. Ja veus, queda tant per descobrir, és un món que em sembla totalment inabarcable però com més escolto més ganes em venen de descobrir i explorar…
M'agradaM'agrada
por cierto puede que Turandot sea una la opera que pocas veces se haya conseguido plasmar toda su grandeza, para mi, claro.
M'agradaM'agrada
¿Quieres decir? Hay muchas versiones espléndidas
M'agradaM'agrada
hombre no tantas como hay de otras operas…..cuando no falla algun cantante, falla el director…la orquesta….claro que hay buenas grabaciones…mi favorita la de corelli/tebaldi/nilson,
M'agradaM'agrada
colbran, claro que los cantantes de antaño son espectaculares, y lo reconozco, tan solo digo que ir a ver una opera y acordarse de ellos nos impide muchas veces disfrutar de ella….si voy a ver una Boheme y pienso en Carreras/Caballe, seguramente me parecera flojo lo que estoy viendo, o veo una tosca y pienso en Callas. A los que si que hecho de menos son a los grandes verdianos….pero ahora podemos disfrutar de mozarts, rossinis, o musica barroca como nunca antes se habian escuchado….pienso que si se ha recuperado el canto barroco, se puede recuperar el canto verdiano….o por lo menos tengo esa esperanza
M'agradaM'agrada