IN FERNEM LAND

GERMANICO IN GERMANIA DE PORPORA (Cencic-Lezhneva-Bennani-Idrisova-Idrisova-Hanczár-Capella Cracoviensis-Adamus)


opera-rara

Mentre escoltava aquest reguitzell d’àries de bravura i virtuosisme hi ha hagut més d’un moment que pensava deixar-ho estar per un altre moment, tot i que he acabat escoltant les quasi tres hores de cabrioles vocals amb les que Porpora posava a prova als cantants de l’època, sotmesos a unes “exigències del guió” en moltes ocasions més circenses que emotives, al menys escoltades amb les orelles d’ara, quan en molts casos la perfecció, el domini tècnic i virtuosístic   actuals semblen no tenir límits.

Una òpera amb les característiques d’aquest Germanico in Germania de Porpora, només es pot arribar a entendre com un llarg concert d¡àries i números musicals d’exigència virtuosística altíssima, que en mans dels nombrosos especialistes dels quals disposem en l’actualitat pot esdevenir un festival per a tots els amants del barroc més florit i menys conegut, quelcom que sempre és d’agrair, però també un monòtona i llarga successió d’àries de virtuosisme vocal,, sens e cap altra mena d’atractiu que el combat vocal que s’estableix entre cadascun dels cantants participants.

Coneixem algunes de les àries més famoses d’aquesta òpera gràcies a la recerca d’artistes com Bartoli, Jarousski, Cencic o Fagioli, entre d’altres,, que han inclós “Empi, se mai disciolgo”, “Qual turbine che scende” o “Parto, ti lascio, o cara”, però avui tenim l’oportunitat de capficar-nos en aquesta òpera i quedar per una temporada assedegats de les mil i una “barroqueries” més endimoniades.

A l’inici no us estrenyeu si a la Capella Cracoviensis li costa una mica agafar el bon camí, després s’arreglen si bé sempre hi ha aquell pistó que s’encalla o aquella nota que colpeja l’oïda entre estrident i fixada, perquè això és el que tenen moltes de les formacions historicistes, que sacrifiquen puresa i precisió del so a la recerca d’una autenticitat que mai hauria d’estar renyida en allò que els criteris moderns ens han sortosament acostumat.

He escoltat aquesta òpera perquè el Festival Opera Rara que es celebra a Cracòvia l’ha programat i ahir es va retransmetre per ràdio.

Vocalment també hi ha algun gat escaldat, però Cencic i Lezhneva demostren per enèsima vegada perquè són una autoritat en aquest repertori.

Pel que fa a l’obra sorprèn molt que Porpora trobes font d’inspiració en el Gloria de Vivaldi estrenat 32 anys abans, tot i així l’obra mereix ser escoltada i gaudida, perquè més enllà de Handel hi ha vida…

L’òpera de Porpora es va estrenar l’any 1732 al Teatro Capranica de Roma cantada íntegrament per homes. Conté melodies precioses, cops de geni virtuosístic, passatges d’altíssima dificultat i si hi ha un director musical que sàpiga extraure tot el tremp dramàtic possible, potser fins i tot l’espectador/oidor serà capaç de trobar en el seguit de números musicals una coherència narrativa i dramàtica que vagi més enllà del combat d’àries que al llarg de tres hores (la versió oferta a Cracòvia és reduïda en quasi una hora) s’estableix entre els personatges.

La història adaptada de Tàcit,  relata un episodi de les campanyes renanes del general romà Germànic. Arminio, príncep d’Alemanya, veu com el seu pare-Segesta, traeix a la pàtria en favor dels romans. Ell rebutja l’oferta de la pau que li ofereix Germànic i és fet presoner en ell camp de batalla. Prefereix ser executat abans que rendir-se. La seva esposa Rosmonda (entre altres personatges) es debat entre el marit i el pare.

Més ‘d’un infernemlandaire (així ho espero) avui farà festa grossa

Nicola Porpora
GERMANICO IN GERMANIA
Opera seria en 3 actes
Libretto de Nicola Coluzzi

Max Emanuel Cencic, countertenor,
Julia Lezhneva, soprano,
Hasnaa Bennani, soprano,
Dilyara Idrisova, soprano,
Mary-Ellen Nesi, mezzo-soprano,
György Hanczár, tenor.

Capella Cracoviensis.
Director musical: Jan Tomasz Adamus

Teatre Juliusz Slowacki de Cracòvia, 27 de gener de 2017

Jo recomano petites dosis, segur que es fa més digerible, si més no per a tots els que agradant-nos el barroc necessitem alguna cosa més que el da capo per trasbalsar-nos. Aquí sempre hi haurà un motiu de sana discussió que estic en predisposició d’assumir sempre i quan tingueu paciència en les respostes als comentaris, ja que com haureu comprovat no dono l’abast en contestar a tothom enn el mateix dia que heu deixat el comentari, quelcom que ara per ara em resulta impossible. Espero que ho sapigueu entendre.

Un comentari

  3. Eduardo

    Gracias Joaquim, hoy he inundado mi casa de música barroca, que no conocía (solo algunas arias? no sé si es termino acertado). No la he dosificado para nada, es una obra que me ha entusiasmado. y vaya cuanto le he disfrutado, aunque no imagino como sonaría esta opera solo con cantantes masculinos….

    M'agrada

    Respon
  5. Leonor

    ¡Muchas, muchas, muchas, muchas, muchas, muchas gracias, Joaquim! Aquí, una que lo va a saborear del tirón. De nuevo, ¡gracias! Soy feliz.
    ¡Saludos alegremente barrocos, infernems!

    M'agrada

    Respon

  6. Retroenllaç: Noticias de febrero 2017 | Beckmesser

  7. Mercè

    Ja m’agradaria que el Liceu programés els Farnace, Siroe, Alessandro, Ariodante, Niobe regina di Thebe, Ercole sul Termodonte….
    Estem orfes de barroc!!!! I també hi ha vida (i quina vida!!) a banda de Wagner, Verdi, Donizetti, Massenet i altres glòries -que no dic que no m’agradin o que no mereixin ser aplaudides.
    És molta la gent que no coneix, o molt poquet, l’òpera barroca; i potser seria hora de fer-ne divulgació, ara que encara tenim uns cantants prou en forma per fer-nos-la arribar en bones condicions vocals i orquestres de renom que coneixen bé aquestes obres.

    Gràcies per compartir-la Joaquim!!!

    M'agrada

    Respon
  8. jaumeM

    Jo també soc “barroquista”, com ja saps i me sembla que gaudiré Germanico a “tutti pleni”, no se si a trossos o tot d’un cop, m’agradarà de totes maneres.
    Gracies.
    Que responguis a tots els comentaris es un luxe que no podem exigir, quan ho fas ho assaborim, però sempre tenim la certesa de que el que escrivim es benvingut.

    M'agrada

    Respon
  10. Mercè

    Bon dia, Joaquim! Tu en saps molt més que jo, però no sé veure de cap manera per què la Sala del Liceu no és prou apta per representar-hi òpera barroca. De fet, se n’han representat: Agrippina, l’Orfeo, Alcina, Lucio Silla, L’Incoronazzione di Poppea i alguna altra que no recordo.
    Amb les instal·lacions amb què compta el Liceu, dubto que no sigui factible. Les “coses que han de passar” serien una major voluntat de difondre aquestes òperes i no enquistar-se únicament en les més tradicionals i, per suposat, apreciades pel “gran” públic.
    Gràcies altra vegada per fer-nos gaudir amb el Germanico in Germania!!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      És clar que es pot representar al Liceu, penso que no és la primera vegada que parlem d’aquest tema. La sala és molt gran i les veus barroques no s’acostumen a caracteritzar per un gran volum. Els teatres en època de Handel & Cia eren molt mé spetits, eren teatres de la Cort i allà els cantants podien fer totes les filigranes vocals sense el repte d’omplir sales de més de 2000 localitats.
      A vegades demanem als cantants unes aptituds que ho dificulten tot.
      Una sala alternativa, amb unes dimensions molt més humanes com la sala Oriol Martorell de L’Auditori i un escenari amb possibilitats, seria l’ideal, no és el mateix un Germanico al Teatre de Versailles que a la Bastille, Fixat que les propostes barroques de més anomenada europea no tenen lloc als grans teatres, totes les ciutats acostumen a tenir sales alternatives que no vol dir de segona.

      M'agrada

      Respon

  14. Retroenllaç: Начало 2017 года — Сайт Юлии Лежневой

Deixa un comentari