Jean-Christophe Keck, musicòleg i músic especialista en Offenbach ha “restaurat” la versió que del Fantasio del compositor de Les contes d’Hoffmann, es va fer per a mezzosoprano l’any 1887 després que l’estrena de 1872 ho fos per a tenor. Ara, mentre s’espera la reobertura de la Salle Favart, l’emblemàtica i històrica seu de l’Òpera Comique tancada per obres de restauració i millora, el Théâtre du Châtelet de París, un altre teatre parisenc d’història gloriosa, ha acollit aquesta inauguració de la temporada a l’exili, amb aquesta òpera-comique que en la seva estrena i per motius polítics no va tenir la sort que mereixia i Offenbach reconeixent el valor de la seva partitura va re-utilitzar part del material per a la seva obra mestra, Les Contes d’Hoffmann (el cor d’estudiants del primer acte de Fantasio es va convertir en el cor d’estudiants del final del primer acte i la bellíssima melodia de la veu de la mare d’Antonia del terce acte de Hoffmann és un dels temes reconeixibles a l’obertura). La partitura original va desaparèixer parcialment en l’incendi de l’Òpera Comique (1887) i l’any 2013 es va fer un treball de restauració que va desembocar en la re-estrena de 2015 amb les direccions de Laurent Campellone (musical) i Thomas Jolly (escènica) que ara arriben en aquesta representació transmesa per la televisió francesa i que ens permet descobrir una joieta de música amable, de delicioses melodies i poètica posada en escena, amb un equip vocal magnífic encapçalat per Marianne Crebassa, l’excel·lent mezzosoprano francesa que recrea el rol protagonista que sense gaires esforços recorda tant a Niklause, l’amic i consciència d’Hoffmann.
Jacques Offenbach
FANTASIO
Opéra-comique en 3 actes amb llibret de Paul de Musset.
Estrenada a l’Opéra Comique en 1872.
Fantasio : Marianne Crebassa
Le roi de Bavière : Franck Leguérinel
La princesse Elsbeth : Marie-Eve Munger
Le prince de Mantoue : Jean-Sébastien Bou
Marinoni : Loïc Félix
Flamel : Alix Le Saux
Spark : Philippe Estèphe
Facio : Enguerrand de Hys
Max : Kevin Amiel
Hartmann : Flannan Obé
Rutten, le tailleur, le garde suisse – Bruno Bayeux
Orchestre Philharmonique de Radio France
Chœur Aedes (Director: Mathieu Romano)
Director musical: Laurent Campellone
Director d’escena: Thomas Jolly
Disseny de vestuari: Sylvette Dequest
Disseny de llums: Antoine Travert i Philipe Berthomé
Escenografia: Thibaut Fack
Opéra-Comique, Théâtre du Châtelet, París 22 de febrer de 2017
Per veure aquesta representació i mentre estigui disponible podeu prémer
Teniu una estona garantida d’entranyable tendresa, finor, elegància i fantasia musical, potser amb masses parlats (l’òpera-comique “oblige”) i amb el perfum inconfusible de la fin du siecle que tan bé representa Offenbach, ara bé, si no és del vostre gust aquí no faré cap mena d’escarafalls i només em permetré dir que de tant en tant una mica de fresca amanida és el millor i el més aconsellable abans d’àpats molt més calòrics. Què vagi de gust!
Mi alegro mucho de la buena critica de Marianne Crebassa. Lamentablemente no pude estar en Paris para asistir a la función. Yo ví la mezzo francesa la primera vez en Salzburg en el rol de Cecilio (Lucio Silla /Mozart) y estuve encantada de esta joven cantante.
M'agradaM'agrada
Hola Helga Elisabetta, Crebassa es una cantante muy buena y en todo lo que hace, de lo que yo he vosto por lo menos, me ha gustado siempre y me ha gustado mucho. Esta vez también y la obra es ¡una delicia.
Gracias por comentar
M'agradaLiked by 1 person
Gracias Joaquim, que gran aporte y que grandes recuerdos tengo del Chatelet (Les Troyens ya míticos) y de la Salle Favart, (La Dame Blanche), un público parisino que va ver espectáculos de calidad, son diferentes al de la Bastille o la Opera Garnier, donde abundan los turistas. Ni mejores ni peores solo diferentes. Y pesar de la gran población y ofertas, se ven en ambos lados.
M'agradaM'agrada
Hola Eduardo, hacía días que no te dejabas ver.
En el Chatetet también he visto muchos turistas porqué la oferta siempre es muy atractiva. La Sala Favart es más para el público local pero las temporadas, sobretodo para los amantes del repertorio francés,, son imprescindibles.
M'agradaM'agrada
moltes gracies, joaquim… un libretto i mes :http://www.eclassical.com/shop/17115/art3/4911103-772637-792938005126.pdf
M'agradaM'agrada
Gràcies, sempre ho acabes trobant tot.
M'agradaM'agrada