No ha estat cap sorpresa malgrat que a darrera hora tot semblava que podria donar un tomb. La tria més participada de IFL des de que un dia vaig decidir posar vàries versions de la mateixa ària sense identificar als seus intèrprets, ha estat també la més internacional, amb participació internacional, inclòs un fil obert de debat a ODB-Opéra amb un respectuós respecte a les normes que jo vaig imposar a casa meva i que malauradament no vaig poder aconseguir. Ell sí, han parlat de les versions sense anomenar al cantants. Bravo! per els amics del foro francès que han aconseguit allò que aquí ha estat impossible.
Des d’un bon inici la versió 11 cantada per l’inconfusible Jonas Kaufmann va situar-se a primera línía i a molta distància del segon, que en un principi va ser la versió 12 tot i que aviat el 6 va anar agafant força i en les darreres hores, perquè ha estat una qüestió d’última hora, s’ha apropat fins i tot perillosament a disputar la primera posició, qui sap si amb unes horetes més hagués hagut de desempatar.
La versió més triada és la del tenor alemany que ha aconseguit tot sol 100 tries. Possiblement una de les versions més belles de les 14 escollides, més ben interpretada i més propera al Werther de Massenet del que molts irreductibles detractors es pensen. Què n’hi ha de millors? Possiblement
La versió de Kaufmann que vaig escollir és la del Metropolitan de l’any 2014.
La resta i pel mateix ordre proposat, ha quedat així:
I qui hi ha al darrera de cadascuna d’aquestes versions? Ara sí, amb els noms que alguns estaven tan ansiosos de fer-nos-els saber abans d’hora, aquests són els altres 13 tenors (prement sobre el nom podeu tornar a escoltar les versions proposades):
| Pourquoi 11 | 100 | Jonas Kaufmann |
| Pourquoi 6 | 92 | Alfredo Kraus |
| Pourquoi 12 | 76 | Sergei Lemeshev |
| Pourquoi 4 | 70 | Alain Vanzo |
| Pourquoi 8 | 55 | Nicolai Gedda |
| Pourquoi 5 | 51 | Rolando Villazón |
| Pourquoi 3 | 40 | Jean-François Borras |
| Pourquoi 1 | 37 | Roberto Alagna |
| Pourquoi 10 | 36 | Tito Schippa |
| Pourquoi 9 | 28 | Piotr Beczala |
| Pourquoi 2 | 26 | Georges Thill |
| Pourquoi 13 | 26 | Matthew Polenzani |
| Pourquoi 14 | 25 | Jaume Aragall |
| Pourquoi 7 | 20 | Vittorio Grigolo |
La versió 1 és de l’any 2005 a Torino, la 3 a Viena l’any 2015, la 5 de la ROH 2011, la 7 de la ROH 2016, la 9 de Paris 2016, la 11 com ja us he dit del MET 2014 i la 13 Viena 2015. Les versions parells són extretes de Youtubes.
Gràcies a tots per la vostra participació.
IN FERNEM LAND 
Gracias, Joaquin, por tu estupendo trabajo y por tu esfuerzo; y como se agradece un comentario tan equilibrado y sereno despues de tanta pasion. Yo tambien vote a 11, 6, 12 y 10, aunque todos eran buenos. Vi en varias oasiones a Kraus en vivo y a Kaufmann e video, como no podia ser de otra manera, y, por tecnica canora o por capacidad de expresion, ambos son mis preferidos. El canto del 12 es bellisimo, aunque me faltara la lengua francesa Esta “tria” ha sido una gozada, pues Werther es una de mis operas mas queridas y siempre me ha emocionado profundamente, casi hasta las lagrimas. Bueno, Joaquin, en adelante haz lo que creas mas conveniente, pero creo que, bien por la actitud fanatica de unos o descalificadora de otros, seria una pena que esta actividad acabara. Es solo una opinion, pero hagas lo que hagas, gracias siempre. Bona nit
M'agradaM'agrada
Vaig votar a Till (2), Vanzo (4), Villazón (5), I Kraus (6).
M’encanta el Josep Carreras, crec que és el meu Werther.
Aquesta òpera és tan i tan bonica. M’agradarà molt també sentir al Beczala, tot i que, havent-lo reconegut, no l’he votat (igual que a l’11).
Enhorabona per l’èxit del teu blog. Ja he dit molts cops que per mi el Liceu perdria interès sense les teves magnífiques preparacions de les obres.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de enero 2017 | Beckmesser
No acabo d’entendre quin sentit te que aquell cantant que a mi m’agrada sigui el guanyador d’un “concurs” que la seva finalitat es la de intentar descobrir versions que
potser no coneixiem o passaban per alt.
El l fet que el meu prefrit sigui o no el mes votat, es irrellevant, no per aixó dejara d’agradarme.
Si la gent que ha montat aquest “sidral” intententaba “evangelizarnos” van be!
l’unic que han demostrat es un cert fanatisme que mes que beneficiar al seu patrocinat, pot tindre el efecte contrari, i aixó seria injust.
En fi Quim passem plana i actua com creguis convenient, pero tingues en conte que la majoria del teus adeptes, estan al teu costat, no llencis la tovallola.
Josep
M'agradaM'agrada
Merci Joachim pour cet exercice et pardon pour les étourderies pas très élégantes de mes compatriotes lors du vote.
Le résultat me plait mais j’aime encore plus l’interprétation de Jonas Kaufmann à Paris en 2010.
Et nous aurons Lohengrin la semaine prochaine. Amicalement. 🙂
M'agradaM'agrada
La versión de Kaufmann es muy buena, pero mejora viéndole actuar, por lo cual sólo escuchándole a mí me ha quedado en quinto lugar con un 9 sobre 10.
Mi selección ha sido ésta: 4 (con un 10 sobre 10), 6 (9 1/2), 8 (9 1/2) y 3 (9 1/2). Mi 10, Alain Vanzo ( con un timbre de voz muy parecido a Alfredo Kraus, pero con un color más agradable) tuve la ocasión de verle en persona en este rol en la Opera Comique en 1969, al lado de una Rita Gorr algo sosa) y el público le vitoreó ya a la salida y al final fue el no va más de éxito (la duración de los bravos, “Vanzo, Vanzo!!! y aplausos es una de las más largas que he presenciado en toda mi vida). Sin embargo no lo he reconocido como tampoco a ninguno de los otros intérpretes, con la excepción del ganador gracias a los “talibanes”. Me alegra que el gran Kraus haya quedado segundo, como en mi selección y Alain Vanzo cuarto. Mi sorpresa ha sido Borrás que ha quedado séptimo y mi tercero (Gedda) ha quedado quinto. Para mí Vanzo es la perfección en este rol.
Al cantante ruso (9 también sobre 10) que es excelente no lo incluí entre mis cuatro seleccionados no porque desmerezca su extraordinario canto, sino porque al no entender el ruso no sé si las inflexiones de voz -que se corresponden con la partitura- son acordes con el texto.
Las interpretaciones de “Werther” que yo le he visto a Alfredo Kraus y sus grabaciones son magistrales, pero Alain Vanzo me ha gustado más en esta ocasión, sin saber quién era.
Felicito al ganador pero no consigue emocionarme como lo ha conseguido Alain Vanzo con su línea de canto, su impecable dicción y su bella voz.
Esperemos la próxima selección, si es que Joaquim decide proponerla, después de este lamentable comportamiento de ciertos participantes que quieras o no influían para que el ganador fuera Jonas Kaufmann, sin tener este gran cantante ninguna culpa.
M'agradaM'agrada
Muy buen comentario, sin dudas Vanzo, erar inmenso en rol, yo lo he votado como Nº 1
M'agradaM'agrada
Yo he votado a Vanzo sin saber quién era, hasta el día de hoy ni el nombre me sonaba.
M'agradaM'agrada
Voy a hablar y deseo que lo leáis completamente, para que no haya malinterpretaciones.
Afortunadamente, los admiradores de Kaufmann de In fernem Land no son como los que hemos visto estos días, esto añade esperanzas futuras.
Muchas personas (de manera consciente o no) han realizado sus votaciones atendiendo a las normas que se pedían, esto es, escuchar las 14 versiones y de entre ellas, elegir las 4 mejores a su gusto o que más les hayan emocionado o por las que se decantarían, de cualquier modo.
Lon infantilismos leídos en el blog, típicos de seres que sólo deseen molestar y estorbar con su actitud han retratado, en este caso en especial, a muchos de los seguidores de Kaufmann. No a todos, pero sí se ha visto como confundían la voz (a veces sombría y sin clara proyección) de éste con la del inmenso Lemeshev, quien, en ruso, vocaliza y dota de un dramatismo y de una imaginación inimaginables la romanza, a siglos luz del hoy vencedor. Gracias, Joaquim por incluirlo, una joya. Y de las olvidadas.
Con escalpelo iré.
Mis votos fueron para el número 6, Kraus (modelo de fraseo, dicción e intención, en una de sus versiones más apasionadas), a Tito Schipa (¡qué clase, qué fraseo, cómo sugiere y elabora el mensaje ensoñador al patetismo de la identificación con el poema de Ossian!), a Lemeshev (su magisterio está en la interpretación inmensa y apasionada, llena de medias voces y de trabajado fraseo. Que cante en ruso no es ningún problema, ahí abajo está Schipa en italiano) y a Nicolai Gedda que me gustó bastante; me quedé con las ganas de votar a Thill (gran Werther), a Vanzo y a Alagna, muy superiores todos al vencedor. Y, por cierto, eché en falta a Carreras o al joven Pippo, quienes lo cantaban de manera inolvidable.
Con esto no me refiero a las elecciones personales de los habituales del blog (espero que lo leáis completo el mensaje), quienes eligieron las versiones más atractivas a cada cual, a partir de su gusto y de la comparación entre ellos.
Vaya mi desprecio absoluto por esos seres que han boicoteado y troleado este concurso, que desvelaron nombres (a alguna, que Mozart le conserve la vista, el oído lo tiene perdido) y que han molestado, desvirtuado y traicionado el espíritu libre de la eleccion de versiones, silenciando el nombre y los votos (algo que quedaba claro), de paso, la imagen sobre el tenor elegido ha quedado desvirtuada (lo mismo diría si hubieran sido krausistas) y a partir de ahora, servidora (que siempre es muy prudente) no le va a pasar ni una: vocalización, fraseo, forte, pronunciación, fiato.
Y hay que señalar que, incluso con los votos pedidos a favor del tenor alemán, la versión número 6, la de Alfredo Kraus, ha estado a ocho votos. Habría sido la vencedora; para mí, lo es. Lamentable y bochornoso espectáculo el visto, lamentable. Me pregunto, ¿en verdad son personas hechas y derechas? Lo dudo.
Todo dicho, pues. Queridos infernems (quienes escribís habitualmente y leéis, aunque no os manifestéis), a vosotros no me dirijo. Los lerdos (¿sabrán qué significa esta palabra?) e infantiles troles han condenado la versión 11. Y no le hacen ningún favor, ninguno.
¡Besos, queridos infernems y a ti, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Gracias Leonor, por este comentario tan acertado. Siempre es un placer leerte.
M'agradaM'agrada
Yo más o menos opino como Leonor, en lineas generales sobre como ha funcionado este concurso, mediatizado el resultado por el club de fans JK ( al que por cierto, espero ver y escuchar en Paris el prox.27 en el a priori gran LOHENGRIN programado, siempre que el muniqués no cancele nuevamente )
Voté logicamente a Kraus, Vanzo, Schipa y Alagna ( me hubiera gustado a Lemeshev pero como ya avancé, soy muy riguroso con el idioma original del Werther y no puedo votar una versión cantada en ruso )
M'agradaM'agrada
Independenment de la extraordinaria versió del Jonas, trobo curios que el mes votat sigui un tenor mes spinto que liric davant de tenors clarament lirics. Però no passa res. Els grans cracks poden amb tot
M'agradaM'agrada
Jo vaig votar al 3, 5, 6 i 11. Tu saps molt be que soc una “forofa” de J.K., i pense qu’es el millor Werther, no sols pel “pourquoi” sino per tota l’opera. La seua interpretació m’arriva a l’ánima. Però també m’agrada A.K. i molts dels altres propostos. No hi ha que rebutjar ningú perque t’agrada mes un altre. A València tindrem aquesta temporada un Werther amb Borrás, que segons la tria es millor que Bexcala per al rol i la mareixa Charlotte qu’al Liceu. ¿Vols comparar-les?, estás convidat. Gracies per tot Ximo.
M'agradaM'agrada
Yo igual con Villazón. No es santo de mi devoción, no lo reconocí; su versión me emocionó, y lo voté. Pensaba “no es Plácido, pero me recuerda a él, me transmite como él”
M'agradaM'agrada
Previsible i no em sembla malament, però per a mi sent molt bona, no és la millor versió de les 14 proposades.
Jo vaig triar per aquest ordre: La 12 perquè crec que no es pot cantar millor i encara que no entengui un borrall de rus, penso que allà on en francès cal fer el que cal fer, ell ho fa i ho fa preciós
La 8 per l’equilibri entre passió i contenció
La 6, tot i que aquesta versió escollida està per sota d’altres del mateix Kraus, per aquest mestratge que tenen totes les seves interpretacions encara que la veu no tingui la bellesa d’altres cantants.
Finalment la 3 de Borras que m’ha sorprès perquè creia que era un cantant del passat per l’escola. Esplèndid
Gràcies Joaquim i no ens deixis sense tries, s’aprèn molt
M'agradaM'agrada
es distinto ir una versión sola ella, como es el caso en este post, que cuando oyes 14 veces las 14 versiones!!!! a pesar del altar que le tengo a Jonas en casa, ni lo conocí, ni le vote, la número 11 me pareció que era engolada (fíjate, yo pensando esas cosas!!!), como curiosamente comentó también alguien en Facebook (al menos no soy yo sola), y poco “patidora”, no me pareció muy deprimido. Voté 3, 5, 10 y 13, y no salgo de mi asombro por elegir a Villazon (que no tiene altar). Polenzani sí tiene. Gracias por esto Joaquim.
M'agradaM'agrada
Vaig votar 6, 7, 8 i 10. D’aquestes 4 veus nomes vaig reconèixer a Kraus… m’ha sorprès haver votat per Vittorio Grigolo ja que res del que li havia escoltat m’havia fet el pès… Moltes gràcies un cop més!!
M'agradaM'agrada
Joaquim, sabes bien lo que aprecio tu trabajo, pero en mi caso lo que mas impactado, ha sido el re descubrimiento de Sergei Lemeshev, era un cantante olvidado en mi memoria y creo que solo recuerdo, y no mucho en su Alfredo con Galina Vishnévskaya, en ruso, en un dúo esplendido de La Traviata.
Gracias!!!!!!
M'agradaM'agrada
Por supuesto debo de decir que he buscado a Carreras, para mi gusto el Werther, mas perfecto de hecho cada Navidad saco la grabación de audio con Frederica von Stade y cada año la disfruto mas. Cosas de la edad? No lo sé….
M'agradaLiked by 1 person
Vaig votar 3,5,7 i el 13. D´aquestos només vaig identificar Villazon. Em sorpren haver votat en Vittorio Grigolo i J.F. Borras que no els tinc entre els meus preferits (Polenzani si ). Gracies Joaquin per fer-nos coneixer diferentes versions d´aquesta aria
M'agradaM'agrada
Pel que puc comprovar amb els resultats finals és que he votat a Grigolo, Kraus, Lemeshev i Vanzo. Els poso per ordre alfabètic ja que les quatre versions em van agradar molt. En Kraus el vaig reconèixer i sempre tindré en la memòria els seus Werthers liceistes. Era evident que si votava per una versió cantada en rus no estava votant a Mario del Monaco. Confesso la meva ignorància. El vaig conéixer a partir de les respostes d’un dels qüestionaris setmanals i la sorpresa, molt aqradable, ha estat evident. Un imments cantant. No m’estranya haver votat en Vanzo, tenor que admiro des que el vaig escoltar al Liceu en el Benvenuto Cellini i en Romeo i del que tinc pràcticament totes les seves gravacions. Un senyor del cant. La meva estranyesa ha estat que he votat a Grigolo que és un tenor que cada vegada que el veig em posa nerviós pel seu exagerat histrionisme, però en canvi resulta que sense veure’l, la seva versió m’ha agradat molt.
Vaig puntuar amb un 9,5 a Gedda i amb un 9 a ‘Alagna, Schippa i Thill. A Beczala només amb un 8 i al tornar-lo a escoltar, sabent quin número era, m’adono que la seva pronuncia del francès és perfectament millorable i potser això em va fer enrera. De tota manera confio que en viu m’agradi força.
El Werther d’en Kauffman és fantàstic i el DVD de Paris m’emociona però en aquesta versió més recent del MET no sé, m’hi falta alguna cosa. Si hagués votat pel nom probablement estaria entre els 4 preferits, però no es tractava d’això.
Joaquim, endavant. Espero amb delit la propera tria, si ho creus convenient.
M'agradaM'agrada
No te olvides, Pere, que Alain Vanzo también cantó un formidable Des Grieux en “Manon” con Montserrat Caballé en el Liceu en 1969 y había sido su Gennaro en la versión de concierto de “Lucrezia Borgia” en 1965 en el Carnegie Hall de Nueva York y que lanzó “La Superba” -como la calificó la crítica- a su fama por todo el mundo. En Madrid la Caballé la había cantado con Alfredo Kraus. Es curioso que la extraordinaria soprano catalana cantara este rol con dos tenores de voz tan parecida que a veces hay quien los confunde al escucharlos.
M'agradaM'agrada
Me refiero a “Manon”. Aunque las coincidencias no acaban aquí, Alfredo Kraus también fue su Gennaro en “Lucrezia Borgia” en su primera grabación con la RCA. Alain Vanzo tenía contrato con otra firma francesa y no pudo grabarla con ella.
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquin por esta selección tan bien hecha, para mi no hay otro Werther como el de Alfredo Kraus, como alguien dice y creo que es “colbran” a Kaufmann hay que verlo actuar con solo escucharlo no es suficiente.
M'agradaM'agrada
A vegades el món de la òpera és com el del futbol, penso que per això de la passió que suposa, i la gent reacciona com “tifosi” enrabiats per un cantant com ho fan pel seu equip. Sembla que els hi va la vida, Jo tinc preferències com tothom però no he entès mai el fanatisme.
Dit això aquesta tria ha estat apassionant amb unes versions magnífiques.
A mi m’agrada Kaufmann però més en el repertori alemany. No l’he vist en directe i tampoc el Werther en dvd, per tant no puc jutjar correctament. Però en aquesta ària particularment no em va agradar i no el vaig votar.
El meu primer vot va ser per Thill que em sembla la perfecció en el cant francès.
El segon per Krauss perquè em sembla que és millor que l’ha cantat sense ser francòfon.
El tercer per Gedda perquè com Victoria de los Angeles, pot cantar diferents repertoris i fer-ho sempre molt bé.
El quart per Schippa per una manera de cantar exquisida ja perduda.
Com només eren quatre m’he deixat a Lemeshev que em va captivar i a Vanzo a qui vaig confondre amb Kraus abans d’ arribar a la seva versió i que va ser tot un descobriment.
Salutacions
M'agradaM'agrada
Volia dir Schipa.
M'agradaM'agrada
Doncs jo vaig votar 3,5,4 i 6. I vaig tenir la gosadia de creure que havia identificat algu!!! Jajaja que il·lus! Be, a Kraus si el vaig reconeixer.
Gracies Joaquim. I magnific el post. Donades les circumstancies has estat molt elegant.
M'agradaM'agrada
Em quedo amb el Nicolai Gedda. dramatisme i tècnica sense les estretors del Kraus o Vanzo ( també excelents per suposat).
El Kauffman també em cautiva em rendeixo davant la seva foscor engolada, trobo que expressa moltíssim.
M'agradaM'agrada
Be he de dir que si be no vaig reconeixer a tots i gairebe millor…si confeso que en Alfredo Kraus es i será sempre per a mi Werther des que en els meus inicis al Liceu el vaig veure cantar una meravellosa versió i havent tingut la oportunitat de parlar amb ell personalment per la seva humiltat i la passió pel que cantava que es desprenia en tota la conversa i l’interes pel que en a mi m’agradava i el que em semblavenles seves actuacions i algunes grabacions em va captivar per sempre mes…era tot un cavaller i un gran mestre del cant i ho demostrava sempre.
Per aixó i perque encara que certament la versió proposada no li feia del tot justicia vaig votar-lo en primer lloc, en segon lloc a Alain Vanzo per una dicció fabulosa i un cant força apassionat i similar a en Kraus, en tercer lloc en Rolando Villazon que em sembla excel.lent en gairebe tot el que he escoltat i vist d’ell i la sorpresa per a mi va ser el quart lloc donat que si be per a mi era per en Jonas Kauffman del que reconec ser un gran admirador en determinats rols i que ho fa prou be en aquest el vaig descartar per la situació creada al blog…si realment no li va fer massa bé en contra de la intenció d’alguns…i em dol perque penso que es un dels millors en l’actualitat…el cas es que vaig votar a en Vittorio Grigolo del que no he escoltat molt pero que em va agradar molt en aquesta versió sense reconeixer-lo.
I no vull deixar-me el que per a mi ha estat un gran descobriment i que em va fer dubtar fins al final en Sergei Lemeshev que canta una bellíssima versió en rus amb molta passió i gairebé entonant com en francés, em va impresionar i mereix una menció especial…jo que soc amant de l’opera russa hauré de cercar enregistraments d’ell perque crec que s’ho val.
Gŕàcies altre cop Joaquim per haver-me fet gaudir tant amb aquesta tria i espero que tant de bó no sigui la ultima, peró la teva decisió serà l’adequada sens dubte.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: ¿Quién es su Werther favorito? | Beckmesser
Déu ni do la de comentaris i deduccions interessants que es poden extreure de tot plegat malgrat la febre kaufmaniana.
1- crec que és una ària maravellosa que vol reflectir el carácter inestable del protagonista.Aixó queda perfectament explicat amb l’agitació del “reveiller” seguit dels “souffle”en pianíssim i amb un so eteri que es quedi com suspes en el aire.
2-Celebro que els dos primers seleccionats que tenen actualment en repertori el rol siguin Kaufmann i Borras.
3-Coincideixo amb tú que el més important d’aquesta tria es veure que pensa la gent que no reconeix els cantants.
4- Vaig votar Kaufmann,Kraus,Polenzani i Borras.
5- A priori no m’agrada gaire ni la veu gastada,ni l’estil ,ni la pronunciació francesa deficient ,ni la manca de subtilesa de Piotr Beczala.Llàstima que no haguessin contractat a Jean François Borras com a València que segons el meu entendre és bastant superior.Intentaré anar avui al teatre amb sentit positiu malgrat que per les referencies arribades Anna Caterina Antonacci ens ho posarà ben difícil.
De tota la tria dels cantants en carrera potser mancàven els clàsics Marcelo Alvarez, Giuseppe Filianoti i Ramon Vargas i els nouvinguts Francesco Meli,Andrej Dunaev,Arturo Chacón-Cruz i evidenment Juan Diego Flórez ,que en la 2ª incorporació del rol a Bologna es converteix en un seriós competidor pel 1º lloc.
Sempre m’agrada deixar altres interpretacions destacables menys mediàtiques
El tenor Giuseppe Sabbatini amb una veu ingrata cantava el 1991 a Bologna sota la direcció de Riccardo Chailly una ària absolutament magistral.
De la nova fornada i sense que hagi fet el rol sencer us deixo l’interpretació del tenor Rame Lahaj (Kosovo1983) premi Operalia i que ja està fent primers rols a Dresden,Berlin, Paris,etc.De moment no és perfecte pero el material és molt bo i és molt jove.Si us plau que estudii…
M'agradaM'agrada
Renoi quines dues versions més maques. Increible Sabbatini. Si hagués entrat a la tria no dubto que l’hagués votat.
M'agradaM'agrada
Vaig votar 1-6-7-14.Vaig confondre el 4 amb Krauss pero en arribar al 6 ja vaig donar-me compta qui era Krauss.Alagna em va agradar molt i no vaig votar Kauffmann perque per Werther la seva veu es massa germànica.Hi vaig trobar faltar Carreras que juntament amb Krauss son per mí els millors Werther.Molt bona tria,Joaquim,ens has fet pensar i sobretot disfrutar.Ah! i esmento especialment Aragall que no es dona massa en aquest blog pero que la seva encandila,al menys a mi
M'agradaM'agrada
En prou feines n’he endevinat la meitat! Ara toca tornar-ho a escoltar sabent qui son i meravellar-me i sorprendre’m amb els qui no he identificat.
Magnifica experiència!
M'agradaM'agrada
Espectacular selección.
He disfrutado con esta elección. Gran descubrimiento A Vanzo, que no tenía codificado para nada. Vaya voz y vaya interpretación. Lemeshev también ha sido un decubrimiento, aunque de él si que tenía referencias previas. Y por supuesto Gedda y Kraus.
Muchas gracias por este “·juego” que nos propones y animarte a continuar, pese a que haya quien se crea que se trata de defender a su “CR” de turno. Creo que estas audiciones “ciegas” nos aportan a todos y descubres infinidad de detalles al no estar influenciado por tus gustos personales.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies a tots i a totes vosaltres per la vostra participació, les tries personalitzades, ara sí en alguns casos argumentades i també per la vostra paciència, per la fidelitat i el suport.
Hi haurà més tries, sense comentaris en l’apunt d ela proposta, és clar. Serà la trista manera, l’única diria jo, que tinc per intentar que es respectin les normes de la casa,
Per què treure una secció que agrada tant? No té sentit,, l’adapto i d’aigua passada, molí no en mol
M'agradaM'agrada