Avui no puc fer un apunt, no puc dormir, no puc escoltar res, no puc valorar res, no puc fer el més mínim anàlisi de res, perquè avui, aquesta nit l’emoció d’una col·lectivitat creient en un somni impossible fa que sigui convenient fer un parèntesi.
Demà ens retrobem, com sempre, una mica més feliços si sou culés i si no ho sou també, perquè sabent que jo sóc una mica més feliç, com a mínim heu d’estar contents de la meva eufòria.
Visca el Barça!
IN FERNEM LAND 
Els que compartim passions tan allunyades com l’òpera i el futbol, avui som una mica mes feliços. Això ens fa somiar en les fites que podem aconseguir sin anem tots alhora i fem la feina ben feta, al Liceu, al Camp Nou i al País. Bravi!
M'agradaM'agrada
VISCA!
M'agradaM'agrada
ja, ja, ja…. aquí en el pueblo hay una peña del barça, a prop de casa, sabes cuando gana el barÇa o simplemente cuando juega porque tiran un masclet cada vez que meten un gol… parece ser que anoche al final no se movían del lado de la televisión, mientras que yo veía en facebook como iban marcando goles no se oía nada… hasta el final que debieron tirar todos los cohetes que tenían en la peña al mismo tiempo… parecía que ya estabamos en fallas!
M'agradaLiked by 1 person
I el Beczala?
M'agradaM'agrada
Mentre en Beczala cantava al Palau jo tenia una Junta de propietaris, ja ho veus que n’és de prosaica la vida.
M'agradaM'agrada
Llàstima. Va estar molt bé. Em va agradar sobretot la segona part dedicada principalment a l´òpera. L´amor de poeta també el va fer molt bé però crec que la veu li llueix molt més a les aries d´òpera.
M'agradaM'agrada
M’hagués agradat anar, és clar.
M'agradaM'agrada
Merescut descans Joaquim!!…i es que avui ens han posat a prova i ho hem superat i aixó fa que per mes que sembli mentida ens costi mes de pair…per aixó a mi em passa el mateix, no puc dormir perque des de que he tornat del Nou Camp que encara no m’ho crec!!…com deia El Mestre Johan Cruyff: “gallina de piel”…ha sigut molt gran aixó d’avui i es que de vegades, nomès de tant quan si ens ho proposem podem aconseguir-ho tot…ha quedat demostrat que gairebé mai ningú no ens podrà torcer i tant de bo sigui un presagi positiu per tot el que ha de venir enguany…que será molt, futbolísticament, musicalment i sobretot com a pais.
Que be que despres de dos dies de noticies tristes i grans perdues recuperem el somriure per una fita històrica!!.
Gràcies per ser-hi cada dia i bona, molt bona nit a tots els Ifl.
M'agradaM'agrada
Has interpretat bé l’apunt, només t¡ha faltat parlar de Franco Corelli i el seu Nessum dprma, quelcom que fins ara ningú ha fet.
L’apunt era poc futbolero malgrat el que algú ha interpretat erròniament.
Els somnis són possibles si hi ha qui creu que ho poden ser.
M'agradaLiked by 1 person
Avui la gesta del Barça, me recordat aqulla gesta del Lauri Volpi cantan el Nesum Dorma al Liceu, l’esclat i l’emoció de aquell moment han estat semblants al fer l’ultim gol
M'agradaM'agrada
Doncs ara que ho dius, una mica també.
M'agradaM'agrada
Beczala brillantissim!!
M'agradaM'agrada
Bravo!
M'agradaM'agrada
Com diu el “mestre” Puyal DEU ES CULÈ.
INCREÏBLE. Jo me quedo amb la punteta del peu del Sergi Roberto, gran gol, bon nano.
M'agradaM'agrada
Jo no he volgut parlar de futbol en aquest apunt, però si en parlem, tens tota la raó i en Puyal també
M'agradaM'agrada
No, tu no has parlat de futbol, ho hem fet nosaltres. Tu has fet una bona comunió entre futbol i òpera, com altres vegades. Recordo la foto d’un apunt antic en que el Pep Guardiola volava llençat per els seus jugadors, després de guanyar no se quina copa.
Aquesta versatilitat i amplitud de mires de IFL es, al menys per a mi, la seva excel·lència.
M'agradaM'agrada
Tu també mereixes la creu de saintinfernemland 😉
M'agradaM'agrada
Realment, està justificat el “parèntesi”: hi ha coses impossibles i, ja veus tu, acaben passant. Enhorabona!
De Beczala, que es mereixia una falta d’assistència a la junta (fins i tot si toca de president, que per això hi ha vicepresidents), per al meu gust que va lluir sobretot en el Dichterliebe, com pocs: té la veu idònia (és un cicle que amb una veu de tenor com la seva o com la de Wunderlich, em sona millor que amb un baríton) i va ser molt, molt expressiu (no té una gestualitat tan acusada com Kaufmann en el Winterreise, però en la cara i la veu ho deia tot), amb una intenció en el dir molt gran. L’ “Ich grolle nicht” va tenir un punt d’agressiu, de dolgut, molt adequat i en els moments més lírics era dolcíssim. En les àries pot lluir-se més en els aguts, en la regulació… pot ser molt espectacular i ho és. A sobre, deu estar en un moment dolç on tot li sona bé. Un gran recital del que no entenc com a atreure tan poca gent: una tercera part, potser una mica més, de l’aforament. On era tot el públic liceístic? (a banda de les juntes de propietaris).
M'agradaM'agrada
No sé si lo sabes, amigo Jesús, o lo recuerdas -lo cité hace unos años en este blog- que la viuda de Fritz Wunderlich seguía -yo no sé si aún lo hace, es demasiado mayor o ya no está entre nosotros- todas las actuaciones de Piotr Beczala, dondequiera que cantara porque la voz del gran tenor polaco le recordaba extraordinariamente la de su marido. La única diferencia -esto lo añado yo- es que Wunderlich tenía un volumen escaso de voz y Beczala destaca por un volumen notable. De ahí la anécdota que comenta Dietrich Fischer-Dieskau en el documental sobre el célebre tenor alemán que está en DVD, sobre una próxima actuación en el Met (en aquél entonces estaba en Glyndebourne, donde encontró la muerte al caer por una escalera), que le dijo que tenía reparo en cantar en dicho teatro porque era muy grande y su voz pequeña y el llorado barítono le contestó que no se apurase porque todo el mundo operístico sabía que en el Met se amplificaban las voces…, (supongo yo que a aquellas que lo precisen). Con anterioridad Justino Díaz manifestó en Barcelona al crítico musical de “El Noticiero Universal” -cuando vino al Liceu a interpretar aquél maravilloso “Faust” con Kraus y Freni, en enero de 1984- que en el Met se efectuaba una amplificación de las voces, a quien lo precisaba, ya en los ensayos, y era entonces del 2%, por lo visto suficiente para que una voz de poco volumen pueda escucharse en dicho teatro.
M'agradaM'agrada
No ho recordava, no i me n’alegro perquè vaig trobar que tenia una certa retirada i, com que no confio gaire en les meves intuïcions d’aquest tipus, vaig pensar que no tenia gran cosa a veure. Certament, té un volum gran, però en estil i manera de cantar, sí que me’l recorda. El disc que recull l’últim concert de Wunderlich, amb el Dichterliebe, és, per al meu gust, la millor versió del cicle que he sentit per l’expressivitat que té. I les altres peces són meravelloses. Llàstima que tingués aquell accident que sembla absurd (jo tenia entès que va caure en una caseta, una mena de pavelló de caça, per Alemanya, mentre estava descansant). M’hagués agradat sentir-lo en viu, encara que ja fos gran… No té molt a veure, però era una mort que relacionava, instintivament, amb la d’Ataúlfo Argenta, encara que aquesta sembla més “fosca”.
M'agradaM'agrada
En el documental que menciono se interpreta su caída. Se dice -.no en el documento- que iba algo bebido,. resbaló con las zapatillas y al ir a cogerse a la barandilla esta era de cuerda y no aguantó el peso del cuerpo y fue rodando por los escalones y debía desnucarse.
La muerte de Ataulfo Argenta no debe comentarse en este blog, no sólo fue más “oscura” sino más bien muy escabrosa. Si tenemos ocasión de encontrarnos ya te lo contaré. Yo lamenté mucho su muerte porque era un director genial. Tanto Ernest Ansermet como Wilhelm Furtwängler querían que fuese su sucesor en sus respectivas orquestas. Ha dejado un legado sinfónico grabado algo corto, pero significativo y sus grabaciones de zarzuela son referenciales, aunque en alguna de ellas redujo algo la partitura y en ·Don Gil de Alcalá” la primera aria del tenor, pues su dificultad no estaba al alcance de Ginés Torrano.
M'agradaM'agrada
Certament, era un gran director i els enregistraments que han anat recuperant-se recentment d’obres simfòniques no espanyoles tenen autèntiques joies. Suposo que els talls en les sarsueles eren per a encabir-les bé en un LP i, llavors, en faria la selecció dels números més significatius. És llàstima perquè, per algú que s’hi va posar, i sovint per dos o tres números més, no tenim disponible la sarsuela completa (sense la part parlada, s’entén). Don Gil de Alcalá seria una altra d’aquelles obres que voldria veure algun dia ben representada, la veritat, però ja veig que al Liceu no serà. I això que es va estrenar a prop, al desaparegut Novetats… Llàstima, perquè podria tenir èxit: és una òpera excel·lent.
M'agradaM'agrada
Vols dir que la Senyora Scheppelmann sap o l’interessa saber qui és Manuel Penella?
M'agradaM'agrada
No puc parlar de Beczala, llàstima, però si de la força de la il·lusió, de la unitat, de l’energia i la catarsi que tot ho fa possible. La meva il·lusió i el meu insomni . Què carai!
M'agradaM'agrada
Ai amic Bocachete i no es pensat mai que a la Junta i pot faltar tothom menys l’administrador? 😉
M'agradaM'agrada
Ah! No se m’havia acudit… És qüestió, llavors, de nomenar un viceadministrador per quan hi hagi concerts imprescindibles (o per quan se sàpiga que hi assistiran propietaris preferentment prescincibles,que sempre n’hi ha…)
M'agradaM'agrada
És una possibilitat ara per ara impensable 😦
M'agradaM'agrada
No se de què va el post d’avui. El futbol és un d’aquells temes que no sé com ho he aconseguit em resulta transparent… Acabo de preguntar a un company de feina… Com que fa temps que ens coneixem no ha posat cara de sorpresa davant la pregunta: què va fer ahir el Barça que tothom en va ple?
Jajajaja!! Felicitats.
M'agradaM'agrada
No parlo de futbol, deixo anar un Visca al Barça al final, perquè ells han fet possible una il·lusió col·lectiva i aquest i només aquest era el leitmotiv de l’apunt que simbolitza musicalment un Nessum dorma en un moment que Calaf ho te tot en contra i només compta amb el somni impossible que en altres els hi ha costat al coll, ell sabia que no, com ahir el Barça. Un equip on les individualitats imprescindibles van sumar esforços per ser una squadra vincente aixço passa es guanya tot.
M'agradaM'agrada
Cada dia molt bo però avui amb el futbol esplèndid.S
M'agradaM'agrada
Hola Salva i mira que en el fons el futbol era un pretext.
Benvingut a IFL, penso que no hi havies comentat mai, espero que no sigui la darrera vegada
M'agradaM'agrada
Joaquim , efectivament avui els culés som una mica més feliços, encara que agradi més o menys el futbol (inclús res) , l’exemple d’ahir es una lliçó per a qualsevol àmbit de la vida, és creure que es pot aconseguir qulasevol fita per impossible que sembli, amb treball, esforç , talent i un xic de sort…Encara que òpera i futbol aparentment no tenen quasi res en comú , en nits com ahir em transmeten una emoció indescriptible . Visca el Barça i l’òpera és clar!!!
M'agradaM'agrada
Bravo Alexis, tu si que has entés l’apunt. Visca tot
M'agradaM'agrada
Fins el minut 87 va ser el recitatiu i l’ ària. A partir d’ahí una cabaletta, “di quella pira” per exemple.
M'agradaM'agrada
Amb un do conclusiu esclatant
M'agradaM'agrada
El fútbol em rellisca i molt. I això que tots els meus nebots hi juguen i són del Barça. Fa uns anys el seguia bastant però han aconseguit fer-me’l avorrir amb la insistència: cada dia del sant món hi ha partit. I encara que vulgui desconnectar no puc perque t’envaeix d’una manera de la que no pots escapar. Em va cridar, però, l’atenció assabentar-me per les notícies que el preu del menú del tradicional dinar de les juntes directives era 170 euros!!! No tinc paraules. El que em faria il·lusió és veure que tan el Madrid com el Barça perdessin de tant en tan i s’acabés aquesta dictadura del talonari. I que no estiguessim tan a mercè del capital oriental. A més trobo que és un esport que cada vegad és més violent i deshonest amb jugadors que fan trampes continuament. Ja veieu que n’estic una mica tip. De tota manera, és de justícia felicitar als guanyadors. A casa meva em fa l’efecte que estan força contents.
D’altra banda, meravellós recital d’en Beczala al Palau. Per cert, un Palau força buit ja que no arribava ni a mitja entrada i això que es va fer un 25% de descompte d’ultima hora. Ni tan sols vaig veure turistes. Una veritable llàstima que un artista com ell i que acaba de triomfar al Liceu no omplís la sala. Els que hi érem varem aplaudir de debò i ens va fer quatre bisos. Ah! i me’n descuidava, tan costa donar un petit ram de flors als artistes. A tot arreu ho segueixen fent i trobo que és un delicat senyal de “politesse” que diuen els francesos.Em fa l’efecte que sóc massa tradicionalista.
M'agradaM'agrada
El futbol no era l’essència, era el’excusa perfecta per demostrar una vegada que tot està per fer i tot és possible.
M'agradaM'agrada
No entiendo que hace un comentario de futbol aqui, y sabes porque, porque soy intransigente con las intransigencias, valga la redundancia. A mi lo unico que me interesa del futbol es que paguen su desuda muchimillonaria a Hacienda. No hay nada mas intransigente que el futbol y las religiones, que mira por donde son el opio del pueblo, eso que nos tiene adormilados y atontados. Supongo que todos los cules sois hoy mas felices y no entiendo porque….
M'agradaM'agrada
Aunque fuera un comentario de futbol, que no lo es, o no sólo, os recuerdo a todos los que no participáis de mi alegría, que este es mi blog y publico lo que me apetece.
No quisiera terminar el comentario aquí para no parecer mal educado, descortés o impertinente.
Se hubiera podido hablar incluso de Franco Corelli i el “Nessum dorma” pero no lo habéis querido
Lo siento, otro día acertaré más. A veces pienso que soy esclavo del “aquí” que tantos me exigen y cuando me siento altamente desacomplejado y libre, recibo un “clatellot”
Creo que no has entendido el significado del post, pero aun siendo así, ya os decía que tuvierais indulgencia y que me permitierais dejarme ir y mostrar mi felicidad, me parecía suficiente para los sois asiduos incluso compartierais mi alegría,no el motivo por el cual mostraba mi insomnio.
M'agradaM'agrada
respeto tu alegria, respeta tu mi fobia al futbol….pero no me digas que esto no es un post de futbol….y para que veas que no soy tendencioso, me alegro por ti, yo no reparto clatellots
M'agradaM'agrada
Pues te lo digo, no, no lo era.
M'agradaM'agrada
Penso que em vaig perdre Beczala que és excel·lent. Jo també tenia entès que Wunderlich va caure per les escales del seu pavelló de caça. Podia tenir poca veu però era més bo que molts que van sobrats. Molt més bo!
M'agradaM'agrada
Aquest incitat de pedre a l’apunt d’avui ja em perdonareu, però no m’interessa, avui no.
M'agradaM'agrada
Molt justificat!
Després de dues morts tan sentides, ens calia un vincerò com aquest. Tot i que no m’agrada massa el futbol, sóc del Barça, i quan el meu país i el meu equip fa les coses bé s’ha de reconéixer. Només vaig sentir la segona part perquè tenia teatre, però ens vam demostrar que quan les coses es volen fer bé, es fan bé.
Visca el Barça!
M'agradaM'agrada
TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE
Ara mateix (de Miquel Martí i Pol)
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.
(Miquel Martí i Pol, del llibre L’àmbit de tots els àmbits)
M'agradaM'agrada
Soc culé per aliança, no per devoció. Però estic molt contenta. I contenta també que tu ho estiguis, Joaquim,.
M'agradaM'agrada
Hi ha aliances venturoses. felicita al soci 😉
M'agradaM'agrada
Visca el Barça i Visca Catalunya lliure i plena culturalment //*//
M'agradaM'agrada
Visca!
M'agradaM'agrada
Et tu, Brute? Hahaha felicitats futboleros!!
M'agradaM'agrada
I per què no?
M'agradaM'agrada
Estic d’acord que bulguis descansá una mica dels teus comentaris diaris, perqué lo viscut ahir crec que pasará mol temps per tornaru a veure i la veritat es que thas guanyat aquest descans i disfrutá de l’auforia, aixi dons cridem ben fort VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA !!!
M'agradaM'agrada
VISCA!
M'agradaM'agrada
Hola,Colbran,m’has salvat la vida en el comentari sobre Wunderlich i la seva mort.Tenia entés que havia mort jugant a la ruleta rusa i em sentia fatal,no ho dic jo ho he escoltat a diverses persones.Tambe sabia la versió d les escales.Tan si va ser d’una manera o altre es trist,era un home molt jove.Em quedo amb la teva versiò,trista,però més lògica.Gràcies.
En quant al partidàs d’ahir absolutament memorable,però vosaltres vareu veure els penals?? Jo,no.De totes maneres es mereixien guanyar.
M'agradaM'agrada
ja, ja, ja, ja…. les coses que passen a IFL no passen enlloc més… Visca el Barça, és clar que sí!!!
M'agradaM'agrada
I no és en va, Visca i olé tu
M'agradaM'agrada
No sóc futbolera, però estic moooolt contenta. He vist els gols del Barça un munt de vegades perquè els han posat al TN, al Divendres i no sé on més. Espero que se’ns encomani aquesta fe en nosaltres mateixos per remuntar el partit que hem de guanyar per al nostre País.
Visca el Barça!
M'agradaM'agrada
Si estàs contenta tots els que t’apreciem estem contents i això és el que jo us demanava.
Visca!
M'agradaM'agrada
Yo no soy un forofo del fútbol pero cuando juega el Barça me intereso porque me interesa todo lo relacionado con Catalunya y este equipo es un ícono activo de nuestra tierra. Lo de ayer fue extraordinario.
M'agradaM'agrada
UN SOMNI FET REALITAT, un impossible dream
M'agradaM'agrada
Una nit d’emoció futbolística absolutament indescriptible, de les que no s’oblidan mai.
A la foto hi manca l’autor del sisè gol,Sergi Roberto,oi ?
M'agradaM'agrada
Més que les individualitats ahir el somni es va fer possible per la col·lectivitat,
Ahir el motor va ser Neymar que funcionava amb un combustible fet de milions d’il·lusions i de la certesa que era possible.. En Sergi Roberto també ho va creure fins el darrer segon. Un premi sensacional.
M'agradaM'agrada
M’agrada veure que l’afició per l’òpera i el futbol són compatibles, i més en un blog de referència com aquest, ja que m’he trobat en ocasions que hi ha gent a qui li sorprèn que es puguin compaginar les dues!
En el fons les dues coses tenen més semblances de les que es veuen a primera vista: per posar alguns exemples podem dir que en origen l’òpera era l’opi del poble i les classes populars abans que “s’elititzés” de mala manera, i al futbol també li escau el “panem et circenses”, anar a l’òpera és car (no ens enganyem) i anar al Camp Nou també, i així en podríem trobar més, però sobretot les dues aficions juguen amb les emocions.
Ahir veient el partit vaig passar per tots els estadis emocionals possibles: incredulitat, patiment, vergonya, por, alegria i finalment eufòria, sóc només jo o això no us ha passat mai en cap gran nit operística?
Si, potser el Joaquim ens ha sorprès amb aquest post “semi-musical” (el Nessun Dorma és tot un detall), però les alegries compartides són dobles alegries i si ahir hi va haver gent que va anar a dormir increïblement més feliç del que s’havia llevat és motiu de celebració, és clar que si!
M'agradaM'agrada
Ahir allò va ser un drama wagnerià amb un final feliç que ni Rossini hagués fet més gran amb un dels seus irrepetibles crecendos
M'agradaM'agrada
Hasta ahora no he querido comentar nada, por no ser culé para nada.
Dicho esto y no queriendo para nada ser descortés, entiendo la felicidad simbólica y hasta real de que un aparente sueño imposible se convierta en realidad y por supuesto , comprendo y me alegro por el buen amigo Joaquim.
Dicho esto y si analizamos técnicamente el desarrollo del citado éxito futbolístico y los factores intervinientes, habría mucha tela que cortar. Pero insisto, comprendo el “nessum dorma” de Joaquim y como bien se ha descrito, no es un apunte futbolístico
A ver y cambiando de tema, que sorpresas nos confirma dentro de un rato la Dirección del Liceu con la presentación de la temporada 17/18 ( esperemos ” no se nos engañe al abonado, anunciando ilusiones que luego no se confirmen ) y también muuestro mi ilusión ante este COMTE ORY en formato “biolsillo” que nos presentarán nuestros amigos de Sarriá ( allí estaremos prox.domingo )
M'agradaM'agrada
Me perdí el Comte Ory por culpa de La Traviata, la Scala y Netrebko, “pas mal”.
M'agradaM'agrada