M’he avorrit molt amb la darrera representació del Nabucco de la temporada 2016/2017 del MET. I això que el millor ha estat la direcció del mestre Levine, entronitzat coma divinitat pel públic novaiorquès que l’estima amb bogeria i té sobrats motius per fer-ho ja que el director musical és en tota la història del teatre, el segon nom amb més representacions a les seves esquenes (fins al mes d’octubre de l’any passat, 2553 representacions).
El mestre James Levine construeix un discurs musical, sòlid, convincent i esplèndid, extraient de l’orquestra un so espectacular, càlid i al servei dels cantants, i aquí potser rau una o l’única part discutible de la seva direcció, ja que per afavorir a Domingo i les particularitats vocals actuals del tenor, el tempo emprat va ser massa lent, sacrificant a estones el tremp dramàtic. Tot i així per a mi ell va ser el veritable estel de la representació, amb moments concertants esplèndids atorgant després del popular “Va pensiero” un bis excessivament generós, però això ja forma part d’una tradició similar a les “vendetta” de Leo Nucci.
Espectacular l’orquestra i el cor del MET que quan estan dirigits per Levine som molts els que creiem que extrauen un plus qualitatiu tan admirable com esplèndid.
Ja m’he manifestat moltes vegades sobre la darrera etapa de Plácido Domingo com a cantant assumint rols de baríton, però ara això ja no té cap importància perquè en cap cas escoltem un baríton, és un tenor molt limitat i prou, i un cantant més a prop de la vuitantena que la setantena, i per tant limitadíssim en tots els aspectes, vocals, musicals i físics. No adonar-se’n o no voler-se’n adonar és tan lamentable com l’espectacle que ofereix el tenor en estat decrèpit. Ara bé Domingo continua excelint en els recitatius que sap dir amb una força dramàtica admirable i aquest és l’únic aspecte que em sembla veritablement destacable de la seva interpretació i clarament el que el salva del fracàs. En la línia de cant Domingo no es manté ni una frase de manera musicalment acceptable. D’aquella veu colpidora i d’aquell artista inigualable només queda un fragment del centre vocal, la resta és una ombra, no hi ha legato (mai va ser el fort del gran Domingo) perquè no hi ha cap continuïtat en l’emissió vocal de les frases curtes, tallades a conveniència i massa sovint fatigades, amb una emissió engolada, afona, nasal o cranial per intentar en els moments més dramàtics aproximar-se a un color baritonal inexistent. La veu desapareix a partir de la zona central i greu, ja sigui per manca de aire, ja sigui per una respiració notòriament fatigada, ja sigui per insuficiència de registre. Ahir en molt moments la veu es trencava o perdia cos, color i pes, només els anys d’experiència servien amb trucs i cops d’efecte, per amagar o emmascarar la realitat d’una veu i també un artista crepuscular,
Em sap greu que l’obsessió de Domingo en ser el que més rècords Guiness assoleix en el camp de l’òpera, prevalgui sobre aspectes que haurien de ser molt més importants en la carrera d’un artista que ja ha fet més història que ningú. Perquè doncs aquesta obsessió en continuar sumant representacions rere representacions si el resultat és tan gris, mediocre o clarament insuficient com l’assolit ahir. Resultat degudament maquillat per les standing ovations, però no ens enganyem cal tocar de peus a terra d’una vegada, sense por i assumint l’evidència. No cal patir més perquè aquesta realitat per sort no eclipsarà el Domingo que s’ha situat a la història de l’òpera amb lletres gegantines i d’or.
Domingo fa patir quan canta i ahir també feia patir veient-lo pujar escales de pendents perilloses i amb poca llum a l’escenari. Ni li cal aquest sobre esforç, ni hauria de permetre segons què.
A Liudmyla Monastyrska se li comença a veure el llautó. Més enllà d’una veu interessant i amb possibilitats, hi manca una artista interessant i amb possibilitats. La soprano ucraïnesa ha desenvolupat poc aspectes cabdals per arribar a ser una gran soprano, possiblement pensant com tants d’altres que amb la veu n’hi ha prou. La capacitat d’emoció en el seu cant és directament nul·la. És una cantant plana que no crea empaties quan canta. Emet les notes, a vegades de manera acurada i bella, però no diu res. Sovint és disciplinada amb les acotacions expressives de la partitura, però un piano, un regulador o un agut no són res si al darrere no hi ha un sentit veritablement dramàtic i teatral. El seu “Anch’io dischiuso un giorno” va ser bullit i quan va voler treure tota la intenció a la cabaletta “Salgo già del trono” no va tenir en compte que no domina la tècnica per fer les coloratures que es va treure del calaix i que li van sortir brutes, imprecises i mal resoltes. Va tenir el merit de agafar tota la responsabilitat en el gran duo amb Domingo, ja que ell era incapaç de donar la personalitat vocal i musical a la part i talment va semblar que aquest gran duo fos una gran ària amb acompanyament. Ella no és un prodigi de tècnica vocal i quan un cantant no té prou tècnica, si vol fer èxit ha de tirar de les emocions o la visceralitat per connectar de manera sincera amb el públic, Monastyrska no ho sap fer.
Gran decepció el Zaccaria de Dmitry Belosselskiy. Ahir no tenia el dia, d’acord, però tampoc en les seves millors nits podrà ni tan sols apropar-se a Giaiotti o Ghiaurov, per no parlar de Siepi o Christoff. És una veu limitada i un artista discret, ahir malauradament en baixa forma i amb uns greus de fum. El rol requereix un primeríssim cantant i amb ell no és el cas.
Els millors cantants van ser Jamie Barton cantant una sensible Fenena i Russell Thomas un sòlid Ismaele. Ja em direu si només amb aquests dos petits rols ben servits a nivell vocal es pot fer un Nabucco digne.
Pel que fa al gran sacerdot de Sava Vemic millor no entrar en detalls, però el MET hauria de rebaixar el sou al seu buscador de baixos, mentre que el tenor Eduardo Valdes (Abdallo) i Danielle Talamantes (Anna), van complir en les seves brevíssimes responsabilitats.
A la coneguda producció d’Elijah Moshinsky (hi ha el DVD amb Pons, Guleghina i Ramey) sembla que li hagin fet un rentat de cara. Funciona a estones per la monumentalitat de l’escenografia de John Napier, mentre que el vestuari sembla un despropòsit de difícil definició, incomprensible i fins i tot risible. Durant moltes estones i atenent al poc interès vocal de la vetllada, em vaig anar fixant en la multiplicitat d’èpoques i estètiques que pretenien donar-se la ma, com volent donar a entendre que el poble jueu sempre ha estat perseguit, així ho vaig voler entendre jo i de no ser així encara és més risible del que em va semblar fins i tot amb la coartada dramàtica agafada pels pèls que vaig inventar-me jo per intentar justificar-la.
Passant pàgina…
Giuseppe Verdi
NABUCCO
Llibret de Temistocle Solera
Nabucco……………..Plácido Domingo
Abigaille……………Liudmyla Monastyrska
Ismaele……………..Russell Thomas
Fenena………………Jamie Barton
Zaccaria…………….Dmitry Belosselskiy
Anna………………..Danielle Talamantes
High Priest………….Sava Vemic
Abdallo……………..Eduardo Valdes
Director musical……………James Levine
Director d’escena…………..Elijah Moshinsky
Escenografia…………John Napier
Disseny de vestuari……..Andreane Neofitou
Disseny de lllums…….Howard Harrison
Metropolitan Opera House, Nova York, 7 de gener de 2017
El MET al cinema està perdent interès, al menys per a mi. Ja s’intuïa que aquesta temporada era fluixa, però tant? Mr Gelb deu estar ben preocupat perquè en totes les funcions que retransmeten es veuen buits a la sala i té la pressió dels sponsors que amenacen amb tancar l’aixeta si el MET no torna a engrescar als novaiorquesos i ara també a la resta del planeta amb aquestes temporades cinematogràfiques que de seguir així, dubto que em continuïn tenint com a fidel abonat.
IN FERNEM LAND 
Jo l’he escoltat per la ràdio. Això d’en Domingo és una autèntica pena. Ni tan sols dóna les notes que com a baríton hauria de poder fer! Li deu passar això que diuen del “mono” de l’escenari, que fa que molts cantants no tinguin ni idea de quan toca dir adéu. Però, clar, si només sortir a l’escenari, el públic prorromp en una ovació que eixorda, i quan després d’unes intervencions més aviat dubtoses, els aplaudiments i bravos no cessen, qui és el “guapo” que plega?
Fa molts anys el meu pare va veure per un dels passadissos del Liceu en Manuel Ausensi; no el coneixia personalment, però com era molt decidit s’hi va apropar a saludar-lo i li va preguntar que com era que ja s’havia retirat, quan aparentment encara li quedava corda, i de la bona, per estona. Va contestar-li que havia preferit retirar-se ell que no que “el retiressin”. Aquesta llicó d’humilitat em sembla que avui en dia no s’estila gaire…
M'agradaLiked by 1 person
Hola Victor, gràcies per comentar.
Les notes les dóna, algunes no, però això ja li passava quan cantava de tenor, ara bé, és impossible que pugui cantar de baríton quan no ho és. Partint d’aquesta premissa qualsevol altre mena d’anàlisi és sobrer. A més a més la seva edat avançada i el lògic desgast físic l’impossibilita de cantar lliurament. Molts diuen que no té cap necessitat de fer això i de malmetre la seva carrera, jo no hi estic d’acord i vull que se m’entengui, perquè no vull dir que estigui d’acord amb que canti i faci aquest ridícul, vull dir que ho necessita per alimentar el seu ego, no pas per fer diners i per altra banda la seva carrera no es veurà malmesa perquè per molt ridícul que faci ara o per molt que ens faci patir, la grandesa del que ha fet abans ho taparà tot i això només serà per la història una anècdota que molts simplificaran com una curiositat.
Finalment, si mai has estat humil…
Gràcies per deixar les teves impressions.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de enero 2017 | Beckmesser
Jo també vaig escoltar-la per la radio perque després de veure el Nabucco del Domingo al Liceu ja m´esperava sentir el mateix Domingo que tu tant bé descrius. Sincerament escoltant-lo fa fatir.. per radio feia la sensassió que s´ofegava, enfi una pena encara que al públic no sembla importanr-li…Com diu el Victor Alegret, al primer comentari, l’humilitat avui en dia no s´estila i jo hi afegiria dignitat. Que pretent el Domingo, fer el record de morir cantant?
Jo encara no he a veure cap òpera del Met, aquesta temporada no m´atrau gaire i amb la radio i els teus apunts ja en tinc prou…de moment tinc reservada el Cavaller de la Rosa i potser m´animo en alguna altre, sobre la marxa i segons les ganes del dia.
Respecte als altres cantants destaco la Jamie Barton encara que la Monastyrska no em va desagradar almenys per radio.
Per cert per radio no semblava que la gent demanés un bis amb el Va Pensiero però suposo que ja és un classic …
M'agradaM'agrada
El públic del MET no va demanar el bis, és més sabien que es faria, és una tradició, per dir-ho d’alguna manera, sobretot quan hi ha micròfons al davant.
per la resta res a dir, o sí, si arribes a veure a Domingo fent-lo baixar i pujar a escales fins i tot a quatre grapes, encara haguessis patit més.
Tot plegat trist
M'agradaM'agrada
Subscric el què dius. El vam escoltar per ràdio. L’orquestra va sonar bé i el cor també, fora de la primera intervenció que em van semblar fluixes les veus femenines. Veig que vaig encertar-la de no comprar les entrades pel cinema.
El que em va deixar parada és quan durant l’entreacte el locutor va llegir el calendari d’actuacions que tenia previst Domingo a diferents teatres aquest 2017, cantant i dirigint.
M'agradaM'agrada
Jo també em vaig quedar parada quan vaig sentir el calendari previst del Sr. Domingo. Em costa d’entendre que pugui fer tantes representacions encara que no siguin de primera. Crec que ja es obsessiu.
M'agradaM'agrada
Ho necessita per viure, vol passar a la història com el que més de tot. Té un punt malaltís preocupant
M'agradaM'agrada
mentre el públic ompli, els teatres el contractaran, perquè per sobre de la dignitat hi ha el calaix.
M'agradaM'agrada
I heard Domingo as Simon Boccanegra several times. He was excellent at the Berlin premiere 2009 and seemed to have lost a lot of the power and roundness of his voice already in 2012 when he came back to sing Boccanegra. I heard the last year’s radio transmission of the London Nabucco production including Domingo, and it was a pain to listen.
M'agradaM'agrada
Domingo live deceived and does not want the image that restores the mirror
M'agradaLiked by 1 person
Domingo ya sabemos desde hace años que no es barítono y que pese a su inteligencia musical y saber decir magníficamente los recitativos verdianos, está casi sin fiato, corta el fraseo, la voz ha perdido fuelle,etc..etc..
Yo ayer escuché solo por la radio los dos primeros actos ( lo mejor sin duda, Levine y los excelsos coros del Met + la muy buena impresión de Jamie Barton como Fenena ), pero insisto criticar a Domingo e ir incluso al cine a ver y escuchar su Nabucco sabiendo de antemano en que estado vocal está, o bien es poco inteligente o bien es inconsciencia.( y no lo digo con ánimo ni peyorativo no crítico )
En mi caso cuando NO me interesa un determinado o determinada cantante protagonista, pues ahorro tiempo y dinero : me niego a asistir o escuchar el espectáculo ( soy poco amante del auto masoquismo , aunque luego pueda equivocarme )
Por ejemplo, NO iré a las Thais del Liceu ( ya conozco el Athanael que puede tratar de cantar Domingo y ya conozco la Thais de Machaidze que no me gusta en este rol ): pues seguro que el Liceu, llena.
M'agradaM'agrada
Compro un abono entero porqué el precio es más ventajoso. A parte que Nabucco no es solamente el barítono y si Abigaulle y Zaccaraia son buenos se puede disfrutar mucho. Ayer no era el caso.
A la Thaïs tampoco tengo previsto ir, porqué ni el uno ni la otra me motivan y esa opera sin soprano ni barítono ya me dirás…
M'agradaM'agrada
Me olvidaba decir: ojo a la buena impresión de la mezzo Jamie Barton ! Será al parecer Favorita en el Real proxima temporada, con un Fernando de lujo: Javier Camarena
M'agradaM'agrada
Cierto, al menos a la escucha ayer. No sé dónde lo señalé pero en alguna parte dije que Monastyrska debe cuidar su canto y darle intención.
Por cierto, con respecto a lo señalado por Álex, no creo que Camarena deba cantar aún “Favorita” (ni otros papeles más pesados). Aclaro que me gusta mucho, que es uno de mis tenores ligeros favoritos, pero temo que imite a Araiza y se lance con demasiada rapidez a repertorio que le pueda ser perjudicial a esa voz que me gusta tanto.
Se verá, en fin. Perdón por este otro asunto; la verdad, me quedé con la dirección verdiana de Levine.
¡Feliz domingo, infernems!
M'agradaM'agrada
EStoy de acuerdo en que Camarena no debería precipitarse, pero parece que todos estan dispuestos a auto immolarse. Qué pena!
M'agradaM'agrada
Pueda estar bien,, aunque Camarena se está precipitando
M'agradaM'agrada
Vaig escoltar un tros per ràdio. Estimo més no escoltar a Domingo en aquest estat i recordar-lo en plenitud de facultats. Opino com l’Alex, no perdo el temps ni gasto diners en aquestes situacions. Fa temps que no vaig a sentir al tenor Domingo en aquestes “falsedats musicals” que ofereix, i per descomptat, perdré una ocasió de sentir Thais una òpera que m’agrada. És molt trist això, no saber fer “autocrítica” i retirar-se per a no fer el ridícul. De ben segur el que faci una biografia del tenor completament objectiva haurà de posar èmfasi en aquesta etapa de “terror” musical.
M'agradaM'agrada
I no oblidem que també és trist que els teatres s’agenollin al divo quan aquest va passar del Liceu quan li va semblar pertinent.
M'agradaM'agrada
He anat la grip com he pogut i ahir vaig estar atenta al Met des de el meu fantàstic llit abatible.Ho dic perque es tan cómode que m’adormia.No em va agradar gens ni mica,fins i tot els aplaudiments eren forçats.Avui m’hi posare amb el Ballo a veure si em despejo
M'agradaM'agrada
Millorat, però els remeis que t’imposes no sé si faran l’efecte desitjat.
M'agradaM'agrada
Ja veig que el Ballo es des de Munich i en diferit
M'agradaM'agrada
Motiu d’un apunt a IFL
https://infernemland.blog/2016/03/22/un-ballo-in-maschera-a-munich-harteros-beczala-petean-von-der-damerau-fominaerath-mehta/
M'agradaM'agrada
Ese BALLO sin la italianidad ni el estilo debido, me ha parecido en lo escuchado, un aburrimiento y carente de emoción. Hasta la dirección de Mehta me ha parecido lineal y poco verdiana
Como creo haber dicho hace unos días en otro apunte, Beczala no es ni por asomo voz para Riccardo
Y Harteros como Amelia, fuera de estilo
M'agradaM'agrada
Pero Beczala en ese Ricardo està vocalmente espléndido.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquín! Feliz año nuevo a ti y a todos! Cuando podemos esperar el enlace? ;-).
Vi esta opera en vivo en el Met el 19 de diciembre pero me perdí el HD ayer y tengo mucho interés en verlo…
Cuento que por lo general disfrute el desempeño, incluso a Domingo apesar de que no cabe duda de que suena como un tenor. Pero tiene mucha carisma, sabe actuar y como cantar con pasión y con sentimiento…Jamie Barton y Russel Thomas me encantaron…en cuanto a Levine, si es verdad que logro un que la orquesta tocara con una precisión y uniformidad casi inigualable, pero siento que su forma de dirigir fue una poco clínica y fría de acuerdo a mis gustos…y por lo general el sonido no llenaba el teatro, lo cual me decepciono un poco porque esto si tuve la suerte de experimentarlo en otras ocasiones bajo el batón de otros maestros como Yannick Nézet-Séguin y Simon Rattle, pero bueno también depende de la sección en la cual uno está sentado, de los cantantes, la obra, etc…
Temo que estamos en desacuerdo en cuanto a la Monastyrska Joaquín. La he visto en vivo ahí en el Met varias veces y para mí su canto nunca carece de sentimiento y expresividad, precisamente porque tiene una técnica excepcional que le permite cantar con matices, un legato envidiable y unos fortes estentóreos sin llegar ser estridentes y sin dar gritos desbordados como otras sopranos, y casi nunca se desentona…de hecho creo que tiene una voz muy interesante y poco común…un registro amplio con unos agudos impactantes, y tiene lo más importante que para mí que es un buena calidad de voz con un tono cálido agradable y nada metálico. En cuanto a su actuación, en eso si la encuentro inconsistente, pues en el Nabucco que vi, la noté desenfocada y desinteresada en el primer acto, pero luego en el segundo y tercer acto estuvo fenomenal, y muy cursi por cierto, al estilo de la Guleghina. He leído algunas entrevistas de ella y tengo entendido de que tuvo mala suerte cuando empezó su carrera en Kiev. Resulta ser que la expulsaron del teatro nacional de opera en Kiev en el 2001 o 2002; estuvo varios años sin cantar ópera y luego en el 2008 fue que la volvieron a contratar, y apenas dos años después lanzo su carrera internacional, quiere decir que tuvo poco tiempo de desarrollo antes afrontarse a un nivel mucho mas prestigioso de lo que acostumbraba. Por lo tanto, yo creo que ella lo que le falta es un poco más de experiencia y desarrollo artístico, y trabajar con buenos directores de escena, pues hasta Jamie Barton que es varios años menor que ella puede que tenga más experiencia teatral, y luego siempre aparece en obras con artistas con muchos más años de experiencia; han sido pocas veces las que la he visto actuar con cantantes de su misma generación, menos la Santuzza que canto en Salzburgo con Kaufmann y el Macbeth en ROH con Keenlyside. En esas ocasiones la he notado mas existosa en cuanto al aspecto teatral. En fin, ya veremos lo que pasa en un par de años más, y bueno en la próxima temporada que es cuando cantará Norma por primera vez…creo también que debe cantar otros roles que no sean Aida y Abigaile; realmente no es soprano dramática. Es una spinto, por lo cual, papeles un poco más livianos le vendrían bien. Papeles de Bel Canto como Norma y Anna Bolena o roles de verismo como Giaconda. Pero desafortunadamente no todos los cantantes de ópera, sobre todo hoy en día tienen el privilegio de poder ser selectivos en cuanto a sus roles; muchos deben de cantar lo que les ofrecen. Espero que ahora que lleva unos cuantos años cantando en los mejores teatros con éxito pueda tener la oportunidad de cantar papeles que no la hagan forzar su voz en demasía.
El coro lo noté muy bien pero me pareció poco espontaneo lo del bis.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias por el comentario, Julie.
No creo que estemos tan en desacuerdo respecto a Monastyrska.
La voz es muy interesante, de lírico spinto, pero hay cosas técnicas que no resuelve bien y dudo que si no se implica más y resuelve técnicamente algunas carencias pueda hacer la Norma que ya anuncia.
M'agradaM'agrada
El “Nabucco” de ayer me produjo uno de los mayores aburrimientos de los últimos tiempos. El Met se va hundiendo temporada tras temporada. Hace años podías ver cuatro buenas funciones, hace poco tres, la temporada pasada alguna y ésta? Concebir el espectáculo de ópera bajo la óptica del glamour ya sea físico o basado en nombres famosos es lo único que sabe hacer últimamente el Met. Este “Nabucco” es un timo de órdago mayor. Plácido Domingo debiera recluirse en una residencia de descanso porque ya no puede apenas hablar (la entrevista con Eric Owens fue muy concluyente). El para mi mejor tenor de cuantos he escuchado se ha convertido en una parodia lamentable de sí mismo, cantando en una cuerda que ni es de barítono ni de auténtico tenor sino todo lo contrario. Por favor que abandone los escenarios. Si no fuera porque tenía un abono no hubiera ido a ver esta retransmisión al cine. Comprando el abono las funciones salen más baratas y ya que está gastado el dinero uno va a ver qué pasa y que pasó?, pues una noche perdida.
La señora Monastyrska prometía más que da. Sus agudos son calados en la mayoría de las ocasiones; pretende emular a la grandiosa Ghena Dimitrova y se queda a menos de la mitad del camino. Me interesa muy poco y creo que nunca me interesará más. Su voz -que no es fea- tiene diversos colores y alguno es destacable, pero tiene demasiadas pretensiones y sus resultados no están a la altura de ellas; como actríz tampoco es un portento.
En concreto en la retransmisión de ayer lo único verdaderamente destacable fue la magnífica orquesta del Met, muy bien dirigida por James Levine, si bien en algunos momentos pecó de marcar algo de innecesaria lentitud, lo cual en Verdi no me parece adecuado. A destacar la calidad que extrajo de la pobre obertura de esta ópera que parecía otra. Pero no quisiera dejar de mencionar la magnífica impresión que me produjo el tenor Russell Thomas. En cuanto a Jamie Barton espero escucharla en roles de mayor entidad para poder juzgarla. El coro no estuvo a la altura de otras ocasiones. Innecesaria y absurda la repetición del requete-escuchado “Va pensiero”, repetición que nadie pidió. El resto…
Al final los bravos y la habitual “standing ovation” de siempre -característica típica del Met- para una función que merecía ser protestada; años atrás lo hubiera sido, en otro teatro, claro, no en este Met. que se va desprestigiando paso a paso.
M'agradaM'agrada
No había elegido el Nabucco entre mis óperas de abono esta año para el Met, precisamente por la presencia del caballero Domingo, nuestra experiencia en el REal,, pagando un octavo del abono a este Señor todos los años hizo que me alegrara el año pasado cuando no me correspndía en el mío el “I due Foscari” que protagonizó el subsodicho, para ayudarle a su sostenimiento económico.
Pero, como decía Arturo Reverter (hasta que una mano negra le hizo caer de la programación de Radio Clásica, del mejor programa didáctico en materia de ópera), seguirá “reptando por los escenarios”.
La verdad es que prefiero no seguir comentado, lo blanco es blanco y lo negro es negro, salvo para aquellos que estén mas conformes mirando a un lado, por su ignorancia o por su conveniencia.
P.S.: supongo que me pasará como el año pasado con I Due Foscari (me regalaron una entrada y fui a verla, menos mal que pude oir, aunque mal a la MEADE), que en unos días gracias a un amigo oiré este Nabucco
M'agradaM'agrada
Bueno Miguel, hay grises y matices, yo no tengo ninguna duda
M'agradaM'agrada
@Joaquín si, en eso ultimo que dices estamos de acuerdo ;-).
M'agradaM'agrada
L’opera als cines que jo he anat mai m’ha satisfet. Principalment per el so exagerat que me fan mal als timpans, però tampoc he llegit gaires bones ressenyes.
El tema Domingo crec que ja es patètic, Algú li hauria de regalar el DVD “Florence”.
M'agradaM'agrada
Has de fer un canvi de xip, de la mateixa manera que el fem quan només escoltem un disc d’òpera, ens falten moltes coses, però l’escoltem amb fruïció. En el cinema passa el mateix, no és com el teatre, però aporta coses magnífiques.
M'agradaM'agrada