Rolando Villazón (Ulisse) Magdalena KoženáMagdalena Kozena (Penelope)
Théâtre des Champs Élysées, París 13 de març de 2017
Avui us porto una proposta polèmica, ja sigui des del punt de vista escènic, ja sigui des del unt de vista vocal, ja que la producció de Mariame Clément és, a banda d’un encert estètic, una proposta radical i això sempre és polèmic,q ue no vol dir pas dolent, mentre que en la vessant vocal, en mig d’un equip cohesionat, idoni i en plena adequació estilística, hi ha Rolando Villazón, el tenor mexicà que al costat del seu carisma abassegador, la seva personalitat artística i les seves dots dramàtiques, sempre creuant el llindar de la sobre actuació, hi trobem un estil feridor, per l’emissió oberta de les vocals fins a extrems per a mi insuportables. Hi ha sons que podrien ser fàcilment corregits, però que Villazón sembla encaparrat en obrir fins la grolleria i només li caldria fixar-se en la resta de la companyia per adonar-se’n que és ell el que va contra corrent.
Excel·lent Magdalena Kožená i la resta de la magnífica companyia, al costat d’una austera, quasi espartana direcció d’Emmanuelle Haïm.
No apte per a tots els paladars, quedeu avisats i òbviament imprescindible per als villazonistes.
Claudio Monteverdi
IL RITORNO D’ULISSE IN PATRIA
Rolando Villazón (Ulisse)
Magdalena Kožená (Penelope)
Katherine Watson (Junon)
Kresimir Spicer (Eumee)
Anne-Catherine Gillet (L’Amour / Minerve)
Isabelle Druet (La Fortune / Mélantho)
Maarten Engeltjes (La Fragilité humaine / Pisandre)
Callum Thorpe (Le Temps / Antinoüs)
Lothar Odinius (Jupiter / Amphinome)
Jean Teitgen (Neptune)
Mathias Vidal (Télémaque)
Emiliano Gonzalez Toro (Eurymaque)
Jörg Schneider (Irus)
Elodie Méchain (Euryclée)
Le Concert d’Astrée
Director musical: Emmanuelle Haïm
Direcció d’escena: Mariame Clément
Escenografia i vestuari: Mariame Clément
Disseny de llums: Bernd Purkrabek
Théâtre des Champs Élysées, París 13 de març de 2017
Monteverdi no és i ho sabeu, un dels meus “one of my ten”, però entenc que sense ell res hagués estat igual i per això, a banda de ser actualitat per les representacions parisenques, avui el porto aquí per a compartir amb tots vosaltres l’experiència gràcies al streaming de Medici.
IN FERNEM LAND 
Crec que sé a que et refereixes sobre El Villazón: l´any passat en la semi-representació que es va fer al palau amb el William Christie i Les arts florissants del “Re pastore” de Mozart em va donar una impressió semblant al que comentes al post, l´estil no era gens adequat, obert i exagerat.
M'agradaM'agrada
L’estil de Villazón és Villazón, mai s’adequa a cap estil, canta igual Mozart, que Massenet, Mascagni, Puccini o Verdi, no cal dir que el seu Monteverdi és nefast
M'agradaM'agrada
Miraré de tota manera aquest “Ulisse” que ens proposes ja que és una obra que em motiva. Gràcies!
M'agradaM'agrada
A banda del tenor mexicà hi ha prou motius per fer-li una escoltada i ullada
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de marzo 2017 | Beckmesser
Totalment necessari per entendre la historia de la música, encara que la majoria d’operofils no estem acostumats a una estètica musical que no respon als “standars” del que s’entén –malament per cert – com el “bel canto”
El 3 de maig ja tinc entrada per anar a veure-la al Palau amb en Gardiner i els seus English Baroque Soloist, ja he vist el Orfeo i la Incoronazione, però em faltava aquesta.
Ja que hi estic posat us recomano si us agrada llegir l’ Odissea en la extraordinària versió catalana d’en Joan Francesc Mira, Ed. Proa.
Bon cap de setmana a tothom.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la recomanació literària.
M'agradaM'agrada
Si no fos perquè ja ho ha dit en JL Pagan al primer comentari ho hauria dit també jo. A banda, el que dius: personalitat abassegadora, carisma a dojo. Crec que a Villazón li cal trobar el seu nou lloc i repertori i em fa la sensació que canta tot el que li signa el seu representant i a on li signa. M’estranyarà no tornar-lo a veure com a Nemorino al liceu en una hipotètica substitució d’última hora.
M'agradaM'agrada
El problema és que amb les limitacions vocals i l’estil sui generis, no té repertori que s’hi adequi
M'agradaM'agrada
Jo tampoc em deleixo per Monteverdi però m’alegra que Villazón vagi treballant. El què és un llàstima és que, com bé dius, no corregeixi segons quins sons de la seva veu més pròpis dels estimables “corridos”.
M'agradaM'agrada
Ja que ho comentes Olympia, jo no l´he volgut dir abans per respecte i pudor i perquè sembla una broma fàcil parlant d´un cantant mexicà però a mi, l´any passat al Palau, algun passatge, em va sonar de veritat a “corrrido o ranxera”.
M'agradaM'agrada
Les limitacions ja hi eren quan ens va enlluernar amb la rauxa, perquè la tècnica imprescindible no hi era, potser és la base del desastre actual, de fet noi en tinc cap dubte.
M'agradaM'agrada
Ja fa temps que Villazón ha deixat d’interessar-me, sobretot perquè és una caricatura dolenta del que va ser
M'agradaM'agrada
Els contractes el mantenen lligat a discogràfiques i teatres que s’han de amotllar a la situació actual i han de fer mil i un malabarismes per quadrar un cercle.
M'agradaM'agrada
Villazón es para mi un ejemplo. Ejemplo de tenor poseedor de una mala y errada técnica vocal, que para más inri sobrepasó en su día peligrosamente los límites de su voz. Ello le condujo a una inevitable crisis vocal y tras ella el desastre. La voz está echada a perder y queda lo que queda: su histrionismo, los rescoldos de la fama creada por la mercadotecnia y su simpatía. De canto ya nada, solo una ruina.
Y ahora, ante el estrepitoso debacle, busca salida en obras barrocas donde sabe que no va a tener que ascender la voz a tesituras ya imposibles y en la creencia de que la exigencia sera menor. Pero claro, el barroco requiere también técnica, recursos, virtuosismo, matices, en resumen: saber cantar y tener una emisión “limpia y sana”. Todo lo que Villazón no puede ofrecer, ni en barroco, ni en ningún otro estilo operístico.
A mi nunca me ha parecido una gran voz Villazon, ni cuando mucha gente lo encumbraba como uno de los mejores tenores del mundo y no agotaban los elogios hacia el. Pero reconozco que con estudio, perfeccionamiento, cabeza bien amueblada y cuidado en el repertorio hubiese sido un correcto tenor lírico-ligero con mucha más vida artística por delante.
Es una pena ver una voz lírica, todavía joven, arruinada de esta manera. Y no será la última…..
M'agradaM'agrada
Lírico ligero no me lo ha parecido nunca, pero el análisis es perfecto. Gracias
M'agradaM'agrada
De ben segur deu ser una proposta molt interessant. Dels 3 Monteverdi canònics, aquests és el que menys conec, així que tinc molta curiossitat, i mes encara per veure en Villazón cantant aquest rol (????).
Moltes gràcies de nou
M'agradaM'agrada
En Villazón és el que menys interès té, tot i l’atracció que encara segueix tenint en els seguidors que varen quedar enlluernats fa ja anys.
M'agradaM'agrada