IN FERNEM LAND

MOR EL BAIX KURT MOLL (1938-2017)


Quan mor un cantant que ha estat referent personal de rols estimats el sotrac és enorme. Kurt Moll, el meu rei Marke, el meu Gurnemanz, el meu Osmin, el meu Sarastro o el meu Ochs, va morir abans d’ahir segons es desprèn de les informacions de DLF24 i de la Bayreischen Staatsoper.

Sortosament i per això encara és més dolorosa la seva mort, a banda de ser protagonista d’enregistraments discogràfics que estimo molt, vaig tenir la immensa sort de veure’l en directe en totes les ocasions que va cantar al Liceu:

1983-1984: Osmin a Die Entführung aus dem serail, sota la direcció de Wolfgang Remmert i escènica de Vittorio Patané (s’alternava amb Bengt Rundgren

1988-1989 Gurnemanz a Parsifal, alternant-se amb Kurt Rydl i dirigit per Uwe Mund i Jean-Pierre Ponnelle amb un repartiment de somni: Estes, Randova, Hofmann/Pell, Rydl i Korn

1990-1991 Sarastro a Die Zauberflöte sota la direcció de Uwe Mund i l’escènica de Göran Järvefelt amb Araiza, Frei/Carter, Cassello, Rauch/Girolami

1991/1992 Rèquiem de Mozart el dia la commemoració del  aniversari de la mort de Mozart, amb Donath, Lipovsek i Winberg sota la direcció de Uwe Mund.

La seva veu rotunda, dúctil, expressiva, de veritable baix que tant podia ser el libidinós Osmin com el punyent Marke o l’imponent Gurnemanz, o lluny de vilgaritats mal enteses dotava al rude baró Ochs de la imprescindible elegància camperola d’un llinatge primari o oferia amb solemnitat colpidora un Sarastro que desbordava bondat.

En el repertori italià no lluïa amb la mateixa autoritat i convicció malgrat que la veu de baix hi era i de quina manera, mancava l’estil, és clar.

També el podreu escoltar com a Gremin o Pimen en aquest homenatge improvisat que s’inicia el 1968 a Bayreuth, on hi va cantar 11 vegades des del seu debut l’any 1967 en rols petits a Parsifal (segon cavaller) i en l’edició de 1968 cantar el sereno de Meistersinger. Hi cantaria també el Rei Marke (1974/1975 i 1976), Fafner a Das Rheingold (1972/1974 i 1975), Pogner (1975).

Us deixo amb 28 interpretacions que abracen des de 1968 fins al 2005:

1 “Die Meistersinger von Nürnberg” (Bayreuth 1968)
Hört ihr Leut

2 “Le nozze di Figaro” (Paris 1973)
La vendetta

3 “Tristan und Isolde” (Bayreuth 1974)
Tatest du_s wirklich_

4 “Parsifal” (San Francisco 1974)
Schuf sie Euch Schaden je_

5 “Die Meistersinger von Nürnberg” (Vienna 1975 amb Gundula Janowitz)
Das schöne Fest

Laß sehn, ob Meister Sachs

6 “Parsifal” (Paris 1976 amb Jon Vickers)
Gesegnet sei, du Reiner

7 “La Forza del Destino” (Vienna 1980 amb Anna Tomowa-Sintow)
Chi mi cercha_

8 “Der fliegende Holländer” (Salzburg 1982)
Mögst du, mein Kind

9 “Eugen Onegin” (Vienna 1984)
Der Liebe müssen

10 “Die lustigen Weiber von Windsor” (Munich 1983)
Als Büblein klein

11 “Die lustigen Weiber von Windsor” (Munich 1983 amb Wolfgang Brendel)
Gott grüß_ Euch, Sir!

12 “Boris Godunow” (Vienna 1984 amb Vladimir Atlantov)
Jeshchjo odno posledneje

Smirennyj inok

13 “Parsifal” (MET 1985)
04 Das ist ein and_res

Titurel, der fromme Held

14 “Lohengrin” (Hamburg 1987)
Gott grüß_ Euch

15 “Die schweigsame Frau” (Munich 1988)
Mein Herr und Gott

08 Wie schön ist doch

16 “Simon Boccanegra” (Munich 1988 amb Piero Cappuccilli)
A te l’estremo addio…Il lascerato spirito

Suona ogni labbro…Del mar sul lido

17 “Die Walküre” (Munich 1989)
Ich weiss ein wildes

18 “Siegfried” (Munich 1989 amb René Kollo)
Wer bist du, kühner Knabe

19 “Der Rosenkavalier” (Covent Garden 1989)
Da lieg ich

20 “Die Entführung aus dem Serail” (MET 1990)
Solche hergelauf’ne

Ha wie will ich

21 “Die Zauberflöte” (MET 1991 amb Katleen Battle i Francisco Araiza)
Herr ich bin zwar

O Isis und Osiris

Soll ich dich teurer

In diesen heilgen hallen

22 “Fidelio” (MET 1991 amb Hartmut Welker)
Hat man nicht auch gold

Jetzt alter

23 “Zar und Zimmermann” (Hamburg 1991)
O sancta justitia

24 “L´Incorazione di Poppea” (Munich 1997)
Ecco la sconsolata sposa…Le porpore regali

25 “Der fliegende Holländer” (Covent Garden 2000)
Mögst du mein kind

26 “Die Entführung aus dem Serail” (MET 2003)
Solche hergelauf’ne

Ha wie will ich

27 “Tannhäuser” (MET 2004)
Gar viel und schön

28 “Die Zauberflöte” (MET 2005)
O Isis und Osiris

In diesen heilgen hallen

A youtube podreu trobar moltes interpretacions del gran baix, en a mi m’ha semblat més interessant oferir-vos algunes interpretacions que de ben segur a banda de fer-li justícia i homenatjar-lo com crec que es mereix, no són tan conegudes com aquelles.

La pèrdua és gran, però per a mi, que durant molts anys va ser el meu baix germànic de referència, seguidor i gran exponent de la tradició de l’escola de cant alemany, és immensa. Mai l’oblidaré perquè algunes de les seves gravacions les tinc sempre molt presents.

Enllaços:

https://en.wikipedia.org/wiki/Kurt_Moll

http://www.spiegel.de/kultur/musik/kurt-moll-opernsaenger-von-der-bayerischen-staatsoper-ist-tot-a-1137576.html

Entrevista Bruce Duffiehttp://www.bruceduffie.com/moll.html

Discografia: https://www.discogs.com/es/artist/837498-Kurt-Moll?page=1

Un comentari

  1. nachoferrer

    Quin gran, gran, gran, gran, gran cantant i quin gran, gran baix. Un homenatge totalment merescut i per la meva part, molt sentit. Se’l trobarà massa a faltar. Descansi en pau. Com a jove, vaig veient que ja comencen a faltar les grans veus que ens han servit de referència. Descansi en Pau.

    M'agrada

  2. Niklaus Vogel

    Enhorabona per l’homenatge Joaquim, ets únic i t’ho saps treballar de valent. Moltes gràcies. Em servirà per descobrir-lo en papers on no l’havia escoltat. El vaig descobrir per primer cop cantant el Marke en una grabació del Tritany del Carlos Kleiber. Bona setmana!

    M'agrada

  3. XavierCat

    Unaltre gran estrella del firmament operístic que ens deixa per anar cap aquest Walhalla replet de grans cantants on les funcions deuen ser espectaculars i on no hi han mancances en els repartiments de cap mena, realment era moolt gran!…quina perdua mes sentida d’unaltre referent per a mi…jo el recordo especialment en aquell Parsifal de luxe amb en Simon Estes i en Peter Hoffmann…sortosament ens ha deixat un llegat d’enregistraments prou bo per no oblidar-lo mai, talment com es mereix descansi en pau i secundo la proposta de que un “Aqui” estaria molt encertat com amb en Gedda…gràcies per l’homenatge Joaquim honorar-lo t’honora a tu i a tots els que mai no l’oblidarem.

    Liked by 1 person

      • XavierCat

        I tant que si no en dubtis!!…es com a minim tan valuós, perque moltes vegades alliçones del desconegut…altres complementes el video o l’audio amb detalls que els fan encara mes interessants i com a minim per a mi que els llegeixo tots i cadascun amb els comentaris afegits dels companys es un aprendre constant i formar criteri, de debó jo em vaig enganxar al teu blog pels teus comentaris i l’arxiu d’informació de’n Colbran i us estic molt agraït, la resta ha vingut després i reconec que es una part important perque em permet fer una millor valoració i donar-te la raó o discrepar de tant en quan i aixó es font d’aprenentatge, quelcom de’un valor incalculable.

        Liked by 1 person

  4. marcozincone

    Tenía toda mi admiración y estoy seguro de que muchos lo echaremos de menos! Creo que para mi sea sobre todo Sarastro, probabilmente de alguna grabación de los Ochenta…
    Por cierto, si está permitido me sumo a los amigos del aqui… 🙂

    M'agrada

  5. bocachete

    Aquell Parsifal… per molt que hagin d’arribar, sempre fan llàstima aquestes pèrdues. A sobre, també s’ha mort l’Alberto Zedda: Rossini ha perdut un dels seus grans defensors.

    M'agrada

  6. Leonor

    Un grandísimo intérprete y un gran artista que nos abandona; otro de mi pléyade particular. Triste día, además del fallecimiento del inmenso Alberto Zedda. Descansen en paz.
    Maravilloso recuerdo. Gracias, Joaquim.

    M'agrada

  7. OLYMPIA

    Un homenatge preciós que testimonia la teva altíssima i ben merescuda valoració d’aquest intèrpret. Tot el què feia esdevenia canònic. Marke, Sarastro, Ochs…l’escolto i m’elevo. Gràcies, Joaquim!

    M'agrada

  8. Albert

    Gran Pèrdua pels tots els wagnerians. Allà dalt ja pot començar-se un assaig de l’acte III de Parsifal. Karajan i Peter Hofmann es reuneixen amb el gran Gurnemanz del nostre temps! Inoblidable el record del Parsifal del 88 a casa nostra.

    M'agrada

  9. Xavier

    La meva estrena al Liceu va ser amb l’esmentat Parsifal. El que més em va impressionar d’aquella funció van ser les veus dels baixos que omplien tota la sala amb un color de veu meravellós i una manera de dir com gairebé no he tornat a escoltar mai més al teatre.

    M'agrada

  10. colbran

    También yo tube la suerte de verle en todas sus actuaciones del Liceu. Para mi es el más grande Gurnemanz que haya visto. Poseia una presencia que destilaba bondad y una voz preciosa y pastosa de gran bajo, cantando con una musicalidad poco frecuente en según qué cantantes de su cuerda. Lamento profundamente esta pérdida.Como había nacido el 11 de abril de 1938 tenía sólo 9 meses más que yo, incluso creía que era más joven. Hay personas y personalidades que sientes su pérdida momentánezmente y otras que su ausencia te acompañará todo el resto de tu vida. Moll es una de estas últimas. Mi mayor respeto y mi mejor recuerdo. Ya está gozando de la auténtica paz.

    Por otra parte ya me había adelantado Joaquim a las 9 de la mañana que había fallecido Alberto Zedda y ahora acabo de leer que Bocachete y Leonor también lo señalan. En mi caso esta pérdida es más que triste. Gracias a este gran maestro -que en tantas ocasiones he tenido el honor de disfrutar de su dirección musical en vivo y en grabaciones- Rossini es en la actualidad un compositor del que se conoce desde 1980 (año de la inauguración del Festival Rossini de Pesaro) toda su producción operística, tanto sus 39 óperas como 2 de sus 5 pasticci que, a raíz de este Festival, del de Schwentzigen y del de Bad Wildbad -pero sobre todo del primero, hoy se han representado todas -unas más que otras- y existe grabación discográfica y audiovisual de todas ellas, algunas no comercializadas, pero sí difundidas. El maestro Zedda ha hecho por mi idolatrado Rossini casi tanto como el propio compositor, pues ha eliminado -con la colaboración de Philip Gosset- todas las notas y elementos orquestales espúreos de su producción musical, reincorporando piezas musicales en las obras e instrumentos en la orquesta que con los años se habían ido añadiendo o eliminando, todo ello gracias a las ediciones críticas. Es autor de diversos libros dedicados especialmente a Rossini y a su producciñon musical y con la escuela de canto rossiniano de Pesaro, da pie a que aparezcan nuevas figuras que sigan interpretando las obras no del Cisne sino del Genio de Pesaro. Dios quiera que sus discípulos sigan sus indicaciones y podamos disfrutar de la fabulosa música rossiniana mientras nos paseemos por este mundo….

    Descanse en paz querido y admirado maestro. Le llevaré en el corazón mientras viva!!!

    M'agrada

  11. Quina llàstima, era un cantant d’un gust exquisit i amb una veu bellíssima, característiques força rares entre els baixos. El seu Gurnemanz amb Kubelik és un prodigi insuperat. I mai no va cantar Hagen per no forçar la veu.

    M'agrada

  12. Pere

    M’afegeixo als condols anteriors. També recordo el seu Gurnemanz inoblidable en un Parsifal com ja s’ha dit absolutament de somni. Per sort, la vida actual ens perment seguir escoltant-lo i veient-lo. El meu aplaudiment més sincer a tota la seva carrera.

    M'agrada

  13. M.A.

    Un dels grans, sense dubte. Per mi sempre serà EL baró Ochs. I quin monòleg final del Sir Morosus de la dona silenciosa! Moltes gràcies Joaquim per aquest preciós homenatge.

    M'agrada

  14. Josep Ramon Noy Ametller

    Recordo aquell Parsifal al Liceu amb el que vaig gaudir molt i un magnific Gurnemanz, personatge cabdal de aquesta òpera. I també un gran Sarastro… En fi, una gran pena aquesta mort. Descansi en pau aquest gran músic.

    M'agrada

Deixa un comentari