Em direu que busco sempre tres peus al gat i que quasi tot el que fa el Liceu ho trobo malament, però és que ja em direu si vosaltres no trobeu de molt mal gust i una manca de consideració inadmissible que la portada del programa de sala que encapçala l’apunt del concert que va tenir lloc ahir, deixi al baríton Juan Jesús Rodriguez en un segon terme inexplicable, perquè ambdós cantants es repartien el programa de manera salomònica, amb tres àries per Rodríguez a la primera part i dues a la segona, mentre que Kunde van ser dues a la primera i tres a la segona, amb dos duets a la primera i un a la segona, a banda dels bisos, una ària per a cadascun i la repetició del duet d’Otello. Perquè doncs el tenor apareix amb la lletra més gran i en negreta, i a més a més la fotografia (esplèndida) només és de Kunde? Per a més inri i sense cap mena de dubte Juan Jesús Rodriguez es va menjar amb patates a un Kunde en baixa forma.
Tampoc em sembla bé que per acompanyar un concert vocal es busqui un director tan mediocre i perniciós per el resultat final, com Manuel Coves que no va tenir cap pietat amb el cantants. No demano subtileses discogràfiques en una direcció que deu haver comptat amb pocs assaigs, però si que el volum excessiu escombri del escenari a dues veus que es caracteritzen per una notable projecció i un volum en el cas de Kunde, més que considerable, al menys fins ahir, que ja des d’un inici es va percebre que la veu no tenia res a veure amb el Kunde d’anys enrere, és clar que el repertori escollit poc tenia a veure amb les obres belcantistes que havia cantat fins ara al Liceu, però no fa tant l’havia escoltat a Les Arts (I vespri siciliani), per no parlar d’aquell espectacular Otello de l’any 2013 i la veu d’ahir tenia poc a veure amb la del mes de desembre passat.
La carrera de Kunde és un miracle, ho hem dit moltes vegades, però els miracles no són perdurables i la veu del tenor nord-americà ja mostra molts signes de fatiga, ja sigui en un legato precari, ja sigui en una emissió irregular o ja sigui en variats colors, no tots agradables, que es despleguen en els diferents registres, amb notes engolades en la zona aguda, la característiques notes afones en el centre i el quasi parlando de la zona greu audible, perquè n’hi ha una altra que és absolutament sorda. Aquesta varietat de colors i timbres desconcerta i enlletgeix la línia.
En una primera part tota dedicada a Verdi, aquests problemes van jugar molt en contra de Gregory Kunde, ja que ni en l’engrescador duo d’Arrigo i Monforte del tercer acte de I vespri siciliani, la veu aconseguia passar amb brillantor sobre de la barrera orquestral, ni en les àries de Rodolfo i Radamès i possiblement per la precarietat del legato actual, el tenor podia brillar en els compromesos arcs melòdics verdians.
Juan Jesús Rodríguez a la primera part va cantar molt més còmode que Kunde, amb una preciosa veu, ferma, homogènia amb un color càlid, una línia elegant, un registre poderós i consistent que servien amb estil implacable, ara bé, distant com acostuma, sense incidir en la vessant més dramàtica i interpretativa. Tot i així la notòria diferència entre ambdós cantants van fer que en cada intervenció del baríton de Huelva la temperatura de la sala creixés i a la mitja part la immensa majoria del poc públic congregat a la sala s’interesses pel baríton que segons la portada del programa representava que acompanyava quan en realitat protagonitzava.
Després d’un poc engrescador i sorollós duo de Don Carlo i Rodrigo que va tancar la primera part, a la segona i amb Verdi només per cloure la vetllada, Juan Jesús Rodríguez va obrir el pot de les essències interpretatives oferint dues espectaculars interpretacions del pròleg de Pagliacci i el “Nemico della patria” d’Andrea Chénier. Si sempre interpretés d’aquesta manera el baríton espanyol seria un referent en tots els primers teatres del circuït. Esplèndid en la vessant dramàtica, generós en la vessant vocal i intens en expressivitat, només podia fer que el públic reaccionés amb entusiasme.
Kunde no va millorar gaire, però les àries triades no tenien la dificultat estilística de les verdianes de la primera part i en canvi tant en “Vesti la giubba” del Canio de Pagliacci, com sobretot a “Dio! Mi potevii scagliar” va poder utilitzar el fraseig melodramàtic dels recitatius, amb aquella testosterona que fa reaccionar al públic i que amaga les carències que es van evidenciar amb cruesa a la mal escollida “Donna non vidi mai” que no per breu deixa de ser compromesa i que no hagués hagut de triar en cap cas.
Pel final oficial de la segona part van triar l’estimulant “Si, pel ciel!” del final del segon acte d’Otello, però el maldestra Manuel Coves els va esborrar del mapa. Imperdonable.
Els aplaudiments generosos d’un públic més satisfet que exigent, van motivar tres propines: un sensacional “Cortigiani,vil razza dannata!”, un gasiu “Nessum dorma” i un bis del “Si, pel ciel!” que més que un Otello semblava un otelet (de no gaires estrelles, si em permeteu l’acudit fàcil), perquè en qualsevol altre situació similar, amb dos cantants tapats de manera immisericorde per una orquestra brutal en mans d’un director sense contemplacions, hagués motivat una escandalosa protesta o uns aplaudiments de cortesia en el millor dels casos.
Però hi ha coses en el món de l’òpera, i diria que sortosament, que no s’expliquen només sota la vessant purament tècnica i això acostuma a passar quan pel mig hi ha un cantant amb carisma i personalitat capaç de generar una contagiosa energia entre el públic i malgrat totes les carències i adversitats que pugui trobar-se, genera un corrent d’entusiasme només a l’abast dels més grans i Kunde ahir va ser una vegada més, un exponent d’aquesta mena de cantants que em dóna la sensació que cada vegada en queden menys, que quan canten sembla que hi deixin la vida, potser no són estilísticament perfectes, però en cada nota hi ha un trosset de vida. Si no és així no m’explico l’èxit aconseguit ahir.
Finalment i a qui correspongui:
Suposo que la senyora Scheppelmann s’ha adonat que el senyor Juan Jesús Rodríguez ha agradat molt, ho dic com a reflexió.
IN FERNEM LAND 
Estic d’acord amb tu Joaquim .Al acabar el concert el primer que jo vaig dir “I la foto del baríton? i que l’orquestra s’els menjava a tots dos sense pietat
M'agradaM'agrada
Imaginat Demo, jo ja ho vaig pensar abans de començar veient el programa i l’equilibri del protagonisme
M'agradaM'agrada
Jo reeditaria el post i obriria amb el paràgraf final: “Hi ha coses en el món de la òpera…” Ha estat un concert magnífic amb intèrprets entregats i generosos i amb personatges assumits i ben caracteritzats que, si tenies la sort d’estar a prop de l’escenari, podies fins i tot escoltar-ne els matissos. Suposo que amb la cortina orquestral des de la teva localitat calia intuir-los. Una llàstima.
El baríton onubense només el coneixia d’un apunt teu anterior al met però vist i escoltat lo d’avui tant de bo el tinguem l’any vinent en una òpera escenificada!
El programa diu que va debutar al Turadot inaugural del liceu, intueixo que reforçant el cor perquè sembla molt jove.
M'agradaM'agrada
No, no, intuir-los no, perquè quedaven tapats, sepultats diria jo.
Juan Jesús Rodríguez ja va cantar en aquells vergonyants concerts Verdi, aleshores ja em va i ens va, agradar molt.
M'agradaM'agrada
Si em permets el símil futbolistic diré que anava a veure jugar a ronaldinho i un tal messi ha marcat 3 gols. Certament kunde arrossega una fatiga in crescendo. Cada dia veig al facebook que ahir cantava un trovador a tal lloc i l endemà calaf o chenier a tal altra… La sorpresa i l exit se l ha endut juan Jesús Rodríguez, malgrat sortir d una grip fa tant sols 3 dies he vist un cantant que desde carlos alvarez no havia tornat a sentir.
I com a postdata vull mencionar el haver conegut en Jan Antem… En veure l i sentir lo parlar… M he vist reflexat ja fa uns quants anys…
M'agradaM'agrada
Avui millor no parlar de futbol, benvolgut Agustí, o si més no no utilitzar segons quins noms. 👿
Kunde ha iniciat una voragine quasi irresponsable, però crec que tant li fa,
Pel que fa al Jan té l’envejavble joventut i a més a més, apunta moltes maneres. En sentirem a parlar.
M'agradaM'agrada
Jo crec que han respectat l’edat -Kunde és el gran- i l’ordre alfabètic en les inicials dels cognoms. Et convenç ? he he he !
M'agradaM'agrada
No, evidentment no em convenç. La recompensa del públic espero que hagi servit de antídot per a Rodríguez. No es mereixia aquest tracta. El van tractar com a Testé o el marit de la Netrebko i francament o és per desconeixement o pitjor encara, per ignorància.
M'agradaM'agrada
Ea un tema merament de marketing…. qui coneixia fins ahir un o l,’altre……. pero es lleig.
M'agradaM'agrada
Potser el públic no, però el teatre? M’estàs dient que Juan Jesús Rodríguez no era conegut pel teatre? Gravíssim.
M'agradaM'agrada
Totalment d´acord amb el que dius sobre el mal gust de només posar en portada la foto del kunde, incomprensible quan es van repartir el concert a parts iguals i val a dir que el Rodríguez es va guanyar el public desde el primer moment. Sincerament jo no el coneixia i crec que el concert no hagués estat igual sense el protagonisme d´aquest bariton que en molts moments va lluir molt més que el propi Kunde.
Esperem que el Liceu hagi pres referencia d´aquest bariton després de l´èxit d´ahir.
Això dels folletons amb la foto de la estrella ja va passar en el concert de la Diana Damrau, on ens van endinyar el seu marit Nicolas Testé, ara en aquella ocasió ell no li arrivava a la sola de la sabata..
L´orquestra es va passar de desibels…és normal que quan està sobre l´escenari soni més fort però ahir els cantants i sobretot el Kunde que anava més just de forces van tenir molta feina per fer-se escoltar.
Estic molt d´acord amb els teus comentaris sobre el Kunde però tal com dius és uns dels cantants que conecta amb el públic i ho dona tot, sincer i entregat malgrat les seves imperfeccions. Per cert, en la primera part en algunes àries portava un paper a la ma esquera que anava llegint de tant en tant…ai la memòria!
M'agradaM'agrada
No és comparable perquè el senyor Damrau va fer una col·laboració i per dir-ho clar i català, va cantar perquè és el marit de la senyora, sinó, de què havia de cantar un concert al Liceu?
JJRodríguez pot fer un concert ell solet i obtenir un èxit aclaparador, suposo que a partir de diumenge que ja serà més conegut, hagi fet prou mèrits per tornar el més aviat possible i en una òpera.
M'agradaM'agrada
Kunde faria bé en començar a pensar en la retirada i no tirar per la borda els gloriosos darrers anys de la seva carrera.
M'agradaM'agrada
No crec que et faci cas
M'agradaM'agrada
Vaig pensar el mateix que tu en veure el programa de mà. Per què la diferència tipogràfica entre els dos cantants i només la presència de Kunde?
Tens raó, sí. Gregory Kunde en baixa forma, Juan Jesús Rodríguez molt bé.
M'agradaM'agrada
El motiu que un és conegut i reconegut mentre l’altre no ho és, és preocupant.
M'agradaM'agrada
Juan Jesús Rodríguez es uno de los mejores barítonos de la actualidad, pero el Liceu lo tiene bastante ignorado -a saber por qué-, fue el triunfador indiscutible del concierto, con una línea de canto impecable, una musicalidad exquisita y un color que no varía en ninguno de los registros. Su prólogo de “Pagliacci” fue para mí lo mejor de todo lo interpretado, a años luz de las insignificantes intervenciones de Kunde, en un estado vocal lamentable, gastado y a momentos desinteresado, incluso con una “chuleta” en la mano izquierda que en la primera parte no dejaba de consultar—
La dirección musical del maestro Coves es de las más mediocres que he presenciado en el Liceu, con un ruido -no se puede llamar sonido a lo que exigió a la orquesta- musical insoportable, tapando constantemente las voces. Dado el estado vocal de Kunde, llegué a creer que ese volumen parecía exigido por el tenor para cubrir sus deficiencias. En el bis de “Si pel ciel”, yo sòlo oí esa frase inicial y “Dio vendicator”, la final, el resto absolutamente tapado por la orquesta. Dónde han localizado a ese maestro? No se merecía la fama de Kunde un director de prestigio?
Y qué decir del raquítico agudo final de “Nessun dorma” con Kunde con la boca abierta casi hasta la última nota musical para hacer creer que sostenía el agundo nada más que apuntado, con la orquesta sonando hasta el estallido?
Lo del programsa es una verguenza y no sé cómo Rodríguez lo ha aceptado. Además de extraordinario barítono debe ser muy buena persona y muy buen compañero. Y como curiosidad añadir que es maestro de canto y que no es un bisoño sino que tiene 47/48 años, ya que nació en 1969.
Su debut en “Turandot” no fue en el coro, Joan, sino interpretando el “mandarino” que comienza su intervención con “Popolo di Pekino, la legge è questa…”. Su curriculum ya es importante , pero lo será mucho más. En Canarias tuvo una intervención muy destacada, hace ya unos cuantos años, como Riccardo en “I puritani”, al lado de Juan Diego Flórez -que debutaba en dicha obra- y Mariola Cantarero. Hace pocos años intervino en el Teatro de la Zarzuela de Madrid, al lado de Mariola Cantarero y Celso Albelo, como Roque en “Marina” y se los “comió” vivos. Tengo constancia grabada de esas tres prestaciones.
Desde aquí mi más sincera felicitación a un gran barítono que salvó del aburrimiento el concierto de ayer.
Como dato agradable, previo al concierto, tuve la oportunidad de ser saludado por RAI y su acompañante. Es muy confortante poder poner rostro a una persona que suele comentar en este blog y de la cual desconoces edad y presencia. Me agradó comprobar su amabilidad y su juventud, con lo cual es gratificante comprobar que el público, poco a poco, se va renovando y esto salvará el género de la ópera en nuestra ciudad, a pesar de los múltiples errores que se están cometiendo en el Liceu, junto a algunos aciertos que es de ley reconocer,
Deseo fervientemente poder volver a escuchar en el Liceu a JUAN JESUS RODRIGUEZ, señores responsables del teatro, a los cantantes añejos ya los hemos visto demasiado.
.
M'agradaLiked by 2 people
Jo crec que no és tan d’un problema d’edat sinó de condicions, per altra part un concert de Juan Jesús Rodriguez tot sol no hagués venut res, mentre que Kunde, que tampoc va ser prou reclam per abarrotar el Liceu, té ara per ara més tirada.
No cal dir que si Rodríguez hagués assolit un èxit internacional sense discussió i els mitjans n’haguessin parlar potser molts haguessin decidit, enlloc de quedar-se a casa, comprar l’entrada.
Tot plegat,, llastimós.
M'agradaM'agrada
Vaig comprar l´entrada al darrer moment quan un verdiatíssim amic meu em va convèncer que el programa era de “rompe i rasga” i només a l´abast de cantants com els d´abans. – Bueno, vaig dir, soc fàcil de complaure, la veritat.
El concert a priori no m´interessava perque em semblava que el Kunde s´havia agenciat un ajudant per poder descansar. Sorpresa! perque el JJR em va agradar molt més que el mestre principal i va ser evident que li va robar el concert.
També em va semblar que el JJR va patir una mica al final de l´aria de Rigoletto.
Si més no, una bona vetllada…
M'agradaM'agrada
Jo era l’acompanyant den RAI.
Va ser molt agradable poder veure-us a tu i en Ximo! ja que no comento casi mai en el blog pero el segueixo desde fa pràcticament 1 any.
Respecte al concert, coincideixo amb lo que ja s’ha dit. Tenia ilusió de veure en Gregory Kunde i sincerament el bariton ni el coneixía, però a la mitja part ja ho vam comentar amb el RAI que en Juan Jesús Rodriguez ens estava agradant molt més que en Gregory Kunde. Ara que per mi lo pitjor d’ahir va ser la direcció orquestral , no entenc com el director no s’adonava del volum absurdament alt amb que estaven tocant que en molts moments no s’escoltava res de lo que cantàven.
M'agradaM'agrada
Aquesta va ser justament la sensació generalitzada
M'agradaM'agrada
Com que desgraciadament em queda una mica lluny des d’aquí, només he pogut veure videos del concert d’ahir i vaig al·lucinar. Em sembla que el senyor Rodríguez mereixeria una mica més de reconeixement perquè forma part d’un altre món respecte a molts dels baritons amb més fama d’avui.
Gregory Kunde segueix un miracle… i si no tingués cap signe de desgast no seria humà.
Joaquim, el paràgraf final ho diu tot… més enllà d’aquest apunt, d’aquest concert, de tot… perquè ell mateix és tot i no té preu.
Un petó
M'agradaM'agrada
Kunde a Parma va fer un concert similar amb Vitelli. Caldria saber com era el programa i si van donar´li el mateix tracta de favor que al Liceu.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim una vegada més per la crítica. Encantat de posar-vos cara i veu a tu i al Fede, una persona encantadora.
Vaig comprar l’entrada d’aquest concert dins del “pack grans veus”, ja que no m’entrava a l’abonament, i quan ho vaig fer, el títol del era “Concert Gregory Kunde”. Més endavant, quan vaig buscar més informació a la web del Liceu i vaig veure que posava “Concert Gregory Kunde i J.J. Rodriguez”, vaig pensar “ja ens l’han colat, a lo Damrau-Testé”… Per això em vaig tranquilitzar quan al preguntar-te sobre el baríton em vas dir que era un baríton “de veritat”.
Vaig sortir sorprès d’haver trempat molt més amb les intervencions de J.J Rodríguez que amb les de Kunde, un altre cantant que no he enganxat a temps… tot un descobriment el d’aquest baríton, un cantant que m’ha deixat amb ganes d’escoltar-lo en futures ocasions!
Al senyor Coves dir-li que els cantants se’ls ha de cuidar i acompanyar… lo d’ahir va ser una carnisseria… No havia sentit mai una orquestra simfònica sonar tant escandalosa…
Per cert, sóc l’únic que pensa que la secció de trompes s’ho hauria de fer mirar? Cada dia que vaig al Liceu ens regalen algunes entrades tant “divertides” com veure descarrilar un tren…
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
De res Rai, un plaer saludar-vos i xerrar una estoneta. Ara bé, que ho gaudíssiu és el millor que pot passar.
M'agradaM'agrada
Aquesta política del Liceu de “colar” cantants (siguin les parelles dels grans noms, sigui que aquests no estiguin en plena forma) em fa desconfiar cada cop més del teatre i de les seves operacions de màrketing. Tot això sigui dit amb el respecte que es mereix el Sr. Rodríguez, que a més sembla que va rendir més que Kunde. Me n’alegro que donés una alegria als afeccionats però em permeteu una pregunta: els preus eren proporcionals al que va cantar l’estrella? Perquè, independentment de la qualitat de Rodríguez i de la manca de respecte que suposa de cara a ell el tema de la foto i la tipografia, imagino que els preus anaven més en la línea “portem un tenor que és una llegenda viva” que en la de ” Kunde cantarà el 50% del temps i com a director agafarem un que passi per allà”.
M'agradaM'agrada
El programa i la compartició amb un baríton també ho va fer al Regio de Parma, però el que em va indignar no va ser això. Ho sabíem d’antuvi, no costava res tenir un tracte igualitari, potser no en en la fotografia,, però no posar-ne una i no utilitzar la mateixa tipografia va ser molt lleig.
M'agradaM'agrada
Hola, jo no hi he anat. Així que no puc comentar res, però la veritat és que m’ha encantat el final del teu post: ” A qui correspongui…”. Sempre hi ha alguna cosa que fa que mereixi la pena que siguin llegits!
I a en Colbran, no puc ni imaginar-me el volum que deu tenir la seva fonoteca!!! Sempre té gravacions de tot!!!
M'agradaM'agrada
Mi fonoteca, como tu la defines, se compone de música y canto de todos los géneros y cuando digo todos es porque son todos, con prioridad de ópera, música sinfónica, zarzuela, opereta, comedias musicales, películas -especialmente musicales-, bandas sonoras de películas musicales, revistas, solistas populares con voz, etc….y no quiero abundar en la cantidad, en todos los soportes desde discos de pizarra -pocos- hasta Blu Ray-3D. En casa hay música por todas partes y necesitaria ordenarla adecuadamente. Sólo tengo cierto orden en lo que concierne a ópera y comedias y películas musicales y bandas sonoras. Y luego viene el apartado biblioteca, especializada en música de todos los géneros, biografías de compositores e intérpretes, enciclopedias musicales, libros de zarzuelas, de musicales…Enfín, tengo referencias de cualquier título o cantante. La narrativa me desprendí de ella -era numerosísima- porque leí cuanto pude hasta que ya no encontré interés en cuanto leía, pues ya había vivido lo suficiente; no obstante no dejo de leer. Y no pretendo ser inmodesto, es que estoy muy orgulloso de tener cuanto tengo y que es el resultado de mi búsqueda obsesiva de todo lo que me gusta y desconozco desde que ví “El gran Caruso” en 1952. A partir de entonces comencé a comprar y descubrir el máximo de todas las maravillas que abarca el mundo de la música. Y a mi edad aún sigo buscando. Quien me conoce sabe que no exagero. Lo que lamento es que no me lo podré llevar conmigo.
Te ruego me excuses si me he extendido tanto, pero si alguien me lee podrá entender mejor mis comentarios, pues acertados o no tienen siempre una base contrastada.
M'agradaM'agrada
T’ho agraeixo, els teus comentaris entusiastes em reconforten 😉
M'agradaM'agrada
A mi em perdonareu, però trobo molt agosarat, fins i tot demanar la retirada del Sr. Kunde. Que estigui fatigat, que enmascari els greus parlant-los, etc, no em sembla prou motiu per haver-se de retirar. Molts ja voldrien cantar l’Aria de la luisa Miller com ahir la va cantar ell, i molts altres matisos que ens va regalar durant la tarda d’ahir.
Per altra banda, l’alt desconeixement , entre els quals m’incloeixo, sobre la figura de Juan Jesús Rodríguez , no implica que no tingui una carrera al darrera i un nom fet a molts teatres del mon. Sense ell, el concert d’ahir, possiblement hagués estat un bon concert al nivel del que va fer Dvorostosky, ( repeteixo que soc conscient de les seves mancances avui en dia, però també em quedo amb moltes virtuts) , però l’afegit del Sr. Rodríguez, va convertir la tarda en un concert que recordarem per molts anys.
És molt fácil, com ens tenen acostumats, a sortir la figura de torn, a piano, i cantant 5 lieders, i 4 cançons del seu poble , per acabar fent un parell d’ aries d’ópera, per la qual cosa pensó que es d’agraïr el format orquestral ( malgrat els decibelis), així com el repertori triat. No veía un programa així de ” heavy” desde l’historic concert del Bonisolli als anys 80.
I de tal manera que s’ha d’agraïr al teatre la inclusió de Juan Jesús Rodríguez, ja he comentat en varies ocasions lo del programa de ma, indigne i vergonyós.
I si no ha cantat més , o ens es mes o menys deconegut, potser el SR. Lerín ens ajudaria a entendre-ho una mica millor…
M'agradaM'agrada
Agosarat o no, la propera vegada que l’anunciïn i em toqui a l’abonament m’ho canviaré com el Dandini i si no em toca tot això que m’estalviaré. En aquest cas em sabria greu per l’acompanyant, però hi ha cantants de l’actualitat que voldria veure abans que Kunde, com Fabiano, Calleja, o Hymel.
M'agradaM'agrada
Tots són compatibles.
M'agradaM'agrada
L’ària de Luisa Miller precisament? No el vaig trobar gaire encertat,, precisament.
El problema de Kunde és que és prodiga tant i en un repertori tan compromès, que és impossible estar sempre bé.Si espaiés més les seves actuacions de ben segur ho faria millor i el desitjaríem més, però ha optat per anar de cara a barraca, emprant argot futbolístic (sense entrar en detalls)
M'agradaM'agrada
El comentari final de Otello i otelet en sembla genial i molt gracios
M'agradaM'agrada
És el que pretenia. 😉
M'agradaM'agrada
Vaig retornar les entrades .Els recitals cada cop m’interessan menys. Hi vaig quan ve algun cantant que admiri molt o molt infreqüent .Ahir no era ni un cas ni l’altra.
Hi ha algun video o audio disponible ?
M'agradaM'agrada
M'agradaM'agrada
Rodríguez t’hagués agradat (suposo)
M'agradaM'agrada
En Kunde m’agrada, malgrat tots els malgrats, que eren molt evidents ahir, perquè és un tenor “ancien régime”.
Però el baríton juna jesús Rodríguez em va sorprendre i agradar molt i espero escoltar-lo aviat.
El director esperem no tornar a veure’l i haver d’escoltar el seu treball.
El teu post molt bé, Joaquim. Magnífics el començament, per la injustícia que es feia a Rodríguez i el final.
M'agradaM'agrada
El del mig és més discutible, ho sé, però no em sentiria bé si escriguis el que no penso,
Gràcies Rosa.
M'agradaM'agrada
Kundedämmerung? L’oscil·lació de la veu comença a fer patir.
M'agradaM'agrada
Sembla que vulgui recuperar el temps perdut. El ritme que porta sembla poc assumible fins i tot per a un jove.
M'agradaM'agrada
La meva entrada va ser un regal del meu fill,localitat fantàstica i contenta pensant que Kunde a qui admiro profundament em faria gaudir.Soc seguidora de Verdi,sempre,sempre,sempre i amb el programa que presentava Kunde estava delirosa d’anar-hi,pero…Ai!! quin xasco,es que no puc dir que m’agradés en cap moment,anava tan forçat que la vermellò de la cara era més que evident.Ja a la mitja part tothom del meu entorn va considerar que Rodríguez havia salvat els mobles.Veu bonica,espesa,dicciò perfecte i dramatisme que s’agraeix.Kunde fins i tot li va fer reverencies i mès tard el petonejava.El director semblava que havia de caure a terra,l’orquestra excessivament forta i per mi massa a prop dels cantants.Segueixo sensa entendre-hi pero sí sé qué m’agrada i que no.El programa amb la fantàstica foto de Kunde gairebé en tamany natural vaig pensar que el baríton també hi hauria de ser.Va ser una falta de respecte total i jo pregunto “No hi ha ningú en el LICEU que pensi”???
M'agradaM'agrada
si que pensen però no em que haurien de pensar
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de febrero 2017 | Beckmesser
…sempre molto severo con Kunde e molto tollerante con altri cantanti…vero signor Joaquim?
M'agradaM'agrada
Sono convinto che se Lei pensa così, sarà inutile dimostrare che non ha ragione, ma la ringrazio per il comento.
M'agradaM'agrada
ringrazio lei per avermi risposto! Comunque io la seguo sempre …Saluti
M'agradaM'agrada
Joaquín, aquesta vegada absolutament d’acord. En Juan Jesús Rodríguez l’haurien de tenir en compte per a properes representacions. M’agradaria molt veure’l en escena. En Kunde, forçat, però jo li perdono. I sembla de malt gust donar-li tant protagonisme, quan van compartir escenari.
M'agradaM'agrada
Si el Liceu compensés la patinada contractant a Juan Jesús Rodríguez tots plegats en sentiríem més reconfortats, no et sembla?
M'agradaM'agrada
Em vaig oblidar de llegir la teva crítica i ho he fet aquesta tarda. Per mi el pitjor de tot va ser l’orquesta. M’he quedat parada quan he llegit que el Sr. Rodriguez havia cantat Els Puritans a Las Palmas, entre altres amb el Juan Diego Florez, perque jo hi vaig anar.
M'agradaM'agrada
Aquestes coses acostumen a passar a les millors famílies
M'agradaM'agrada
Ara precisament estic escoltant Els Puritans per Catalunya Música.
M'agradaM'agrada
Jo també
M'agradaM'agrada