En Josep Quilis és d’aquells liceistes que podríem qualificar de històrics, liceístes amb un bagatge al darrere imponent,, que han vist, escoltat, gaudit i patit de tot. El seu qüestionari és valuós perquè com acostuma a passar amb aquests liceistes de pedra picada al darrere hi ha la saviesa dels grans.
Abans del qüestionari us vull posar també la reflexió que em va enviar després
Hola, Quim,
He estat rumiant sobre l’enquesta i tot i que veig que l’objectiu és copsar el perfil de la persona amb relació al tema proposat, vull fer-te uns aclariments.
En el meu cas concret he basat les respostes a partir de l’inici de la meva afició. Bàsicament les meves preferències no s’han modificat, el que passa és que s’han ampliat notablement, però d’aquesta ampliació no n’han desaparegut les preferències indicades, ja sigui per romanticisme o per fidelitat històrica.
Per exemple, tot i que dic que inicialment el meu compositor predilecte és Puccini, en el transcurs dels anys han pres identitat tots els clàssics italians, punt i a part han sorgit Wagner en diferents etapes i d’una forma quasi explosiva Strauss.
Jo dic que el meu tenor predilecte és Di Stefano, continua la meva devoció per ell, però també ha sorgit una ampliació: Kraus, Carreras, Domingo, entre d’altres, fins a arribar a Kaufmann.
Quant a les sopranos, en un inici era la Tebaldi (continua estant en un altar especial del meu temple espiritual) però per la circumstància que totes les gravacions que comprava en aquells moments Di Stefano anés acompanyat de la Callas, aquesta bona dona va esdevenir la meva deessa operística. També la meva devoció per ella continua, però altres noms s’hi han afegit: Kanawa, Freni, Marton, etc., fins a arribar a la Stemme.
Tot això em porta a pensar que el teu interès es basa a fer un escànner de cada un dels aficionats que som habituals a IFL, cosa que trobo molt bé, si el teu propòsit és fer un treball de camp. Serà molt interesant conèixer-ne els resultats.
Espero que quan arribis al final d’aquest Via Crucis que has muntat, tots plegats en coneixerem
Bé doncs aquest és el seu estimable qüestionari:
- La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? 1955
- A quin teatre? Liceu
- Quina òpera vas veure? Rigoletto (Pastori,Proti,Poggi)
- Els teus pares anaven o van a l’òpera? No
- Quin compositor operístic t’estimes més? Puccini
- Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? El musical
- Quin és el teu tenor predilecte? Di Stefano
- Quina és la teva soprano predilecta? Callas
- Quin és ell teu baríton predilecte? Bastianini
- Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Barbieri
- Quin és el teu baix predilecte? Christoff
- Quin és el teatre dels que has visitat que més t’ha impressionat? Paris
- Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? No
- Quina és la teva òpera predilecte? Cavalleria Rusticana
- Quina òpera detestes? Ninguna
- Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 4
- A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Londres
- Quin és el llibretista operístic preferit? Hofmannsthal
- Quin és el teu heroi de ficció operística? Werther
- Quina és la teva heroïna de ficció operística? Mimi
- La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Cavalleria Rusticana (Di Stefano Callas)
- El director d’orquestra operístic preferit? Tulio Serafin
- El director d’escena preferit? Indiferent
- La representació operística que t’hagués agradat assistir? Faust (Kraus – Freni)
- L’òpera barroca que més t’agrada? Ninguna
- L’òpera clàssica que més t’agrada? Macbeth
- L’òpera romàtica que més t’agrada? Werther
- L’òpera del segle XX que més t’agrada? Capriccio
- L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Ninguna
- Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Baríton
Deixaré aquesta Cavalleria que t’acompanyaria a l’illa deserta, tot un clàssic de la discografia de tantes i tantes llars d’arreu.
Gràcies Josep Quilis, ha estat un plaer comptar amb la teva col·laboració.
La setmana vinent el qüestionari ens arriba del país valencià ja que ens visitarà la Conxa i amb ella segurament el xic, però d’això ja en parlarem diumenge.
IN FERNEM LAND 
Un liceísta històric! Respecto molt tots els seus gustos i coincideixo plenament quant a Callas i Bastianini. Ja veus, Joaquim, que no només segueixo fidelment el blog sinó que dels qüestionaris en gaudeixo especialment. Bon cap de setmana!
M'agradaM'agrada
I no saps pas com t’ho agraeixo. Els qüestionaris són una constant font de reflexió que és tan necessari com terapèutic.
M'agradaM'agrada
L’òpera clàssica que més t’agrada? Macbeth ???
Dubto molt que Macbeth sigui una òpera clàssica!! Però bé, si t’encanten dues romàntiques i no sabies com posar-ho és un bon “apanyo” xD!
Visca l’òpera, la música i la llibertat!
M'agradaM'agrada
Visca!
M'agradaM'agrada
Per mi es dificil catalogar una opera com clasica,o romantica, potser que el meu criteri estigui equivocat.
Quines operes definiriem com clasiques? No ho se
Quines operes definiriem com a romantiques? Aqui crec veure mes clar.
Suposo que en alguns casos, la linea que separa el dos conceptes es molt fina.
Malgrat tot, aixó no hem preucupa masa.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Josep, diguem que està admès per a la majoria i a grans trets, que el barroc acaba a meitat del XVIII i s’inicia el període clàssic amb la revolució a càrrec de Gluck que acaba al voltant de Mozart. El romanticisme abraça tot el segle XIX i inclou des del belcanto de Rossini a l’esclat del verisme que ja dóna pas al segle XX amb el post romanticisme i el trencament total amb la segona escola de Viena que ens ha dut des de fa masses anys a un cert descontrol només classificable per el pas del temps amb la numeració dels respectius segles i perquè no dir-ho a un distanciament de l’òpera contemporània amb el gran públic només salvable en honroses i estranyes excepcions.
Encotillar sempre és complicat però segurament Macbeth s’escau perfectament en l’òpera romàntica.
Abraçada i gràcies un altra vegada, per deixar-nos el teu qüestionari
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquín por presentarnos el cuestionario de Josep. Coincido con su grabación favorita. La Callas es insuperable como Santuzza y las emociones que despliega en Voi lo sapete llegan al alma
M'agradaM'agrada
100% Made in Callas, acompañada por un Di Stefano más siciliano que nunca.
M'agradaM'agrada
Quim gracies per situarme amb el tema, confeso que mai fins ara he tingut en compte aquest detalls,salvant
el barroquisme i la opera comtemporanea. Com deia la meva iaia, cada dia se aprenent una cosa nova
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Josep , por compartir tus gustos operísticos. Tus respuestas directas y sin dudas, me motivan a tener otro domingo, acompañado por los datos de todos cuestionarios. Hoy será muy especial, porque Cavalleria con Callas-Di Stefano, es la elegida. A ti joaquim, felicitaciones, porque no creía mucho en la propuesta y hoy se convertido en el clásico dominical.
M'agradaM'agrada
Superfan de Fedora Barbieri, de la seva Amneris, la seva Azucena i la seva Quickly
M'agradaM'agrada
Molt interessant la reflexió inicial. Crec que molts la compartim, millor dit, la hem viscut!
Gràcies, Josep i Joaquim!
M'agradaM'agrada
Qué barbaridad desde el año 55 asistiendo a ópera!! A veces pienso que harían falta dos vidas para llegar a apreciar este maravilloso género al máximo, y por ello intento aprovechar todos los minutos, los momentos que puedo para documentarme, aprender de mentes tan experimentadas como la de Josep, y seguir escuchando y emocionándome con el instrumento mágico de la voz.
Tantos años, con tantas oportunidades de emocionarte en esos grandes momentos que han pasado por este nuestro Teatro… que sin duda volverán.
Enhorabuena Josep, y felicidades por ese “verismo” que dejas intuir en tu cuestionario.
M'agradaM'agrada
Por cierto, a punto estuve en mi cuestionario de indicar como ópera clásica preferida una estrenada en el 1911 … de ese compositor que te irrumpió de forma explosiva. Y pensándolo bien… ¿Se ha de encajonar en una época una obra maestra sólo por haber sido escrita en esos años?
M'agradaM'agrada
Cielos…¡A cuántos y a cuántas has podido disfrutar! ¡Qué maravilla! ¿Anécdotas, alguna en particular? ¡Saludos!
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim, com he disfrutat escoltan Cavalleria per a quets interpretes, jo com la Olimpia segueixo el teu blog i et puc dir que tinc varias Cavallerias, pero aquesta versió de cantans no l’avia escoltat i la veritat, es per sucari pá. Agraeixo mol aquest regal. GRAÇIES
M'agradaM'agrada
Doncs aquesta versió és un clàssic de la discografia de tots els temps.. Celebro que t’hagi agradat, però sobretot has d’agrair-ho a Josep Quilis que és qui l’ha citat
M'agradaM'agrada
Somos de la “vieja guardia”, Josep, pero te gano, como mínimo, por dos meses. No obstante no somos los más veteranos del cuestionario, por lo menos dos damas nos superan, una de ellas por 14/15 años. Sea como sea “que nos quiten lo bailao”. Vivimos una época de auténticos mitos, de verdaderas voces que cantaban con el corazón. En el Liceu el coro era vergonzante (con alguna excepción:el milagro de “Roberto Devereux”, cuya intervención al comienzo del segundo acto fue gloriosa y la Caballé incomparable), la orquesta era de baja calidad, pero se crecía cuando los directores invitados eran del calibre de Georges Sebastian, por ejemplo, Los decorados eran totalmente superables, pero teníamos opción a más de 20 títulos cada temporada, se potenciaban los cantantes nuestros, teníamos estrenos importantes de los últimos grandes creadores, óperas nuestras, delicias como “Don Gil de Alcalá”, nunca faltaban los grandes compositores, títulos que hoy ni se piensa en programarlos… y los cantantes fueron los mejores de aquellos años y de muchos más, algunos aún siguen siéndolo y son añoradoos y respetados por los que han escuchado sus grabaciones. Fedora Barbieri (junto a Caballé, Paskalis y Borsó en un excelente “Il trovatore”) dejó super-impresionado a mi padre que falleció dos meses más tarde.
Te felicito por tus respuestas, coincidimos en 8.
Enhorabuena, te deseo lo mejor.
Fede
M'agradaM'agrada
Amigo Colbran, nada más leer tu mensaje no he podido evitar buscar don Gil de Alcalá por spotify … y ciertamente que estoy muy muy sorprendido de una música tan deliciosa. Reconozco que no la conocía. Muchas gracias !!!
M'agradaM'agrada
Me alegra sobremanera que te haya gustado este “bombón” operístico que tiene la originalidad de que la orquesta consta únicamente de instrumentos de cuerda. La lástima es que la grabación que supongo has escuchado es la dirigida por el genial director de Castro Urdiales Ataulfo Argenta y escogió -o le impusieron- un tenor imposible, si lo hubiera grabado Kraus esta versión merecía estar en todas las discotecas de los aficionados a la ópera. En ciertos momentos recuerda a Rossini por la claridad y transparencia musical. El dúo de la “confesión” es genial, el preludio, el juego de cartas, la pavana, la habanera, el brindis, el madrigal, el aria de Niña Estrella, enfín toda la obra. Existe una versión en un solo disco que no es completa (la tilda de zarzuela, cosa que no es), tiene la peculiaridad de que se suprimen las intervenciones del barítono (Manuel Ausensi en la versión Argenta) y Luis Sagi Vela canta como tenor el rol protagonista, incluyendo las dos arias y se “apropia” de parte del “brindis” que le corresponde únicamente al bajo. Por cierto el bajo coruñés Antonio Campó (Antonio Sánchez Camporro) que interpreta el sargento en la versión Argenta era el padre de la cantante popular Marta Sánchez, cuyo padrino era Alfredo Kraus, gran amigo de su padre…
M'agradaM'agrada
Felipe, si te apetece te aconsejo que escuches la grabación de la ópera cómica (porque tiene parte hablada) de Ruperto Chapí -y que erróneamente se considera zarzuela- “La Bruja”. Puedes optar por la versión de Benito Lauret de 1959 (tenía que haberla dirigido Argenta pero había fallecido en 1958 en circunstancias muy especiales que nunca se divulagaron oficialmente…), con Teresa Berganza y Alfredo Kraus o la versión de Miguel Roa mucho más completa (sólo falta un “Rataplán” del tercer acto, e incluye incluso la parte hablada) y está cantada por Nancy Fabiola-Herrera y Josep Bros. Otro consejo, en este caso sí que es zarzuela y se trata de “El barberillo de Lavapiés”, de Barbieri, versión Argenta con Teresa Berganza y Ana María Olaria. Estoy seguro que te encantará. Es una verdadera joya.
M'agradaM'agrada
Gracias Fede por tus consejos!! Ayer me emocioné escuchándola de nuevo y es que la música de Don Gil de Alcalá es sencillamente deliciosa, con un protagonismo maravilloso en el arpa, pues la orquesta al ser únicamente de cuerda hace realmente destacar a este bonito instrumento por el que reconozco siento debilidad desde que mi hijo empezó a tocar.
Es cierto que la única versión que he encontrado es la que comentas y el tenor deja mucho que desear. No obstante las genialidades vocales de Manuel Ausensi hacen que te olvides del resto. Por cierto que hablando de Penella, reconozco que nunca había escuchado El gato Montés, por una razón : siempre la tildaba de “españolada”, y mira que lo dice un Granaíno con orígenes cordobeses, pero así era. De manera que ya puedes adivinar que anoche me senté a escucharla también entera y me quedé maravillado de la calidad musical.
Ahora me tiro de los pelos… hace unos años la representaron en el Liceu y la rechacé en mi turno de abono.
Y este fin de semana está claro que me tocará sesión de la Bruja y el Barberillo!! Ya te contaré mis impresiones pero seguro que igual de positivas.
Muchas gracias!!!
M'agradaM'agrada
Agraiexo a Josep Quilis que ha posat l’audio d’aquesta Caballeria que tan bon rato he disfrutat Graçies
M'agradaM'agrada