Anja Harteros (Maddalena di Coigny) i Jonas Kaufmann (Andrea Chénier) a la Bayerischen Staatsoper
Dissabte 18 de març la Bayerischen Staatsoper retransmetrà en obert la representació d’Andrea Chénier, l’òpera d’Umberto Giordano que la temporada vinent està previst que es representi en el Gran Teatre del Liceu amb el mateix protagonista, Jonas Kaufmann.
El dia 12 va ser la Bayerische Rundfunks qui va retransmetre per ràdio la primera representació, que a l’espera del que comentaré una vegada vista la protestada producció, ja ens permet gaudir dels veritables punts forts de la proposta musical/vocal.
Excel·lent trio protagonista amb la parella muniquesa habitual, Kaufmann i Harteros als qui s’incorpora un espectacular Luca Salsi amb un Carlo Gerard di “tutto rispetto” per intenció, força i aclaparadora interpretació.
Kaufmann no m’acaba de fer el pes. Tampoc em va agradar a la ROH en el mateix rol i aquí es torna a confirmar al menys per ràdio, que malgrat que la veu sembla sòlida, hi ha un canvi constant de color en l’emissió, en aquell dia molt engolada, ara bé, el que per a mi és més criticable en el seu Chénier és la manca de matís, el fraseig massa genèric i sense aquella seducció que s’espera d’un poeta romàntic i revolucionari.
Curiosament i quan no ho esperava, la reina de la festa és la Maddalena de Coigny d’Anja Harteros, que amb una veu homogènia en tots els registres i un fraseig intencionat i el seu si seductor i farcit de mitges veus, es mostra intensa i gens vulgar, sense tants problemes d’afinació dubtosa com és habitual quan interpreta repertori italià. Si m’ho haguessin dit abans d’escoltar-la no m’ho hagués cregut. Tebaldieja en tot el bo i ampli sentit de la paraula. Brava!
Entre les aportacions menors, però significatives hi trobem a Doris Soffel fent de mare de Maddalena, la Madellon d’Elena Zilio o la mulata Bersi de J’Nai Bridges, entre un llarg elenc de noms de la casa que ofereixen un bon nivell.
No m’ha agradat gaire la direcció poc encesa i m’ha semblat que a estones massa lenta i en altres massa sorollosa de Omer Meir Wellber, perjudicant als cantants i al ritme narratiu d’una òpera que ja de per si sembla feta a fragmments de grans moments.
Umberto Giordano
ANDREA CHÉNIER
Andrea Chénier: Jonas Kaufmann
Carlo Gérard: Luca Salsi
Maddalena di Coigny: Anja Harteros
La mulata Bersi: J’Nai Bridges
La contesa de Coigny: Doris Soffel
Madelon: Elena Zilio
Roucher: Andrea Borghini
Pierre Fléville: Nathaniel Webster
Fouqier Tinville: Christian Rieger
Mathieu: Tim Kuypers
L’Abbate: Ulrich Reß
Un Incredibile: Kevin Conners
Il maestro di casa : Anatoli Sivko
Schmidt: Anatoli Sivko
Dumas: Kristof Klorek
Bayerisches Staatsorchester
Chor der Bayerischen Staatsoper
Director del cor: Stellario Fagone
Director musical: Omer Meir Wellber
Münchner Nationaltheater, 12 de març de 2017
Recordeu que si dissabte ho voleu seguir en directe heu de prémer:
Aquí ho comentarem tots plegats, n’estic segur i l’any vinent no cal dir-ho.
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Noticias de marzo 2017 | Beckmesser
Para mi “Andrea Chênier” es una colección de “highlights”, con escenas que me aburren y que me parecen de relleno, pero si los cantantes son los idóneos la acepto con satisfacción. Sorpresa extraordinaria: “La mamma morta” cantada por Anja Harteros -que hasta el presente no me había gustado nunca cantando en italiano, por frialdad, notas desafinadas y poca implicación dramática- con unos matices increíbles y los tres registros en estado de gracia y afinación. Creo que Jonas Kaufmann no ha acertado en “Un di all’ azzurro spazio” más gritado que cantado, con una voz baritonal que no creo que fuera necesario utilizar en este caso y una zona aguda totalmente diferente de color, más tenoríl y engolada; “Come un bel di di maggio” algo mejor. No he escuchado ni “Si fui soldato” ni el dúo final, pero sí escenas del primer acto (antes del “Improvisso”) y del segundo. Del tercero he escuchado el aria de Gèrard “Nemico de la patria” que me ha gustado bastante y la extraordinaria intervención de Harteros que he comentado más arriba.
Escuchando esta grabación he añorado a Josep Carreras. Creo que Jonas Kaufmann brilla con luz propia en otros roles y está extraordinario pero en “Andrea Chênier” no. O sea que si no viene al Liceu no lo echaré en falta, a no ser que de aquí a su eventual intervención en Barcelona trabaje este rol de Chênier con más sensibilidad y matices, de materia prima y musicalidad va sobrado, sólo debe entender mejor el personaje. Mario del Monaco fue único en este rol, pero su voz era mucho más sólida y natural y no variaba de color en los tres registros, para muestra sus grabaciones con Tebaldi – comercial- y Maria Callas -pirata- , fijarse en él -como parece que ha hecho Kaufmann.- no le conviene, dadas sus peculiaridades debiera fijarse en Carreras. Y digo esto porque en propias palabras suyas cuando canta Wagner tiene presente cómo lo cantaba Domingo, es decir que recurre a cantantes precedentes como referentes, independientemente de que cuando canta aporta su propio concepto de los personajes. En mi opinión, aparte de sus roles wagnerianos, su rol fetiche es “Werther” y cuando le “descubrí” en su extraordinaria intervención en “Nina, pazza per amore” en 2002 me pareció que iba a tomar un camino que no ha tomado y considero que ha acertado.Como “liederista” tiene escasos rivales porque es un grandísimo cantante.
M'agradaM'agrada
Hombre, a mí me parece que A. Ch. es bastante más que una colección de “highlights”. Ciertamente, no está tan trabajada ni tiene la inspiración melódica de las óperas de Puccini y no puede negarse que es algo efectista. Pero detrás del efectismo de Giordano hay verdadera inspiración, ello sin perjuicio que como gran profesional, sepa exprimir al máximo los recursos de los que dispone, empezando por las impetuosas canciones revolucionarias. Además, consigue un gradual y hasta arrollador aumento de la intensidad a medida que la acción avanza: un acto primero que está bien, un segundo magnífico, un tercero fantástico y un cuarto, en la misma línea que el tercero. Ciertamente, requiere un terceto vocal sin fisuras para que la representación triunfe. Comparto, no obstante, el criterio de Joaquim de que ha de haber lugar al matiz artístico, más allà de la solvencia vocal, aunque los personajes del Chenier sean dramáticamente menos complejos que los de las óperas de Puccini, tal vez, con la excepción de Gerard, cuya parte se me antoja todo un monumento a la vocalidad baritonal. La de Chenier, tal vegada sigui més brillant i abassagadora, però em sembla dramàticament, menys complexa.
Si me permite la incorrección político-artística, me atrevería a decir que la lástima de esta ópera -vista su temática- es que el libreto no se haya escrito en francés….
M'agradaM'agrada
Hi ha rols que identifiquen a un cantant, Carreras i Chénier és un tàndem d’aquests i en canvi la història no crec que identifiqui mai a Kaufmann amb aquest poeta revolucionari.
M'agradaM'agrada
Más o menos como Joaquim y Colbran
He escuchado las principales escenas de tenor ( al fin y al cabo, A.CHENIER que a mi sí me gusta cuando los 3 protagonistas saben y entienden el estilo verista de Giordano ) y Kaufmann, está además de lineal y monocorde, con la emisión engolada y con un timbre de voz cada vez más oscuro y abaritonado ( parece más un C.Gérard que un Chénier)
Como enividio los Chéniers de Tucker, Del Monaco y del joven Domingo!
Desde luego que si finalmente JK canta sus 3 Chéniers en el Liceu prox. marzo 2018, iré a una de las localidades baratas aunque sea sin visibilidad
M'agradaLiked by 1 person
Esas estarn buscadísimas porqué todo lo que empieza atenr visión es a precio de escándalo.
M'agradaM'agrada
Por cierto, Luca Salsi que lo tendremos por el Liceu creo que para el Callistene del POLIUTO, es de los mejores barítonos cantábile de hoy en día, tal como demostró en sus buenos Macbeths del pasado octubre
M'agradaM'agrada
Perdón no como Callistene, sino Salsi como Severo
M'agradaM'agrada
Com que el seu Nabucco no em commoure no em va saber greu perdre’m el seu Macbeth.
Com a Carlo Gerard m’ha agradat més.
M'agradaM'agrada
Ho ascoltato le tre arie di Kaufmann. Uno strazio insopportabile, stava venendo il mal di gola anche a me sentendo questa voce sforzata e tirata fino al limite del dolore fisico
M'agradaM'agrada
Conoscendo il tuo “proprio amore” al tenore Kaufmann non riesco a capire come ti tormenti ascoltando il suo Chénier. 😉
M'agradaM'agrada
Per mi Kaufmann en aquest tipus de papers no acaba de fluïr…. no sé com explicar-ho però entenc més el “negra-corxera-corxera-negra” que la pròpia línia melòdica… Per això no el soportava fins que no el vaig escoltar cantant Werther, Parsifal, Siegmund, Don José…
Veient la nova temporada del Liceu, en un paper verista l’hagués preferit com a Des Grieux… o, ja que ens posem a demanar, seria meravellós veure’l debutant el Tristan…jijiji
M'agradaM'agrada
A priori no hi ha un bon rol per a ell la temporada vinent, però posats a arriscar millor un Chénier que un Cavaradossi que tanta tan poquet.
M'agradaM'agrada
Kaufmann té la veu desagraïda però confereix molta profunditat a personatges com el Don José, per mi, el de la dècada. El des Grieux l’obliga a desagradables falsets -En fermant les yeux-on li surt un so que no està a l’alçada d’un tenor de la seva categoria. D’Harteros no em cansaré mai de dir i tornar a dir que la seva “Traviata” em va semblar modèlica. La veu era homogènia, fresca, bellíssima i sempre transmetia el sentiment adequat. Per acabar puc dir que Andre Chénier, malgrat les seves boniques àries, em sembla, en conjunt, força avorrida.
M'agradaM'agrada
No ho diria mai que té una veu desagraïda, té més aviat una veu que s’adapta molt bé a un repertori i no tant a un altre.
No sé si vas tenir la sort de veure en directe a Carreras cantant Chénier, estic segur que t’ho hagués semblat tot menys avorrida, ara bé, no és una obra mestra, no.
M'agradaM'agrada
I jo que segueixo pensant que l’Andrea Chenier més meravellòs es Josep Carreras.Escoltarè Del Monaco per la pista que dona Colbran però dubto que m’agradi tan com Carreras.
M'agradaM'agrada
Tan com Carreras potser no, però més que Kaufmann, segur
M'agradaM'agrada
Bé no ens oblidem de Beniamino Gigli i Franco Corelli. Per mi Gigli va ser el més perfecte Andre Chenier.
M'agradaM'agrada
No s’han d’oblidar, però no sé si a Chénier cal buscar altres coses a banda de la perfecció
M'agradaM'agrada
Mmmmm jo encara no l’he escoltat. A la recambra després de l’Igor que estic acabant! Faré una passadeta per a veure el que observeu aquí. Dissabte tampoc podré assistir a la soiree, així que haure d’esperar que aquí m’ho comenteu !
M'agradaM'agrada
Ara tens l’oportunitat de treure’t tots els dubtes de sobre aquí i unes quants dies més endavant.
M'agradaM'agrada
Vaig pel tercer acte.
Caram una grandíssima funció !
Fabulosa Harteros com Maddalena.Ella posseeix el timbre ampla,suntuós i spinto que demana el rol com era també el cas de Renata Tebaldi i alhora sap donar-li una elegància especial.
Fantàstic Luca Salsi tant en la declamació com en l’estil i lluïnt un timbre fosc d’autèntic baríton.
Extraordinariament cantat el Chenier de Jonas Kaufmann,potser li manca una mica de varietat expressiva que un cantant intel·ligent com ell sense dubta assolirà en el futur…
Secundaris de luxe i orquestra excel·lent sota la direcció de Omeir Meir Welber que sap extreure de la partitura detalls insospitats en altres versions.Crec que estem al davant d’un mestre que pujarà vertiginosament en els propers anys.
M'agradaM'agrada
No comparteixo el teu entusiasme, el meu sentit crític em treu la bena dels ulls, és més complicat que la complaença, ho sé, però m’agrada mantenir l’esperit crític, ja tindré temps per rendir-me però encara és massa aviat
M'agradaM'agrada
En el darrer agut a la paraula ” amor ” la veu d’en Jonas kaufmann no se sent. Potser resulta tapada per la veu de la soprano o s’està esquequeijant una mica…Ja ho comprovarem al streaming de dissabte.
M'agradaM'agrada
Deu deixar de sentir-se, en el teatre, en més d’un moment
M'agradaM'agrada
Companys,algú de vosaltres sap a l’hora que es retransmetrà aquest Andrea Chenier???Gracies per endavant
M'agradaM'agrada
Dissabte 18 de Març a les 19 h. Andrea Chenier desde Munich
https://www.staatsoper.de/tv.html?no_cache=1
M'agradaM'agrada
Moltissimes gràcies,Dandini,el veurè segur…
M'agradaM'agrada
Hola,companys,imagineu l’escena.Kàtia ( 73 anys ) davant de Max (ordinador).Premo l’enllaç per veure Andrea Chenier,i com es lògic em trobo que tot es en alemany.No us podeu imaginar la quantitat de tecles que he premut,endavant,endarrera fins que OH Cielos! de repent em trobo amb Jonas Kaufmann que explica ves a saber qué perqué no l’entenc.No em moc d’aqui i puc disfrutar de la funció.M’agradat força,Kaufmann sobretot en el segon acte,Arteros per mí espléndida i el baríton que no conec també m’agradat molt.L’escenografia m’ha semblat adient,segurament es la que veurem al Liceu oi?? En general ha estat una tarda esplèndida.De totes maneres segueixo dient que per mi l’Andrea Chenier perfecta es Carreras.
M'agradaM'agrada
Normal Kàtia, normal.
M'agradaM'agrada
Ahora termino de escuchar el tercer acto y tengo que decir que Harteros está espectacular. No me gustan nada sus interpretaciones de Verdi, siempre le encuentro muchos problemas, pero aquí está maravillosa. No puedo decir lo mismo de Kaufmann que cada día me desagrada más. Suena abaritonado pero no tiene las notas graves. Ni tan siquiera los faltones a media voce le salen bien. Sin embargo su entrega y dedicación siempre están ahí. Por un lado le ayudan a llevarse al público al bolsillo y salvar la función, pero creo que le está pasando una factura física considerable. Fantástico Luca Salsi, y los secundarios. La dirección musical un poco aburrida por momentos. Creo que el aria de Maddalena habría ido mejor con un tempo no tan lento, tanto para la expresividad de la propia Harteros como para el lirismo que desprende la página. Como bien apuntan Carreras, Corelli y Gigli se llevan la palma como los mejores Chenier.
M'agradaM'agrada
Los ingredientes no eran malos, el cocinado lo estropea
M'agradaM'agrada
Muy malo el director de orquesta!!! Qué sufrimiento!
M'agradaM'agrada
En mi opinión, la Harteros fue la mejor del reparto. Decepcionante Kaufmann, a pesar de algún buen agudo; el registro central, en cambio, deja mucho que desear. Además, en el paso a los agudos que él siempre finaliza en el Fa3, se notan a veces sonidos forzados y un poco atrás. El ataque a “ora soave” en pp, un auténtico horror. Salsi tiene mucha voz y muy escasa técnica, con agudos abiertos, fibrosos y forzadisímos.
M'agradaM'agrada
Todos estamos de acuerdo con Harteros, muchos con la decepció de Kaufmann.
Se me ocurren muchos repartos dell pasado que superan claramente este.
M'agradaM'agrada
No he pogut escoltar aquest Andrea Chenier però penseu en la veu de kaufmann em recorda tant a Giacomini, avui gairebé no el recorda ningú ja que va tenir la mala sort de trobar-se amb un planté de tenors extraordinaris com Carreras, Domingo, Pavarotti…, aquella época que hi havien tants tenors…. veuriem llavors el sr.Kaufmann amb els mateixos ulls? Giacomini cantava amb una veu fosca y abaritonada però amb un volum i una força extraordinària, gran interpret dels pallassos, Aida, la Força del destí, una veu dramática idònia pel repertori dramatic italià, esclà que no interpretava Wagner, sempre he pensat que Kaufmann és el Giacomini d´ara
M'agradaM'agrada
Giacomini no era tan polit com Kaufmann i sobretot triplicava el volum de l’alemany i això en el repertori heroic/dramàtic és important, sobretot per traspassar l’orquestra
M'agradaM'agrada