Quines coses té IFL!, la primera vegada que en Xavi Elias va deixar un comentari va ser en motiu d’unes declaracions poc afortunades (com acostuma a ser habitual en ell) d’un polític sobre els diners que la Generalitat no havia de destinar a mantenir Catalunya Música.
El mateix dia i motivat per aquest apunt un habitual fins aleshores va deixar d’escriure, coses a les que m’he anat acostumant al llarg d’aquests quasi 10 anys d’existència del blog, algunes vegades amb més tristor que altres.
En Xavi és jove, en prou feines fa 3 anys que va començar en el món de l’òpera però això no és cap obstacle per gaudir-la com qui en porta 50 fent-ho i aquest és un dels aspectes que més m’agraden del qüestionari, aconseguir setmana rere setmana unir-nos al voltant de les 30 mateixes preguntes que acaben suscitant complicitats més enllà dels anys que faci que ens hem deixat seduir per l’òpera.
Som-hi!
- La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? 2014
- A quin teatre? Liceu de Barcelona
- Quina òpera vas veure? Die Walküre
- Els teus pares anaven o van a l’òpera? No
- Quin compositor operístic t’estimes més? Richard Wagner
- Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? Que t’absorbeixi musicalment (es a dir que hi hagi una conjunció perfecta entre música i veu, que sigui tot un cos, i que aquest cos t’absorveixi fins al punt de l’autisme, es a dir deixar d’escoltar estossecs i octogenàries arrugant els embolcalls dels caramels)
- Quin és el teu tenor predilecte? Franco Corelli
- Quina és la teva soprano predilecta? Victoria dels Àngels
- Quin és ell teu baríton predilecte? Dietrich Fischer-Dieskau
- Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Teresa Berganza
- Quin és el teu baix predilecte? Nicolai Ghiaurov
- Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? La Fenice
- Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? No
- Quina és la teva òpera predilecte? si m’haig de quedar amb una, Die Walküre
- Quina òpera detestes? La Traviata (per repetició, no la detesto, però sembla que no hi hagi vida després de la Traviata en les programacions)
- Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 3 (Em va agradar la reflexió del qüestionari d’en Jan, “sino no comprariem gravacions”. Particularment en l’òpera crec que la prioritat és allò que et crei un sentiment més gran, i per a mi aquest sentiment me’l crea la música, no com vesteixin a un Déu nòrdic en un prostíbul. Tot i aquest parer, si l’escenografia té els elements que considero importants, millor)
- A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Londres
- Quin és el llibretista operístic preferit? Arrigo Boito
- Quin és el teu heroi de ficció operística? Iago (probablement és l’antiheroi per antonomàsia, però crec que com a tal, és el millor de tota la història de la òpera)
- Quina és la teva heroïna de ficció operística? Brünhilde
- La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? La tetralogia del Solti
- El director d’orquestra operístic preferit? Carlos Kleiber
- El director d’escena preferit? Wieland Wagner
- La representació operística que t’hagués agradat assistir? La Norma d’Orange del 74
- L’òpera barroca que més t’agrada? Serse (tot i que em costa bastant l’estructura de les òperes barroques)
- L’òpera clàssica que més t’agrada? Il matrimonio segreto
- L’òpera romàtica que més t’agrada? Die Walküre
- L’òpera del segle XX que més t’agrada? Tosca, roçant el pal (14 gener de 1900)
- L’òpera del segle XXI que més t’agrada? El mite d’Orfeu i Euridice, per Javier Cuevas (he escollit una òpera que un conegut meu va estrenar fa unes setmanes al Paranimf de la UB, principalment, per que no he escoltat més òperes contemporànies, tot i que sincerament vaig trobar-la melodicament preciosa)
- Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Baríton
Us deixo un tast d’aquella Norma que tants trobem com una fita del cant belcantista i potser la millor interpretació de la carrera de Caballé
Gràcies Xavi Elias.
I la transversabilitat, com ens agrada dir ara, de IFL es demostra quan d’una setmana a una altra anem de la joventut inquieta i esclatant a reflexiva sapiència de la longeva vida liceista de Josep Quilis, però ens haurem d’esperar a diumenge vinent
IN FERNEM LAND 
Bravi Xavi!!! Comparto tu opinión respecto Teresa Berganza y Dieskau. Para mi ella será siempre la más maravillosa Carmen que ha pisado un escenario y la Rosina de referencia. Su maravillosa voz, su dulzura, su presencia, y su increíble sentido del humor. Y de Dieskau poco se puede añadir … basta con escuchar Die Schöne Mullerin y dejarse llevar por las emociones…
En cuanto a La Traviata, hace un par de años a raíz de las nuevas representaciones en el Liceu la redescubrí. Había llegado literalmente a odiarla. Cansado de innumerables galas en los años 90 que siempre acababan con el brindis, acabó convertida a mi juicio en un pésimo espectáculo para tratar de “operizar” a la masa. Desde entonces no la soportaba. Hace dos años como me entraba en mi turno de abono no tuve más remedio que volver a aproximarme a ella, y me sorprendí emocionado tras escuchar el O mio rimorso cantado por Kraus para mi el más grande Alfredo.
Un saludo.
M'agradaM'agrada
Buuuufff!!! Fantàstica aquesta Caballé! Vegades i vegades l’hauré vist i escoltat, aquesta òpera, i sempre m’acaba colpint aquesta imploració de la Norma, i sobretot si està interpretada de forma tant magnífica. Gracies Xavi per suggerir-la! I com no gràcies Joaquim per fer-nos-la arribar!
M'agradaM'agrada
Muy entretenidas las respuesta de Xavi. Muchas coincidencias. Mi primera ópera de Wagner fue La Valquiria por citar una.
M'agradaM'agrada
Qué puedo decir de Teresa Berganza si ha sido y es mi mezzo-soprano favorita y para mi también, Felipe, mi mejor Carmen y mi insuperada Rosina. La descubrí en 1954 cuando compré la zarzuela “La Reina Mora”, dirigida por el inolvidable Ataulfo Argenta, y ella cantaba una sola frase: “Gitano, de mi casa m’e perdío, llévame tu de la mano…”, fue suficiente para comprarme cuanto salía a la venta con ella. Escuché la retransmisión de su primera actuación en el Palau cantando las “7 canciones populares” de Falla que presentaba el entonces famoso locutor Jorge Arandes que describió su vestido rojo y su tremenda juventud -tenía 23 años- y desde entonces no me perdí ninguna actuación suya en el Palau y su “Cenerentola” del Liceu y, en las prostimerías de su voz, su recital acompañada de su hija, también en el Liceu. He grabado en VHS cuanto emitían de ella por la TV y ya últimamente conseguí grabaciones impensadas en DVD de diversos conciertos por diversos escenarios, su programa especial de la TV francesa, cantando el bolero “Acércate más”, en el más puro estilo sexy…Enfín LPs, cassettes, VHS, CDs, DVDs,…cuanto he podido conseguir de ella. Inolvidable su “Stabat Mater” de Pergolesi al lado de su gran amiga Mirella Freni, por citar algo que quizás no es tan conocido entre sus innumerables grabaciones.
En cuanto a la “Norma” de Orange con una impresionante Montserrat Caballé, cuya voz iba acompañada de un Mistral que le movía la túnica de forma majestuosa y la convertía en una diosa, es Oro puro, IRREPETIBLE, verdaderamente irrepetible.
Enhorabuena Xavi Elias por tu selección.
M'agradaM'agrada
Felicitaciones Xavi, por lo dice Joaquim, solo hace tres años de tu primera ópera, en vivo. Luego te has llamado a silencio en el IFL, pienso que a lo mejor te has dedicado a oír y ver, porque tu cuestionarlo, solo muestra conocimiento de los grandes cantantes del pasado, los he oído a todos en vivo eran sencillamente geniales. Y tenemos grandes coincidencias, Gracias!!!!
M'agradaM'agrada
Doncs per ser que només fa 3 anys que estàs incorporat en aquest mon tens un bon bagatge,molt bona la selecciò que has fet,Xavi,i interessant.Felicitats i no ens deixis.
M'agradaM'agrada
Perdoneu,m’he quedat curta en el comentari a Xavi i es que ell ha escollit cantants fantàstics però de la meitat del segle passat i això es el que he trobat interessant.
M'agradaM'agrada
Certament em va costar decidir els cantants, però després de pensar-hi molt, n’estic convençut. Tot i que la Nilsson estaria bé mencionar-la.També es cert que no he esmentat cap cantant actual, però sense cap dubte vaig pensar en Beczala, Radvanovsky, Theorin, Kaufmann, Castronovo, Martín-Royo, Gubanova…
Eduardo, creo que te confundes, Joaquim quería decir que justamente cuando empecé a comentar en IFL, otro lector dejó de hacerlo. Pero yo sigo aquí, descubriendo voces, óperas y molestando a Joaquim para que me recomiende grabaciones haha.
Una abraçada a tots!!
Xavi
M'agradaM'agrada
Cuando contestan los jóvenes me veo tan reflejado que siento una entrañable nostalgía.
M'agradaM'agrada