Un dia o un altre havia d’arribar, el gran tenor suec Nicolai Gedda ha mort,
Fa dos anys va còrrer per les xarxes el rumor de la seva mort, encara ens va acompanyar quasi un parell d’anys però ara sí el 8 de gener va motir als 91 anys .
Ha mort un gran artista, un músic complert i exquisit, a qui amb motiu del seu 90 aniversari vaig dedicar-li aquest apunt
Avui no podia deixar passar l’ocasió per insistir en la seva importància i deixar-vos el testimoni vocal i musical en el seu primer recital operístic gravat l’any 1963. El jove Gedda ja llueix aquella exquisida subtilesa en un bon grapat d’àries que el van acompanyar tota la seva vida i el seu amplíssim repertori va cobrir al llarg de la brillant carrera una versatilitat estilística admirable, lluint en tot el que feia.
Un exemple, un referent i per tant una pèrdua molt sentida.
L’orquestra que l’acompanya és la Philharmonia i el director és Alceo Galliera
Ponchielli – La Gioconda – Cielo e mar!
Verdi – Rigoletto – Parmi veder le lagrime
Flotow – Martha – Ach so fromm
Donizetti – L’Elisir d’amore – Una furtiva lagrima
Donizetti – La Favorita – Spirto gentil
Cilea – L’Arlesiana – la solita storia
Txaikowski – Eugene Onegin – Lenski’s Aria
Massenet – Werther – Pourquoi me réveiller
Bizet – Les Pêcheurs des Perles – Je crois entendre encore
Massenet – Manon – Le rêve
Auber – La muette de Portici – Du pauvre seul
Gounod – Roméo et Juliette – Ah! Lève-toi, soleil !
Aquí mai l’oblidarem.
IN FERNEM LAND 
Ostiiiiiii una grandíssima pèrdua! Però tot el llegat que ens deixa és de preu incalculable i d’una bellesa excelsa. Per mi el meu tenor preferit que ens deixa però no amb un regust amarg sinó que sempre serà recordat per la història!
M'agradaM'agrada
És clar, sempre és així quan els que marxen ja són historia viva i se’ls continua admirant una vegada ens deixen
M'agradaM'agrada
Ha marxat un mite, un referent amb una veu que sempre recordarem. Ens queden les seves gravacions i així el podrem anar recordant-lo. Moltes gràcies i descansi en pau Mestre.
M'agradaM'agrada
No el trobarem a faltar perquè és el protagonista de gravacions referencials que s’escolraan sempre
M'agradaM'agrada
Descansi en pau el mestre. Vaig descobrir el Faust de Gounod gràcies amb la seva gravació amb Victòria dels Àngels. Descansi en pau. Semore tindrem el seu referent.
M'agradaM'agrada
Un Faust (el van gravar dues vegades, en mono i després en stereo) absolutament sensacional
M'agradaM'agrada
Descansi en pau, un gran artista i protagonista de molts dels enregistraments històrics dels què gaudim.
M'agradaM'agrada
tant de bo el seu art serveixi d’exemple als artistes joves
M'agradaM'agrada
Recordo molt bé com sonaba la seva veu en el gramòfon de casa…. especialment l’ària de Werther, a la mare i a mi ens encantaba…. D.P.
M'agradaM'agrada
Un regal doncs
M'agradaM'agrada
Muy triste noticia, ha muerto el tenor que hubiese sido mi segunda opción en Cuestionario Proust. Hoy miro mis discos y con asombro, me doy cuenta que de mis cantantes “insignia”, pocos quedan vivos. Debe de ser por mi edad.
Gracias Nicolai Gedda, hoy te voy a hacer un homenaje, el Faust, con Victoria de los Ángeles y la Carmen con Callas.
RIP…..
M'agradaM'agrada
A decir verdad tus cantantes insignia lo son de muchos y muchos amantes de la ópera y aunque hiciese años que no cantasen se seguirán escuchando porqué afortunadamente tenemos discos que se oyen muy bien y de un valor artístico no superado. Hay que positivizar amigo Eduardo
M'agradaM'agrada
Un artista, cantant i músic grandiós
Un llegat discogràfic incommensurable i una carrera que l’avala com un dels cantants de referència del segle XX.
On va cantar, amb qui va cantar i com ho va cantar són el llegat que per sort guardem en disc.
Els talls d’aquest primer enregistrament són una delicatessen
A.C.S
M'agradaM'agrada
Jo no el coneixia aquest primer disc, ja era un mestre
M'agradaM'agrada
hace pocas semanas estuve en tu entrada de Gedda, me lo oí todo, había estado oyendo algo de Kunde, y aunque le tengo querencia, necesitaba oir un cantante perfecto.
M'agradaM'agrada
Et voilà
M'agradaM'agrada
Un cànon. I punt.
M'agradaM'agrada
Punt i a part
M'agradaM'agrada
Descanse en paz un excelente músico con una técnica vocal de primera magnitud y de exquisita elegancia
Particularmente y pese a esos halagos, a mi me dejaba algo frío en ópera italiana ( cierta falta de emoción ). No así en repertorio mozartiano, ni como tenor de ópera eslava u ópera francesa donde era un number one ( sus D. Ottavio, Hermann, Lenski, Raoul de Nangis, Hoffmann, etc…, referenciales)
Como meyerbeeriano que soy, considero a Gedda el mejor tenor de este gran compositor
Recordar también con pena y que fue una lástima ( ¿ verdad Colbran?), su espectacular gallo en el pensier…del final de la donna è mobile, Liceu enero de 1.979
M'agradaM'agrada
Colbran no lo sé, pero yo si que fuí testigo de ese gallo prodigioso, gallo que no me ha hecho cambiar en ningún momento la enorme estima que le tengo.
Fui al camerino (recuerda que antes te atendían en la puerta o dentro del miso camerino) y salió llorando diciendo que le excusásemos que no firmaría discos. No olvidaré jamás esa noche, ni la imagen tristísima que me produjo ese hombre abatido.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de febrero 2017 | Beckmesser
Me parece que era el último vivo de “Los grandes” que nacieron en los años 20. Grandísimo cantante de inabarcable repertorio en mil idiomas distintos. Alguien – haciendo un chiste, claro- dijo una vez que sólo le faltó cantar “Otello” y “Marina”. El público del Liceo solicitaba un año y otro para que la empresa lo trajera… Y por fin pudo ser, con los resultados ya dichos y conocidos, lo que no resta un ápice a tan histórica carrera. Don Nicolai: descanse usted en paz y dé recuerdos a Giuseppe, a Carlo, a Franco (Corelli) y a nuestro Alfredo.
M'agradaM'agrada
Si tiene que empezar a dar recuerdos no lo dejaremos descansar en paz 😦
M'agradaM'agrada
Cada any en queden menys: Caballé, Berganza, Leontyne Price, Fiorenza Cossotto,, Janet Baker, Domingo i pocs més.
Tots els grans del segle XX ens van deixant, cantants que han deixat petjada i que són referents de molts que els van precedir i de molts dels actuals.
Gedda va ser un tenor excels.
Gràcies pel record.
M'agradaM'agrada
Vol dir que ja fa uns quants anys que ens trobem al XXI
M'agradaM'agrada
Jo recordo amb goig el gran tenor Gedda el 1994 cantant “Kuda Kuda” de forma magistral al Palau de la Música. Tenia 69 anys i va participar com a jurat al concurs Viñas. L’acte es va fer al Palau de la música doncs el Liceu s’havia incendiat aquell mateix any. Sempre escoltarem els seus enregistraments. Son “canela fina”.
M'agradaM'agrada
Ja ho pots ben dir, era la subtilesa feta tenor
M'agradaM'agrada
Un cantant (artista) irrepetible, i un gran music.
Descansi en pau. l’enyorarem.
Aprofito, dissortadament, per fer constar el meu dol per la mort, recent, de dos artistes
que ens han fet gaudir de la música, com son Roberta Peters i Georges Pretre.
M'agradaM'agrada
Si Joaquim i fas bé en recordar-ho perquè jo no vaig tenir temps per recordar a ambdues personalitats. Gràcies
M'agradaM'agrada
Hola bona nit a tots i totes, fa masses dies que malauradament no he pogut deixar els meus comentaris tot i llegiros a tots els posts cada dia…la inestimable perdua d’aquest gran tenor que s’afegeix a les moltes patides el darrer any m’omple de tristor donat que des dels meus inicis operístics va estar un dels meus preferits dels diguem-ne “clássics” amb el seu compatriota Jussi Bjorling, Mario DelMonaco i Jon Vickers…per a mi un grup d’astres a l’univers operístic…el seu gran llegat en les grabacions ens deixará per sempre mes un record imborrable, descansi en pau Nicolai.
Per altra banda no trobava ni el moment ni el post idoni per fer-ho i fa dies que volia deixar el meu testimoni d’una gran perdua menys coneguda per a la gran majoria de public i aficionats, però que potser algun dels mes veterans recordara i tant de bó la haguessiu escoltat cantar, perque us puc asseguar del cert que cantava encara pels que com jo la varem voler escoltar i varem tenir l’honor i el plaer d’escoltar-la…nomès un dia abans que en Nicolai Gedda ..el passat 7 de Gener ens va deixar la mezzosoprano Maria Teresa Pujolà als 97 anys…potser molts us preguntareu qui era?.
Es molt dificil dir-ho en poques paraules però va esser una gran veu sortida de la “pedrera” del Liceu a inicis dels anys 50 i va debutar cap al 54 si no recordo malament…aixó potser en Joaquim i en Colbran podran esbrinar-ho (o qualsevol de vosaltres…tant de bo)…em va explicar moltes anecdotes i funcions va fer el rol principal conjuntament amb la filla del compositor en l’estrena de “Amelia al ballo” de Giancarlo Menotti…va cantar amb Renata Tebaldi i Gianna d’Angelo molt sovint de las que era mes amiga que companya, va cantar la Comtessa Ceprano del Rigoletto amb que va debutar l’Alfredo Kraus al Liceu!!! i fer gires operístiques per la península i tota Europa amb Boris Christoff, Manuel Ausensi, Pau Civil (a qui recordava i admirava especialment) i molts altres…potser fins i tot amb en Nicolai Gedda…malauradament no vaig arribar a temps de saber-ho.
Crec que ella com tants molts altres abans mereixia un homenatge, si mes no un sentit record que es a la fi el que he volgut compartir amb tots vosaltres donat que el nostre estimat Liceu no ho fa, ni tan sols com vareu dir alguns en aquesta recent Gala en que podien haver recordat per uns minuts a tots i totes els que com la Maria Teresa van colaborar amb il.lusió, sentiment i afició a crear la veritable història del nostre Liceu i aquests aniversaris que es celebraran.
Un record per a tots ells.
M'agradaM'agrada
La única ocasión en que pude ver a María Teresa Pujolá fue como Contessa Ceprano en 1958, junto a Alfredo Kraus, pero la verdad es que no recuerdo su intervención. En aquellos tiempos la encargada de roles de segundo grado era la estupenda contralto Pilar Torres. Como creía que Pujolá hubiera podido ser la Berta de mi primer “Il barbiere di Siviglia”-que además fue mi primera función en el Liceu- he consultado y encontrado que tuvo lugar el 9 de noviembre de 1954 -cosa que ya recordaba- pero mi Berta fue la citada Torres que tuvo la suerte de efectuar alguna grabación, como por ejemplo “la bruja” de “La Dogaresa”, al lado de Bernabé Martí y Angeles Chamorro.
M'agradaM'agrada
Gràcies per aquest sentit record i homenatge a una d’aquelles figures també imprescindibles per fer les òperes i que sovint no són mai recordades.
M'agradaM'agrada
Tristissims ens em quedat a casa en saber la notícia,quina pena,es d’aquests cantants com Fisher_Diskau que quàn ens deixem tenim un buit enorme.Gedda,un senyor de la opera,de la vida,elegant,que sabia cantar gairebe en qualsevol llengua.Una llàstima,ho sento moltissim.
M'agradaM'agrada
La millor manera de recordar-lo és escoltant-lo, doncs som-hi!
M'agradaM'agrada
M’agradaba Gedda, es un dels meus tenors preferits, una veu clara, timbrada i un gust exquisit am la interpreteçió, elegant i sobre tot un gran profesional. Ens deixa unas bones gravaçions. Descansi am pau aquest admirable cantant. Graçias Joaquim per aquest reçital qu’ens deixas, es tot un luxe.
M'agradaM'agrada
És un recital que ja denota que de jove era boníssim
M'agradaM'agrada
Ya está todo dicho.Aunque tarde, me sumo a todas las condolencias y os comento que me gustaba mucho su clase, su dicción, su intención, su imaginación. Descanse en paz el gran Nicolai Gedda.
Saludos, estimados infernems.
M'agradaM'agrada