Tornem a Der Fliegende Holländer i no serà el darrer d’aquesta temporada, ja que com molt bé sabeu també és un títol de la 2016/2017 del Gran Teatre del Liceu.
La que avui us proposo prové de l’òpera nacional de Finlàndia i la va emetre The Opera Platform que està esdevenint un canal imprescindible per visionar les propostes més interessants del panorama operístic, que no sempre passa per les cases d’òpera de més anomenada però que en canvi en moltes ocasions són les que tenen més cura per presentar repartiments molt homogenis i direccions musicals i escèniques creatives i estimulants.
Després de la decebedora proposta de Oller al Teatro Real, el que ens ofereixen els finesos amb aquesta proposta de danès Kasper Holten, actualment director de la ROH londinense, del qual veurem en el Liceu aquesta mateix temporada la seva visió de Don Giovanni, és del tot trencadora i innovadora, una reinterpretació radical que encendrà passions i confrontacions perquè Holten converteix a l’holandès errant en un artista, atrapat en el món de la jet set internacional. Un home, impulsat per la seva inspiració i obligat a viure sense trobar una llar. Holten crida l’atenció sobre Senta també. Qui és aquesta noia que està disposada a sacrificar-se a si mateixa a través de la devoció? I és realment el desinterès qui la motiva?
A partir d’aquí res del que heu vist tantes vegades i coneixeu, deixa de tenir sentit perquè Holten, com Herheim, s’inventa una dramatúrgia nova que sense traïr l’essència, fa miques i prescindeix dels personatges i les situacions originals, quelcom que sempre motiva contradiccions del text amb el que veiem, quelcom que exaspera i no sense raó, a aquells que més enllà del immobilisme ancestral no creuen convenient les adulteracions de les obres d’art. Quelcom que no deixa de ser part del que curiosament aconsegueix Holten amb la seva proposta.
Teatralment la producció és esplèndida, amb un treball d’actors intens i molt cuidat, fins el darrer detall, tothom actua i ho fan de manera convincent.
La proposta pot no agradar o fins i tot motivar un rebuig exacerbat, però està ben feta, té ritme narratiu que no decau i intenta, no sempre amb èxit, és clar, fer quadrar una nova narrativa amb un llibret que en el fons i en la forma té poc a veure amb el que veiem. Potser d’aquí a uns anys algú es trencarà de riure amb aquestes lectures esbiaixades més que re-lectures.
Musicalment la cosa funciona de manera extraordinària, perquè en contra dle que succeïa a Madrid, al capdavant hi ha un director que també sap donar sentit, ritme i força narrativa al relat (aquest ja totalment wagnerià), S’ofereix la versió en tres actes (una raresa en l’actualitat) quelcom que trenca aquest discurs unitari que el propi Wagner va imposar, però si l’holandès ja no és un mariner errant i s’ha convertit com el Tannhäuser de Carsen, en un pintor, ja no vindrà d’aquí, no us sembla? A banda que la versió en tres actes també la va escriure el propi Wagner.
Vocalment l’equip és d’una solidesa sense gaires retrets amb Johan Reuter al capdavant com a holandès, amb una veu molt corpòria i una entonació a vegades dubtosa. Nylund és potser massa lírica, però supera amb seguretat els paranys de la partitura, Gregory Frank és un Daland/marxant d’art molt segur, potser no gaire cavernós, mentre que Erik és Mika Pohjonen, un Erik que trenca estereotips en una producció destinada a esmicolar-los, si bé la veu és del tot adient. Sari Nordqvist és una Mary molt gastada i el mariner de Tuomas Katajala és molt més que prometedor.
Cor i orquestra, espectaculars
Richard Wagner
DER FLIEGENDE HOLLÄNDER
Johan Reuter – Der Holländer
Camilla Nylund – Senta
Gregory Frank – Daland
Mika Pohjonen – Erik
Sari Nordqvist – Mary
Tuomas Katajala – Dalands Steuermann
Finnish National Opera Chorus and Orchestra
Chorleitung: Marge Mehilane, Marco Ozbic
Director musical: John Fiore
Director escènic: Kasper Holten
Escenografia: Philipp Fürhofer
Disseny de vestuari: Anja Vang Kragh
Disseny de llums: Martin Gebhardt
Coreografia: Signe Fabricius
Video: Luke Halls
Disponible en obert a The Platform Opera fins el 13 de febrer de 2017. No deixeu perdre l’oportunitat
La proposta d’avui és de les que m’agrada portar aquí perquè estimulen i ofereixen propostes intel·ligents.
IN FERNEM LAND 
gracies per el comentari, la ví en el streaming, me gustó mucho a pesar de que me chirriaba el texto con lo que estaba pasando en escena, esas frases de tormenta y tal mientras estan en lo que parece ser la inauguración de una exposición. Y como este blog es un hogar a partir de ahí, encontré tu entrada sobre Reuter y els Kindertotenlieder que completó la noche.
M'agradaM'agrada
Si al menos hubieran entrado al vernisage de la inauguración de la exposición con paraguas…
En fin lo que pasa en escena es muy coherente y de una inteligencia fuera de toda discusión, el problema se evidencia cuando quieres unir a Holten con Wagner, hay disonancias.
En cuanto a los Kindertotenlieder de Reuter, una delicia
M'agradaM'agrada
Scusate se scrivo in italiano! Mi chiedo, sono matti solo i registi? Anche i direttori dei teatri, i direttori d’orchestra e i cantanti che accettano tutto? E anche noi del pubblico ?
Cosa si può fare tutti insieme per frenare questo dilagare di idiozie? Potremo mai più vedere un’opera come è stata scritta? Perdonate lo sfogo, ma così l’opera altro che rinnovata, è destinata a morire!
Un saluto a tutti
Sergio
M'agradaM'agrada
Caro Sergio, il linguaggio il pluralismo non è una limitazione ai IFL. La cosa importante è la tua opinione. Perdona i miei errori di rispondere in italiano. (La mia mamma era Genovesa), grazie per il vostro saluto, spero solo che si continua dare contributi a questo blog.
M'agradaM'agrada
Grazie, se scrivessi in spagnolo verrebbe fuori qualcosa di incomprensibile! Ma il tuo italiano va benissimo!!
M'agradaM'agrada
Penso che non tutti sono matti, ma ci sono tanti che sembrano tutti.
I teatri vedono con questi registi, l’unica possibilità de vendere biglietti, è così, i cantanti senza personalità anche con una linea musicale quasi perfetta non se vendono i biglietti come succedeva molti anni fa. Sicuramente hanno sbagliato tutti quegli che credevano che l’opera ero un spettacolo teatrale prima che una creazione musicale e vocale. Grazie Sergio per il tuo commento, spero la prossima volta, non prenderai un anno e mezzo per farlo come questa volta. 🙂
Auguri per un nuovo anno
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim, no voy a emitir opinión, Solo comentar que hacía mucho tiempo que veía un equipo operístico tan bueno, la opera es un trabajo de equipo eso no tiene discusión, nos guste o no.
M'agradaM'agrada
imposible sin equipo.
Cuando se confía con el divo/a de turno acostumbra a no resultar.
En este caso el trabajo es perfecto, otra cosa es el resultado o lo que se pretende.
M'agradaM'agrada
Mil gràcies. A mí em passa com la Pepa. Text amb tempestes, capitans, mariners etc i veure quelcom que res hi te a veure em demana un esforç de comprensió tal que no em deixa fruir de la resta. Als veterans en l òpera, que ja sabeu què passa, com i a on, i qui diu què, suposo que us resultarà més fàcil o àgil “transportar” la trama a altres contextes tant diferents. Però a mi….. Ei, que n’hi ha alguns que tampoc no suporten que es trenqui la “cuarta paret” al teatre ehhhhh….
Coincideixo amb el Sergio en què si duc a la família o amics novells en l’òpera a veure aquesta posada en escena, havent-los-hi explicat abans l’argument, de segur que no hi tornen. I tampoc cal, per això, ser de ment tancada. Senzillament potser és que el cervell humà deu funcionar d’aquesta manera, suposo.
M'agradaM'agrada
A vegades cal informar-se abans de comprar entrades per la família o per a aquells que s’apropen per primera vegada a l’òpera, és clar que aquests no tenen els mateixos prejudicis que tenim els que fa anys i panys que hi anem.
M'agradaM'agrada
L’he vist, finalment. Afortunadament l’alemany no l’entenc, ni parlat ni cantat, però sabent l’argument de l’òpera, el que veia no me quadrava.
Ara, musicalment i vocalment m’ha agradat.
¿Senta no es suïcida i així fa que l’holandès mori per fi?
La música de Wagner pot servir com a banda sonora de moltes obres teatrals.
M'agradaM'agrada