IN FERNEM LAND

EL PRÍNCEP IGOR A ÀMSTERDAM


igor-amsterdam

Just tres anys després de l’estrena al Metropolitan de Nova York tenen lloc les representacions de la monumental òpera de Borodin Kniaz’ Igor (El Príncep Igor) al Teatre Nacional Holandès a Àmsterdam, seu de la temporada d’òpera i ballet,  amb la producció de Dmitri Tcherniakov que tant em va agradar. Si voleu recuperar l’apunt de Met i la insistència només heu de prémer els següents enllaços:

Ara amb canvis substancials en el repartiment i en la direcció orquestral, aquesta colpidora òpera, amb un segon acte que fa mal de tanta bellesa i inspiració melòdica com atresora, torna a IFL amb l’intent d’aconseguir adeptes a la causa que reclama  de manera insistent la seva programació al Liceu on no es representa des de fa 40 anys, que aviat és dit.

Ja vaig dir en ocasió d el’estrena de la producció al MET que Tcherniakov va “convèncer al director musical (en aquella ocasió a Gianandrea Noseda) de prescindir de l’obertura, que no és de Borodin tot i que Glazunov coneixia les pretensions del compositor de fer un compendi de les melodies principals de l’òpera, així com canviar escenes d’un acte a l’altre, inserir una ària final per Igor que Borodin va escriure però que Glazunov i Rimski no van considerar, i sobretot prescindir del cor final i utilitzar una música orquestral que dóna molta força dramàtica al que passa en escena, teatralment molt més interessant i colpidor que el final feliç i exultant que sempre s’ha utilitzat. Coses dels directors d’escena, que a vegades fins i tot l’encerten.

A Àmsterdam repeteixen Ildar Abdrazakov com a imponent Igor, malauradament Oksana Dyka amb l’habitual veu feridora però cada vegada més agreujada després de insistir en destrossar-se-la cantant el que no li correspon (la Yaroslavna sí, però no Turandot com canta ara) i la parella Vladimir Ognovenko i Andrei Popov, com a Skula i Yerosha, un luxe asiàtic i mai més ben dit.

Konchakovna és Agunda Kulaeva, una mezzosoprano que recorda en molts moments a Obraztsova i això sempre ha de ser bo per força i el tenor Pavel Černoch que tant em va impressionar amb el Amleto de Faccio a Bregenz i que ara ho ha tornat a fer amb aquest Vladimir Igorevich, mentre que el baix Dmitri Ulyanov es fa càrrec de dos personatges cabdals: el Prince Galitsky i el Khan Konchak, amb una veu de molta presència i contundència tot i que encara manca una major solidesa i naturalitat en la zona més greu en la grandiosa ària de Konchak del segon acte. Tot i així un repartiment solidíssim al servei d’una òpera que no em puc cansar de catalogar d’obligat i imprescindible reclinatori i que va molt més enllà de les conegudes, populars  i per altre part bellíssimes, danses polovtsianes que tant em recorden en els meus llunyans inicis discogràfics amb els 4Fases de la Decca.

Stanislav Kochanovsky al front d’una formidable Filharmònica de Rotterdam i el Cor  de l’òpera Nacional Holandesa dirigeix amb vehemència i arrauxada empenta, però sense oblidar el lirisme inflat d’una partitura farcida de la melangia eslava.

Alexander Borodin
EL PRÍNCEP IGOR

Yaroslavna, Oksana Dyka
Konchakovna, Agunda Kulaeva
Vladimir Igorevich, Pavel Černoch
Prince Igor Svyatoslavich, Ildar Abdrazakov
Prince Galitsky/ Khan Konchak, Dmitri Ulyanov
Ovlur, Vasily Efimov
Skula, Vladimir Ognovenko
Yerosha, Andrei Popov
Jaroslavna’s nurse, Marieke Reuten
Polovtsian girl, Adèle Charvet

Rotterdam Philharmonic Orchestra
Chorus of Dutch National Opera
Director musical: Stanislav Kochanovsky

Àmsterdam febrer de 2017

No us vull entretenir més perquè em penso que amb la vehemència que em caracteritza quan parlo d’una de les “meves” òperes imprescindibles, n’hi ha prou per adonar-se’n que la cita paga la pena i que aquí en aquestes circumstàncies us heu de deixar endur per la confiança que tant us agraeixo.

Un comentari

  2. Rai

    Sóc un gran desconeixedor de l’òpera eslava, i al llegir aquest post, m’he posat a escoltar un “Highlights” d’aquesta òpera… De cop ha sonat una melodia que havia sentit moltes vegades! Eren les Danses Polovtzianes i les havia sentit amb el nom de “Stranger in Paradise” en un disc del guitarrista Peter Bernstein (no té res a veure amb Leonard) que porta precisament aquet nom…
    Si algú té curiositat per escoltar-ho està a l’Spotify: https://open.spotify.com/album/428yKapAoLtjWCmUEHaqWh

    Al youtube he trobat altres versions:

    Amb el mateix Peter Bernstein en una participació en un disc de Jimmy Cobb (batería del mític disc de Miles Davis “Kind of Blue”), amb el pianista Brad Mehldau i el contrabaixista John Webber:

    I una altra versió del pianista i compositor George Shearing:

    Era l’últim que m’esperava quan m’he posat a escoltar un primer tast d’aquesta òpera…

    Bon dia!

    M'agrada

    Respon
    • colbran

      Veo que la comedia musical no es tu fuerte porque “Stranger in my paradide” es el dúo más hermoso del musical “Kismet”, casi totalmente basado en temas de Borodin y especialmente de “Principe Igor”. Se estrenó en 1953 y ganó 3 Tonys, uno de ellos concedido a Alexander Borodin y a los arreglistas de su música los compositores y letristas Robert Wright y Richard Forrest que mostraron un absoluto respeto por la música original. Es el único compositor que ganó un Tony (el Oscar teatral) en 1954, 67 años después de su muerte…

      Yo soy un auténtico “fan” del musical y “Kismet” es uno de mis títulos favoritos. He de añadir que en el citado musical los arreglistas incorporaron tres números auténticamentde suyos y maravillosos: el moralmente “risquè” “Rahadlakum”, y “Rhymes have I” para el estreno y el insinuante “Bored” que compusieron para su adaptación cinematográfica de 1955 -dirigida por Vincente Minnelli- e incluída en el “revival” del Licoln Center´s New York State Theater en 1965, con dos de los participantes del estreno: el mítico barítono de Broadway Alfred Drake (Alfred Capurro, hijo de italianos) y de la mezzo americana Joan Diener que también estrenó “Man of La Mancha”.

      Claro que mi amor por “Kismet”, procede de mi amor por esta ópera maravillosa que es “Príncipe Igor” y que yo tuve la suerte de ver en el Liceu en 1961 con el gran bajo servio Miroslav Changalovich y en 1976 por la Compañía del Teatro de Sofía, entre cuyos intérpretes destacaba la mezzo Alexandrina Milcheva.

      Es absolutamente imprescindible que el Liceu programe esta maravilla, pletórica de fabulosas melodías y de las míticas y excitantes “Danzas Polovtsianas”.

      M'agrada

      Respon
      • raipaz

        Gracias Fede, con mi compañero de piso (Freixi), que conociste el otro dia en el Liceu hemos buscado en internet y al darnos cuenta de ésto hemos dicho “seguro que Colbran añade algo al respecto”. Como te dije me dedico al jazz y mi repertorio de “standards” es de unos 120 temas aproximadamente, aunque te acepto que “el musical no es mi fuerte” porque de la mayoría de ellos no conozco el musical de dónde provienen… sería muy interesante charlar contigo algún día acerca de ello.

        M'agrada

        Respon
      • colbran

        Soy un entusiasta del jazz, especialmente de su faceta del “Swing”: Glenn Miller, los Dorseys, Benny Goodman, Gene Kupra, Duke Ellington, Kay Kyser, Artie Shaw, Harry James, Ray Anthony, Red Nichols, Bob Crosby, Fats Waller, …hasta Miles Davis (ya no tan “swing”), etc…, pero estoy seguro que en esto me ganáis tanto tú como Freixi y estáis más enterados que yo. Me agradaría saber los títulos de de tu repertorio, de “standards”, Raipaz, seguro que muchos de ellos proceden de musicales. Estoy a vuestra disposición y si queréis contactar conmigo, os ruego os dirijáis a mi e-mail que encontraréis “clickando” sobre mi foto y si no aparece en mi perfíl os podéis dirigir a Joaquim que os lo facilitará.

        M'agrada

        Respon
  3. Fernando S.T.

    ¡Qué gran colección la de 4Fases y cuantos adictos consiguió!
    El príncipe Igor nunca la he podido disfrutar en un teatro pero en vídeo tengo 4 y en disco otras tantas.
    Algun día la veremos en el Liceu, estoy convencido, pero estaré jubilado

    M'agrada

    Respon
  7. JordiP

    Estava al forn esperant el seu moment des de l’anterior cop que ens la vas portar, així que he decidit deixar de fer el “ronso” i ja està carregada al reproductor. En breu la tindrem sonant a les orelles mentre em reclino!

    Gracies,

    M'agrada

    Respon

  8. Retroenllaç: Noticias de marzo 2017 | Beckmesser

  9. jaumeM

    Després de llegir els tres apunts no me queda mes remei que endinsar-me dintre aquesta òpera que mai he vist ni sentit . Be, les danses i Stranger in Paradise sí, es clar.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari