La brillant, imponent i bellíssima posada en escena d’Àlex Ollé per el Quartett de Luca Francesconi és sense cap mena de dubte una ajuda imprescindible per a digerir una obra dura, sense concessions i que requereix de l’espectador un esforç de concentració important. El resultat és enriquidor, és clar i atorga al Liceu la categoria que tant desitjo quan reivindico sovint la seva funció de teatre públic obligat a programar obres actual, ara només falta que les obres actuals també siguin de compositors d’aquí perquè el Liceu hauria de ser el seu teatre.
L’obra és dura , no només musicalment parlant, l’entorn dramàtic de la relació auto-destructiva entre el vescomte i la marquesa és dolorós i òbviament la música i el tractament vocal no pot ser ni amable, ni tan sols bell, potser per això em va sorprendre tant que la maquinària escènica i el concepte estètic ho fos tant, semblava un contrasentit per fer menys dolorosa l’experiència i en aquest sentit tant l’escenografia d’Alfons Flores, un immens cub penjat al bell mig de l’escenari i un imponent disseny de llums de Marco Filibeck, ajudats per uns vídeos en alguns casos colpidors, “per sort” van endolcir tanta maldat psicològica, tanta violència de gènere i tanta humiliació moral com arrosseguen aquest parell de malvats.
Francesconi desplega tota mena de mitjans instrumentals, gravacions electro-acústiques i efectes de so amplificats, que juntament amb la duríssima prova vocal en la que sotmet als cantants durant una hora i mitja, fa que aquest Quartett acabi sent una òpera que difícilment escoltarem en la seva integritat còmodament asseguts a casa i que sense la vessant teatral no tingui gaires agafadors on aferrar-se, per altra banda quelcom habitual en gran part de la música teatral del segle XXI.
Grandiosa m’ha semblat la prestació de la mezzo-soprano Allison Cook, d’una extenuant exigència en un registre que abraça zones de soprano dramàtica i notes de soprano lírica, amb una intensitat esfereïdora. També al baríton Robin Adams el rol de vescomte l’exigeix una tensió vocal i dramàtica extraordinària, amb una escena de la violació, veritablement punyent, però el baríton anglès queda una mica per sota de la mezzosoprano escocesa, veritable triomfadora d’aquest tour de force extenuant.
Molt bé l’orquestra del Liceu en un format reduït, sota la direcció de Peter Rundel.
Ahir al meu voltant i en acabar hi havia una tensió i perplexitat latent, alguns abonats van mostrar el seu enuig, però jo diria que la majoria del públic va sortir com jo mateix, noquejats i és difícil no endur-se’n la impressió, una vegada s’ha paït que estem davant d’una obra important, potser no una obra mestra com “Written on skin”, però si una obra valuosa i que gràcies a una producció, aquesta vegada molt a favor, fa que l’experiència acabi sent molt gratificant.
D’obligada visió però no apte per a tots els que van al teatre a que els distreguin, a passar l’estona o a passar-s’ho bé. Aquesta no és en cap cas l’opció correcta.
Bravo Liceu!
IN FERNEM LAND 
Repetiries? Gràcies per la crònica!
M'agradaM'agrada
Si, amb una bona entrada i una mica més a prop del que vaig veure-la ahir, si.
M'agradaM'agrada
Segur que, si tu ho dius, val la pena però a mi la modernor m’acovardeix i si no fan algun nianunianu em pot pujar la pressió. No estic prou evolucionada.
M'agradaLiked by 1 person
Doncs no se’n parli més, arxivada, que volem que tinguis la pressió controlada
M'agradaM'agrada
Escenogràficament i musical, l’obra està prou bé: és brillant i la música subratlla perfectament el text i s’hi adequa. En alguns moments, com el que semblen interludis orquestrals, sona molt bé. El “problema”, que pot ser de gust particular, és el text: segueix fil per randa l’obra de Müller, gairebé sense alteracions, i l’obra de Müller és una obra dura, salvatgement grollera i descarnada, que pot, com és el meu cas, causar rebuig per com expressa el contingut o com retrata els personatges, de manera tan crua i sense concessions. El Quartett original de Müller no m’agrada, per molt ben servit que estigui (l’enllaç a la funció que van fer-ne Lizaran i Homar mostra una magnífica interpretació, però em costa d’acabar l’obra pel mateix text). I no és tant pel que diu, pel que denota, pel que implica: hi ha obres més dures, en això, però ho diu d’una manera (repeteixo, el text i el llibret que s’hi basa) que em manté fora de l’obra i que me’n distancia molt, com si jo mateix me’n volgués “protegir” d’apropar-m’hi massa. És com en la Salomé de Strauss, la meva “òpera detestable” :’ ) : no puc amb ella pel sentiment de fàstic i rebuig dels personatges que em transmet, tot i que això no sigui més, potser, que la confirmació que musicalment és una magnífica obra que sap transmetre tan fidelment aquests matisos de l’obra de Wilde.
En fi, que no m’ha agradat, però sí que música, interpretació i escena et feia estar pendent de l’escenari; el que et diuen no t’agrada, però està ben dit i ben servit. Pot ser interessant seguir Francesconi, amb altres llibrets. I aquesta obra, sí, val la pena conèixer-la.
M'agradaM'agrada
Com diu Bocachete, és una obra molt dura, per la psicologia dels personatges. La resta, és un espectacle dels que t’enganxen i no et deixen anar. Jo hi vaig anar el dia de l’estrena i em va passar volant, talment com si haguessin estat 5 minuts de funció només.
M'agradaM'agrada
Vaig veure el youtube del Colon i en vaig tenir prou.
Ni el tema, ni l’obra de teatre ni la pelicula me poden agradar. Però a l’òpera la música ho fa mes terrible i no ho resisteixo.
Potser m’he de quedar al barroc. També te temas horrorosos però la música m’els fa acceptables, Cada un es com es, no hi puc fer mes.
M'agradaM'agrada
Tenia ganes de llegir la teva crònica! M’alegra haver coincidit amb tu en la majoria de valoracions!
M'agradaM'agrada
El meu llindar de tolerància musical es va veure sobrepassat amb Quartett.
Em feu certa enveja quan penso que sou capaços de trobar coses positives en una obra per a mi insuportable.
M'agradaM'agrada
gracias por fin por tu crónica . me daba miedo y no cogi entradas para verla . esperaba leer tu comentario, ya que no lei ninguna preparación tuya, o por no haberla o se me paso . y ya estaba mosca . asi que ire hoy lulnes que veo que hay bastantes entrradas . hablando con amigos que ya han ido me la recomendaron vivamente, aunque con reparos. pero que había que verla . pues a ver…. y gracias .
M'agradaM'agrada
Vaig anar també ahir diumenge, anava amb una mica de recança perquè havia escoltat la música sense escena i em va costa una mica però un cop a la sala, amb la magnífica posada en escena d’Ollé i amb la combinació de varis plans musicals a l’escenari i a la sala, amb les veus amb directe i amb el text magníficament sobretitolat, vaig gaudir molt i si pugués hi tornaria demà mateix. M’uneixo al teu Bravo Liceu!
M'agradaM'agrada
Es que quan fan coses ben fetes no em cau cap anell per admetre-ho i celebrar-ho, el problema és un altre amb l’actual Liceu.
M'agradaM'agrada
siiiiiiiiiiii, ya vista y es una experiencia uqe merece ser vista . en los intervalos, la visión de la caja negra y las proyecciones detrás, con la música… era todo bastante flipante, tipo 2001 odisea del espacio ¡¡¡¡ juajua .
y el texto casi pornográfico, o si en el casi ¡¡¡. bien por el liceo que se atreve a programar estas obras de vanguardia. y la fura dels baus . aunque estaba bastante vacio . colocaron a los de los palcos de platea, en las butacas de platea, pues desde el fondo no se podía ver nada , y a pesar de esto, la platea tenia muchos vacios . y algunos espectadores marcharon en el tercer intervalo. bien la conferencia anterior en el foyer, que te ayuda un poco a comprender la obra. importante saber un poco el argumento, aunque ya conocido .. pero el desdoblamiento de personajes etc etc .. se sigue mejor con una información previa . si no… difícil . gracias por recomenarla .si no, no habría ido ¡¡¡
M'agradaM'agrada
Me alegro porqué cuando esperáis que yo opine o me posicione me ponéis entre la espada y la pared.
M'agradaM'agrada
Potser era jo qui no tenia el dia, però no li vaig saber trobar el què. Si hi hagués hagut entreacte hauria marxat sense més. A la part final, el meu únic pensament era mirar de decidir si per, per la nit, seria prudent demanar anxoves a la pizza. Decepció proporcional a la il·lusió amb que hi havia anat.
M'agradaM'agrada
Sol passar-Al final la vas demanar amb anxoves?
M'agradaM'agrada
Sinceramente creo que se debería ser mas valiente, por parte no de todos pero si de una gran mayoría, a la hora de hacer criticas de estos espectaculos. Calificativos leidos en diferentes medios como: dura y provocadora ópera; una experiencia sensorial y sonora impactante; una opera potente que llega al público; aventura intelectual, etc. me dejan mas que noqueado. Pienso que un Rosenkavalier es mucho mas moderno que esta obra….y no digamos una Salomé! Y del Barroco algunos ejemplos se podrían poner también!
La puesta en escena, realmente bella, se come toda la parte musical. Puesta en escena que podría haber servido para otras muchas óperas y con el mismo excelente resultado. Me sobran algunas imágenes tipo Windows o aquellas de pateras.
Ya por último, uno queda un poco harto de tanta escena sexual explícita. A ver, que si lo que se pretende es provocar se debería saber que los que asistimos a la ópera (desde el quinto piso hasta la platea) no somos mojigatos/tas y sabemos muy bien lo que es una felación (finamente dicho) y esas cosas. Es mas, seguro que en cualquier teatro de ópera se cuece mucha más lascivia (burguesa, funcionaria u obrera) que en cualquier estadio de fútbol.
M'agradaM'agrada
¿Qué me estás diciendo o pidiendo Romeo? ¿Tengo que decir lo que yo pienso o lo que queréis que diga? Si en Quartett no hay escenas de sexo explícito, apaga y vámonos. No se entiende esa relación peligrosa entre el vizconde y la Marquesa sin el sexo que sirve como motor para el dominio, la sumisión, el poder, el placer o el inmenso dolor, no se entendendería ni les Laisons originales, ni el Quartett de Müller, con lo cual la opera tampoco sería. lo que realmente no entiendo es como alguién pueda escandalizarse y no hablo por tí si no por los que se levantaron durante la representación que yo asistí, siempre y cuando fuera por ver ese sexo explícito de mentirijillas, claro, sabiendo de que iba la ópera (o ese debería ser su deber antes de entrar) y no lo haga cuando va al cine o al teatro, como si en la ópera todo tuviera que ser amable, blanco, melódico o tonal.Una felación en Il barbiere di Siviglia sería una aberración provocativa, en Quartett seguramente es necesaria.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de marzo 2017 | Beckmesser
quin descobriment, Joaquim! m’encanta el que he pogut veure i escoltar al youtube! gracies a la teva entrada al blog he concescut un altre opera moderna que m’agrada molt. he trobat aquest enllaç per si algu li interessa i enten anglès.
una abraçada desde el pais llunyá 🙂
per cert, ahir finalment hem tingut temps i oci suficient per anar a la Philharmonie i escoltar a Janine Janssen amb un Mozart delicios i després una sisena de Mahler colpidora.
M'agradaM'agrada
És una òpera molt potent i la versió escènica d el’estrena que és la que hem vist al Liceu ajuda molt a digerir-la
La teva vida musical és envejable, és el que té viure al rovell de l’ou.
M’agrada molt tornar-te a llegir. T’enyorem
M'agradaM'agrada
Hi,
Is there a video of this full opera anywhere?
Thanks
M'agradaM'agrada
Hi, At the moment there are no plans
M'agradaM'agrada
Hi vam anar ahir a la nit i estic totalment d’acord amb el post del Joaquim. Molt i molt bé.
Que el meu estat d’ànim no fos el més adient per aquest espectacle no em va impedir apreciar-lo i, a estones, assaborir-lo.
Els que teniu la llengua anglesa totalment dominada entenieu gaire el que deien sense mirar els sobretitolats? És l’únic retret que potser faria. Et fa perdre l’atenció al que passa a l’escenari haver de llegir els sobretítols.
M'agradaM'agrada
Què poques vegades entenc el que diuen quan es canta a l’òpera fins i tot coneixent l’idioma del llibret.
També cal dir que el sobretitulat és millor per localitats d’alçada, tot i així jo m’estimo més apartar els ulls del text i centrar-me més en l’escena sabent, això sí, prèviament l’acció d eles escenes.
M'agradaM'agrada
No em feia gràcia anar a veure Quartet, de fet vaig mirar de posar les meves localitats a la venda, però entrant a la web vaig veure que la platea era un sembrat de rodonetes verdes vacants, cosa que em va fer sospitar que seria difícil col·locar-les. Com malgrat tot, sempre m’interessa qualsevol producte escènic, vaig donar un vot de confiança, pot ser serà un muntatge interessant…! Vaig anar al col·loqui que va organitzar Liceu amb l’autor (Francesconi), el director i els dos intèrprets que va moderar la Scheppelmann. Allò em va donar esperances, es va parlar de muntatge impactant, imatges projectades, escenografia, etc. I fins i tot es va justificar la música en llauna d’alguns moments, tanmateix com els efectes sonors amplificats. Vaig sortir força motivat, si més no la cosa prometia, molt més quan al cap de pocs dies vaig llegir la bona impressió que t’havia donat el muntatge (i ets força exigent)!
La veritat és que després de la funció de cloenda (divendres 3) vaig quedar bastant decebut… Pot ser m’havia fet masses esperances… No em va impactar ni la escenografia (que la havia vist en fragments de vídeo i fotos) de la que m’esperava molt més. La vaig trobar repetitiva, algun moment més interessant, però després dels primers 10 minuts la cosa -sempre segons el meu parer-no va deixar d’explotat els mateixos efectes… Si allò no m’atreia, difícilment ho va poder fer la, diguem-ne, música. Amb l’edat que tinc em puc permetre el luxe de dir que això no em va semblar música, o al menys, el que jo entenc per música. Sempre em passa amb els autors contemporanis que més que música em sembla que fan “efectes sonors”, i dubto molt que es noti la diferència d’aquest efectes si l’orquestra és la del Liceu o la Filharmònica de Viena… No se, em podreu dir que soc tancat, que cal respectar les innovacions, però a mi tot plegat em va semblar una mica pedant… Si més no, em vaig quedar amb ganes d’escoltar a Allison Cook en alguna altra obra, ja que tant la veu com el seu caràcter interpretatiu em van semblar prometedors.
M'agradaM'agrada