El dimecres 11 de gener es va inaugurar l’espectacular sala de concerts Elbphilharmonie de la ciutat de Hamburg després de 10 anys interminables i una desviació pressupostària incomprensible a Alemanya i habitual dels paisos llatins.
L’edifici concebut com un referent arquitectònic i com ja ha succeït en altres edificis similars, a la recerca de esdevenir un nou símbol de la ciutat, és obra dels arquitectes Jacques Herzog i Pierre de Meuron.
No us vull atabalar amb números i dades arquitectòniques d’aquest enorme complexa cultural, podeu trobar-ho a la xarxa i si coneixeu l’idioma alemany en el streaming que va oferir l’imprescindible canal Arte, s’explica fil per randa.
El programa televisiu ofereix un munt d’entrevistes, alhora que els inevitables i a vegades interminables discursos que trenquen la continuïtat musical, cal dir que esplèndida, en la seva amplíssima varietat estilística.
PROGRAMA
Ludwig van Beethoven: Obertura »Die Geschöpfe des Prometheus« op. 43
Benvinguda d’Olaf Scholz Alcalde de la Ciutat Lliure i Hanseàtica d’Hamburg
Grußwort Joachim Gauck (President de la República Federal d’Alemanya)
Felix Mendelssohn Bartholdy: Obertura “Ruy Blas” op. 95
Discurs de Jacques Herzog (Herzog & de Meuron)
Paraules de cloenda Christoph Lieben-Seutter (Intendent de la Elbphilharmonie und Laeiszhalle)
Johannes Brahms: Allegro con spirito aus: Sinfonie Nr. 2 D-Dur op. 73
– Pausa –
Eröffnungskonzert: “Zum Raum wird hier die Zeit”
Benjamin Britten: Pan de Sechs Metamorphosen nach Ovid op. 49
Henri Dutilleux: Appels, Echos und Prismes de Mystère de l’Instant
Emilio de’ Cavaliere: Dalle piu alte sfere, de La Pellegrina
Bernd Alois Zimmermann: Photoptosis / Prélude für großes Orchester
Jacob Praetorius: Quam pulchra es / Motette für 5 Stimmen und Basso continuo
Rolf Liebermann: Furioso
Giulio Caccini: Amarilli, mia bella, de Le nuove musiche
Olivier Messiaen: Finale de: Turangalîla-Sinfonie für Klavier, Ondes Martenot und Orchester
– Pausa –
Richard Wagner: Vorspiel zu »Parsifal«
Wolfgang Rihm: Reminiszenz / Triptychon und Spruch in memoriam Hans Henny Jahnn / Uraufführung / Auftragswerk des NDR
Ludwig van Beethoven: Finale de Sinfonie Nr. 9 d-Moll op. 125
Philippe Jaroussky, Contratenor
Pavol Breslik, Tenor
Wiebke Lehmkuhl, Mezzosoprano
Hanna-Elisabeth Müller, Sopran
Bryn Terfel, Baix-baríton
Ensemble Praetorius
Kalev Kuljus. oboe
Margret Köll. arpa
Thomas Bloch, Ondes Martenot
Xie Ya-ou, piano
Iveta Apkalna, orga
NDR Chor, Chor des Bayerischen Rundfunks
NDR Elbphilharmonie Orchester
Director: Thomas Hengelbrock
Hamburg, Elbphilharmonie, 11 de gener de 2017
El programa de sala (25 pàgines en alemany format PDF):
https://infernemland.blog/?attachment_id=37981
Una inauguració d’un sala de concerts esplèndida sempre ha de ser un motiu de festa i aquesta tot i la polèmica del cost, dels anys d’endarreriment i les disputes polítiques que ha provocat s’acabaran oblidant, aquí ho sabem prou bé com funciona això i també sabem que quedarà l’edifici emblemàtic i sobretot el més important, l’activitat cultural que s’hi acabi produint. La gala inaugural ens dóna esperances.
Por los retrasos y encarecimientos de la obra, parece otro ” Calatrava ” , je..je…
M'agradaM'agrada
No creo que les caiga a pedazos oi se les inunde…
M'agradaM'agrada
Que estas haciendo Joaquim? No te cuidas, primero tu salud y entorno, luego el resto de tus seguidores, sabes que siempre estamos y estaremos… Mal lo tuyo, la presencia diaria, no es lo que queremos…… solo sentirte bien!!!!!!
M'agradaM'agrada
¿Cómo que no me cuido? Este post no supuso un gran dispendio. Un copy paste del programa y un enlace (o dos)
No te preocupes,
M'agradaM'agrada
A l’estil de la sala Philharmonie de París. Fa uns quants anys totes les sales imitaven la de Berlín que va crear escola. Totes aquestes en són en part hereves
M'agradaM'agrada
Potser a la música no li cal tant embolcall, però goig en fa molt.
El cost és injustificable.
M'agradaM'agrada
Un edifici espectacular amb la que se suposa la sala de concerts amb millor acústica del món. Tot el disseny de la sala ha anat condicionat a buscar la millor acústica possible (per això les similituds amb altres sales de concert) tot i que el recobriment rugós de la Elbphilharmonie li dóna una qualitat diferent al so. En el que es refereix als pressupostos és molt injust que s’estigui dient tot el què es diu a la premsa i a internet ja que Hamburg volia una icona, un edifici que la posés al mapa amb una silueta reconeixible que tothom pugui recordar (a Barcelona ja en sabem d’això). Les icones son controvertides, han de ser grans i hi ha d’anar destinada tota la voluntat de la ciutat perquè sinó acaben convertides en imans de turistes (ho acaben sent igualment). La desviació pressupostària surrealista sorgeix de que la primera dada és el pressupost que Herzog & de Meuron van presentar al concurs que van guanyar. Quan es presenta un projecte a concurs falten moltes coses per pensar i per tant el pressupost no és una gran referència. L’encàrrec que se’ls va fer ha anat canviant amb el temps, s’ha anat fent gran. Parlem d’una icona, l’ajuntament que promovia la Elbphilharmonie no volia estalviar recursos. El gran problema ve quan l’ajuntament nou està en contra d’aquesta obra i comença a posar trabes, les obres es retrasen, apujen impostos… [Aquesta història em sona!]. Les icones sempre són polèmiques i surten de l’habitual i el pressupost evidentment es desvia, però això ja s’hauria de saber abans de començar. M’agradaria saber la desviació pressupostària de la Sagrada Família tenint en compte que ara es fan servir tècniques de construcció més modernes i cares i el canvi en aquests pressupostos al haver hagut de començar a pagar impostos. Poques ciutats del món poden dir orgulloses que tenen una icona i si la ciutat li gira l’esquena el més normal és que hi hagi problemes. L’arquitectura, al igual que la música no són línies en una pàgina, hi ha moltes coses més que influeixen i en el cas dels arquitectes genials com Herzog & de Meuron, la resposta de la gent i l’ús que en fa són essencials.
M'agradaM'agrada
I no podrien portar a aquest enginyer per millorar les nostres sales i teatres?
M'agradaM'agrada
¡Ah´va, qué sala! “Spectacular, spectacular!” Es impresionante.
M'agradaM'agrada
Por decirlo rápido, su epsectacularidad es poco germánica.
M'agradaM'agrada
Vaig veure el reportatge per Tv3 i em va semblar apabullant,enorme,tots asseguts i vient sensa haver de torcer el cap.Sembla ser que l’acustica es perfecte.I aixo sera per totes les butxaques??? haurem d’estudiar-ho pero m’alegro d’aquest esdeveniment.
M'agradaLiked by 1 person
Si és a Alemanya ÉS PER A TOTES LES BUTXAQUES
M'agradaM'agrada
Vaig veure l’edifici a les noticies i lel que ensenyaren no me va agradar.
Ara estic escoltant i mirant el vídeo del apunt. L’interior es aclaparador. Quina mala sort que Hamburg estigui ten lluny.
M'agradaM'agrada
En a mi també m’agrada més l’interior que l’exterior
M'agradaM'agrada
Un edific molt bonic. Esperem que si ha costat tant serà perquè l’han dissenyat per a que tingui bona acústica i no com un Calatrava a mig coure….
M'agradaM'agrada
És més maco per dins que per fora, quelcom que Calatrava no contempla mai.
M'agradaM'agrada