Marie-Nicole Lemieux, Simone Yooung i Michael Spyres all Théâtre des Champs-Elysées, 31 de gener de 2017 (Carmen)

Una Carmen trepidant, en versió de concert i sense genialitats escèniques que ens distreguin d’alló que és essencial a l’òpera, el cant.

Vibrant és poc si he de referir-me a la direcció de Simone Young, ja que des del preludi inicial ens endinsa en un remolí vertiginós on només ens alliberarà els acords finals del tràgic desenllaç davant de la porta de la Maestranza. Extraordinària direcció d’una senyora que potser precisament per ser senyora no ocupa el lloc que pels mèrits del seu talent mereixeria. Quants homes i homenets que en prou feines es comencen a afaitar ja han estat anomenats directors d’orquestres de relleu en aquesta cursa sense sentit de com més jove millor, mentre la senyora Young que porta 12 anys com a intendent de  l’Staatsoper i de la Philharmoniker d’Hamburg no ha assolit encara aquest status d’acceptació de crítica i públic?

A banda del reconeixement unànime com a gran directora dels drames wagnerians, en aquesta Carmen de personalitat pròpia, perceptible en el tractament sonor, corpori i extraordinàriament vivaç, de sorprenent temperament malgrat els orígens irlandesos, croats i australians, haurem de reconèixer que la senyora Young combina l’explosiva vitalitat,, amb la sensualitat i la tràgica passió, amb saviesa, control extraordinari i sobretot una brillantor contagiosa. Potser en algun moment sembla que tot s’acabarà desbocant, però sempre acaba controlant l’equilibri i les intensitats, fins i tot en el quintet del segon acte que sembla una persecució de cinema mut.

Magnífica Orquestra nacional de França i també els dos cors, tots a l’alçada d’aquesta orgia de sensacions.

L’equip vocal també és sorprenent ja que reuneix a Marie-Nicole Lemieux, que ja no podem dir que és una especialista en el repertori barroc ençà que ha ampliat de manera espectacular el seu repertori que ja ho abraça tot i Michael Spyers el tenor que també combina el barroc amb les exigències sobrehumanes dels baritenors rossinians (Pirro a Ermione per exemple), amb el repertori francès amb el Hoffmann,  ara hi afegeix aquest Don José que avui ens ocupa.

L’excel·lència, la distinció i la classe d’ambdós cantants està per sobre de la resta, que sense estar malament no poden compatir amb el talent vocal de la canadenca i el nord-americà. Deliciosa la Micaela de la soprano francesa Vannina Santoni (1987) encara amb moltes coses per perfeccionar (sobretot seguretat) i una mica insuficient, no només  de fatxenderia torera, l’Escamillor de Jean-Sebastien Bou.

La versió amb els diàlegs parlats i els recitatius orquestrals s’escolta amb l’entusiasta neguit que provoquen les interpretacions que s’allunyen de la rutina amb la intenció de fer sobretot viure una partitura mil i una vegada escoltada i amb referents per donar i per vendre.

Lemieux que no pot lluir un registre agut sobrat en trobar-se la seva vocalitat acontraltada més còmode en el registre central i no cal dir el greu, no posseeix la veu idònia per cantar la Carmen canònica que tantes mezzosopranos i fins i tot sopranos líriques ens han ofert, però ella compta una personalitat artística i vocal que malgrat que segurament i degut a la seva contundència física que l’allunyarà de les representacions escèniques, esdevé una Carmen absolutament convincent.

Spyres tampoc és el tenor que associaríem a la vocalitat de Don José, però tampoc ho era Gedda i va deixar uns Don José meravellosos. Només cal escoltar com Spyres resolt l’ària de “la fleur”, per adonar-nos del talent interpretatiu del cantant que utilitza la tècnica amb  enginy i convicció per crear un personatge que sense trair a Bizet s’adapta a les seves possibilitats

Us deixo el segon acte com a tast, segur que us hi engannxeu

[audio https://infernemland.blog/wp-content/uploads/2017/02/carmen-lemieux-tce-2017-acte2.mp3%5B

Georges Bizet
CARMEN
Opéra-comique en 4 actes
Livret de d’Henri Meilhac et Ludovic Halévy, d’après la nouvelle « Carmen », de Prosper Mérimée.

Marie-Nicole Lemieux, mezzo-soprano    Carmen, bohémienne andalouse et cigarière
Michael Spyres, tenor    Don José, brigadier
Jean-Sébastien Bou, baryton    Escamillo, toreador
Vannina Santoni, soprano    Micaëla, jeune Navarraise
Chantal Santon-Jeffery, soprano    Frasquita, bohémmiene
Ahlima Mhamdi, soprano    Mercedes, bohémienne
Jean Teitgen, basse    Zuniga, lieutenant
Frédéric Goncalves, baryton    Moralès, brigadier
Francis Dudziak, tenor    Le Dancaïre, contrebandier
Rodolphe Briand, baryton    Remendado, contrebandier

Chœur de Radio France Director: Lionel Sow
Maîtrise de Radio France Director: Sofi Jeannin
Orchestre National de France
Direcció musical: Simone Young

Paris, Théâtre des Champs-Elysées, 31 de gener de 2017.

Els parisencs deuen haver vist centenars de Carmen, algunes d’elles de ben segur memorables, doncs bé, amb aquesta que avui us porto aquí sembla que s’ho han passat la mar de bé, i ho entenc.